Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cadaqués a ermita Sant Sebastià

(Alt Empordà) Ruta el 28/05/2014; 8 km; +350 -350; 2h30 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cadaquès (30m), Ermita Sant Sebastià. Tipus de sortida: circular;   Dificultat: fàcil.

 mapa perfil 

 

FA ANYS: El 1901 una part dels de Cadaqués emigrats a Cuba tornaven a la seva terra, al poble, tancat entre muntanyes i el mar encara es podia parlar el català i les seves formes de l’Empordà. Aquell mateix any Miguel de Unamuno, amb el menyspreu propi del centralisme, deia que “si el estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrian al castellano” en la línia de col·lapse cultural contra les altres llengües del país. I d’aquesta manera es feia.

P1200970 Carrers 2  

 

 

 

 

Cal començar a caminar des de l’aparcament de Cadaqués (altitud de 30 metres sobre e nivell del mar). Ens enfilem pels costeruts i magnífics carrers del barri antic de la vila. El poblament de Cadaqués ve d’antic, ja que quedava en lloc molt protegit tant de la banda mar com per terra. De fet quedava molt aïllat. El primer document que en parla és en una compra, el 1030, d’un alou referit al port per part de l’abat de Sant Pere de Rodes al comte Hug d’Empúries. Els carrers per on es camina semblen recordar els orígens mariners del poble tot i que ara la seva principal activitat és la dels serveis vinculats al turisme, que va començar a finals del segle XIX i es va desenvolupar el XX amb una constant presència d’intel·lectuals i artistes, que li han donat un elevat prestigi.

Aquell any, el 1030, era sobirà de Catalunya, Berenguer Ramon I. Castella, era un comtat sota el protectorat de Navarra on el sobirà era Sancho Garcés III.

P1200969 Sta Maria faana 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al punt més alt del turó del nucli antic hi ha l’església de Santa Maria. Es tracta d’un temple d’estil gòtic tardà que, un cop a dins, disposa de molts elements barrocs. Es va començar el segle XVI en nau única i amb algunes capelles laterals. La capçalera disposa de set cares. La capella de l’esquerra, dita “capella fonda” està presentada, actualment, en un format multicultural, és a dir amb bancs als costats, però amb un espai ample al centre amb coixins per tal de seure-hi a terra, tal com tenen per costum algunes cultures orientals.

P1200966 Retaule Sta Maria  

 

 

 

 

 

A l’interior es conserva un dels retaules de l’anomenada escola de Vic més interessants de Catalunya, especialment tenint en compte els que es van arribar a cremar l’any 1936. En qualsevol cas, sembla que hi ha acord en considerar-lo el més notable de l’Empordà. Una curiositat és que la fusta va ser contractada i adquirida l’any 1705, però la guerra de Successió va endarrerir la contractació dels escultors fins el 1723. La imatge central del retaule representa Maria abans de donar a llum i per això compta amb la representació d’un sol lluent al ventre, com ha indicació que el que haurà d’il·luminar la vida dels cristians està a punt d’arribar.

Si el visitant, que ara està mirant cap a l’altar major, es gira i observa la porta d’accés podrà admirar una gran imatge de Maria a l’altura del que seria la rosassa. Porta una corona amb 10 estrelles i si es donen uns passes endavant es podrà veure com cada estrella es va il·luminant. Unes passes més i es van apagant. Però no hi ha cap llum dins de les estrelles.

P1200971 Platja de Cadaqus 

La llum del sol i el blau del cel i del mar realment ens ofereixen una vista extraordinària. Anem sortint en direcció sud. Ja des del camí pel qual es va sortint del poble, es pot admirar la platja i una part de la famosa silueta de Cadaquès amb l’església dalt del tot.

P1200972 Cam vell de Sant Sebasti 

 

 

 

 

Enfilem el camí vell de Sant Sebastià, que entre parets de pedra seca va pujant amunt i mostrant les lloses de llicorella, que és la formació geològica més habitual. La llicorella és una pedra pissarrosa metamòrfica d’origen sedimentari i textura fina i homogènia. La seva característica més evident és que s’obra en làmines fines i planes. La seva formació prové de fangs argilosos o, en alguns casos, de roques ígnies, aquestes formades pel refredament del magma.

P1200977 Ermita dalt del tot 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí va pujant de manera constant i anem veient la taca blanca de l’ermita de Sant Sebastià, quasi a dalt del tot. De la muntanya del Pení (606m), que separa els termes de Cadaqués i de Roses es pot dir que hi ha unes instal·lacions militars que em sembla que encara són les hispano-americanes de radar i control aeri que fa anys s’hi van muntar. D’aquesta manera, el poble de Cadaquès havia quedat durat molt anys tant aïllat que quasi la única sortida que tenia era per mar, va quedar connectat als món dels avions militars. Respecte del tema de l’aïllament del poble, es fa evident en la següent dita: “nós amb nós, com els de Cadaqués”. La vila també ha conservat particularitats de les seves tradicions i costums com per exemple l’ús de l’article salat en la parla catalana del lloc.

P1200979 Restes de trinxeres de la guerra 

 

 

 

 

 

 

Crida l’atenció l’existència de grans munts de pedra i uns murs laterals, pel camí que es va pujant, de considerable gruix. Probablement es tracta de les restes de trinxeres de la última guerra, quan el govern republicà es temia una invasió, per mar, dels vaixells dels franquistes (que es deien a sí mateixos “nacionals”) amb el suport que tenien des dels exèrcits italià i alemany. Es tracta d’una peculiar formació geològica del territori, amb la combinació dels tons blavosos i grisos de la roca llicorella i els verds foscos de les oliveres i els més brillants de la garriga. També tot aquest territori ens recorda èpoques en que es volia un aprofitament agrícola d’aquest terreny sec i pedregós amb vinyes i oliveres.

P1200980 Vista de Cadaqus i badia 

No és possible seguir pujant sense, de tant en tant, girar-se per admirar la vista de la badia de Cadaqués que queda cada cop més baixa i des d’una perspectiva més enlairada.

P1200982 Ermita Sant Sebasti 

 

 

 

 

Entrem dins d’un alzinar, ben treballat i que forma part de la finca que s’enfila fins dalt de l’ermita, propietat privada des del 1890. Una estona després i foragitat pels diversos rètols de “propietat privada”, acabem a la pista i uns quants revolts després fins a l’entrada de la finca, amb un cadenat que prohibeix el pas. No ens podem apropar a l’ermita.

L’ermita de Sant Sebastià gaudeix de gran estimació a Cadaqués i es veu que s’hi fa un aplec cada 20 de gener (suposo que amb l’autorització dels propietaris aquests que tantes xapes i cadenes han posat exercint els seu dret a prohibir que ningú es pugui apropar al temple). L’edifici original es veu que ja està documentat des del 1637, encara que l’actual obra és del XVIII.

P1200985 Far Cala Nans 

 

 

 

 

 

 

 

Hem anat baixant i tenim ara unes vistes diferents. El mar blau brillant i les cales al fons. La cala Nans, amb el seu far ens queden a la dreta de la nostra vista. A l’esquerra tenim Cadaqués.

 P1200988 Baixant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La vila de Cadaqués va prosperar molt els segles XVIII i XIX, també amb l’inici de la fil·loxera a França que va destruir totes les vinyes del nord, la qual cosa va proporcionar un creixement enorme de l’exportació d’aiguardent a les terres catalanes... fins que també va arribar la plaga fins aquí i aleshores va començar la misèria i l’emigració. Un 20% del poble havia emigrat a Cuba entre 1860 i 1900. Finalment va tocar tornar després de la pèrdua de les colònies com Cuba i Filipines. L’altra gran creixement econòmic es va produir a partir de l’esclat del turisme.

P1200990 Barques a Cadaqus

Hem baixat fins a la urbanització de l’extrem sud de Cadaqués, a tocar de mar. Al costat hi ha la riera de Sant Pius V, on hi ha un oratori dedicat al sant que va organitzar la coalició que va conduir a la batalla de Lepant. I tornem a ser a Cadaqués, vila que es regia, el segle XV, per dotze homes elegits lliurement, tal com havia ordenat el 1403 el rei Martí l’Humà. Aquests sistemes de funcionament, molt habituals dins de la tradició provinent de la casa comtal de Barcelona i que impregnava les decisions dels sobirans catalans, era totalment desconeguda als altres regnes de la península i probablement és el que encara ha quedat impregnat en les actituds més absolutistes i de baix tarannà negociador d’Espanya.

 Si vols accedir a la ruta per gps pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6966049