L’excursió del Canal de Midi la comencem a partir del Domaine de Truilhas (al terme municipal de Salleles d’Aude). Un total de 14 qm.; desnivell inapreciables de +40 i -40; i un total d’unes 5 hores, amb aturades i dinar.
 |
 |
Abans de començar, faig una foto del mateix paisatge de la porta i una altra de tot el grup.
Aquest canal fou començat el 1666 i es va acabar el 1681 (es a dir, es va començar set anys després de signar-se el Tractat dels Pirineus, pel qual Catalunya quedava partida en dos i en perdia una part) i la magna obra fou dirigida per l’enginyer Paul Riquet, que fou anomenat baró de Bonrepos. El seu objectiu fou el d’unir la mediterrània amb la costa atlàntica
En Lluc, el guia de Bonviure, ens explica que la construcció s’explica pel fet que el manteniment dels rius és força complicat i en canvi un canal de ciment i pedra, facilita enormement la tasca, especialment si el que es vol es disposar d’una via de comunicacions àgil i eficient, com va resultar ser aquesta.
El projecte, tal com es pot imaginar, fou d’una gran complexitat. Hi van treballar uns 12.000 obrers i es van construir diversos túnels i ponts. D’altra banda hi havia el problema del subministrament d’aigua per omplir-lo.
Això es va resoldre mitjançant la canalització de les aigües de diverses muntanyes, com és el cas de la Muntanya Negra i del llac de Sant Ferreol. Aquest sistema, més altres embassaments, permetien disposar de prop de 6,5 milions de m3 d’aigua, que eren moltes més de les que calia per al subministrament del canal, fins i tot en èpoques de sequera.
La vida dedicada al transport, del canal, va durar fins a la arribada de les vies de ferrocarril. Aleshores el tren es va demostrar com una fórmula més adequada.
Hem anat seguint la ribera sud del canal de Midi entre un punt proper a Salleles fins a Ventanac i després hem tornat, mentre hem pogut, per la banda sud.
Molt planer i molt bonic, pel costat d’una obra molt important de comunicacions que, actualment, ja només serveix als efectes turístics, però que en el passat va ser una mena de gran autovia pel transport de productes i persones.
Abans de Lluís XIV, que va ser qui va ordenar la construcció, ja ho havien pensat molts altres monarques i emperadors, com Neró, César August o Carlemany, però mai abans no s’hi havia fet res. És possible seguir el Canal del Migdia sobre tota la seva longitud de Tolosa de Llenguadoc a Marseillan pels 240 km de camins que el voregen. Aquesta manera de descobrir-lo és cada vegada més preuada ja que el passejant disposa d’un recorregut molt agradable, variat, tranquil, obac, prou llarg i bastant segur, ja que és tancat a la circulació motoritzada. També està sovintejat de petits poblets, amb allotjaments i càmpings. Nosaltres arribem a Ventanac de Minervois. Un poblet bonic i endreçat, on anem a prendre uns refrescos al bar.
De tornada refem el camí per l’altra vessant fins al nucli, molt petit i simpàtic, de Le Someil, on hi ha un nombre considerable de vaixells turístics dels que es lloguen per fer la ruta pel canal. Ens hi aturem a dinar. Seiem al costat del canal, mentre els ànecs de coll verd, les oques i fins i tot un parell de marmotes se’ns apropen per veure què els hi cau!
Quan ens tornem a posar en marxa, fem una mica de desviació per anar a gaudir d’un magnífic pi i més endavant d’un gran til·ler. Finalment arribem al punt de sortida, la part del darrera del “Auberge” on hem dormit aquest nit passada, entre Mirepeisset i Sallèles d’Aude.
Potser cal afegir, per acabar d’entendre la història que Felip IV va negociar i signar l’acord de cessió dels territoris catalans del nord dels Pirineus, sense consultar-ho amb les Corts Catalanes i que a més ho va ocultar formalment fins a les Corts de Barcelona que es van celebrar el 1702, encara que era un fet notori des de temps enrere.
Encara i de pas cap al punt on dormirem avui, ens aturem a visitar el castell de Vilerouge Termenes.
Si vols accedir a la ruta per gps, pots anar a:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2303925