(La Selva) Excursió circular des d’Arbúcies (290m) fins al Turó de Montfort (734m). Un total de 14 quilòmetres i uns desnivells acumulats de + - 607m

 

544 Mapa ruta 544 Perfil

TAL DIA COM AVUI: El 4 d'agost d 1231 és la data probable de la mort de la comtessa Aurembiaix d'Urgell, a Balaguer. Va ser una doma de gran influència dins de la política catalana i havia signat un document de concubinatge amb Jaume I el Conqueridor. 

El punt d’inici és a Arbúcies, al final del carrer Sant Jaume, on hem trobat un lloc per aparcar el cotxe.  El nom d’Arbúcies ja apareix documentat el segle IX com “Arbutie” que posiblement prové del mot llatí “Arbuteu”, amb el significat d’arboç.

  P1130561 Castanyers

Just en començar a caminar de seguida anem carrer amunt fins que arribem a la pista de terra que surt al davant d’unes cases i que després d’uns 100 metres arriba al cap de torrent on comença un canal de rec. Vint metres més enllà arribem a la Font del Ferro. La font del Ferro és un indret ombrívol, amb bancs i una taula de pedra, molt agradable. Hi raja força aigua. Després seguim el rec per anar a buscar els primers senyals del GR.83, que haurem de seguir. Val a dir que aquí l’element més remarcable és precisament l’aigua. Hi ha una gran quantitat de fonts, rieres i rierols. Entre tots destaca la Riera d’Arbúcies que neix al coll de Sant Marçal i acaba sent un afluent del riu Tordera. La riera passa pel mig del poble.

Passem pel costat de Can Gall, on destaquen unes grans pedres que hi ha l’entrada. Al fons es veu l’extrem superior de roca nua de les Agudes. El camí s’endinsa per uns densos boscos, tant aviat de suredes, i alzinars. Més amunt, en guanyar altitud, predominaran els castanyers, els reoures i més amunt la fageda i els avets. Tot és verd, un verd sec d’agost, però d’aquí a un parell o tres de mesos, la combinació cromàtica serà magnífica.   

  P1130562Sant Climent    Deixem la casa del Mas Roc, abandonada, amb les finestres obertes com ulls que no se sap gairebé què miren i la porta coberta pels esbarzers, que quasi ni es veu. Després sabem que passem pel davant de la casa de la Casanova d’en Torrent i més endavant, encara, en un replà amb vistes magnífiques al Turó de l’Home, la casa Sant Climent. Un magnífic edifici a mig fer, que sembla que volia ser un hotel rural, però que va ser aturat er manca de permís municipal. Aquí el camí gira de cop a la dreta i segueix planer per anar a buscar el punt de pujada a la torre Montfort.

P1130565

   Pujar al Turó de Montfort vol dir desviar-se del camí per tal d’anar a voltar aquest pujol pel sud. Després haurem de tornar a aquest punt. Deu minuts després ja hem arribat al cim del Turó de Montfort (734m), després de pujar els últims metres per un estret i sinuós sender força dret. El cim del turó és molt arbrat i format per grosses pedres. Al centre s’hi estàn les restes de la torre de guaita, que han estat consolidades fa uns anys.

Fa una setmana vaig fer l’excursió cap el castell de Monsoriu. La torre que tenim al davant, formava part del perímetre de protecció d’aquell castell. Per tant cal considerar que la construcció d’aquell castell (finals del segle X) i la posterior fundació del monestir de Sant Salvador de Breda, serien els moments clau per a la consolidació del poblament d’aquestes terres i la formació de les poblacions que conformen l’entorn, com aquest d’Arbúcies.

P1130568 Tur de l Home i les Agudes
  

  Des de la torre es veu, entre els arbres (que suposem que al segle XII i XIII no hi devien ser), el Turó de l’Home i les Agudes i també, cap a l’altre costat el castell de Monsoriu.

   P1130567 castell Monsoriu

La pista ara va seguint, ara puja ara baixa, les corbes de nivell que van voltant els rierols que formen el torrent del Sot de Can Pau Marc. Afortunadament la densitat arbrada ens protegeix del sol inclement que s’endevina per sobre de les capçades en aquest dia d’agost. Deixem el desviament, a la dreta, que baixa cap a la casa de turisme rural de Can Fontdellops, una bonica masia del segle XVII rehabilitada, aislada i voltada de bosc.

P1130571 Pinsapo
 El PR que seguim ara va baixant tallant pel dret les ziga-zagues de la pista. En un punt trobem dos magnífic arbres, que jo identifico com a pinsapos, ja que les pinyes surten verticals cap amunt i no cap avall.

I d’aquesta manera arribem a la urbanització del Sagrat Cor, on el camí (obtingut d’un track existent) s’embolica una mica ja que pistes anteriors han estat abandonades. Val la pena, per a qui vulgui fer aquesta ruta, seguir els senyals actuals, que es trobem a l’irbanització del PR fins a Arbúcies. En qualsevol cas, la nostra ruta també ens ha portat fins al nostre destí.

P1130574 Arbcies 

    Finalment tornem a entrar a Arbúcies, aquest cop per un indret diferent de per on hem sortit. Anem a dinar a un petit restaurant al costat mateix de la plaça de la Vila, que llueix un magnífic i enorme exemplar de plàtan, de més de 100 anys i que va ser plantat amb motiu de la Primera República. Al davant hi ha l’església dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. No presenta gaire interés arquitectònic exterior. És un temple evolucionat sobre el que es va construir el segle XV. Del que existia originalment, romànic de l’any 923, no en queda res.

Com a apunt històric va ver recordar que el 13 de gener de 1714 es donà el conegut com a combat d’Arbúcies, en el context de la Guerra de Successió, entre les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i les partidàries del duc d’Anjou. L’enfrontament es produí a l’indret conegut com a Molí de les Pipes, al nord oest de la vila, per on hi passava la riera d’Arbúcies. Els combatents borbònics, que es dirigien al castell d’Hostalric, foren batuts i derrotats. D’aquella feta quedà una llegenda popular que diu: “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons a cop de bastons!” Ara bé, això no va pas acabar bé, ja que la brutal repressió posterior va suposar l’incendi i enderrocament de la major part de la vila. A la memòria històrica de la gent, encara hi queda aquell record.

Abans de marxar, potser cal explicar que a Arbúcies es celebra la tradicional Festa del Flabiol, única a Catalunya en el seu gènere.  

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3158230