(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma)

(Alt Penedès) Ruta 1218 el 5/06/2020; 6,5 km; +50 -50; 2,5 hores.   Excursió semi urbana organitzada amb el següent itinerari: Parc Molí d’en Rovira, Castellers de Vilafranca, camí de la Bleda, Institut Milà i Fontanals, Plaça de la Vila.   Participants: Maria, Vinyet, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1218 cperfil1218 

FA ANYS: El 4 de gener de 1714, Vilafranca estava ocupada per un destacament de forces borbòniques.

DSC06288 Inici 

  Avui fem una volta semi urbana per Vilafranca del Penedès. Comencem aparcant al davant del Parc del Molí d’en Rovira. La situació de Vilafranca al centre de la depressió penedesenca, emmarcada per la Serralada Prelitoral i el massís de Garraf, era un pas obligat, ja d'antic. Així, en l'època romana hi passava la Via Augusta, que des de Martorell (Ad Fines) es dirigia a Tarragona, l’antiga gran capital de la Hispània Citerior.

DSC06289 Convent Mare Rafols Des d’aquests jardins es veu la cúpula del convent de la Mare Ràfols. És un conjunt arquitectònic i temple que es van construir el 1931; és obra d'Enric Sagnier i Josep Alemany. S’hi pot fer una visita guiada amb un itinerari que visita la casa de la Mare Ràfols, el temple, part de l'edifici i es finalitza pujant al terrat de la cúpula.

DSC06293 Carrer Catellers de VLF    Prenem el carrer dels Castellers de Vilafranca. És una colla castellera fundada el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians, precursor dels castells actuals.

DSC06295 Formula 1 1921 Tribuna

    Seguim pels carrers arbrats i arribem, sempre en direcció nord-oest, a la plaça de Marià Manent. Uns rètols molt ben posats recorden un fet històric. Els primers tres campionats d’Espanya de la Formula 1. Van ser els anys 1921, 1922 i el 1923. Val a dir que la tribuna tenia una capacitat per a 6000 persones. Tal va ser l’èxit d’aquells esdeveniments que l’any 1923 es va construir l’Autòdrom Terramar, en el terme de Sant Pere de Ribes on, per cert, l’Estat no hi va posar ni una pesseta; com quasi sempre, a Catalunya, va ser una iniciativa privada. Això sí, a la inauguració hi ha assistir el rei Alfonso XIII i Miguel Primo de Rivera, militar espanyol que va imposar la dictadura.

DSC06300 Cartells    En els rètols s’hi veuen les fotografies dels cartells anunciadors d’aquelles curses.

DSC06297 Parc AC i retols 1921 Formula 1

    A prop hi ha una àrea d’autocaravanes. Diguem que el topònim (Vilafranca) fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d'Olèrdola després de la invasió almoràvit de l’any 1108. L’aturada d’Olèrdola aquell segle va deixar pas a un creixement de Vilafranca que es va consolidar en trobar-se en un lloc clau de moviment humà i de mercaderies.

DFF Hisp Citerior 133aC

    Per cert, recordem que podem parlar d’una via fonamental de moviment (la Via Augusta) pel fet de ser Tarraco la capital, com a dalt dèiem, de la Hispània Citerior. El nom d’Hispània el van donar els romans i originalment va néixer precisament a Tarraco (actualment Tarragona). Aquest esquema de la península permet veure la distribució de l’expansió romana l’any 133 aC.

DSC06306 Crulla al camp 

   Ens endinsem ara per un camí entre vinyes: el Camí fariner de la Bleda. Al principi parlàvem del 1714, una data de la història. Parlar d’història és posar en perspectiva el nostre coneixement. L’exèrcit borbònic havia ocupat Vilafranca i servia de punt per controlar el Penedès i l’Anoia. Havia esclatat una revolta general contra el pagament de la fiscalitat imposada per José Patiño, en nom de Felipe V (avant-passat del rei actual d’Espanya). La imposició fiscal provocava una gran misèria i la revolta era combatuda amb una violència extrema. Tal com explica Josep M. Torras Ribé, la tropa sortí de Vilafranca i “la gent de Sant Quintí de Mediona van ser sotmesos a un atac indiscriminat que culminà en una autèntica carnisseria contra els habitants, el saqueig i el posterior incendi de gairebé tots els edificis”.

DSC06308 Cam del Vi    Quan girem a la dreta, pel Camí de Sant Julià, hi ha un bonic espai dedicat al Camí del Vi que inclou grans fotografies retrospectives i un curiós altaveu amb cançons populars que es fa anar amb una dinamo manual.

DSC06314 Art Urba 01

    Hem passat la Rassa dels Vinots i hem deixat a la dreta l’Auditori Municipal. Quan ens apropem a l’Institut Milà i Fontanals, veiem com tots els costats del mur perimetral han estat pintat amb grafitti. L’institut honora el nom de Manuel Milà i Fontanals, fill de Vilafranca (nascut el 1818), el gran filòleg, erudit i escriptor català a qui es considera un dels impulsors de la Renaixença. Milà i Fontanals és una figura clau per entendre la història de la llengua catalana i de la filologia del nostre idioma.

DSC06315 au 02    Després de la cantonada hi he vist aquestes mans, que em semblen molt ben treballades i que formen un cor al centre. Llàstima que ha vingut un bàrbar dels que posen signatures sense to ni so i ho ha embrutat una mica.

DSC06316 au 03    Seguidament un complex treball conceptual s’emmarca al voltant, sembla, d’un lema “Consciència anti-industrial”. Tinc la sensació que no és tant una crida contra la industrialització sinó contra els aspectes negatius de la industrialització mal gestionada.

DSC06317 au 04

    Puc gaudir després d’un magnífic text en boniques lletres: Allibera’t; un subtítol concreta l’intent del o dels artistes: “o les teves possessions acabaran posseint-te”. Aquest sí que duu firma on diu “Jornades Culturals IES Milà i Fontanals, 2010”.

DSC06318 au 05    Seguidament, la filera de formigues treballen als voltants del niu que creix com un turó, amb títol general de “El Penedès pels drets socials”. Val a dir que els ensenyaments als instituts i escoles per fomentar les Arts Escèniques i Visuals i els seus llenguatges relacionals entre els joves, són un magnífic vehicle per estimular la creativitat artística. 

DSC06319 au 60 Batx Art 2001 2002   Finalment, com un mar d’onades, hi ha aquest graffiti (que no he pogut fotografiar sencer de llarg que és) del Batxillerat Artístic 2001-2002; enhorabona nois i noies! Certament, despertar l’esperit crític envers l’art ajuda a transmetre valors i a incentivar l’autoestima dels joves.

DSC06323 Pla de la Vila

    Seguim ara tallant cap al sud pels carrers del centre de la ciutat i passem per la plaça de la Vila. L’edifici de l’Ajuntament queda a la dreta.

A El Punt Avui, en un article de gener del 2018, Josep Àlvarez deia “cada vegada estic més sorprès que ningú parla de l’espoli fiscal que afecta al nostre país; espoli que castiga la nostra economia i que cada any suposa un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros. Catalunya ha experimentat, segons un càlcul de la Generalitat, que des del 1986 al 2009 (24 anys) el dèficit puja a 289.724 milions d’euros”. Això em fa pensar en l’espoli del 1714; potser res no ha canviat.  

DSC06324 Rbla St Francesc    Seguim avall, després de fer un cafè a la terrassa exterior de la cafeteria Casino, a la Rambla Sant Francesc.

DSC06329 Creu de terme

    Poca estona després ja passem pel davant de la creu de terme de Santa Digna. Històricament estava situada a l'entrada de la ciutat per la banda sud, a la vora del camí que portava al Molí d'en Rovira. Actualment està emplaçada prop de la carretera de Vilanova i Sitges. Es desconeix l'origen de l'actual denominació però la seva existència està documentada ja en el segle XV. Hi ha quatre creus de terme més a Vilafranca: la de Sant Salvador, la de la Pelegrina, la dels Cirerers i la de la Creueta.

DSC06331 Ultima foto

     Finalment i poc abans d’arribar al punt on hem deixat els cotxes al matí, ens fem una fotografia en aquest racó florit de Vilafranca del Penedès. He de dir que és falsa la idea que els diners de l’Estat no són de ningú. Els diners que tenen els governs són nostres, són dels que els paguem i esperem que serveixin per la sanitat, l’educació, les carreteres i els transports públics, entre altres despeses socials. Si no ens tornen la proporció del que paguem, aleshores és quan es pot dir que es pateix un greuge i si dura anys vol dir que és un greuge permanent. Fins quants anys més ens han de tractar així? Si fóssim una democràcia ens haurien de deixar votar i el poble hauríem de ser conscients del tractament que rebem.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilafranca-del-penedes-cami-del-vi-circuit-formula-1-art-urba-semi-urbana-50478975