Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

El Brull al Montgros

El Brull al turó del Montgros

 

(Osona)    Excursió de mitjans d’octubre del 2011 amb el Toni i l’Ana. Distància: 12 qm; desnivell +200 -200; 3 ½ hores. L’interès d’aquesta excursió és bàsicament cultural i també l’interès paisagístic que es relaciona amb el Brull i la muralla ibèrica del Turó del Montgros. Per a qui hi vulgui anar, convé que tingui en compte que la muralla ibèrica actualment està tancada i per tant pot ser interessant trucar al Centre d’Informació de la Rectoria del Brull: 938.840.692

 

mapa perfil

TAL DIA COM AVUI: el 19 d’octubre de 1469 es van celebrar a Valladolid (Castella), l’enllaç matrimonial entre els infants Ferran i Isabel, que eren els hereus de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó, respectivament. Aquest matrimoni va propiciar l’unió dinàstica dels dos regnes. Però no va suposar la desaparició de Castella-Lleó ni de Catalunya-Aragó, que continuaren mantenint els seus sistemes de governament, els sistemes, de drets i obligacions, les seves llengües i les seves tradicions.

 

Aparquem al petit nucli d’El Brull, porta d’entrada al parc natural del Montseny i a un costat d’una de les valls que formen el Matagalls i el Pla de la Calma. Des del Brull l’horitzó s’omple: per una banda els Pirineus i de l’altra Montserrat i la Mola de Sant Llorenç.

 

P1090506 St Mart del Brull  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tenim l’església de Sant Martí al costat mateix, construïda amb pedra vermella. La porta és oberta i una senyora que està tancant, ens deixa passar i s’espera una mica. És un temple força bonic d’origen romànic, aixecat entre el 1048 i el 1062. Originàriament era coneguda com a Sant Martí de Castellar, probablement pel fet de ser l’església del castell, del qual encara es veuen les restes dalt del turó. Tot l’exterior conserva la seva estructura inicial, excepte en el cas del campanar que fou construït els darrers anys del segle XVIII.

 

P1090510 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’interior és força agradable i amb un estil tendent al barroc, que prové també de posteriors reformes. Val a dir que els frescos de la volta de l’absis, amb les seves cinc fornícules són reproduccions dels originals (es van descobrir el 1909) que van ser traslladats al Museu Episcopal de Vic l’any 1935. Els temes que es contenen en la decoració són la Gènesi i la Redempció.

 

 

 

 

Al davant de l'església, s'enfila un petit turó, als peus del qual hi ha un acollidor lloc d'estada i la font de Sant Martí. La placa que hi ha sobre de l'aixeta és un homenatge a mossèn Josep Coma. Aquest sacerdot fou l'últim rector que tingué en exclusiva la parròquia del Brull. Els que el van conèixer diuen tenir-ne el record d'una persona ruda, forta -quasi feréstega- que contrastava amb el seu caràcter amable i complaent en el parlar, en l'escoltar i el fer. 

 

Per sobre de la font destaquen les restes d'una de les torres del castell. En queda molt poc d'un magnífic i important castell de planta pentagonal al qual es va afegir solides torres circulars a cada un dels angles. El comte Borrell infeudà el castell del Brull el 10 d'abril de 994 a Ramon, vescomte de Cardona. Bé diu l'historiador Sobrequés que cap a les darreries del segle X els Cardona surten de la llegenda i entren en l'escenari de la història. El vescomte, casat amb Engúncia, va morir cap el 1015 i el seu hereu, Bremon, finà aviat, cap el 1030, sense successió. Aleshores l'hereu del vescomtat fou Folc, germà de Bremon i casat amb Guilla, filla de Geribert (vescomte de Barcelona). Folc, però, va ser assassinat el 1400 i amb dues o tres morts més pel camí, el vescomtat passà a mans de Ramon Folc (fill de Folc i Guilla) que va realment imposar l'empenta al vescomtat. El castell, però, anava seguint les peripecies dels senyors de Cardona, però cap a l'any 1173 resulta que Guillem Ramon de Montcada consignà, al seu testament, que possïa el castell ja que havia estat empenyorat pel vescomte de Cardona.

 

P1090518 Finca El Sol  

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres, lluny de plets i conflictes i amb pau, comencem la ruta que segueix el GR.2 per la pista asfaltada. De fet, la major part de l'excursió va per pista i una bona part, per pista asfaltada i alguns cops sota l'ombra de les alzines. Deixem a l'esquerra el camí que va cap a la masia El Solà. Donat que el Brull és un municipi bàsicament agrari hi ha tot un seguit de masies que l'envolten. Les masies històriques són la Sala, l'Estanyol, el Rourell, el Bruguer, el Boix, e mas Casademunt, el Pujol, la Morera i el Solà. la majoria ja existin el segle XIII.     

  

P1090520 

 

 

 

 

 

 

 

Can Rovira la deixem després a la dreta, on un home està fent algunes reparacions en els esglaons que pugen des de la pista. Parlem una mica amb ell, del cotxe que hi té aparcat al davant: una relíquia del passat, que encara funciona i li va perfecte, tal com diu.

 

Un rètol, força antic, ens recorda que ara anem cap a La Sala i que si girem cap a l’esquerra podrem anar al Bruguer i al Boix. Seguim endavant, parlant del bé i del mal i arreglant el món, que és el que toca fer en aquestes caminades planeres i tranquil·les.

 

 

 

 

 

 Aviat arribem a la gran masia de La Sala, després de girar pel que es coneix com el Revolt de la Serp. Anar a veure el mas, vol dir seguir recte, tot i que després haurem de tornar al punt de la pista que ara deixem. És un edifici molt interessant que encara conserva les espitlleres i altresP1090523 La Sala elements dels segles XII i XIII. Li donem una mica la volta, pel planell que ocupa, envoltat de prats verds i camps de conreu. No s’ha de confondre amb l’altra gran mas anomenat també La Sala, situat a Viladrau, d’on era fill en Joan Sala, bandoler català més conegut com a Serrallonga.

 

 

 

 

 

 

 

P1090527 Muralla ibrica del Montgrs 

Arribem al final al Turó del Montgrós. Ja fa anys que hi vaig estar aquí, però aquell cop hi vam arribar fent tota la Serra de l’Arca. Aleshores no hi havia cap tancat als voltants de les muralles. Ara sí, està protegit i han estat més restaurades.

 

Es calcula que aquest poblat ibèric, que esdevingué una important fortificació defensiva davant de l’entrada dels romans, té antecedents des de l’edat del Bronze. Aquest indret era perfecte per controlar una de les vies de penetració per la Plana de Vic a través del Coll Formic.

 

P1090528 

 

 

 

 

 

 

 

Cap a l’any 300 aC ja estava iniciada la construcció. És imposant el mur de doble parament i amb un fossat que avui no es veu. Protegia un recinte fortificat amb vivendes de més de quatre hectàrees.  Sembla que cap al segle III aC es va reforçar amb una torre central. Posteriorment va ser abandonat als voltants de l’any 200 aC. D’altra banda s’estima que fou reutilitzat cap a l’Edat Mitjana, entre els segles X i XV.

 

Un cop hem menjat uns ganyips i una mica de fruita, retornem pel camí que hem vingut, on ens aturem una estona a xerrar amb un home que diu que ara, ja jubilat, li agrada caminar una mica. També ens diu que aquesta és una terra de bolets, però que aquest any, com que tot està sec i ressec no se’n troba pas cap ni un. I així arribem a la cruïlla que ens ha de dur fins a on indica un rètol “casa de espiritualidad”. Girem i cap allà que hi anem!

 

P1090529 Casa Jesus Maria SA   

 

 

 

 

 

 

 

L’edifici és força impactant: vermell, elevat i amb un alterós campanar. Però el pas està barrat per tot arreu. Seguim avall, fem unes fotos i podem veure també una gran masia, dins del recinte. És el mas Casademunt. He trobat informació que diu que la masia és formada per un ampli edifici quadrat construït per picapedrers francesos cap el 1540 i embellit posteriorment dins del segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, en l’època que era propietat de la família Ponç. El mas serví com a sanatori antituberculós entre els anys 1920 i el 1950 i aquesta és la raó per la qual s’hi construí la gran església de reminiscències gotiques-modernistes.

 

Cercant més informació no he acabat de treure l’aigua clara de la seva finalitat actual. La única cosa que he trobat és que hi ha una societat anónima vinculada al lloc: “Casa de Espiritualidad de El Brull Jesus Maria Prov Aragon, S.A.”. El que sí que es veu són els jardins ben tallats i endreçats i algunes taules i cadires per a descansar. Els rètols de “finca particular, no passeu” estan per tot el perímetre.

 

Ens trobem una senyora que ha sortit a caminar. Va ràpid, ràpid, però s’atura ja que li preguntem sobre les funcions actuals d’aquest centre i ens diu que ella és filla de Seva, però mai no ha pogut entrar a visitar-ho, tot i que ho ha intentat. Que és un misteri. Ella ens recomana seguir el camí que ella fa fins a la carretera i així per l’altra banda arribarem un altre cop al Brull. Així ho fem.

 

P1090535 

 

Una estona després creuem la carretera, deixem una masia a l’esquerra i seguim per entre bosc i camps de conreu. Més enllà hi ha una masia que em sembla que se’n diu El Maset, al costat de la qual hi ha una magnífica casa, en un prat verd, que compta amb un gran pal dalt del qual hi voleia una senyera estelada.

 

 

P1090538 

 

 

 

 

 

 

 

I així arribem un altre cop al Brull. Anem a dinar al restaurant de la carretera, al davant de l’església, d’on no podem dir que ens hagi anat gaire bé i després ja ens decidim a marxar.

 

 

Metre anem cap el cotxe, anem comentant que la zona del Brull era famosa per la tradició de les bruixes. Diverses foren condemnades a mort. He trobat que la Valentina Vinyes, del Brull, va declarar de l’Elisabet Beneta, coneguda com la Bellesa de les Aigües i que va ser penjada per bruixa a Seva, que es deia que havia mort el seu propi fill i també que havia mort setze criatures en altres indrets. Els processos contra les bruixes sovint foren excuses per venjances i tot allò que s’escapava de la normalitat o que semblava misteriós, era atribuït a actes de bruixes. 

 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2152186