Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

GR-2, El Torn, La Torroella, El Sallent, Santa Pau, Sant Miquel de Sacot i Can Xel

(Garrotxa) Ruta el 14/06/2015; 15 km; +280 -140; 5 hores.   Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: El Torn, La Torroella, El Sallent, Santa Pau, Sant Miquel de Sacot i Can Xel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 maoa mperfil 

 FA ANYS: El segle XIV mentre s’acabava el castell de Santa Pau, estàvem en època dels dos darrers comtes del Casal de Barcelona, Joan I i Martí l’Humà. A partir d’aquell segle el sobirà de Catalunya va passar als Trastàmara.

P1020612 Inici 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’autocar ens deixa just al punt on el mes anterior van acabar aquella etapa. Tornem a estar al mig de la Garrotxa i farem una caminada envoltats de volcans. Cal una certa informació per endevinar-los, ja que la densitat de vegetació els oculten. Aquesta serà una excursió en que anirem bàsicament en direcció oest-sud-oest i molts cops dins de bosc, excepte el llarg tram des de El Sallent fins a Santa Pau, on la pista continuada deixa poques ombres.

P1020613 El Torn St Andreu 

Al petit nucli d’El Torn hi ha l’església de Sant Andreu. Suposo que entre els 18 sants d’aquest nom, al santoral català, potser l’església està dedicada al primer, el qual va ser qualificat per Jesús com “protocletos” (el “primer en ser cridat”). Era germà de Pere i es van repartir les grans titularitats: Pere és el cap de l’Església Catòlica, mentre que Andreu és el Cap de l’Església Ortodoxa. Potser convé saber que sant Marc ho és de l’Església Copta. L’actual temple és del 1737, tal com ho indica la llinda de la porta del sud. Va ser construïda sobre les restes romàniques i preromàniques existents i es va fer una reorientació de l’edifici. La portalada al sud i l’absis al nord. L’antic absis es va aprofitar, a llevant, com a sagristia. Sabem que l’any 977 el comte i bisbe Miró Bonfill, va cedir l’església de Sant Andreu del Torn, al monestir de Sant Pere de Besalú.

Jo em pregunto, si el nom (El Torn) no deu provenir de l’existència d’un monestir o convent amb un torn. Però tot i que ho he buscat, no he trobar cap referència en aquest sentit.

P1020617 El riu Ser 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel poble passa el riu Ser, sovint ombrívol i generalment, encara que no en aquest primer tram que fem, molt ensorrat pel tall que amb els anys s’ha anat produint en la base de roca del territori. Parlant d’història diguem que quan Joan I succeí al seu pare, Pere III el Cerimoniós, es va trobar un país arruïnat, com a conseqüència de la pesta negra però també de la guerra amb Castella. Joan va contenir a Pere el Cruel de Castella, però no va aconseguir mantenir els ducats d’Atenes i de Neopàtria a l’altre extrem de la Mediterrània. D’altra banda, el seu fill Martí era afable, humanitari i pacient, però poc enèrgic. Va morir sobtadament el 1410, sense descendència, perquè el seu fill, Martí el Jove, havia mort en una de les campanyes contra Gènova, disputant Sardenya.

P1020618 Mol den Fbrega 

Al costat, a la sortida, hi ha el gran mas i molí d’en Fàbrega. Aquest territori, va aprofitar els diversos cursos d’aigua per posar en marxa varis molins que aprofitaven l’energia hidràulica. Aquí, a prop, seguint el curs del Ser hi ha a més el Molí d’en Roca, el Molí d’en Camps i el Molí d’en Gibert .

P1020622 El Ser amb base basaltica 

 

 

 

 

 

 

Bona part del sender va a tocar del riu. En alguns trams és possible observar part de la base de roca sobre la qual corre el flux del riu. És una base provinent de colada basàltica dels volcans, en les primeres fases eruptives. Aquesta base va quedar a sota i després s’hi van dipositar altres. El riu, amb els anys, es van endur les capes superiors, menys dures, i així ha quedat a la vista el basament.

P1020623 Estrats sedimentaris 

 

 

 

 

Pel costat de la pista es poden veure els estrats sedimentaris que s’hi van dipositar en moments posteriors. Sobre aquella base basàltica, les pluges van aportar sediments d’altres indrets que van anar cobrint la superfície del basalt. Després la modificació produïda per l’efecte de la vegetació i més endavant per la ma de l’home, ha acabat donant la forma i composició que veiem quan ens fixem en el camps de conreu i en els boscos.

P1020624 St Vicen de Sallent 

 

 

 

 

 

 

 

Una hora després arribem al nucli d’El Sallent, terme que sovint pot fer referència a un “salt” o “saltant”. Es tracta d’un veïnat dispers, de masies, on el centre és a l’església de Sant Vicenç del Sallent, en el que havia estat una sagrera i a l’aiguabarreig del riu Ser amb la riera de Samariu, que prové de la serra de Finestres. Ja s’esmenten les cel·les monàstiques de Sant Vicenç l’any 878, en un document de concessió de privilegis a Sant Esteve de Banyoles.

P1020625 Esmorzar 

 

 

 

 

 

 

Aquí ens aturem a esmorzar una mica. L’excursió fins aquest moment està sent relativament planera, com seguirà fins al final, encara que pels vessants del volcà de Santa Margarita, tocarà pujar una mica, però poc. El segle IX es van anar consolidant uns quants vilars, petits nuclis de poblament, que a mida que els anys van deixar entrar l’edat mitjana central, es van convertir en masos d’una certa entitat envoltats de diverses masoveries que en depenien. Al final de l’edat mitjana alguns van quedar abandonats i en mal estat, però cap els segles XVII i XVIII es van anar recuperant.

P1020629 Reira de St Mart 2

Poc després de sortir del poblet, en una raconada tenim un petit embasament de la riera de Sant Martí que ens permet fer unes boniques fotografies de l’indret.

P1020630 

 

 

 

 

 

 

 

El camí, que ara segueix sent sender entre bosc, puja una mica. Pels voltants, anem deixant masies, una mica allunyades del nostre pas: Can Batlle, la Carreteria, Gasparic, Can Formiga, Can Biel, Can Reixac...

 

 

 

P1020631 Una pedra volcnica ben plantada 

 

 

 

 

En un prat de Can Formiga, conegut com Camp de la Pedra Dreta, hi ha una pedra negra vertical coneguda com la Pedra del Diable. És una pedra volcànica ben plantada. Pel que fa a història, diguem que aquell segle (que abans parlàvem del rei Martí) a Navarra manava un altre Juan i a Castella (1454 a 1474) Enrique IV, conegut com l’Impotent. Va repudiar la seva primera dona, Blanca, i es va casar amb la portuguesa Juana, germana del rei de Portugal. Va tenir molts conflictes amb la noblesa ja que passava el temps en festes, banquets i altres dones. La seva muller, Juana, tipa d’ell també es va dedicar a un servidor del palau, Beltran de la Cueva. Les despeses eren tan grans que un dia el tresorer reial el va advertir i ell va contestar: “Vos podeu fer de tresorer, però jo he de fer com un rei...” La Península Ibèrica estava formada per diversos territoris que en podem dir nacionals: Portugal, Granada, Castella i Lleó, Navarra, Catalunya, Aragó, València i Mallorca.

P1020632 Sant Mart de Can Sala 

Santa Pau ja es veu a la nostra esquerra, però ens anem desviant per pista en direcció nord-oest. Els camps de cereal omplen l’espai a la dreta i allà ens sembla veure el gran mas de Sant Martí de Can Sala, al davant del turó de Sant Martí.

P1020634 Santa Pau 

Portem unes dues hores llargues caminant i ens apropem a la Serra de Santa Llúcia i Trenteres, molt arbrada com totes les altres. Aquí prenem una pista, a l’esquerra, que mira recta i directa cap a Santa Pau. Ja dins del nucli, veiem com destaca per dalt del tot el castell.

P1020637 Torre medieval 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La baronia de Santapau comprenia un ampli territori. El segle XIII depenia dels Santapau, però diversos conflictes de família van suposar diversos plets fins a la sentència del 1445 i pocs anys més tard, la cúria de Besalú va vendre la jurisdicció a Berenguer d’Oms. El castell de Santa Pau, originaria dels segles XIII i XIV és un gran edifici de planta quadrada. Compta amb una torre magnífica al nord-est, que està coronada per una airosa senyera.

P1020639 Plaa porxada

Entrem a dins de la Vila Vella, nucli d’aspecte i regust medieval que mereix una visita detinguda i relaxada. Tot el terme actual està integrat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica i està envoltada de part dels volcans de la Garrotxa. La plaça porxada és un dels indrets més agradables.

P1020642 Pista cap el volc Rocanegra 

 

 

 

 

 

 

La pista segueix endavant i ara passem pel costat dels volcans Puig Subià i Rocanegra, més al nord encara tenim la Serra de Santa Llúcia que es va formar pel volcà de Puig de Mar.

P1020645 Sant Miquel de Sacot 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nostre camí ens porta a caminar pels vessants meridionals del volcà de Santa Margarida, però no entrem dins del cràter (el podreu veure en la crònica que indico als peus d’aquest escrit). Al final passem pel costat del Pla de Sant Isidre, pugem fins a l’església de Sant Miquel de Sacot, amb la finalitat de desviar-nos del GR-2 i seguir la pista asfaltada que baixa fins a Can Xel, on l’autocar ens estarà esperant.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9965799

Més informació sobre els volcans de la Garrotxa:

Volcans Croscat i Sta Margarida: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/385-volcans-croscat-i-sta-margarida-st-miquel-de-sacot-i-fageda-d-en-jorda

Volcà Can Tià: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/384-sant-iscle-de-colltort-volca-can-tia-castell-colltort