(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Alt Penedès) Ruta 1314 el 26/02/2021; 11,5 km; +300 -300; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ordal, fondo Mas Granada, font Mas Granada, coll del Portell, Puig d’Agulles, El Serralet, Pedrera del Telègraf, la Cocona, Torre del Telègraf, Creu de l’Ordal, Espai batalla d’Ordal, pas sota N-340.   Participants: Vinyet C, Anna G i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 47 (això voldria dir ‘moderada’, però a mi no m’ho ha semblat) 

 cmapa1314 cperfil1314 

FA ANYS: El setembre de 1813 es va produir la batalla d’Ordal, en el context de la Guerra del Francès.

DSC00422 Sortint Ordal   Avui anem al poble d'Ordal (ja tenim el certificat de la Feec). Seguim amb dies de boira i tapats. Deixem el cotxe a l’aparcament de l’est, sota el restaurant El Celler d’Ordal i comencem a caminar pujant pel carrer del Nord. En pocs minuts ja som fora del poble.

DSC00425 Idiomes fcils

   Trobem un rètol que demana respecte per la natura; tres idiomes diferents i tan fàcil com s’entén cada un d’ells. Hi ha gent que es declara incapaç d’aprendre un altre idioma i sovint molts que tenen origen en el llatí són molt fàcils, tot i que per parlar-los una mica bé cal estudiar i esforçar-se una mica.

DSC00426 Molses i fongs

   Seguim la pista que va per bosc en sentit est i més endavant nord-est. Aquest és el camí que va des d’Ordal al Mas Granada; camí verd i humit, sota pineda i amb molses i fongs.

DSC00429 Ametller florit

   Aquests dies, durant les nostres excursions, de tant en tant gaudim d’algun ametller florit. Per perspectiva històrica, podem recordar que un 26 de febrer, de l’any 1947, es devia estar preparant la proposta de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat. Va ser aprovada el 7 de juny i va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les set Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne (després de 16 anys) i la successió de Francisco Franco, com el cap d'Estat espanyol, a l disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne.

DSC00430 Cabana  1

   Aquest havia estat un territori amb molts marges (o bancals) pel cultiu de vinya. Des que van quedar abandonats per la plaga de la fil·loxera els pins i el sota bosc ho han ocupat tot. Queden, però, algunes cabanes en pedra seca de vinya. Aquesta que trobem a l’esquerra em sembla que es coneguda com ‘barraca del Jandro’. Més o menys per aquí calculo que passen el terme d’Ordal al de Gelida, ja que aquests entorns del Puig d’Agulles es divideixen els dos pobles que he dit i els termes de Corbera de Llobregat, el de Cervelló i el de Vallirana.

DSC00432 Font Mas Granada

   Una estona més endavant (uns 3 quilòmetres des de l’inici) estem al Fondo de Mas Granada i passem pel costat de la font del mateix nom. El mas Granada tenia antigament el nom de Mas Querol i consta documentat des del 1367, amb en Guillem Querol. L’any 1444 consta com Mas Granada, quan l’amo era Joan Granada.

DSC00435 Cabana 2

   Pel camí, a la dreta, trobem una altra barraca de pedra seca, aquesta suposo que deu ser del Mas Granada, ja que l’antiga masia, avui mig desapareguda, estava situada (i encara hi ha les restes) a uns dos-cents metres al mig dels bosc que tenim a la nostra dreta.

DSC00437 Coll del Portell   Des del punt anterior, on hi havia la font, hem caminat uns 800 metres fins que s’arriba al coll del Portell; un espai molt aplanat a 570 metres d’altitud. Seguim la pista de la dreta (direcció sud) que continua la pujada fins que arriba a 598 metres i una pista a l’esquerra gira a nord; és l’últim tram de pujada.

DSC00439 Radar meteorolgic   Finalment arribem al cim del Puig d’Agulles, on hi ha aquest radar meteorològic a 653 metres d’altitud. Aquest radar es va muntar l’any 1992. Altres radars meteorològics estan situats al Puig Bernat (626m), al municipi de Vallirana; el del Puig d’Arques (535m) al massís de les Gavarres; el radar de la Panadella a la Creu del Vent (825m), a l’Anoia; i el radar de Tivissa Llaberia, al Pic de la Miranda (925m).

DSC00441 Cim Agulles

   Al costat mateix hi ha una cabana que devia servir d’observació i protecció contra incendis. Actualment està ja una mica trencada. També hi ha un vèrtex geodèsic.

DSC00443 No hi ha vistes   Mirem a les valls de Castellví i la Serra de l’Aragall, però no s’hi veu gairebé res, per aquesta boira que s’ha instal·lat des de fa dies als matins.

DSC00447 Entre pedreres

   Després de menjar una fruita i descansar una mica, seguim la ruta, tornant primer a la pista que abans anàvem, per ara seguir-la en direcció sud. Passem per entre dues grans pedreres; aquesta a la dreta ja treballen a tocar la pista; és la Pedrera del Telègraf.

DSC00448 Es mengen el Garraf   Pugem el cim de La Cocona (552 m) i podem veure el gran forat que s’ha fet: potser s’estan menjant el massís del Garraf.

DSC00452 Gran forn de cal   Baixem una mica i trobem aquest gran forn de calç.

DSC00453 Torre telgraf   Per damunt d’aquesta antiga pedrera es veu la Torre de Telègraf. Tot i que hi ha notícies d'una primitiva torre del 1640, quan esclatà la Guerra dels Segadors, l'edificació actual presenta els trets arquetípics de les torres de telègraf construïdes a Espanya a mitjans del segle XIX.

PHOTO-Torre 

                             Copio un text dels amics de ‘coneixercatalunya.blogspot.com’ que reprodueixen un text d’Hipólito Sánchez: A finals del segle XVIII el francès, Claude Chappe, va inventar un sistema òptic de comunicacions terrestres. Va ser el primer sistema que va permetre la transmissió de missatges complexes. Antigament s’utilitzava fum o foc, però, Chappe va dissenyar un sistema de braços mecànics mòbils situats sobre una torre, de manera que es pogués veure amb la distància amb tota claredat. El seu funcionament era molt interessant i per no fer-me repetitiu us deixo (al final d’aquesta crònica) un parell d’excursions on explico com funcionaven. Per cert, potser cal afegir que l’any 1961 el Reglament de Telègrafs prohibia l’ús del català. Aquell mateix any 1961 va ser destituïda la junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme en saber-se que a les assemblees es feia servir el català.

DSC00457 Creu Ordal

    Arribem a la Creu d’Ordal. Estem per tant a la divisió dels termes municipals de Cervelló i Subirats, a 530 m d’alçada. Es té constància d'aquesta creu des del segle XVI com a creu de terme. Va ser destruïda el 1810 durant la guerra del Francès. L'element que es pot veure actualment data de 1952.

DSC00458 Bicentenari Batalla Ordal

   A tocar de la creu, que forma part del coll hi ha un rètol informatiu que commemora el bicentenari de la Batalla d’Ordal. Aquesta batalla forma part de la Guerra del Francès (a Espanya es coneix com Guerra de la Independència). L’any 1808 les tropes napoleòniques van entrar a la península i es va instal·lar com a rei Josep I Bonaparte (el germà de Napoleó); fet que va ser el resultat de les ‘Abdicacions de Baiona’. El conflicte va esclatar per diversos motius de fons i va tenir una part de guerra civil (entre afrancesats i patriotes); un incipient sentiment d’identitat nacional i la defensa de la societat espanyola. Va influir també el fet se sentir-se un país ocupat per un exèrcit que parlava francès.

DSC00459 Tropes   Un rerefons de conflicte monàrquic (que sempre ha anat castigant la població de base) amb la querella entre Carles IV d’Espanya i el seu fill Ferran VII, va culminar amb el Motí d’Aranjuez i el posterior aixecament, a Madrid, el 2 de maig de 1808. Els catalans s’hi van implicar pel ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, de la mateix a manera que des del segle XVIII Catalunya s’havia enfrontat a Castella per la mateixa raó.

DSC00460 Mapa batalla

   El combat d’Ordal es va produir el 13 de setembre de 1813. Sota la direcció del mariscal Suchet es va mobilitzar l’exèrcit francès amb uns 10.000 homes. Les tropes aliades van veure que estaven en inferioritat de condicions i es van retirar a Vilafranca i a Sant Sadurní. Aquesta batalla va ser l’última victòria de l’exèrcit napoleònic a la Península. Després de llegir aquesta informació, seguim fins arribar al poble d’Ordal per una pista que va esquivant la N-340.

Altres excursions a torres de telègraf: a Montornes, http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/355-montornes-del-valles-telegraf-castell-sant-miquel

I a Puiggracios: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/271-santuari-puiggracios-st-pere-de-berti-i-el-closcar

I si voleu fer una altra excursió des d’Ordal, aquí la que puja al Montcau d’Ordal: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/893-ordal-sant-esteve-d-ordal-can-parellada-montcau-d-ordal

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ordal-coll-del-portell-puig-dagulles-el-serralet-la-cocona-torre-del-telegraf-creu-de-lordal-espai-66621377