(Noguera) Ruta el 4 de setembre de 2014; 17 km; +490 -490; 4,5 hores.   Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Presa de Camarasa, pla de Sant Jordi, ermita de sant Jordi.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa perfil 

FA ANYS: Quan el 1048 es negociava el castell de Camarasa per part de Ramon Berenguer I, sobirà de Catalunya, a Navarra el sobirà el Garcia III; a Aragó, Ramiro I; a Lleó i Castella, en la primera unió dels dos regnes, Fernando I. Des de Toledo i des del Segre cap el sud, tot era territori del regne de Còrdova.Tots eren estats / nacions independents.

P1220706 Emabassament

 Aquesta excursió comença a la cruïlla de la carretera de Camarasa quan gira cap a la Central Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer. Aquí deixem el cotxe i comencem a caminar en direcció a la presa. La presa és de fet el conjunt de dues preses diferents, la que acumula tota l’aigua del pantà de Camarasa i la més petita que porta les aigües del Segre. Aquí s’hi forma un interessant aiguabarreig. Estem al costat del pantà de Camarasa que va ser construït dins del gran projecte d’electrificació de Catalunya per la companyia Barcelona Traction (coneguda com La Canadenca). Va ser un projecte d’iniciativa privada, com la majoria de projectes innovadors a Catalunya i com explico també dins de l’excursió al refugi de La Colomina: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pallars-jussa/328-sallent-estany-gento-estany-tort-refugi-la-colomina-estany-la-colomina

Aquest pantà es va acabar el 1920 i la mini central hidroelèctrica amb l’embassament del Segre, per sota d’on puja la passera que caminarem, es va construir el 1991 per la Companyia Mediterrània d’Energies.

P1220708 Passera 

 Al costat mateix de la presa del Segre es veu una rampa de ferro que puja amunt formant una passera que, clavada a la roca, continua endavant i que nosaltres hem de seguir. El pantà de Camarasa va formar un espai hidrològic nou als voltants del quals es va desenvolupar una intensa vegetació de ribera que s’ha transformat en un hàbitat important per nombroses espècies d’ocells i fauna. Per aquesta raó, és actualment una reserva de fauna salvatge.

P1220709 Crulla  

Quan la passera s’acaba, trobem un pal indicador. Recta es va cap a Alòs i a la dreta el sender es fa costerut i puja amunt. Aquest que s’enfila és el que hem d’agafar. Geològicament estem al punt que fa frontissa entre la Depressió Central i el que anomenem el Pre-Pirineu. En termes històrics aquesta és la zona que havia estat coneguda com El Marquesat, ja que el domini del marquès de Camarasa tenia com a centre de la seva jurisdicció civil una part molt significativa de la Noguera.

P1220712 Vistes 

La vista es va obrint i aviat veiem la imponent mola dreta del Mont-roig amb la seva Punta de l’Extrem (768m). El camí que nosaltres sempre és evident, com també és evident l’origen etimològic de la muntanya que tenim al davant.

P1220713 Diposits  

Quan arribem dalt, anem seguint un camí que es torna pista i que, si ens apropem al marge esquerra ens deixa veure un espectacular vertical en caiguda fins al riu i la carretera uns cents de metres més avall. Després d’haver caminat uns 4,5 km surt a l’esquerra un camí, marcat amb una petita fita, que puja amunt. És el punt per on tornarem. Uns metres més endavant hi ha una construcció amb unes magnífiques voltes que probablement devien ser uns magatzems.

P1220714 Ermita St Jordi 

La pista continua i una mica després comença a baixar. És el camí de Les Coves i quan hem fet uns 7,4 km coincideix amb la pista de sant Jordi que puja des del poble de Camarasa que ja feia estona que veiem als nostres peus. La pista puja amunt fins a l’ermita de Sant Jordi. Aquesta ermita és una construcció del segle XIX. L’original estava situada al mig el pla del mateix nom, de la qual no en queden restes. Antigament, la gent hi pujava en romeria des de Camarasa; al davant un grup de joves anaven disparant trets amb escopetes i a l’ermita tocava la campana. Aquella caminada a peu, ara només la fan els excursionistes; ara el dia de l’aplec hi pugen amb cotxes i tractors per la nova pista. Després de la missa es repartien dos pans i un tros de formatge als assistents, que es pagaven amb els beneficis que donaven les terres de l’ermita i que conreava un ermità.

P1220717 Refugi   

L’any 1854, l’Estat va posar en marxa les desamortitzacions i ho va vendre tot. La vida és el que és i cal recordar que sovint l’Estat o la monarquia espanyola, han estat uns impulsors de l’espoli: respecte dels moriscos primer, de les ètnies americanes després, dels jueus més endavant, dels gitanos... i finalment amb les desamortitzacions, perquè en tots els casos què va fer el sobirà amb els diners aconseguits? La part del darrera de l’ermita és un petit refugi. Val a dir que, després de les desamortitzacions, trenta famílies de Camarasa van comprar la ermita per 32 duros i van cedir-la a la vila. Ara és l’ajuntament qui reparteix panets de pa beneït als assistents. Des que es fa l’aplec el dia 23 d’abril, les famílies porten dinar, llibres i flors, per celebrar la jornada.

P1220719 Vista Camarasa 

Des d’aquí dalt, on parem a menjar una mica, tenim una magnífica vista, encara que avui una mica tapat pel dia boirós, de Camarasa.

P1220721 Bufador 

Seguim després una pista que ve de cara i va a passar pel costat de quatre pedres que indiquen el lloc on hi havia hagut l’antiga ermita de Sant Jordi. I una mica més endavant a l’esquerra el Bufador de Sant Jordi. La Serra Carbonera, que ara tenim a la dreta, així com el Pla de Sant Jordi, són sistemes calcàries riques en fenòmens càrstics (balmes, coves, avencs...). L’aigua dissol les roques per les fractures i crea cavitats. Aquets, d’una fondària de 24 metres, va ser prospectat pel Grup Espeleològic Lleidatà.

P1220724 Cingles 

 Les cingleres del Mont-roig estan presents tota l’estona. És fàcil seguir el gps i trobar el sender que baixa més dret fins que ens porta un altre cop fins a la pista de l’anada i una mica més endavant de la construcció de les voltes dels magatzems. Aquí ja seguim el mateix camí pel qual hem pujat.

La vila de Camarasa, situada a 321m, envolta el Turó del Castell, que rep aquest nom pel fet que antigament era el punt on hi havia una fortificació del control del riu Segre, així com la capella. L’antiga església de Sant Miquel es va bastir el segle XIII. Al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) s’hi conserven uns capitells procedents d’aquesta església.

Cal saber que l’any 1048, Arnau Mir de Tost havia conquerit la Vall d’Àger. Arnau, junt amb el comte d’Urgell, van pactar amb Ramon Berenguer I, comte de Barcelona i sobirà de tot el territori català, que negociés amb el rei de Lleida Yusuf al-Muzaffar (de la família Banu Hud) perquè lliurés els castells de Camarasa i Cubells, cosa que el talant pactista de Ramon Berenguer va aconseguir el 1050.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7717681