(Baix Empordà) Ruta el 3/01/2015; 15 km; +500 -600; 5,5 hores.   Excursió organitzada dins del context del grup Wikiloquerus amb el següent itinerari: Pedralta, Cova La Tuna, coll de Ceps, el Montclar, coll de Sant Baldiri, cova Doble Entrada o de l’Ombra, Puig de Cols (417m), Pedralta.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (però amb algunes pujades i baixades on cal fer servir una mica les mans).

 mapa perfil 

 FA ANYS: El 968, la primera referència al monestir de Sant Feliu de Guíxols, governava Castella Fernán González, el primer comte del territori. A Catalunya, el primer comte ho va ser Guifré el Pilòs, l’any 874. Començava la formació de les nacions de la península Ibèrica.

P1010151 Pedralta 

Ahir a la nit vaig dormir a Sant Feliu de Guíxols. De la important vila fins a Pedralta hi ha poca estona per una pista asfaltada. Del nom del poble podem dir que Guíxols, segons l’Alcover-Moll, és d’origen desconegut.  En un document del 968 apareix com “Iecsalis” i en un altre document del 993 com a “Gissalis”. En nom de la vila prové del monestir benedictí dedicat a Sant Feliu i que consta documentat des del 968. Tot i amb això se sap que ja el 881 Carlemany va fer donació de la Vall d’Aro i rodalies a Teuter, bisbe de Girona i en el document de donació no hi figura el monestir, la qual cosa significa que es devia construir posteriorment, potser entre finals del segle IX i mitjans del segle X.

Des de l’aparcament ja es veu la pedra basculant de Pedralta, considerada com la més gran d’Europa. Compta amb 101 tones i 34 m3 de volum i està situada per sobre d’una altra que li fa de base, en la formació típica coneguda com “pedra cavallera”. Com tot el territori que l’envolta és formada de granit de biotita. Estem al massís de Cadiretes.

P1010153 El grup inici    El grup de caminadors es va formant en el replà de Pedralta, mentre els companys que han organitzat aquesta II Wikiloquerus (la primera va ser l’any 2014) van donant explicacions de la ruta i del lloc.

P1010154 Grup 2 

Sabem que la Pedralta (nom que vol dir lògicament “pedra alta”) es bellugava i era típic que la gent s’enfilava per una banda, posaven una ampolla a l’altra costat, sota el bloc, i després l’anaven empenyent fins que, en ballar, trencava l’ampolla. Amb els anys, bé pel procés de moure-la per part de la gent o bé per causes naturals d’erosió, va acabar caient. Això va passar el 10 de desembre de 1996.

P1010158 Ermita Pedralta 

Al costat mateix del replà i al davant de la Pedralta, que a aquesta hora matinera es va pintant de color groguenc, hi ha l’ermita de Pedralta. A mitjans del segle XX es va fer una donació d’una imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció i es va muntar un primer aplec precisament al costat de Pedralta, aprofitant l’esplanada que hi ha. L’any 1961 s’hi va celebrar el segon aplec i es va aprofitar per col·locar la primera pedra de l’ermita. Després es va acabar la construcció i la imatge hi va passar a residir-hi. Des d’aquell moment cada any s’ha fet un aplec. Es tracta d’un aplec de contingut fonamentalment social ja que al mati s’hi fa un concurs d’all i oli i un dinar popular i per la tarda s’aprofita per fer una ballada de sardanes i alguns espectacles a Santa Escolàstica.

P1010160 Pedralta i creu 2 

Passem pel costat de la pedra per agafar el corriol que hi ha a la seva dreta i que baixa dret avall. Un cop la pedra de dalt havia caigut el 1996 es va posar en marxa una operació per reposar-la al seu lloc, en una acció complicada dirigida per Josep Amat, enginyer, que va fer la feina gratuïtament. Aquest procés va suposar treballar la pedra de la base i moure la superior uns 40 cm per tal de garantir la seva estabilitat. La restauració es va acabar el 26 de maig de 1999. Ara la pedra ja no bascula. Va ser un procés curiós ja que fins i tot es va fer un referèndum (la qual cosa està molt bé, tot i que ara és el govern d’Espanya el que impedeix fer referèndums si no li agraden). Va haver-hi moltes discussions sobre si s’havia de reposar i deixar-la caiguda, que no s’havia d’anar contra la natura, ni contra el pas del temps... Amb arguments a favor i en contra al final es va fer i voleu que us digui una cosa, avui, quan me la miro, estic molt content que l’haguessin reposat dalt del tot.

P1010163 Zoom El pont penjant de la ferrada 

Des de la pedra balladora (que ara ja no balla) baixem en direcció oest nord-oest cap el torrent de Molinets que separa la serreta de Pedralta i del Mirador de la muntanya de Can Creixell. És una baixada dreta, tal com seran les nombroses pujades i baixades d’aquesta excursió d’avui. Des d’aquesta baixada anem veient més enllà els Carcassells d’en Dalmau (també coneguts com Carcaixells) i amb el zoom faig un primer pla del famós pont penjant de la ruta ferrada, una via oberta i equipada el 2005 per l’Albert Gironès. Es tracta d’una via amb diferents tipus de passos: tirolina, rapels i el pont de la fotografia. Segons els de Madtean hi ha alguns passos una mica difícils, no es recomanable per a principiants i en qualsevol cas demana casc, arnès i cintes i elements d’autoassegurament. Més endavant quan es troba la cruïlla que hi porta, hi ha un gran rètol que diu que la via està tancada per qüestions de seguretat.

P1010164 Baixant cap el torrent 

A mida que anem baixant cap el torrent la temperatura comença a baixar i es nota el fred de la inversió tèrmica dels últims dies. Estem en un territori abrupte,tot i que el punt més alt només es troba a 417 metres (el Puig de les Cols), que el drenen diverses rieres sovint amb caudals torrencials, que explica la històrica erosió del terreny.

 

P1010166 Cova La Tuna 

Arribem al punt més baix de la caminada (63m) a la riera del Vilar envoltats de densa vegetació i comencem a girar cap a sud-oest. Aviat toca tornar a pujar pe anar a visitar la Cova La Tuna. Fa una mica més d’una hora que hem començat a caminar. Tot i que he trobat referència a la mateixa cova identificant-la com “Sa Tuna”, mantinc el nom del mapa topogràfic, tot i que sabent que per l’Empordà era habitual salar els articles, es comprensible que en el seu origen devia ser coneguda com Sa Tuna. Sembla realment un forat fet per la mà de l’home, fins i tot amb el solc que es veu a la part inferior de l’entrada que indicaria l’existència d’una llosa circular que tancaria l’accés. Per tant, sembla evident que podem parlar d’una cova sepulcral. Algú, però, m’explicava que podria ser una cova natural, feta per una bombolla d’aire en consolidar-se els blocs i que posteriorment va ser aprofitada i ampliada per l’home. Deixo a persones amb més criteri per a determinar les causes reals d’aquest bonic indret que podem admirar.

P1010168 Una aturada en el cam 

Hem pujat una part de les Costes de Sant Baldiri per baixar i anar a buscar el Torrent del Montclar. Ara tenim a la nostra dreta els contraforts dels Carcaixells. De tant en tant es fa una aturada de reagrupament ja que el grup és de quasi 50 persones. Ara que estic aquí dalt em ve a la memòria la vida de la gent de la terra ara fa uns 300 anys (aprofitant que estem en el Tricentenari de la pèrdua de les constitucions catalanes). La guerra de Successió va començar cap el 1706 i Sant Feliu de Guixols van quedar allunyats dels camps de batalla, però això no els va evitar el pas de les tropes, especialment l’exèrcit francès que venia a donar suport a les tropes de Castella. Els inconvenients dels allotjaments, havent de donar aliment als soldats, patir els seus abusos, veure com es menjaven el que hi havia al rebost, pagament de tributs ordenats per Felip V, saqueigs i taxes addicionals. Després de la desfeta del 1714, el mes de setembre, tot va anar molt pitjor: es va perdre la forma tradicional catalana per la qual els ajuntaments estaven dirigits per persones seleccionades del poble; els impostos i taxes es van incrementar de manera brutal, triplicant durant molts anys els que es pagaven en qualsevol altre ciutat de la península; la llengua es va veure vexada i castigada i, finalment, molts dels nobles i senyors que havien estat a favor del pretenent Carles, van veure com les seves finques i patrimoni eren espoliats.

P1010169 Una altra per fer un mos

Més endavant fem una aturada per menjar una mica. El dia i el sol, juntament amb l’absència de vent, ens permeten agrair els vint minuts de descans.

P1010171 Ens anem apropant

La vista dels Carcaixells és més propera. Certament els Carcaixells destaquen en aquest massís de l’Ardenya ja que les crestes superiors mostren el seus substrat granític derivat de l’origen magmàtic subjectes a l’erosió i meteorització posterior, donades les condicions climàtiques càlides i humides.

P1010176 Pujant al Montclar cal fer servir les mans 

Ja hem arribat als peus del Montclar i comencem a pujar. No és una pujada complicada encara que es facin servir les mans. De fet la roca, amb bon calçat, s’arrapa molt bé a les botes.

P1010183 Baixant

Dalt del cim hi ha un pal amb una senyera i una estelada, una més dels milers que hi ha per les nostres muntanyes. Això fa pensar en el dèficit fiscal. En parlar de dèficit fiscal s’acostuma a dir que el dèficit fiscal català, a Espanya, és d’un 8% anual. Però, què vol dir? Per entendre-ho: el 2012 va suposar 16.000 milions. Aquell any el pressupost total de la Generalitat va ser de 30.000 i el deute públic català era de 40.000. Una altra xifra: de cada 100 euros que es recapten a Catalunya, 43 no serveixen per millorar la situació catalana (infraestructures, sanitat, ensenyament...). Jaume López recorda que Catalunya ha aportat a la resta d’Espanya, entre el 1986 i el 2006, 220.000 milions, tres cops més del que va aportar la Unió Europea en el mateix període de temps.

P1010192 Es Terme Gros menhir

 

 

Hem anat al coll de Ceps des d’on hem començat a girar en direcció sud-est i passant pel coll de Sant Baldiri ens hem atansat fins al menhir Es Terme Gros. El seu nom és molt adequat ja que una pedra de terme és la que separa termes o bé propietats i també un menhir sembla que podria tenir tant funcions de caràcter religiós com podia servir per determinar la frontera entre comunitats humanes diferents.

Seguint recte en lleuger descens passem pel costat de la creu d’en Barraquer, sobre un grup de pedres i al costat un altre grup de pedres misteriós. Tal com explica Josep Cullell Ramis a la cruïlla de la Creu d’en Barraquer hi ha una creu al terra, gran, feta per acumulació de pedres horitzontalment al terra i que segons la tradició popular parla d’antigues revenges i morts i segons qui l’explica ho fa a la seva manera tot afegint-hi més o menys suc. La pista prové de la Serra de Cadiretes i se’n va cap a Sant Benet.

P1010201 Cova de Dues Entrades o de Ombra 

A nosaltres la pista ens ha servit per anar, en uns 15 minuts, fins a la cova de Dues Entrades o de l’Ombra. Bàsicament es tracta d’un espai en forma de tenda de campanya format per dues roques que deixen un espai ample entre les dues. Unes petites figures de fang, d’un antic pessebre, estan disperses en un dels racons de la cova. La majoria de coves, menhirs i altres elements estructurals megalítics de la comarca es poden situar als voltants dels mil·lennis III i II aC.

P1010202 Cap el Puig de les Cols

Hem refet el camí i ja ens dirigim en direcció nord cap el Puig de les Cols (417m). Mirant cap el nord i més enllà de la riera del Vilar, es veu un turó una mica allargassat: és la Plana Basarda, de forma irregular, vist des d’aquí, i a uns 300 metres d’altitud. Allà hi ha les restes del poblat ibèric de Plana Basarda, però del qual no en resten murs ni construccions evidents.

P1010203 Sant Feliu Platja d Aro i Palams 

 Les vistes s’obren i tenim Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Palamós als nostres peus molt més enllà. Sant Feliu ve a ser, de fet, una reduïda subcomarca juntament amb el territori de la Vall d’Aro. És fàcil de comprendre aquest fet natural si s’analitza l’espai orogràfic i geològic entre Les Gavarres i el mar, que prenen un aspecte ben diferenciat de tota la resta del Baix Empordà.

P1010207 Un pessebre al cim 

Dalt del cim del Puig de les Cols, un altre pal i una altra senyera i també un petit pessebre, probablement d’aquest passat Nadal. Anem trepitjant roca i terra de sauló. Es fa evident l’origen derivat d’aquells condicions climàtiques que abans hem referit. Amb el transcurs dels anys un massís granític es va desfent i es va convertint en constant terreny de sauló de grans de mida variable, mentre les roques van prenent formes extraordinàries o modifiquen les que tenien abans.

P1010209 baixant  

Anem baixant, sempre encarant-nos a afloraments de roques molt interessants.

P1010215 Decideixo quedarme a dinar a l aparcament a la Camper 

La pista que s’agafa després, mentre ja es torna a veure, a l’esquerra, la imatge de la Pedralta, va pujant i baixant fins a tornar a trobar la petita plana de pins on tenim els cotxes. Donat que fa una temperatura magnífica i el lloc és perfecte, decideixo quedar-me a menjar una mica a la camper i després fer una merescuda migdiada.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8569894