(Barcelonès) Ruta el 13/09/2017; 5 km; +20 -20; 3,5 hores.   Excursió urbana organitzada per la “Colla Cabell Blanc” amb el següent itinerari: Fontana, Rambla del Prat, Cinema Bosque, Plaça Llibertat, Mercat de la Llibertat, Plaça de la Vila de Gràcia, Campana de Gràcia, carrer Puigmartí, mercat de l’Abaceria Central, Plaça del Sol, La Violeta, Teatre Lliure.   Participants: Camp, Hervàs, Castellví, Pérez Gil, Parcerisa, Willaert i jo.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

P1110617 Fontana rajoles 1, Comencem a la parada de metro de Fontana, a les 10 del matí. Aquesta estació del Metro va ser inaugurada el 1925, mesos després de començar a funcionar el tram entre la Plaça Catalunya i Lesseps. La estació conté una joia: unes rajoles pintades el 1924 que estan a l’arc de l’extrem de l’andana que permet l’accés al túnel en direcció a Trinitat Nova. S’hi pot veure el logotip i els colors corporatius de l’empresa privada Gran Metropolitano de Barcelona: GMB.

 

P1110619 La colla del cabell blanc

 

2, A l’exterior de l’estació, revisem el pla d’avui. Durant la Guerra Civil Espanyola, aquestes estacions van servir de refugi antiaeri, quan l’aviació del règim feixista de Mussolini va començar a bombardejar la població civil de Barcelona, d’acord amb la tàctica de Francisco Franco (sí, el que està enterrat al Valle de los Caídos i que té una fundació al seu nom que rep subvencions de l’Estat).

3, El nom de Fontana prové d’una antiga finca de Joaquim Roca i Batlle, on hi havia horts i un bosc on la gent hi anava a passar una estona i passejar. També hi havia uns jardins amb estàtues, sortidors i una font que va donar nom a la finca.

P1110622 Forn Montserrat

4, Baixem i girem a la dreta per la Rambla del Prat. Al número 21 d’aquest carrer hi ha encara un entranyable establiment centenari (1911): Forn Montserrat. Sembla que antigament era conegut com Forn del Gall, en referència a un gall de ferro sobre la vidriera.

P1110620 Cinema Bosque 5, Anem fins a la cantonada només per veure la façana del cinema Bosque. Quan es va vendre la finca de Fontana, es van construir residències i també l’edifici del Gran Teatre del Bosc, encara que en aquella època i per imperatiu de les autoritats monàrquiques d’Alfonso XIII es va prohibir de batejar en castellà. Va ser fundat el 1898 i actualment es manté com a cinema, com hem dit abans. S’hi va fer òpera, però també espectacles frívols i per aquesta raó el juny de 1911 el governador civil va multar l’empresari perquè les coristes es despullaven en públic. També va ser un centre habitual de mítings.

Aquell any 1898, el 12 de juny, a Filipines, Emilio Aguinaldo va declarar la independència del seu país d’Espanya.

P1110621 Caratules

6,

L’element de més valor són les caràtules de la façana, que representen Nonell, Xavier Nogués, Picasso i el mateix Gargallo, l’artista escultor. Si voleu podeu veure fotos velles a: https://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2015/01/cine-bosque-rambla-del-prat-en-la.html)

7, Seguim avall pel carrer de Benet Mercader, creuem el de Sant Marc i el del Cigne. Aquest últim nom ens ajuda a recordar que quan es va desenvolupar la xarxa de carrers de Gràcia ja feia un segle que Catalunya havia deixat de tenir institucions i constitucions pròpies, com a resultes de la desfeta en front Felipe V. Només cal revisar qui aprovava les ordenacions municipals i del país: o el governador civil o el militar, segons si bufaven aires lliberals o absolutistes, però sempre era un foraster de Catalunya. Aquesta és la causa per la qual hi ha nombrosos carrers amb noms de referents del país: es tractava de no posar noms que no agradessin als qui manaven (tal com explica Joan Lafarga i Oriol, a Toponímia de l’antiga vila de Gràcia).

P1110626 Sta Teresa de Jesus 8, Passem pel davant de la parròquia de Santa Teresa de Jesús. Hi entrem. El seu origen prové del monestir de Santa Maria de Jesús de Gràcia, que es va fundar el 1427. Ha viscut molts moments crítics; destruïda durant els bombardejos,, del 1714, contra la ciutat per part les tropes castellanes i franceses de Felipe V (per cert un avantpassat del rei actual Felipe VI; per cert ni ell ni el seu pare mai diuen res d’aquells fets); cremada el 1825; abandonada per l’exclaustració del 1835; i incendiada el 1936.

P1110627 Mossen Oliveras

9 Hi ha la tomba de mossèn Oliveras. Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957) va ser un capellà, missioner i excursionista. Va ser pioner del Pirineu i va intentar fer una guia de la serralada en dues oportunitats. El seu nom va cobrar importància, en el món de la muntanya, quan va fer el 1904, per primer cop, la travessia Matagalls a Montserrat. Com que ho va fer en 24 hores va deixar dit que no creia que ningú ho podria fer un altre cop en aquell temps. D’aquella frase va esdevenir, anys més endavant, la Cursa Matagalls a Montserrat que suposen 80 quilòmetres i quasi 6000 metres de desnivell (ascens i descens) acumulat, en 24 hores i que cada any acumula fins a 3000 inscrits. Anys després, el 1916, Oliveras va fer l’Aneto i un llibre relata el fet: Els llamps de la Maleïda.

P1110630 N 15 Casa Felix Mart

10, Al número 15 del carrer Santa Eugènia hi ha un petit edifici nou, actualment d’apartaments de lloguer, que havia estat propietat de Fèlix Martí Ibáñez, metge, psiquiatra, escriptor i editor. Va ser membre de la CNT i va promoure la Reforma Eugènica de l’Avortament i en el edifici aquí situat s’ajudava a les dones que necessitaven consulta mèdica. Aquella norma (la Reforma) va ser un decret que ell va promoure i va ser aprovat per la Generalitat el 25 de desembre de 1936 i signat pel primer conseller en Josep Tarradellas.

11, Arribem a la Plaça de la Llibertat que actualment està ocupada pel mercat de la Llibertat. Originalment es va planificar com Plaça de la Constitució, denominació que prové de la Constitució aprovada a Cadis (1812 al 1814) i gràcies a la qual Gràcia, que feia temps que havia passat a ser barri de Barcelona, es va independitzar. La Constitució autoritzava nuclis de més de 1000 habitants a esdevenir municipi. Però li va durar poc ja que en tornar Espanya a l’absolutisme (amb el rei borbó Fernando VII) la va perdre el 30 de gener de 1824.

12, El mercat de la Llibertat es va originar el 1831 quan el terratinent Marc Olives, resident a Menorca, va disposar que a la seva finca s’hi edifiquessin cases de veïns al voltant d’una ample plaça. El nom de la plaça va evolucionar cap a la Llibertat influïda per la Revolució Francesa. Inicialment s’hi va establir un mercat a l’aire lliure on hi anaven a vendre els pagesos de Gràcia, però també els dels horts del Llobregat, especialment les dones. De fet les dones suposaven una presència hegemònica al mercat.

P1110632 Interior 13, El Mercat de la Llibertat es va començar el 1888 i es va acabar el 1893. Entre els anys 2007 i el 2009 es va realitzar una remodelació del mercat, amb un aparcament subterrani per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, espais per a la recollida selectiva de residus i escombraries, millor climatització i altres optimitzacions. Per aquesta remodelació, l’Institut de Mercats de Barcelona va rebre el premi Excel·lència de l’Institut Europeu d’Administració Pública.

 14, Pel carrer de Santa Eugènia, arribarem al carrer Gran de Gràcia. Al número 14 d’aquest carrer hi ha, amb la façana renovada, un comerç centenari: la Merceria Tarragona. Fundada l’any 1917 s’havia dedicat a botons, fils, cremalleres, llenceria, bates, pijames, mitjons, calces i calçotets.

P1110634 Marcs palou

15, Al número 79 del carrer Gran trobem la botiga de Marcs Palou, un altre establiment antic, del 1924 i que esperem que duri, en una època terrible de monocultiu de marques foranes (les mateixes que transformaran el Barri Gòtic de Barcelona en uns grans magatzems a peu de carrer amb botigues de les cinc primeres marques repetides un cop i un altre, obsessivament; això, si l’Ajuntament no ho impedeix limitant el nombre de llicències de botigues de roba). Marcs Palou és un referent en l’emmarcació de quadres, gravats, làmines i obra gràfica.

 16, Girem a l’esquerra pel Carrer del Penedès, on al número 8 hi ha un establiment històric (1913): la Ferreteria Els Martells, un altre establiment emblemàtic que va començar amb la família Amat. Actualment, la botiga és de Daniel Antor, a qui la va traspassar l’últim membre de la família Amat. És el tipus de ferreteria que sempre troba la millor solució per a qualsevol problema o consulta. Una curiositat és que el seu nom original ja era Els Martells, però després del 1939 va haver de canviar el nom per Los Martillos, fins que posteriorment ha recuperat el nom original que els franquistes van obligar a esborrar. Per a qualsevol que llegeixi això, sàpiga que és una mostra més de la històrica animadversió centralista espanyola contra l’idioma dels catalans (que encara dura i que els últims anys ha estat especialment mostrada pel partit que es fa dir Ciutadans, segons diu molta gent als mitjans) .

P1110643 Ajuntament 17, Al final anem a parar a la Plaça de la Vila de Gràcia. Antigament era coneguda com a Plaça d’Orient i així és com encara l’anomenen els graciencs. Al costat mar de la plaça hi ha un edifici (avui ajuntament) construït per Francesc Berenguer, arquitecte modernista amic d’Antoni Gaudí, on destaquen dos fanals d’estil mariner a la façana, així com l’escut de la vila amb els tres lliris i el fons blau. Tal com explicat al principi, el nom del barri prové del convent de la Mare de Déu de Gràcia. A més, Joan Lafarga ens recorda que fa referència a l’anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria: “Verge en la gràcia de Déu”. Aquest fet també queda reconegut a l’escut on s’hi pot veure el lliri blanc, símbol de virginitat, sobre un fons blau.

P1110640 Plaa de la Vila Campanar 18, La Campana de Gràcia. Al centre de la Plaça de la Vila de Gracia hi ha un campanar de 33 metres que la domina totalment. Es va construir el 1862 per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias en format octogonal i un rellotge d’esferes de quatre cantons. Dalt del tot hi ha la mítica “Campana de Gràcia” batejada com “la Marieta”, veritable símbol de Gràcia. Amb l’aldrull de les quintes de 1870 va estar tocant tota una setmana, des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Els canons del militar i polític espanyol Gaminde, des del pla de Barcelona, bombardejaven la vila per intentar fer callar la campana i una bomba la va esquerdar, però va seguir tocant. Encara avui, quan toca, ho fa amb so escardat. Cal afegir que es tracta d’un campanar laic; la seva funció era la d’avisar els treballadors de les fàbriques de les hores d’entrada i sortida en aquells anys en que la gent no disposava de rellotge a casa. Més endavant les fàbriques van substituir el so de la campana pel de la sirena.

P TORRATXA

19, Revista La Campana de Gràcia. La revista La Campana de Gràcia va ser fundada per Innocenci López Bernagosi el 8 de maig de 1870 i va difondre un missatge satíric, republicà i anticlerical, influïda pels fets que la vila havia viscut i la repressió posterior. La revista va durar 64 anys, passant per dificultats diverses. L’any 1874 va quedar tancada per problemes amb la monarquia. Llavors l’editor va manifestar: “Doncs si no velen sentir campanes, que sentin esquellots” i es va crear la revista “L’Esquellot de la Torratxa”, que també va ser immediatament suspesa. El dia 11 d’octubre de 1934 va haver de tancar. Sempre els partits totalitaristes han vist amb molt mals ulls les protestes, les manifestacions i la visió crítica.

P1110641 Plaa revista 20, La revolta del 1870. Es va produir una crida a lleves l’abril d’aquell any, per part de general Prim. El dia 4, que era el dia de la convocatòria no es va poder fer i l’endemà, a Sants, la gent van començar a fer barricades. La notícia va arribar a Gràcia i les dones es van revoltar, van venir a la Plaça de la Vila, van assaltar l’ajuntament i van llençar tot el que trobaven, mentre altres cremaven tots els documents que hi havia; pensaven que si destruïen els documents els seus fills i homes no anirien a l’exèrcit. Hores després es van aixecar barricades a totes les entrades de Gràcia. La revolta va acabar malament quan l’exèrcit va intervenir, però va marcar un precedent.

P1110644 carrer del Diluvi 

21, Hem travessat en diagonal la plaça i sortim pel seu extrem NE. Estem al carrer del Diluvi. No fa referència al Diluvi Universal, que va ser molt sonat, sinó a un fet molt més elemental i que afectava els veïns del carrer. Quan plovia molt, l’aigua baixava en gran quantitat pel Torrent de l’Olla i s’acostumava a escapar cap aquest carrer lateral. D’aquelles antigues pluges, li ve el nom avui.

 22, Seguim avall des de la cantonada de la Plaça. Tenim el carrer Francisco Giner. El nom és en homenatge al fill de Ronda (Màlaga), que va fer els estudis universitaris a Barcelona. Pedagog i filòsof va ser el creador de la “Institución Libre de Enseñanza”. Després de la Guerra Civil, les seves obres i el ILE van ser condemnades i prohibides pel règim de Franco, durant el procés de “depuració del magisteri espanyol”. Doncs bé, cap el 1935 els mitjans de comunicació de l’època es van fer ressò d’un conjunt de fets paranormals que van durar tota una setmana (cops a les parets, mobles que es movien, calaixos que queien, cadires que ballaven soles...) La policia va intervenir posant vigilància, però llavors els fets es van aturar. Es veu, però, que alguns veïns van marxar a viure a altres carrers de la ciutat.

Originalment aquest carrer duia el nom de “Culebra”. La situació de la llengua catalana era molt complicada. Mentre la gent era monolingüe en català, tot allò que era oficial o paraoficial tenia que ser estrictament monolingüe en castellà: era l’estratègia des de la monarquia de Felipe V d’ofegar la identitat catalana. Posteriorment va passar a dir-se Francisco Giner, pel nom del personatge esmentat, però difícilment als seus orígens s’hauria pogut dir “Escurçó”.

P1110647 carrer Perill

23, La següent cantonada és Bonavista. Girem a l’esquerra fins a Torrent de l’Olla. Just al davant segueix el carrer Perill. Originalment sembla que l’origen del nom va ser “Pelegrí”, per Pelegrí Viladiu, fabricant tèxtil. A principis del XIX la vila va viure uns canvis profunds i intensos amb la instal·lació de diverses indústries, entre elles la del Vapor Vell del Vilaregut, situada en aquest carrer, la primera fàbrica de cotó de Gràcia.Tal com es veu la fotografia sembla que el veritable perill deu ser l'elèctric!

P1110654 Carrer Josep Torres Cases treballadors 24, Per l’esquerra girem amunt, travessem el carrer de la Llibertat i de cara, una mica més a l’esquerra, segueix amunt el carrer de la Fraternitat. En aquest carrer es van construir moltes cases per als treballadors dels Vapors. Eren cases baixes, de planta i pis. A la part baixa, una entrada ample permetia deixar-hi el carro, les eines, o bé tenir-hi el taller o la botiga i a la de dalt era on vivia la família.

P1110655 casa Diable

25, Primera cantonada a la dreta. Estem al carrer Josep Torres, el propietari del terreny quan es va obrir el carrer l’any 1864. Al número 20 tenim la Casa del Diable; la història (o llegenda) diu que a l’Agustín Atzeries, empresari, les coses li anaven molt bé i va començar a fer-se construir una gran casa. Però se li van torçar els negocis, es va arruïnar i no podia acabar de pagar-la. Així que va anar a parlar amb el dimoni i li va oferir la seva ànima si el salvava. Així que va tenir sort i li va tocar el primer premi de la loteria. Tant content va estar que no només va donar la seva ànima sinó que va posar la imatge del dimoni per tota la façana. Avui estan treballant a la façana, però ja no es veuen les cares del Dimoni.

 26, Seguim un altre cop pel carrer de la Fraternitat, amunt. Creuen el carrer Siracusa. Arribem al carrer Puigmartí i de cara tenim el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats. El nom del carrer porta a explicar un fet històric. L’exèrcit de Catalunya va ser el primer en no donar noms dels coronels als regiments, per les confusions que provocava i precisament el Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats va ser un dels primers en rebre el nom concret fora del propi del coronel. Es va alçar a Barcelona el juliol de 1713, després de la traïció anglesa, i va recollir tots els soldats valencians que anaven ser evacuats o estaven sense comandament. El coronel era el valencià Vicent Torres i Eiximeno i tant ell com dos dels seus tinents coronels i altres oficials i la major part del regiment van morir durant el setge final contra Barcelona per les tropes castellano-franceses, tot defensant les llibertats i constitucions del Principat de Catalunya i del Regne de València.

P1110658 Encara parades exterior

27, Seguim el carrer Puigmartí a la dreta i ja tenim a l’esquerra el gran mercat de l’Abaceria Central. Va ser inaugurat el 1892 amb el nom de Mercat de Santa Isabel, amb la intenció d’adaptar la vila a la necessitats demogràfiques. Va ser l’industrial Puigmartí, propietari del Vapor Nou, qui va impulsar la construcció. L’estructura del mercat, de ferro i obra vista, disposa de tres naus, sent la central la més ample, on destaca la teulada de forma ovalada. Encara avui el mercat conserva l’atmosfera particular de la vila de Gràcia, ara que és un barri de Barcelona.

P1110660 Interior 28, Aquí s’hi havia instal·lat, el 1841 el Vapor Nou dels Puigmartí, una fàbrica a vapor nova pel sector tèxtil, que va ser la més gran de la vila i donava feina a uns 500 treballadors. Anys més endavant, (el 1875) va patir un incendi i una part del que havia ocupat la fàbrica va ser on s’hi va aixecar el Mercat de l’Abaceria Central. D’aquella època queden els noms dels carrers i de les seves idees: Fraternitat, Llibertat, Progrés... Un carrer més enllà hi ha la Plaça del Poble Romaní, que bé a ser un homenatge al poble i ètnia gitanos que es van instal·lar preferentment en aquesta zona.

P1110663 carrer Can

29, Sortim del mercat per la seva façana nord, on hi ha la Travessera de Gràcia. La seguim a l’esquerra i arribem a la cantonada amb el carrer de Canó. Un lloc d’un fet curiós. Durant la revolta de les lleves obligatòries, en aquest carrer hi havia una lògia de la societat secreta dels carbonaris, una organització nascuda a Nàpols que defensava les llibertats polítiques i constitucions lliberals pels països europeus. Doncs bé, els de la lògia tenien un canó amagat dins la seva seu i quan van sentir que els militars estaven ja a la Travessera de Gràcia, el van treure i van obrir foc. La repressió va ser molt forta i en acabat el setge els militars van saquejar la vila i van afusellar els carbonaris a la Plaça del Sol.

P1110664 Herboristeria

 

 

 

 

 

 

30, Segons explica l’amic Biel Castellví (fill de Gràcia): “L'herbolari de la Travessera de Gràcia, quasi cantonada amb carrer Canó, es deia Llobet, no recordo el nom de pila però a casa meva ja parlaven del seu pare, del mateix ofici, com un home molt preparat i culte. Com a principal virtut del pare li atribuïen haver salvat el negoci d'un adroguer del Torrent de l'Olla engantxant-li una pedra sota el taulell i fent-li tocar cada 5 minuts: en no poder anar al bar va acabar tenint molta més clientela i així va salvar el negoci. També tenia molt bona fama entre els vaquers del barri pels seus coneixements per guarir les vaques. El fill Llobet, el que jo vaig conèixer, tenia una cama esguerrada per la polio i anava amb una sabata amb la sola molt gruixuda per compensar. A casa seva tenia una gran quantitat de dibuixos i quadres, jo recordo un d'en Junceda i un de l'Opiso que retratava la Rambla si no recordo malament. Vivia amb una rosa espectacular que deia que era cosina seva, segons la meva família una malcasada de la guerra, però ell explicava que l'havia acollit a casa seva perquè havia perdut el marit en una expedició a la selva de l'Amazones. Ens va ensenyar la seva habitació a la rerabotiga, un quartetet extremadament menut que amb prou feines hi cabia un llit enganxat a la paret que era elevat perquè ha sota hi tenia caixons a tall d'armari. A la paret a l'alçada del coixí tenia un intercomunicador de tub de llautó d'aquells que eren comuns a la marina amb tap i tot. L'altre cap del intercomunicador era al pis de dalt de la botiga on dormia ell. Segons ens va explicar el mateix Llobet al meu germà i a mi, era per si durant la nit no es trobaven bé i havien de demanar ajuda. Tot i el recel que despertava la seva vida privada era apreciat pel veïnat que li reconeixia la seva gran cultura i la seva saviesa en el món del remeis i les propietats de les herbes. També tenia fama de creences anarquistes i ser matacapellans, tot i així sovint participava a les tertúlies que es muntaven a la botiga de la meva família on també hi havia mossèn Josep Soler de Morell amb qui mantenia magnífiques relacions, juntament amb en Leon Levi, jueu practicant i rigorós, en Lluís Riera manyà, en Molinari lampista, l'impressor Aroles i la meva àvia a qui tots anomenaven Senyora Carolina”. Magnífica ressenya del company Biel.

P1110665 La Violeta

31, Continuem la Travessera de Gràcia i dues cantonades més endavant, a la dreta, hi ha el carrer de Sant Joaquim, que pugem amunt. Aquí es pot prendre un cafè en un dels llocs emblemàtics de Gràcia. És l’antic Casino La Violeta, on programen música en viu, fan espai infantil cada dia de 4 a 7 de la tarda i és seu de diverses entitats culturals de la Vila de Gràcia: Gegants, Trabucaires, Bastoners, Castelleres, Esbart Lluís Millet i d’altres.

P1110668 Plaa 2 32, Girant a la dreta pel carrer Maspons anem a la Plaça del Sol. En aquesta plaça hi havia un dels “Arbres de la Llibertat” plantats entre el 1868 i 1869. Era un cedre i representava l’homenatge a la revolta que va acabar amb la corrupció de la monarquia borbònica i va obligar a abdicar a Isabel II. Se’n van plantar per tot Catalunya: a la plaça de la Universitat de Barcelona, Llançà, Arbúcies, Colera, Girona, Figueres, Manresa, Reus, Sant Feliu de Llobregat, Alella i Olot, entre altres poblacions. En el cas d’aquesta plaça, diuen que es va fer malbé però l’ajuntament no el va substituir.

Es tracta d’una plaça molt estimada per la gent del barri, però l’any 1986 es va reformar la plaça i ara té un lateral sense arbres, just on hi ha l’entrada del pàrquing. Els arquitectes hi van fer instal·lar bancs de pedra sense respatller. El disseny va obtenir premis, però a la gent no li acaba d’agradar. Com pot agradar un banc sense respatller? (arquitectes, dissenyadors, en què penseu?: un banc és per descansar). Ara ja no hi són, però hi han deixat quatre bancs mal comptats.

P1110667 Astrolabi

33, A la plaça del Sol s’hi pot trobar avui l’Astrolabi, obra de Joaquim Camps del 1986. Es tracta d’una obra en bronze formada per un rellotge de sol semiesfèric. El volten diverses representacions dels signes del zodíac. Dins la semiesfera hi ha gravades les línies horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. Nota: he trobat aquesta obra identificada com “astrolabi”, tot i que no sé si realment el nom que li correspon és aquest ja que crec que l’astrolabi és una eina de mesura diferent del que veiem. Més aviat em sembla un rellotge de sol.

P1110669 Teatre Lliure

34, Sortim per la banda nord de la plaça i girem a l’esquerra pel carrer Planeta. Després seguim a la dreta pel carrer Sant Joaquim fins al carrer Montseny. Gràcia sempre ha comptat amb un dens teixit associatiu i cultural. En aquest carrer, al número 47, hi ha el Teatre Lliure. Un grup de joves actors i tècnics es van proposar obrir, el desembre de 1976, una sala de teatre en català, quan tant difícil es veia el futur de la llengua després de tants anys de prohibició o d’opressió. Però per Gràcia n’hi ha més: el Teatreneu, el Teatre Almeria, el Porta 4 i la Sala Beckett.

35, Des d’aquí ja anem acabant. Seguim en direcció sud-oest cap al carrer Gran de Gràcia i un cop allà girem a la dreta, amunt, fins arribar en uns 140 metres a l’estació de Metro de Fontana.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19716627

Altres rutes per Barcelona:

Plaça Catalunya a l’Ateneu: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/324-barcelona-placa-catalunya-a-l-ateneu

Ruta barri de la Ribera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/325-barcelona-ruta-historica-barri-ribera

Ruta Raval Nord: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/351-barcelona-raval-nord

Barri de Gràcia nord-oest: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/377-barcelona-barri-gracia-nord-oest

Les Rambles: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/751-barcelona-ruta-urbana-rambles

Barri de Sarrià, centre: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/787-barcelona-ruta-urbna-barri-de-sarria-centre