(França) (Vallespir) Excursió el 12 juliol de 2012. Distancia 8 quilòmetres. Desnivells + 400 i – 400 metres. Excursió feta per Jordi Gual i Miquel.
 |
 |
Hem deixat el cotxe al coll de Mantet, després de seguir una estreta carretera de muntanya força bonica, després de deixar enrere l’últim poble de Pi. Avui hem sortit del càmping on hem dormit aquesta nit a la població de Cornellà de Conflent.
El coll de Mantet és a 1761 m i s’hi arriba per una carretera estreta amb molt revolts, que va seguint el torrent de Campelles. En línia recte, cap el sud i a pocs quilòmetres trobaríem el coll de Pal, entre el Costabona i el Roc Colom, en l’àrea de Prats de Molló, on es va celebrar el XXXI Aplec Excursionista dels Països Catalans, l’any 2007, organitzat pel centre excursionista Delit Tenim.
El Tres Estels, un cim de 2100 metres d’altitud que es troba situat a ponent de la Pica del Canigó i entre la serra amb el Coll d’Ares i el riu Tet que talla les terres longitudinalment, d’oest a est, pel nord. Estem al Vallespir i per sobre del Tet tenim el Conflent. Mentre anem pujant les flors ens envolten i aprofito per fer una fotografia d’unes flors d’epilobi (epilobium angustifolium), molt habitual a les clarianes dels boscos subalpins, entre els 1000 i els 2000 metres d’altitud.
A la nostra dreta podem veure a baix el torrent de Campelles, amb la carretera recargolada que hem pujat fa uns estona. Avui ens fa un dia assoleiat que aviat ens fa treure alguna peça de roba.
Val dir, sabent que el Tet va uns quilòmetres més pel nord, que aquell riu sempre ha estat un eix que ha vertebrat tota la comarca del Conflent.
El seu naixement és als peus orientals del Carlit, des d’on va baixant fins a la plana de la Cerdanya a tocar del coll de la Perxa (a 1581 metres d’altura), per més endavant enfonsar-se a la profunda falla que talla el Conflent. El riu, després, continua encaixat entre els massissos del Canigó i de la serra de Madres, en una caiguda espectacular , en pocs quilòmetres, de quasi mil metres de desnivell. És per tant un riu feliç i divertit que segueix pels congostos de Vilafranca per anar-se dirigint a orient, cap a la vall ample que, finalment, s’obre en arribar al Rosselló, un cop ha passat el coll de Ternera, aquest ja a només 234 metres d’altitud.
Passem entre alguns avets joves, per gaudir dels suaus lloms del Serrat del Senyor. Cal saber que per a Catalunya, el Pirineu no va ser mai una frontera natural, sinó unes muntanyes situades dins del territori amb un intens moviment comercial i de relacions familiars a banda i banda. Tal com explica en Joan Amades (Costumari Català, 1956) del Conflent i del Vallespir baixaven cap al Ripollès els qui feien ballar óssos, activitat que estigué molt arrelada i va constituir font de recursos per a la gent del nord. Fins i tot arribà a ser el mitjà de vida fonamental d’alguns poblets de terres pobres i magres, perquè els conreus eren migrats. Hi havia pobles on hi havia cria d’óssos, esdevinguts domèstics a través de diverses generacions. De fet, els qui feien ballar óssos acabaven seguint tota la península, els territoris dels antics comptats catalans i fins i tot al nord d’Itàlia.
Una branca que veig em porta a la memòria una festa molt estesa fa anys, avui en desús. Les festes al nord i al sud del Pirineu, sovint coincidien, com és natural tractant-se de terres amb les mateixes tradicions i cultura. Sapigueu que Sant Nicolau és el patró dels nois en general i que per la seva festa, a primers de desembre, havia estat general, a Catalunya, que els infants fessin festa aquest dia i que durant el matí anaven per les cases recollint menjar, fruites i postres i de tot això en feien un berenar per la tarda. En alguns llocs, tots els nois anaven disfressats, mentre que altres un anava vestit de bisbe i dos més com a escolans ajudants. Doncs bé, aquesta tradició es donava tant al Vallespir com a l’Alt Empordà. La vara que he vist, em recorda el bàcul que el que feia de bisbe acostumava a dur, a més de la mitra de paper platejat i daurat que duia al cap.
I així arribem al cim del Tres Estels. Aquest cim figura, al topogràfic de l’IGN francès com a Tres Estelles. Probablement el nom derivà d’”Estels” a “Estrelles” i finalment, per adaptació francesa a “Estelles”.
Des de dalt tenim unes grans vistes del Canigó, on vam estar ahir així com també, per la seva proximitat amb els cims actualment fronterers: el Roc Colom i el Costabona.
En direcció a ponent, es veu tota la serra dels cims que estan a sobre de les Bulloses, amb els més destacats: el Carlit i el Puig Peric.
Aprofito per dir, a qui li interessi, que els “comtats catalans” eren el conjunt de territoris que s’agrupaven sota una mateixa autoritat reial, un cop estructurada la Marca Hispànica per l’imperi carolingi. Bàsicament la Marca Hispànica era una frontera militar, geogràfica, civil i religiosa que s’oposava al poder dels sarrains. Estem parlant del segle X i els territoris de Perpinyà, Elna, Empúries, Girona i Barcelona eren de l’emperador i estaven organitzats amb una estructura de vassallatge habitual a l’època. Per tant i per sota de l’emperador, hi tenim el compte de Barcelona. L’altre esglaó de poder el formaven altres magnats com els comtes de Vallespir, Ribagorça, Pallars, Empúries,Urgell, Cerdana, Besalú i Rosselló. Seguidament venien els barons, vescomtes, varvassors i cavallers. Tota aquesta estructura funcionava per un sistema de declaració de vassallatge de baix cap a dalt. Finalment tenim les homes lliures, els artesans, pagesos i serfs.
Les relacions comercials entre els estats ibèrics dels almoràvits i almohades eren constants. Es produí un fet molt important, però, el 985 quan l’expedició militar d’Almansor significà una victòria total dels àrabs, sense que el rei carolingi respectés el vincle de vassallatge degut. Per tant, Borrell II, davant de la desfeta militar i l’incompliment del rei francès es declarà sobirà i independent de Lluís V, de qui deixava de ser vassall. Durant el segle XI, el califat de Còrdova entrà en decadència i els veïns àrabs dels comtats catalans passaren a demanar l’ajut català per tal de defensar-se d’altres taifes dels castellans i pagaven tributs, però ja tot això va molt més lluny del que volia explicar, relacionat amb el lloc on estem.
El track per a gps està a:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3069953