Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Garraf(poble) a Plana Novella

(Garraf) Excursió molt fàcil i una mica llarga, feta el gener de 2011 amb en Josep Camp. Desnivell de +500 -500 i la distància de 23 km.; unes 6 ½ de caminar, però tot plegat unes 8 hores en total. (Massís del Garraf, Catalunya).

mapa perfil

TAL DIA COM AVUI: El 22 de gener de 1670 es produeix a Prats de Molló l’aixecament contra els oficials del Consell Sobirà francès, amb la qual cosa es va engegar la revolta al Vallespir (cedit a França pel Tractat dels Pirineus), durant la lluita dels Angelets que durà des de 1667 al 1675.

Anem al massís del Garraf, una massa calcària que està patint les seves pròpies característiques i valors geològics, en detriment dels seus valors naturals i del paisatge. Les calcàries cretàciques es tallen i esmicolen per a produir ciment dedicat a la construcció, tot deixant enormes cràters a l’orografia del massís. També hi ha extracció de graves. I el sauló del miocènic de Ribes tampoc no se’n salva de l’espoliació per a fabricar vidre i per a terra de foneria. Nosaltres comencem, però, al poble del Garraf, on hem deixat el cotxe.

El poble del Garraf era ja d’antic un petit indret de pescadors. Amb els anys ha perdut el seu origen, perdent del tot l’activitat pesquera i s’ha convertit en lloc d’estiueig per a gent de Barcelona. Al poble hi havia també una torre de defensa que servia de protecció als pescadors en cas d’atac pirata. Cap el 1882, gaudí havia projectat, per a la família Güell, un pavelló de cacera en aquest indret però no es va arribar a portar a terme. Més endavant es va plantar vinya i d’aquí que es va construir, el 1890, l’espectacular edifici que ara hi ha. La torre rodona que hi ha, encara és la mateixa que serví per a protecció dels pirates.

img 1567 

 

 

 

 

 

Garraf té estació de ferrocarril que, per cert, últimament s’ha modernitzat molt, tot i que realment queda només com a abaixador. De fet comencem a caminar prenent com a referència la mateixa estació de tren. Passem la carretera per un pas soterrat i sortim a l’altra banda, on hi ha encara uns quants carrers urbanitzats, que s’acaben de cop, mentre pugem sobtadament, passem per sota de l’autopista i seguim dret amunt per pista.

img 1566 

 

 

 

 

Poc després deixem a la dreta el Castellet. Es tracta de les restes d’un castell, o petita fortificació que es pot considerar l’originària “quadra de Garraf”, de domini reial, que s’hi construí el 1163 per ordre d’Alfons I, al mateix temps que es fundava la canònica de Sant Vicenç de Garraf, de la qual en parlarem d’aquí a una mica. Aquesta fortificació constava d’un recinte trapezoïdal i d’una torre de defensa.

img 1572 

 

 

 

 

Dintre del Parc del Garraf, al terme municipal de Begues, trobem Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts. Aquest lloc s'ofereix com un punt de trobada entre artistes i visitants, com un punt de trobada entre la creació i l'observació. Com una part i un tot alhora, on el llenguatge universal i obert de l'art vigent permet descobrir i integrar, des de l'experiència emocional, l'ànima del Parc del Garraf. És a dir, les persones, la llum, el vent, la terra, la mar... La masia de Vallgrassa, que dóna nom a tota la vall, havia estat una masia vitivinícola. Encara s'hi conserven les antigues feixes o bancals on es plantaven els ceps. Vallgrassa també va ser una masia ramadera, tal com s'aprecia en un tancat parcialment cobert per porxos destinats al ramat (bàsicament cabres), que es troba adossat a la cara est de l'habitatge. Nosaltres ens hi entretenim una estona i després seguim el nostre camí. Avui i ara, en Centre està tancat.

img 1573

img 1569 

 

 

 

 

 

 

 

El sender, sempre marcat amb els senyals blancs i vermells de GR, ens porta a passar pel davant de la masia de Can Lluçà. El lloc que ocupa aquesta mas es suposa que fou el del monestir de Sant Vicenç. Aquell monestir prioral va ser fundat l’any 1163 pel rei Alfons I el Cast, al que li va fer donació del territori. Seguia la regla de Sant Agustí i tenim coneixement que tingué molts problemes per a consolidar-se. De fet ja estava en plena decadència el 1382, en que algunes dependències ja amenaçaven ruïna. Finalment l’any 1413 i per les incursions dels pirates, el darrer prior va decidir fer donació de la propietat a la Pia Almoina de Barcelona.

 

 

 

Finalment arribem a Plana Novella. Anem accedint pel vessant est i nord i caminem seguint el mur exterior del palau Novella, fins entrar al recinte del palau. No visitem el palau, perquè ja l’hem vist prou cops. Donem una volta pel llac romàntic, que cada cop està més malament i finalment entrem al celler on dinem el menú que acostumen a fer.

 

img 1577 Aquest és el monestir budista Sakya Tashi Ling i si no vaig errat és l’únic a Catalunya. El budisme és una religió no teista pertanyent a la família dhàrmica. Potser cal dir que alguns no la consideren ben bé una religió, pel fet que no té un déu. Buda no és un déu, ni tan sols un messies o un profeta. El budisme no manté que hi hagi un creador de l’Univers como a origen únic de la nostra realitat i els seguidors entenen que el que aprenen és un camí però no sota un concepte dogmàtic. Per això hi ha gran diversitat d’escoles i pràctiques, que no senfronten les unes amb les altres.

 

 

img 1580 

 

 

 

 

 

El que en diríem, nosaltres, el paradís, per a ells vindria a ser el nirvana, tot i que no és el mateix. El nirvana no és un lloc conegut per revelació divina, sinó un estat personal, un descobriment directe i personal de la veritat. El nirvana conté connotacions de pau i quietud. Suposa arribar a la plenitud pel procediment d’expulsar les necessitats del desig, la necessitat, la por a la mort, la cobdícia, la confusió, l’odi,... El nirvana és una veritat absoluta, que es relaciona amb la pau total interior i que ha de ser experimentada.

 

A partir del monestir budista, el senyal del gps, que ens baixat de Wikiloc (i al qual correspon la imatge de l’itinerari que es veu a l’inici d’aquest reportatge), baixem avall en direcció sud per fer la volta que es veu indicada, però acabat el carrer asfaltat, al final de la urbanització, el sender es perd del tot entre brancam i matolls que es van complicant i ens barren el pas. Després d’una bona estona i uns tres quilòmetres amunt i avall intentant trobar una força de passar, decidim tornar fins al monestir i refer el camí per la mateixa ruta que hem vingut.

 

I així tornem al poble de Garraf. Ja a l’estació, mentre pugem al cotxe, recordem que per un túnel d’aquests que hi ha s’havia planejat, el 1925, un atemptat contra el rei Alfons XIII. Efectivament el dia 6 de juny de 1925 el rei se’n tornava a Madrid en tren, després de la seva visita a Barcelona. Però la policia va descobrir que hi havia un projecte d’atemptat i arribà a temps de retirar la bomba que havia estat instal·lada en un túnel entre Garraf i Sitges. Van detenir a Jaume Compte i a Miquel Badia, amb altres cinc joves d’Estat Català, els quals van anar a parar a la presó fins que, el 1930, van ser amnistiats després de la caiguda del dictador Primo de Rivera.

 Si es vol llegir més informació del Palau Novella i del monestir budista, es pot anar al relat  de l'excursió “Jafra a Plana Novella”. Els dos textos es complementen. 

Si vols accedir a la ruta posada en gps, ves a: 

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2099858