(Alt Camp) Excursió el 23 de desembre al petit poble de Querol. Una circular cap a Sant Jaume de Montagut i el cim de Montagut (955m). Uns 16 quilòmetres, amb uns desnivells de + 543 i – 543 metres. 

573 Mapa 573 Perfil

FA POCS DIES, VA FER ANYS: El dia 19 de desembre de 1832 va arribar a Barcelona Manuel de Llauder com a capità general per al principat. La ciutat el va rebre amb els braços oberts ja que venia a substituir el Comte d'Espanya (Charles d’Espagnac) que, amb la conformitat de l'absolutista Ferran VII, va instaurar un autèntic règim de terror des del seu quarter general a la Ciutadella de Barcelona, de tal manera que la seva crueltat amb la repressió, així com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmès el poble, es va guanyar el malnom de "l'assassí de Catalunya".

P1150409 Castell de Querol al mat 

Hem quedat al Pont de Vilomara. Després hem anat plegats (en Josep, el Toni i jo) a Querol (540m), on hem pujat al castell per començar la caminada, que comença seguint primer una mica la carretera, des del davant del restaurant Sant Jordi. Des d’aquesta hora matinal es veu el castell ja fosc. El castell de Querol ocupa el penyal per sobre del poble, en runes des que el 1835 fos abatut amb vuit barrils de pólvora, un cop havien tret els mobles. Això es va produir pel fet que havia estat ocupat pels carlins. En ocupar-lo els miquelets, procedents de Santa Coloma, van decidir destruir-lo per evitar que fos un altre cop ocupat.

 P1150410 Sta Maria de Querol

   Al costat hi ha l’església de Santa Maria, que originalment va ser la capella del castell. El castell té origen a mitjans del segle X i està documentat que va ser venut a Hug de Cervelló, junt amb els castells de Pinyana i Montagut, donant origen al llinatge dels Cervelló.    Més endavant ja apareix sota el domini superior dels comtes de Barcelona.

 

 P1150412 Creu al cementiri

 

P1150417 Cal Requesens  Passem pel davant de les restes del mas de Cal Requesens. Es veuen poques masies per aquest territori i encara ben malmeses. Probablement degut al caràcter abrupte i muntanyós del terreny que va dificultà molt el conreu.

P1150415 Rajoles grabades a lera 

Només una part del territori havia estat conreat i la màxima explotació de la terra no superà el 21%, i això va ser abans de la fil·loxera.

P1150421 Mas de lAranya 

 

Una estona després passem pel davant del Mas de l’Aranya, petit però restaura, encara que no sembla que estigui habitat. Això ens demostra que el territori ha estat molt afectat per l’èxode rural. Hi ha informacions que diuen que a mitjans del segle passat, l’aprofitament de la terra no passava del 15%.

 

P1150424 Cim Montagut i esglsia 

P1150425 St Jaume de Montagut

 

 

 

 

 

 

 

Per una pista de terra, sense cap senyal humà, ens apropem al cim de Montagut, amb una destacada forma cònica i totalment arbrat. Als seus peus hi ha la magnífica església de Sant Jaume de Montagut, que havia estat en ruïnes. Actualment, restaurada, presenta una imatge extraordinària amb el seu absis poligonal, els dos campanars d’espadanya i el portal amb tres arcs de mig punt en degradació. Encara a mitjans del segle XIX, Montagut era una parròquia formada per cases escampades que produïen vi, llegums i tenien un molí fariner. De tot aquell poblament no en queda res.

 

P1150432 Cim Montagut 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Del castell de Montagut no en queden restes apreciables. Dalt del cim hi ha un vèrtex geodèsic, amb un curiós muntatge d’una bastida de troncs, amb una finalitat que desconeixem. Sabem que l’any 1365 els Cervelló de Querol ja no comptaven amb la senyoria del castell de Montagut i que el 1516 va er comprat per Joan Armengol, baró de Rocafort de Queralt. Des del cim tenim bones vistes sobre Montserrat i de cara a mar, amb el Montmell que es retalla fosc, pel contrast solar a aquesta hora del dia.

P1150433 Vista de Montserrat 

Des d’aquí tenim una vista magnífica del Pla de Santa Maria, per sobre del qual hi ha el Coll de Cabra, per on va passar l’exèrcit d’Almanzor quan va pujar a saquejar Barcelona el juliol del 985. El Coll de Cabra és important perquè és al pas natural entre la Conca i el Pla de Santa Maria, territoris aquests que permeten un avanç ràpid. L’estratègia de la ràtzia era progressar amb velocitat, atacar, fer botí i marxar i per això els passos naturals ho permetien. La xarxa de castells, de la Marca Hispànica, que es van situar per aquest territori, tenien com a objectiu observar els moviments de tropes i advertir de la seva presència. El castell de Montagut, n’era un.

 

P1150438 Rac San Bernat   

 

 

 

 

 

 

Toca baixar del turó. Hi ha dues possibilitats, nosaltres optem per fer servir el GR.172 en una baixada dreta però fàcil, fins arribar a una pista asfaltada que seguim cap a la dreta. Per entre alguns pins encara anem veient el tall pronunciat per on passa el riu Gaià, ara que ens encarem a Querol. Deixem a la dreta un racó dit Racó de Sant Bernat, amb una pedra ben posada com a seient i un vertical i treballat ginebró.

 

P1150442 Torre de Pinyana

   Ens anem movent per la serra d’Ancosa-Montagut i dalt d’un serrat, a sobre d’un queixal de roca calcària, destaca la torre que subsisteix del castell de Pinyana. La torre, una mica trencada que queda ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Està esmentat en una carta del rei Lotari el 986 i, com els castells de Querol i Montagut, passà a mans d’Hug de Cervellò. Val a dir que l’origen dels comtats catalans va ser la conseqüència de la necessitat de defensa i expansió de Carlemany, que va reaccionar després que els sarraïns arribessin, el segle VIII, fins a Poitiers, on l’any 732 foren derrotats per Carles Martel. Carlemany fou nét de Martel. Els territoris que s’anaven conquerint formaven fronteres que, sovint, seguien el curs natural dels rius. Aquestes noves fronteres eren identificades amb el nom de “Marques”. Dins d’aquestes fronteres es deixava el control del territori (militar, civil i jurisdiccional) a una família destacada: aquest és l’origen dels comtats catalans i aquest és també l’origen dels castells “de frontera”.

 

P1150443 Castell de Querol  Finalment, tornem a veure el poble de Querol, arribant-hi, en baixada, des del sud. La llum del sol ara permet gaudir de la vista del seu castell i també podem recordar que l’origen etimològic del nom prové del pre-romà “cariolu”, que és un diminutiu de “cariu”, que vol dir “penya”.

Si vols accedir a la ruta per a gps, ves a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3756473