Annapurna Trek descens
Trekking al Camp Base Sud de l’Annapurna (Santuari de l’Annapurna). Els dies de baixada els comento en aquest resum. Per baixar calculo que haurem fet uns desnivells de + 2500m – 5500m, amb un total d’uns 55 quilòmetres. El punt més baix, al començament, va ser a 1.250m i al santuari de l’Annapurna de 4130m. En conjunt, pujada i baixada, tindrem un total de desnivells acumulats (pujades i baixades) de d’uns 14000 metres i una distància d’uns 115 quilòmetres.
DIA 21 D’OCTUBRE: El mateix dia que hem pujat des del camp base del Machapuchare fins al de l’Annapurna, comencem a tornar. Haurem d’arribar a Hotel Himàlaia (a 2920m) per dormir. La baixada encara la fem amb els ulls plens de cims i de neus i el cor emocionat que ens fa els peus lleugers com les ales dels ocells. Passem pel davant dels nous lodges del camp base del Machapuchare i després pel davant de l’atrotinat on hem dormit la nit passada. El coll em recorda que estic refredat. Però ningú no ha tingut cap problema de mal d’altura, donat que al pujar en varis dies hem aclimatat força bé.
Fem l’aturada pel dinar a Deurali i després seguim avall, per camí ja conegut, fins al lloc d’Hotel Himàlaia (2920m). Són les tres de la tarda. Dutxa, xerrar i a les 18:00 a sopar, en una tarda que s’ha anat tapant, com sempre, mentre fa molta humitat i cauen quatre gotes que als cims, han de ser de neu. A les 20:00 ja ens hem ficat tots dins dels respectius sacs de dormir.
DIA 22 D’OCTUBRE: A les sis ens despertem, com sempre. També, com sempre, el cel es veu totalment net de núvols.
He dormit força, tot i que he tossit sovint. Què hi farem! Avall que fa baixada. Fem el bonic camí fins a Bamboo, envoltats dels boscos ja coneguts de canyes de bambú i alguns indrets on es possible veure unes petites orquídies silvestres i arribem a Sinuwa (2360m) on ens aturem a dinar quan són les 12:00.
Per alguna raó se’m fa més evident l’existència de baixades i pujades a torrents, amb els seus ponts, generalment, molt precaris i algunes de les escales que, al pujar, ja quasi ni habia percebut.
Pel camí topem amb algú que porta un o dos corders. Van destinats a la festa de Dasain. És una de les festes més importants al Nepal. La gent torna a casa seva per reunir-se amb tota la família, maten un corder i se’l mengen. Potser és una festa tant important com pot ser-ho el Nadal al món occidental. Dasain és un segon nom de la deesa Durga, que correspon a una de les personalitats de Parvati, la deesa consort de Shiva.
Des de Sinuwa veiem a l’altra banda de la vall (de parets molt dretes, tallades pel Chomrong Khola) el nostre destí per avui: Chomrung (2170m). Sé que hem de baixar pràcticament a 1900 metres, per passar per sobre del riu. Per tant haurem de baixar uns 500 metres i pujar uns 350, tots per escales. El propi mapa topogràfic ja ho diu: “steep stairs”.
En Josep Maria ha comptat els esglaons de la pujada: 2400! A mi, m’ha costat pujar, respiro amb dificultat, però estic bé, només és un petit inconvenient del refredat. Al lodge, on ja ens vam allotjar fa dies, ens donen unes magnífiques habitacions. Tornem a estar bé i deixem enrere els lodges on ens havíem d’encabir quatre o cinc en una habitació petita i estreta.
Per cert, si algú vol fer aquest trekking i és dels qui diuen que li molesten els que ronquen, que no el faci, que es quedi a casa seva. S’ha de saber anar pel món i anar pel món vol dir portar taps per quan algun company ronca. Posar-se els taps i dormir és una necessitat de grup, que ajuda al bon ambient.
DIA 23 D’OCTUBRE: Baixem des de Chomrung i una mica després, a Taulung, ens desviem pel camí de la dreta. D’aquesta manera ja no farem l mateix camí pel qual vam pujar fa uns dies. Ara anem en direcció oest i baixem de mica en mica fins al corrent del riu del Kimrong Khola (1800m) per pujar per l’altre vessant fins a Komrong (2255m), tornar a baixar fins al riu del Ghatte khola (1800m) i encarar la pujada de la població de Ghandruk (1940m).
Ens anem acomiadant del Machapuchare, que es queda, ara sí, a la nostra esquena. De tant en tant, toca una curta aturada per descansar. Especialment la necessiten els nostres portadors, que ja van notant l’acumulació de dies i més dies.
Baixem a un altre torrent i tornem a pujar per l’altra vessant. Aviat arribem a Komrong, on fem l’aturada per dinar. He de dir que alguns expedicionaris sovint es cansen d’aquestes aturades i voldrien seguir directament fins al final, però s’ha de comprendre que l’hàbit dels guies i dels portadors és el de fer parades a mig camí per dinar. Això permet descansar, reposar forces i aclimatar. Els trekkers faran bé de seguir, amb paciència i tranquil·litat, el mateix hàbit.
El camí va fent ziga-zagues i compta amb poques escales, la qual cosa és molt d’agrair, també passem pel pont penjant de Ghatte Khola. Pels boscos, ara ja força alts i imposants, se sent un cant constant, el de les cigales, aquells insectes hemípters que ofereixen un concert constant i penetrant. De tant en tant, s’endevina el salt d’una de les mones de l’Himàlaia, per entre el brancam espès. Hi ha dues espècies de mones: el rhesus i el langur. El primer de cara arrugada i cul vermell i el segon amb cues molt llargues.
Ghandruk ja és una població important a la vall del Modi Khola de l’Annapurna Conservation Area, amb serveis de tota mena, 38 lodges i on s’hi arriba també per una pista de terra i pedres en cotxes tot terreny. La gent viu bàsicament de l’activitat agrària i especialment de l’arròs.
Anem a un lodge que duu el nom d’hotel i té tres plantes. Bona pinta, però no tot el que duu nom d’hotel és realment un hotel. L’aigua calenta no va i acabem amb la solució normal: una galleda d’aigua calenta i un pot per llençar-la sobre el cap. Tot plegat, però, força bé: ja només faltaria que ara ens comencem a queixar!
DIA 24 D’OCTUBRE: Les vistes, al matí, són un espectacle. Ahir, per la tarda, amb els núvols no teníem gaire vista, però al matí l’espectacle del Machapuchare i, més a l’esquerra, l’Annapurna Sud i el Hiun Chuli, són fascinants.
Abans de marxar de Ghandruk dediquem una estona a visitar el museu de la vida rural i un monestir budista(sense monjos) que hi ha al poble.
Passem pel costat d’un molí. El camí de baixada va passant per diversos poblets de la vall. Aquí destaca la vida rural i agrària dedicada a l’arròs. És agradable caminar trobant gent que treballa els camps. Passem Imle, Chane, Kimche (ja a 1640m) i Kilyu. Ple camí hi ha un gran gronxador (dels nombrosos que es veuen) on la gent hi puja. Ens explica el guia, en Dinesh, que durant la festa del Dasain tothom hi ha de pujar ja que si no es fa el déu els castiga i no els deixa entrar al cel.
Siyauli Bajar (1220m), on parem a dinar. Hi ha frigorífics, telèfon i les “toiletes” ja són del tipus occidental.
Pel camí en Josep Maria troba un plat fer amb fulles d’arbre assecades. Es tracta d’un recipient que es fa servir especialment en aquestes festes per tal de fer les ofrenes. En Josep Maria, l’utilitza per a una altra funció.
Després seguim avall, mentre ens fa un curt ruixadet que no demana ni posar-se la capalina, arribem a Birethanti (1025m). Passem un pont de ferro important, amb pas per a cotxes, sobre el riu Modi Khola, que aquí rep el Bhurungdi Khola, que baixa cabalós del nord-oest. Birethanti ja es pot considerar un poble, pintoresc i avui ple de gent que hi ha vingut per celebrar els dies de festa. Hi ha força botigues, la majoria per a la gent del país, però també algunes per a turistes, molts dels quals hi arribem en cotxes tot terreny.
S’ha anat tapant molt. Entrem al lodge Fishtail i mentre ens situem a les habitacions comença a ploure amb ganes,per primer cop des de que vam començar el trekking. Al davant de les habitacions, al primer pis, hi ha una terrassa amb taula i butaques. M’hi estic una estona escrivint, mentre plou fort. Ja estem al sud el trekking i els llocs són més grans... però l’aigua de la dutxa, en prou feines és tèbia! Què hi farem, cal dutxar-se ràpid i ja està.
Avui fem un sopar d’acomiadament amb els portadors i els guies. Demà ja només seguirem amb el guia Dinesh. Els portadors estan molt contents, ja que no és habitual que les expedicions els convidin a un sopar. Se senten una mica cohibits i no s’atrevien a demanar segons què. També ens han muntat una mica de festa al seu aire: ens han posat la “tika” al front (ho ha fet el més gran d’ells) i han demanat al Josep Maria (el més gran de nosaltres) que els hi posés aquest senyal de benedicció al front a cadascú d’ells. La “tika” és una mica d’arròs que s’enganxa al front. N’hi de color blanc i de color vermell.
Després s’han presentat i també ens hem presentat nosaltres. Entre ells he de destacar, el portador més gran que, prim i baixet, té 72 anys. Una noia, de 30 anys i separada, que viu a Katmandú amb el seu fill de 12 i que mentre ella fa de portadora, per guanyar uns diners, el fill es queda sol a casa seva. Finalment recordo un dels nois joves, aquest originari de Solo Khumbu (la vall del trekking de l’Everest), actualment estudia batxillerat i aprofita les vacances d’aquest dies per fer de portador i així guanyar uns diners que també enviarà a casa seva. En Carlos va dient algunes paraules de cada un dels portadors abans de donar-lis el sobre amb la propina (normalment es calcula una propina d’entre 5 i 8 US$ per dia i portador. Ha estat un vespre memorable.
DIA 25 D’OCTUBRE: Aquest dia és només per baixar caminant fins a Nayapul, on hi ha la carretera de prové de Pokhara i on ens espera el microbús per portar-nos a la ciutat. Un trajecte a peu de 30’ i després una hora de cotxe.
Abans de sortir ens agrupem tots, trekkers, guies i portadors per fer-nos una fotografia de tot el grup. 
Pel camí de baixada anem passant entre botigues per a la gent del país i també amb alguns transports que porten la gent amunt i avall. Em sorprèn el pes que acaben carregant aquests vehicles i de fet no és gens estrany que, en algunes pujades, sembla que no puguin seguir amunt.
Pel camí ens aturem prop de Kande des d’on tenim unes vistes extraordinàries. És una passada. Definitivament: adéu Annapurna!
Si voleu accedir a la ruta per a gps la podeu trobar, en tres trams, a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3553519 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3553523 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3553528
NOTA: Els tracks s’han tingut que arreglar donat que han sortit diverses errades de lectura de posicionament dels satèl·lits. Per això, el perfil i desnivells són una mica estranys, però això no altera el conjunt de la baixada. Tampoc no afecta a la identificació de la ruta, si algú la fa pel seu compte, ja que no hi ha pèrdua possible.