Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

El Pla de Sta Maria a Montblanc (Camí Sant Jaume)

(Alt Camp) Ruta el 27/1/2013; 17 km; +230 -370; 4 hores. Excursió organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume, de Sabadell, amb el següent itinerari: El Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Montblanc. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 

 mapa perfil 

AVUI FA 862 ANYS: El 27 de gener de 1151, Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella van signar a Navarra (a Tudellén) un tractat sobre la conquesta i repartiment d'Al-Andalus, pel qual el català es reservava les terres del regnes sarraïns de València, Múrcia i Dènia.

P1150674 Esgl Assumpci Pla Sta Maria  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El punt de trobada és a El Pla de Santa Maria (381m), un poble estructurat al voltant del carrer Major. Jo hi arribo aviat, faig una fotografia, quasi a les fosques, de l’església de Santa Maria, construïda el 1777 d’estil barroc, amb una gran cúpula, que jo no puc veure des de fora i un campanar de planta quadrada i torrassa octogonal.

P1150682 Inscripcions al Pla de Sta Maria 

 

 

 

 

 

 

 

Comencen les inscripcions a la plaça davant de l’ajuntament. L’indret d’aquest poble ja estava habitat a mitjan del segle XII i formava part, inicialment, del castell de Cabra. Hi ha documentació que confirma l’existència de jueus i sarraïns el segle XIV i fou un dels pobles més actius de la Comuna. També va destacar per ser la primera vila del Camp que va començar les protestes contra l’arquebisbe Rodrigo Tello, el 1305, el qual exigia impostos per tal de fortificar la ciutat de Tarragona.

P1150698 Sant Ramon P1150690 Interior

 

 

 

 

 

Comencem a caminar per anar fins a la magnífica església romànica de sant Ramon. Es tracta d’un temple del segle XII, potser refet durant el segle posterior i que demostra que la vila va tenir un desenvolupament molt pròsper. Al temple ens rep el mossèn, donat que formem un grup d’uns 70 caminants que seguim el camí de Sant Jaume de Galícia, dins de Catalunya. En el seu dia, l’arquebisbe Pere Albalat (el 1240) va intervenir per posar fi a les topades que hi havia entre aquesta vila i la de valls per qüestions relacionades amb l’aigua i que van arribar fins a batalla campal.

P1150694 Rossassa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1150691Als Fets de 1642 

 

 

 

Dins del temple hi ha un senzill monument als morts pel Fets del 1642. Aquell any, el marquès d’Hinojosa, al front d’una columna de l’exèrcit castellà, va sorprendre i derrotar un escamot de l’exèrcit francès, que aleshores ajudava Catalunya. Els veïns del Pla, es van espantar i es van tancar dins d’aquesta església, però les coses es van complicar mentre es negociava la rendició i l’exèrcit provinent de les ordres de Madrid va assaltar l’església i va degollar els 40 defensors que hi havia, tot i que van respectar les dones i nens. Després, però, el marquès va permetre que els soldats el saqueig i l’incendi tant del temple com de les cases del poble. Tot aquest problema, s’emmarca dins de la Guerra dels Segadors i de l’enfrontament entre les institucions del Principat de Catalunya amb la monarquia hispànica. Des de fa uns anys, es fa una representació teatral que fa referència a aquells fets luctuosos. 

P1150697 Credencials

P1150700 

 

 

 

 

 

 

 

Mentre la Carme ens fa fotos des de dalt del pont, vaig pensant que estem al Pla de Santa Maria, però que originalment era conegut com al Pla de Cabra.

 

 

P1150701 Cabra del Camp  

 

 

 

 

 

Arribem a Cabra del Camp (453m). Aquesta vila té una antiga història ja que havia estat una avançada del comte de Barcelona (i sobirà del Principat) davant de les Muntanyes de Prades durant el procés de la conquesta meridional de Catalunya. Del castell que hi havia, que formava part de la línia defensiva del Gaià, però, no en queda cap resta. Originalment se sap que el setembre de l’any 980, el comte Borrell II havia fet cessió del castell i de les seves pertinences. Pocs anys després, el 985, va ser arrasat, en el camí cap a la ràtzia contra Barcelona, per part de les tropes d’Almansor.

Val a dir que tot i que l’any 1450 els pobladors de cabra van aconseguir la declaració que els hi donava el dret de ser vila reial i no tornà a ser infeudats, després de la Guerra dels Segadors, el 1653, va ser cedida per imposició hispànica a Francisco de Orozco Ribera, marquès de Mortara, militar que havia lluitat contra Catalunya. El fill del marquès va vendre els drets a Cristòfor de Potau, el 1690. Un fill d’aquest, fidel a la causa austriacista, va veure els seus drets segrestats per Felip V, qui els va cedir a nobles castellans. El 1813 la vila era de maria José Alonso Pimentel, duquessa d’Arcos, en un procés habitual d’usurpació de bens i drets als catalans per part de la monarquia espanyola.

Poca estona després de sortir de cabra del camp, deixem a la dreta els turons, planers, de Jordans i entrem a la comarca de la Conca de Barberà.

 P1150704P1150705 Mas de Gassol 

  

 

 

 

 

 

Seguim caminant, ben a prop de l’autopista, seguint un camí que, realment, s’aparta una mica de l’original del Camí de Sant Jaume. Aquest territori és eminentment agrícola, on destaquen els conreus de vinya i de cereals, així com l’ametller i l’avellaner que, ara, ja comencen a florir. També es conrea l’ordi, en la varietat útil per a la producció de cervesa.

Creuem la Rasa del Pinetell, torrentet que se’n va a nodrir el Francolí i passem a tocar, en un revolt, el mas de Cal Gassol. Sé que a poc més d’un kilòmetre, al sud, hi ha el poble de Prenafeta, ben enganxat a la Serra Carbonera.

P1150706 Montblanc pont medieval P1150708 Hospital Sta Magdalena  

 

 

 

 

Seguim caminant, ara per la Plana d’Anguera i aviat arribem a Montblanc, ciutat magnífica on ja hi he estat altres cops i de la qual ja he fet referència en altres articles (que podeu consultar en aquest blog). Montblanc ja és cap de la comarca de la Conca de Barberà (nosaltres hem començat a caminar dins de la de l’Alt Camp). Passem per sobre del Pont Vell, d’amable aspecte romànic, probablement d’origen romà, forma part del camí reial i permet superar el riu Francolí.

Més endavant, a l’esquerra, tenim l’edifici de l’Hospital de Santa Magdalena. Originalment tenia com a funció atendre els pobres, malalts i pelegrins. Després s’hi va instal·lar una comunitat de monges que donaven classe a noies del poble. El passat segle, s’hi va instal·lar una empresa tèxtil i l’edifici s’anava malmetent fins que va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, el va restaurar i actualment és l’Arxiu Històric de la Conca de Barberà.

Entrem a la vila emmurallada per la porta de Sant Antoni i anem a visitar l’església de Santa Maria, coneguda també com a “catedral de la muntanya”. Pel carrer Major, es fa evident que l’espai intramurs està molt ben conservat. El recinte entre muralles es va construir en temps del rei Pere el Cerimoniós, a partir de 1366, fonamentalment com a defensa enfront de Castella, on aleshores regnava Pere el Cruel, ja que en aquella època Catalunya ja no tenia especials problemes amb els sarraïns. La muralla té un perímetre de 1.500 metres amb 31 torres i diferents portals d’entrada.

P1150728 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrem a l’església, que ja he visitat en altres oportunitats, però aquest cop la visita m’ha permès pujar fins a les terrasses superiors a l’exterior, des d’on es pot admirar una bona vista de la ciutat. La màxima esplendor de la vila va ser cap el segle XIV, quan va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d’habitants darrera de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà i amb un pes econòmic certament important. L’església no es va acabar tal com estava previst com a conseqüència dels estralls de la pesta negra. És d’estil gòtic i a l’interior és d’una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. Val a dir que la portalada inclou elements barrocs que van substituir els gòtics primitius, que es van destruir el 1651.

P1150725 Terrassa 

P1150729 Quartera

 

 

 

 

 

 

 

Després seguim la visita de la ciutat, tot aturant-nos a els Porxos de Pallol, on encara es poden admirar les mesures originals de les “quarteres” per quan la plaça era un mercat medieval. També podem gaudir del que queda de l’aqüeducte i després d’entrar a l’església de Sant Miquel, anem fins al convent de Sant Francesc, que és un dels més antics de Catalunya, construït en gòtic català i on hi va pernoctar Sant Francesc d’Assís. El convent va ser destruït dins del segle XIX. El que ara veiem és l’església.

P1150733 Aqueducte 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots clicar:   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3905601