Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Pere de Ribes, Can Puig, castell, La Masieta, Can Ramon, Mas Montgros, Can Martí

(Garraf) Ruta 1300 el 15/01/2021; 9km; +125 -125; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, Can Puig, castell, La Masieta, Can Ramon, Mas Montgros, Can Martí.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 29.

 cmapa1300 cperfil1300 

FA ANYS: 1888 va començar l’atac de la plaga de la fil·loxera a les vinyes.

DSC00137 Can Puig   Sortim de Ribes passant pel davant de can Puig, un mas molt destacat de Ribes que fa anys és propietat de la Casa de la Vila. Per no repetir-me us remeto a la informació sobre Can Puig, que hi ha a la crònica que afegeixo al final.

DSC00138 Castell

 

 

 

 

 

 

   I després de passar la riera, pugem la rampa del castell i el seguim pel darrera, amb els senyals del GR. La riera de Ribes recull les aigües de diversos torrents i altres rieres de l’Alt Penedès i del massís del Garraf. Es considera que neix al terme de Les Cabanyes. Abans d’entrar a Ribes la riera de Begues aboca les aigües a la de Ribes. Finalment la riera marxa cap a Sitges i va a parar al mar, separant el club de golf del pla del Terramar. Generalitzant, diguem que l’aigua a més de vida ofereix molt més. Abans de l’aparició del ferrocarril, precisament eren els rius (i també el mar) els millors mitjans de comunicació, més ràpids que els camins. En qualsevol cas la gent vivia en un entorn des del que es movia poc i si calia buscar treball havia de buscar-lo en un radi molt limitat.

DSC00139 Pista i bosc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim la pista que passa un tram de bosc. Estem en un pla, caminant en direcció nord-oest. Sabem, encara que no el veiem, que a la dreta hi ha el torrent de Can Puig i a l’esquerra el torrent de l’Espluga, que també estan lluny. Aquest dos torrents s’uneixen, al sud del castell, amb la Riera de Ribes.

DSC00143 La Massieta

 

 

 

 

 

 

 

   Passem pel davant de la Masieta, amb la seva característica palmera solitària en línia amb la porta principal. Hi hem arribat ràpid ja que només està a uns dos quilòmetres de l’inici. Envoltada de camps de vinyes, va rebre aquest nom diminutiu ja que era una petita hisenda de la finca més gran de Can Ramon. Sembla que consta construïda el 1847 per Josep Antoni Querol. Per cert, per perspectiva històrica, recordem que també l’any 1888 aprofitant la visita de la Reina regent a Barcelona, amb motiu de l'Exposició Universal, Àngel Guimerà, d’acord amb la Lliga de Catalunya, va redactar el “Missatge a la Reina Regent” on es defensava la sobirania de la nació catalana per recuperar les llibertats perdudes i, conseqüentment, assolir un alt grau d'autonomia. El document va ser signat per 2601 persones rellevants.

DSC00144 Can Ramon Després connectem amb la pista que, transversal, prové de Can Sidro i Can Ramonet. Girem però a l’esquerra per anar a passar pel davant de Can Ramon. Deixem també els grups de treballadors que estan podant les vinyes. Aquesta finca va ser la que va donar lloc a la que hem deixat enrere, com ja hem comentat.

DSC00147 Llentiscle

 

 

 

 

 

 

 

   Una de les moltes mates de llentiscle segur que van estar en l’origen del nom que van donar els de Can Ramon al seu celler de producció de vi: Clos Lentiscus. Penso que potser la denominació prové de la planta del llentiscle (“Pistacia lentiscus’) que és molt abundant pels boscos i camins dels voltants. El llentiscle s’acostuma a utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals ja que conserva molt temps verdes les fulles i ofereix un aroma agradable. Pels grecs les branques de la planta eren un signe de puresa i s’hi adornaven les donzelles.

DSC00150 Ribes i Garraf   Cal seguir la pista endavant. És una passejada fàcil i còmoda; sis-cents metres més endavant, en la cruïlla, cal seguir a la dreta. Si ens girem per mirar enrere observarem com el poble ens queda lluny i més enllà el massís del Garraf. Al fons es poden apreciar els punts més alts de La Morella (596m) i potser les Penyes de l’Àguila (534m).

DSC00151 Estornells en moviment

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pel camí veig un gran grup d’estornells (“Sturnus vulgaris”) que baixen als camps. Camino a poc a poc amb la màquina de fotos, però quan em veuen a prop tots es posen a volar de cop. A la foto, com és lògic, queden tots moguts. Sovint deixen impressionants escenes al cel amb els seus estols formats per milers d'ocells volant simultàniament creant una tasca fosca multiforme i hipnotitzadora que es mou ràpidament per l'horitzó. Acostuma a observar-se cap el tard, quan decideixen anar al lloc que faran servir de dormidor. És un ocell que prové del nord i nord-est d'Europa per hivernar als països mediterranis de l'octubre aproximadament al mes d'abril que és quan tornen al seu punt d'origen. Una curiositat: sembla que els estornells poden imitar tota mena de sons, fins i tot els clàxons dels cotxes. Diuen que Mozart tenia un estornell que imitava la música que componia i quan va morir (l’estornell) li va fer un enterrament solemne.

DSC00153 Vinyes a punt i Montgros

 

 

 

 

 

 

 

 

   A dreta i esquerra es veuen les vinyes amb els ceps ja podats. Al fons, no gaire lluny hi ha el Montgrós, el cim emblemàtic de Sant Pere de Ribes. Certament només té 359 metres d’altitud, però destaca perquè surt de la plana, als seus peus, on ara estem a uns 100 metres. Veient les vinyes resulta inevitable recordar la plaga de la fil·loxera. Pensem que l'any 1893, la malaltia havia envaït el Penedès i va arrasar el cultiu de vinya en 8 anys. Els enginyers agrònoms suggeriren replantar els ceps amb peus americans, ja que aquests són resistents a les plagues. Albert Balcells afirma que de les 385000 Ha. de vinya existents l'any 1888, se’n van perdre totalment 350000 Ha.; de les 35.000 restants, 22000 Ha. estaven encara afectades per la fil·loxera i unes 13000 Ha. havien estat replantades amb peus americans. Va ser un cop brutal per la vida i els recursos de les poblacions afectades i origen de conflictes socials.

DSC00155 Mas Montgros   De cara arribem al gran mas del Montgrós, que devia ser formidable però ara fa pena pel seu estat d’abandó. Hi ajuda també el fet que les dues palmeres que hi havia han mort per l’efecte de l’escarabat morrut. Cap a l’any 2005 es va començar a detectar la plaga de l’escarabat morrut, un insecte provinent de l’hemisferi sud que va arribar a Catalunya a través de la compra massiva de palmeres d’aquelles latituds. El morrut (“Rhynchophorus ferrugineus Olivier”) ha produït danys d’importància a diferents espècies de palmeres fins arribar a produir la seva mort. A la zona mediterrània ha afectat principalment a la palmera canària (“Phoenix canariensis”).

DSC00161 Can Mart   El camí ha girat des del mas del Montgrós (a sud-oest) per anar a passar per sobre de l’autopista C-32. Deixem can Masalleres, un mas actualment amb tot d’estris a l’exterior i aspecte d’haver perdut els seus anys de glòria. Un cop passada l’autopista, com dèiem, seguin cap el sud per arribar, uns 800 metres més enllà, al gran casal de Can Martí. Construït, entre el 1868 i el 70, es va aixecar sobre l’antiga masia existent, del mateix nom, per part del vilanoví Pau Soler i Morell, conegut com Girabals.

DSC00164 Font

 

 

 

 

 

 

 

 

   Adossada en un dels murs perimetrals hi ha aquesta font que també parla d’èpoques diferents; en aquest cas fa referència a la producció de cavalls. Cal afegir que en Pau Soler havia tornat de Cuba, on hi havia anat el 1838 per treballar amb el seu germà, el terratinent Joan Antoni Soler i Morell. Es va instal·lar a Matanzas i a l’Havana i va ser un dels socis de la Beneficència Catalana, considerada l’entitat d’ajuda més antiga del món; aquesta entitat va servir per ajudar als catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana, que van esdevenir nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. L’entitat encara existeix (al carrer Consulado, 68, de l’Havana). Actualment i amb més de 1.400 socis, promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres o la celebració de Sant Jordi, entre d’altres.

DSC00165 Pas sota c32

 

 

 

 

 

   Després seguim en direcció est per tornar a passar, aquesta vegada, per sota de l’autopista. Algú artista local hi ha deixat la seva empremta personal. Alguns altres, menys artistes i poc madurs (i alguns més bruts) s’han limitat a deixar-hi guixots i signatures sense cap interès. Parlant de plagues, em ve al cap un article del 3/8/2010 David García publicat al blog La Vanguardia (‘quiron.wp.com’) deia: “L'augment de l'independentisme a Catalunya no és casual ni tampoc respon a una sèrie de circumstàncies difícils d'explicar”. En posava moltes, entre elles es venia a preguntar qui podia defensar que, per raons identitàries, Catalunya perdi 40 milions d'euros a el dia pel dèficit fiscal, que se’n van a Espanya i es malbaraten? Qui no voldria veure trens moderns en canvi dels obsolets de la dècada del 70 que circulen per Catalunya (sembla que són el 40%, mentre que per Madrid només són el 4%, segons l’article)?

DSC00168 SPR   Anem a trobar un altre cop el camí pel qual hem vingut i per can Ramon ens aproparem a Ribes un altre cop. I moltes més qüestions, esmenta l’article. Però tot això ens afecta a tots. Ara mateix amb la pandèmia s’han posat de manifest les limitacions de la Sanitat a Catalunya. En la primera onada es van haver de posar llits a hotels i demanar a estudiants que ajudessin. Què fan amb els recursos? Aquest passat mes d’octubre (dia 5) es publicava (‘elpais.com’), en plena pandèmia i desesperació dels hospitals que, el Govern de de l’Estat signava un contracte per 2100 milions d’euros en equipament militar. Necessitem hospitals, llits, infermers, doctors i millors salaris pel personal de medicina. Mireu-vos els uns a la cara dels altres: què penseu fer en les eleccions que toqui? Perquè tot això és perquè els que votem (i els que s’abstenen) els mateixos responsables de la situació.

DSC00170 Castell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un cop hem deixat la Masieta i en la recta que mira al castell hi ha aquest rectangle de ferro que emmarca el campanar de l’església i la torre del castell. El text gravat a la placa diu “Paraules damunt el mur de pedra seca/ grills en el torrent/ Branca, arrel, silenci./ Aleteig de paraules allí on habitava l’aram de la llum./ Udola la mort.” Un fragment d’”A frec” d’Antoni Clapés.

Crònica amb informació de Can Puig i del castell: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/982-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-1-nucli-historic-cases-americanos

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-de-ribes-can-puig-castell-la-masieta-can-ramon-mas-montgros-can-marti-63956627