Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Guardia de Noguera, Castell de Guardia, ermita Sant Feliu, Castell de Mur, Santa Maria de Mur

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Pallars Jussà) Ruta 1353 el 12/06/2021; 7km; +476 -126; 4,5 hores. (Hem dedicat una hora a la visita del castell de Mur i Santa Maria).   Excursió organitzada per en Josep Maria amb el següent itinerari: Guardia de Noguera, Castell de Guardia, ermita Sant Feliu, castell de Mur, Santa Maria de Mur.   Participants: Josep Maria, Toni C, Anna G, Vinyet i Miquel G.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada. IBP: 41.

 cmapa1353  cperfil1353

FA ANYS: L’origen del castell de Mur és del 969.

DSC02525 Guardia de Noguera   Aparquem al costat del cementiri de Guàrdia de Noguera. La història de Guàrdia de Noguera (antigament coneguda com Guàrdia de Tremp), ve marcada sobretot pel seu castell, molt evident al seu damunt. Per tant es va poblar, com sovint els pobles castrals, a prop de la protecció del castell.

DSC02527 Calvari

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí primer puja suaument fins arribar al barranc de Mur. Anem trobant les estacions del Viacrucis. Originalment les cases estaven al costat de l'església de sant Feliu, primitiva parroquial del terme. Més endavant, ja a darreries de l'edat mitjana, el poble es va traslladar a la plana, al lloc de la vila actual. Fou el moment en què adquirí el dret de fer mercat i fira, assolint així el títol de vila.

DSC02532 La Guardia al darrera   Des del barranc la pista puja més i el curt tram de bosc s’ha acabat. Ara pugem, amb alguns revolts el vessant meridional del Cingle del Castell. Al darrera va quedant el poble. El nom de la vila apareix per primera vegada en un document del 1046 que s’hi refereix com “una guàrdia amb el nom de Ermodolfo” i el 1359 ja com a nom propi “loch de la Guardia”, com testimonia Joan Coromines.

DSC02533 Castell de Guardia   A sobre nostre es veuen les restes del castell de Guàrdia. La construcció ocupa una plataforma de roca allargada i està formada per una original torre de planta triangular arrodonida a l'extrem.

DSC02536 Pas Terradets entre Ares i Rubies   Molt més amunt tenim una bona vista de la vall de la Noguera Pallaresa, el Pantà de Tarradets i els Montsec d’Ares (a la dreta) i de Rubies (a l’esquerra), separats pel Pas de Terradets.

DSC02539 Coverses de cami

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest és un altre dels castells que es troben dins de la xarxa de fortificacions que constitueixen els "castells de frontera" i que, juntament amb altres edificis com el castell de Mur o el castell de Llordà, organitzen el Pallars al voltant del segle XI. Aquest castell, però, entre les seves funcions, en tenia una de concreta: proporcionar al castell de Mur el control visual del congost de Terradets.

DSC02540 Atents a girar

 

 

 

 

 

 

 

 

   Cal estar atents a la desviació. Fins ara veníem per una pista, ara la deixem i enfilem, molt més dret, per un sender que anirà dalt del Castell de Guàrdia i seguirà la cresta de la serra. Per cert avui un cop acabem la visita al monestir i al castell, tornarem en cotxe fins al poble. Si s’ha de pujar i no es fa la visita, es pot tornar baixant a peu, amb la qual cosa l’excursió serà el doble de llarga.

DSC02545 Arribem al castell de Guardia

 

 

 

 

 

 

 

   Després d’haver pujat uns 2,5 quilòmetres, arribem al davant del Castell de Guàrdia. L’any 1051, el castell i la vila de la Guàrdia foren permutades pels seus senyors al comte Ramon. Aquest el cedí a Arnau Mir de Tost, que en el seu testament del 1072 el cedí a la seva filla Valença, muller del comte de Pallars Jussà, i al seu nét, futur comte. Arnau Mir de Tost apareix constantment, en tots els documents d'aquesta zona i època, com a capdavanter de l'avenç cristià fins als Montsec.

DSC02547 Trepo femella Vesbascum

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A un costat, un petita planta de trepó (“Verbascum sinuatum”), també coneguda com herba blenera, candelera o cua de moltó. Aquestes plantes tenen una llarga història d'ús medicinal, i és efectiva per al tractament de l'asma i trastorns respiratoris i infeccions de les orelles. Cal dir que les fulles s’havien utilitzat com aïllant tèrmic dins de les sabates i també es feien servir com a paper higiènic silvestre.

DSC02557 Interior St Julia   És un serra estreta. Deixem el castell i una mica més endavant hi ha les restes de l’ermita de Sant Feliu de Guàrdia que havia estat la primitiva església parroquial de Guàrdia de Tremp. Emplaçada en el lloc on hi hagué el poble primitiu, es troba a mig aire de la serra on hi ha el Castell de Guàrdia. Es pot observar que la nau estava coberta amb una volta de canó, de la que es conserva la seva arrencada i que estava reforçada per dos arcs torals, recolzats en pilastres.

DSC02560 Pujada forta  Des de l’ermita baixem una mica i després tornem a pujar. És un tram curt però molt dret que en algun punt obliga a estirar amunt cames i braços. Poc a poc serem a dalt, a la punta coneguda com El Cogulló (781m).

DSC02568 Cap el castell El castell de Mur se’ns va posant a la vista. Per la seva arquitectura i estat de conservació el Castell de Mur ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans i constitueix l'exemple de fortalesa romànica del segle XI més ben conservada de tot Catalunya.

DSC02579 Informacio   Finalment arribem dalt del tot, a 890 metres, on hi ha un pla allargat que compta amb les construccions del castell i de la canònica. Aquí coincidim amb la que serà la nostra guia, la Noemí.

DSC02581 Castell de Mur

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Visitem el castell de Mur, de potents muralles sense quasi cap obertura. L'estructura arquitectònica del castell és molt simple i consta d'un perímetre murat, de planta en forma de nau, que disposa d'una única porta d'accés al sud. El castell es manté en molt bon estat ja que, allunyat, no va participar en les guerres dels segles XVIII i XIX i per tant no va patir els enderrocs ordenats, a Catalunya, pels monarques espanyols després de les guerres de successió dels segles esmentats. D’altra banda cal considerar que va ser construït amb les roques de la pedrera del mateix turó de tipus calcari i lligades amb calç del mateix indret; això devia aconseguir una unió molt sòlida de tot el bloc.

DSC02585 Interior 1   L’interior és buit, però molt consolidat. Podem fer una volta per la part alta de les muralles. Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva, fou un dels castells que va posseir Arnau Mir de Tost, el noble urgellenc que va iniciar la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon V de Pallars Jussà havia cedit en feu com a dot quan, l’any 1055, es casà amb Valença de Tost, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i del territori retornà al comtat pallarès en virtut del seu testament.

DSC02583 Esquema

 

 

 

 

 

 

 

   Un esquema ofereix una idea de l’interior, encara que massa imaginativa. De fet els castells eren lloc freds i foscos, amb poques comoditats. No hi havia cap sala especial pels nens i tampoc cap estança estava pensada per a la higiene personal. Durant la volta al perímetre superior es passa pel costat d’un racó on hi havia una latrina amb el forat penjat muralla avall. L’aigua de pluja anava a parar a una cisterna gran, dins del recinte murallat, però només es feia servir per beure i cuinar. Els homes d’armes, els criats i altres persones de servei, menjaven i dormien en llocs comuns. També dormien en llocs comuns els familiars del senyor del castell; no hi havia cap mena d’intimitat tret, potser, de l’habitació dels comtes que eren els únics que disposaven d’una cambra per ells dos i dormien en un llit alt amb dosser.

DSC02580 Lluny Aneto   Sortim i lluny s’intueixen les neus de l’Aneto. Ens dirigim ara a visitar el monestir de Santa Maria de Mur que probablement va ser construït l’any 1057, quan també es reforçava el castell conquerits als sarraïns. Així tindríem que Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Tost, devien començar la construcció de l’església i monestir, potser amb l’interès de poder-hi ser enterrats; de fet, el monestir va ser la tomba dels comtes i dels seus descendents.

DSC02572 Canonica   A l’est, el monestir presenta un aspecte extraordinari. Inicialment el monestir era governat per un prepòsit triat pel capítol de canonges que seguien la regla de Sant Agustí. Però a partir del segle XIV va passar a ser nomenat pel Papa i el XV es va constituir en pabordia el que va suposar que cap bisbe, nunci o qualsevol altre dignitat eclesiàstica o laica no podia intervenir en el govern el monestir i les seves terres. Fins l’any 1596, els pabordes van ser augustinians; a partir d’aleshores i fins el 1836, van ser sacerdots seculars. Hi ha molta més informació i molt interessant a ‘serradelmontsec.com’.

DSC02571 Entrada Caninica   Entrem. El més interessant són les pintures murals. Convé saber que l’any 1919 els frescos van ser venuts pel rector (que necessitava restaurar la teulada) a Ignasi Pollak i aquest els va vendre el 1923 a Lluís Plandiura, un monàrquic que va esdevenir franquista durant i després de la Guerra Civil. Els frescos van acabar venuts, per Plandiura, al ‘Museum of Fine Arts of Boston’, als Estats Units i allà es conserven.

DSC02595 Canonica 2   Les pintures romàniques són el més destacat en aquestes esglésies del Pallars. Afegim que la Junta de Museus de Catalunya, aquell primer terç del segle XX, va iniciar una acció legal per recuperar-les, sense cap suport estatal, però no es va poder evitar la pèrdua, però allò va servir per reaccionar i es van traslladar a Barcelona la major part dels frescos romànics. Per protegir-los es va crear el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Gràcies a aquella encertada decisió no han desaparegut tots.

DSC02599 Pantocrator   Presideix el temple el Pantrocràtor, voltat dels quatre evangelistes. Recentment, unes obres de millora van permetre recuperar restes de pintura gòtica dels elements decoratius del l’arc triomfal i també en la capella lateral on han quedat a la vista restes de pintura barroca i renaixentista. El guix que va salvar aquestes pintures també va salvar part de les que hi havia a l’absis central.

DSC02603 Claustre   Sortim pel claustre, que ofereix la seva tranquil·litat pels que ara acabem la visita.

DSC02605 Claustre 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment i despès de visitar la canònica, tornarem en cotxe a Guàrdia de Noguera. Com a costums peculiars, a la Guàrdia, podem dir que n’hi havia dues relacionades amb les tempestes; l'una consistia a posar dues falçs de les de segar formant una creu: així es volia desfer la tempesta. També es tocava a mal temps amb les campanes, i els que disposaven d'escopeta sortien a disparar a l'aire trets amb cartutxos beneïts, amb la mateixa finalitat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guardia-de-noguera-castell-de-guardia-ermita-sant-feliu-castell-de-mur-santa-maria-de-mur-75992247

Una altra crònica de la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pallars-jussa/1042-escalo-sant-pere-del-burgal