Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Castellnou de Bages CP 2011

Castellnou de Bages CP 2011

 

(Bages)    Excursió el 2 d'octubre de 2011, a Castellnou de Bages (Bages). Matinal de 14qm; +400 -400; 4:30 hores. Ben organitzada i senyalitzada, pels organitzadors, amb cintes i fletxes que, lògicament, han estat retirades en acabar.  

Imagen1 Imagen2

TAL DIA COM AVUI: El 2 d'octubre de 1923 el general Primo de Rivera, cap del govern espanyol, pren la decisió de destituir tots els ajuntaments elegits i anomena, per als consistoris, persones fidels a la dictadura. Es fa el mateix amb les diputacions. Això suposa un gran cop, ja que la Mancomunitat de Catalunya queda sense contingut.

Arribem a Castellnou de Bages (a 469 mts d’altitud) a dos quarts de vuit, quan encara el sol no ha pujat per sobre de la ratlla de l’horitzó. Castellnou de Bages, és un indret antic, amb construccions de pedra que recorden temps passats. Però està força ben restaurat, fins i tot han estat ben tractades les ruïnes del castell, encara que continuen sent ruïnes. Aparquem a prop., mentre arribem altres cotxes.

 

P1090275 Castellnou de Bages a les 07 30    

 

Aquí hi ha només l’església, que destaca amb un campanar espectacular i de la qual ja en parlaré al final i l’ajuntament, a més d’unes quantes construccions més, que s’utilitzen com a casa de colònies. El poble, està molt escampat, amb masies disperses i dos o tres conjunts urbanitzats separats els uns dels altres.

  

P1090277 Inscripcions i desdejuni A la part de llevant del poble es poden veure les restes del castell. Aquestes restes són l’origen del poble i del nom. És tot el que queda de l’antic castell, que es veu que fou una fortificació del segle X, que aleshores s’anomenava castell del Buc  i fou el precedent de “castellnou”. Hi ha documentació que en parla, de l’any 1020. Es veu que Guillem de Balsareny el va vendre a la seva muller, que s’anomenava Ingilberga. Se sap també que cap al juliol de 1303, Elisendis (filla hereva de Bernat de Bellpuig i muller de Bernat de Centelles, baró de Centelles) prestà homenatge a Ponç, bisbe de Vic, per les castlanies del Brull i de Castellnou de Bages. I finalment, a l’any 1346, el rei Jaume I en va fer donació al bisbat de Vic, de la mateixa manera que també donava el castell i la vila de Sallent, al poderós monestir.

  

Les inscripcions es fan al davant de l’ajuntament, al costat d’unes taules parades amb xocolata i pastes. Això amb moscatell i aigua serveix de desdejuni. Mentrestant altres membres de l’organització,  es dediquen a anar coent botifarres. Els forestals no han recomanat fer el foc al punt on hi haurà l’esmorzar (a la serra de Colldeforn), donat que el territori està molt sec aquest any que no han descarregat les pluges de finals d’estiu.

  

P1090285 La Torre del Moro P1090291 potser la masia de Colldeforn

Mirant cap a les planes del Bages, les boires presenten un territori enigmàtic i sinuós, on jo m’hi quedo una mica encantat, mentre en Magí i la Rosa van guanyant distància per aquest pista que va pujant suaument.

D’aquesta manera ens apropem, sempre en direcció nord, a la Torre del Moro. Quan hi som a prop, un rètol parla de la Torre dels “Moros”. Bé, sembla que la informació inicial que tenia ha anat augmentant amb el temps!

Penso que és poc probable que tingui res a veure amb els sarrains, encara que sovint se’ls hi atribueix construccions d’aquest tipus. De fet el més probable és que estigués vinculada al castell que, enrunat, s’està al costat de l’església del Castellnou. Una tradició (que ja podem dir que és ben típica) o llegenda vol que a dins de la torre hi ha un tresor que es veu que ha de ser un vedell d’or, però es clar que mai ningú l’ha trobat ni es probable que ho faci.  La Torre del Moro (o “dels Moros”) és actualment un monument històric que forma part de la relació de Béns Culturals d’Interès Nacional del nostre patrimoni català.

 

Passem pel costat d’una gran masia, voltada de extensos camps de conreu. Penso que deu ser la masia de Colldeforn, ja que ens apropem a la serra d’aquest nom. Probablement fou una de les que donaven suport, després de la guerra civil, a Marcel·lí Massana, un dels maquis que tingué més èxit i reconeixement popular. El dia 1 d’abril de 1939 es va acabar la guerra i poques setmanes abans prop de mig milió d’homes i dones havien començat l’exili cap a França. Però alguns van tornar i el maquis va començar aquell mateix any 39. Massana actuà sobretot al Bages i al Berguedà i creà una partida que va planta cara al règim. Nascut a Berga, amb 27 anys, alt i fort, va actuar de tal manera que mai no va tenir cap baixa entre els seus. Un cas típic que s’explica es va produir a la fàbrica tèxtil La Plana, on l’empresari franquista actuava impunement de forma autoritària. Massana s’hi va presentar i va obligar al Sr. Coloma a passejar-se en calçotets per tota la fàbrica, davant dels seus treballadors. Les seves accions eren del tipus de sabotatges contra les torres de la electricitat i uns quants atracaments i segrestos, evitant matar membres de la guàrdia civil, ja que al final els substituïen i incrementava la repressió. Va deixar d’actuar el 1950 i va viure a França fins el 1981, sent enterrat al cementiri del poble de Les Bordes sur Lez (a l’Ariège), després d’un intent d’extradició reclamada pel govern espanyol de l’època i que no va ser concedit per França.

   P1090292 Serrat de Colldforn

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més endavant passem pel serrat del Portell del Llop, que forma un cordal de 613 metres que fa de ratlla entre Castellnou de Bages i Súria.

 

P1090299 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

        La Maria Estruch, al seu bloc http://mariaestruch.blogspot.com , diu que a Castellnou de Bages expliquen que els traginers que anaven a bast pel camí ral de Manresa a Berga, quan veien que els matxos o les mules es posaven nerviosos, suposaven que era perquè detectaven la presència de llops a la vora. Aleshores, tiraven a terra una corda de la sàrria i l’arrossegaven. Els llops, d’aquesta manera, ja no s’atrevien a atacar. Durant segles els llops foren un problema molt greu per a la gent de les masies, ja que els hi provocaven matances al bestiar. Es veu que durant la guerra dels carlins, els llops també es menjaven els morts i ferits que trobaven per les muntanyes.

 

P1090302 St Andreu de Castellnou P1090303 Interior

   Arribem al Putxot, després de passar per un bosc ombrívol. Es tracta d’un conjunt d’unes deu cases que vivien de la vinya i dels correus, però amb l’arribada de la fil·loxera, la destrucció de les vinyes i la pèrdua d’un important sistema de vida, va provocar, el 1890, l’èxode del poble a la ciutat. Anem passant per davant de les cases enrunades. Fa pena. Els noms de les cases, segons un cartell que ho explica eren cal Genyo, cal General, cal Pere Ros, cal Menja Bacallà, cal Pericas... entre d’altres.

Seguim endavant per la pista.Anem veient unes magnífiques cabanes de pedra seca, de planta quadrada i força grans, pel camí que ara fem ja anant cap el sud, probablement resultat de les que calia disposar en l’època que els marges, que encara es veuen, devien ser plens de ceps.

Finalment tornem a ser a Castellnou de Bages, però ara ens hi atansem des del sud. Destaca el gran i quadrat campanar de Sant Andreu de Castellnou, església romànica on destaquen diverses arquacions lombardes. Se’n té referència des del segle X.

 

Després de rebre la samarreta d’obsequi, un dels organitzadors ve a obrir l’església, després que li he demanat si tenia la clau i si ho podia fer. Diverses reformes dels segles XVI i XVII la van transformar, però el 1976 fou restaurada i tornada al seu estat primitiu. A l’interior és evident la planta basilical de tres naus, amb bóveda de canó, com pertoca a una església romànica. La nau central és significativament més alta que les dues laterals, la qual cosa es reprodueix als tres absis semicirculars que es situan a la capçalera del temple.

 

Després de la visita interior, que hem d’agrair a l’amic de Castellnou que l’ha obert, ens canviem el calçat i la samarreta, ara ja una mica suada i marxem. Ens aturem per visitar Santpedor i passem pel portal de Les Verges, que ens recorda que la ciutat quedava tancada a l’alta edat mitjana per aquesta portal i dos més: el de Berga i el de Valls, aquest últim també conegut com de Sant Francesc.

  

P1090308 P1090309 Portal de les Verges a Santpedor

 

Passem el portal i anem vila endins, amb el regust que entrem en un lloc amb història. Tot seguit arribem a una placeta amb un diguem-ne “calaix” d’obra i vidre al centre. Mirant des de dalt, es veu córrer l’aigua per baix: és la Font de les Escales. Antigament hi havia unes escales que permetien baixar fins al flux de l’aigua. Unes fotografies i un text ho explica.

 

A l’església de Sant Pere diuen missa. La diu, en un català força escaient, un capellà probablemente de l’Àfrica negra. L’església és plena, com ja no es veuen de plenes les de Barcelona o altres pobles. A la façana la portalada presenta una arquivolta agradabla i un timpà força treballat. Els capitells de les columnes cal veure-les amb atenció. A l’esquerra hi ha l’Adam i l’Eva, amb la serp ben recargolada a l’arbre.

  

P1090313 Portalada de lesglsia de St Pere de Santpedor P1090314

 

I d’aquest manera s’acaba la visita a Santpedor, un poble del qual l’Alcover-Moll diu que la seva etimologia està composta per Sant Pere i un element afegit que uns consideren qu és d’Or i altres que ve del toponim Udura que Ptolomeu cita com a existent a la Lacetània.

 

 Finalment comprem una coca i així anem donant per finalitzada aquesta sortida matinal, tot tornant cap a casa. 

 

Aquesta ruta ha estat penjada a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2081780