(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Vall d’Aran) Ruta 1228 el 28/06/2020; 6 km; +260 -260; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Refugi Espitau de Vielha, Val de Molière, Gotèr de Molières.   Participants: Anna F, Rosa Maria, Toni C, Joan B i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1228 cperfil1228 

FA ANYS: La primera ascensió al Molières (o Mulleres) va ser aconseguida per Henry Rusell l’any 1879.

DSC06699 Refugi Hospitau de Vielha   Avui fem una excursió des de la boca sud del túnel de Viella. Aparquem a prop del refugi Hospital de Viella (Espitau de Vielha).

DSC06701 Endavant   Encarem l’excursió seguint un camí ben fressat en direcció ponent.

DSC06703 Gentiana lutea

   Per la vall es veuen moltes flors grogues de genciana (“Gentiana lutea”). L’Anna, que en sap molt, em destaca el fet que hi ha també la Genciana acaule però que és molt diferent (amb flor acampanada i de color blau). La genciana groga és una planta amb diversos usos medicinals i accions farmacològiques a causa de la seva composició química. Els principis amargs de la seva arrel obren la gana (acció aperitiva) i faciliten la digestió (acció eupèptica o digestiva) estimulant la secreció de les glàndules digestives.

DSC06704 Coll de Pas de Cavall   Aquest primer pla de la vall es conegut com Pleta de Molières. Al fons hi ha el Coll del Pas de Cavall, a la Serra de Salenques. A l’esquerra del coll hi ha d’haver-hi (ara tapat per la boira) el Tuc de la Tallada (2956m) i a la dreta el Tuc de Molières (3010m). És per tant un cordal granític pirenaic a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt Éssera) cap a l'oest i de la Vall de Barravés (Ribagorça), cap a l'est; per tant, serra fronterera entre Aragó i Catalunya.

DSC06705 Barranc de Molires

   Per la vall que caminem tenim el flux del riu conegut com barranc de Molières. Les cubetes lacustres d'origen glacial sovint s’omplen de matèria vegetal que es descompon amb lentitud a causa del fred clima de muntanya. Això genera aiguamolls àcids que amb el temps es transformen en carbó vegetal, anomenats en castellà torberes o molleres, aiguamolls en català, i en aranès molières. D’aquí tenim l’origen del nom de la vall.

DSC06710 Tuc Tallada   No es veu prou clar, però aquest crec que ha de ser el Tuc de la Tallada. Per cert cal dir que la primera ascensió coneguda a l'Mulleres va tenir lloc el 1879 per Henry Russell, el qual recorda en les seves memòries les facilitats d'un pic que en el seu tram final (que ell va fer pel vessant de l'Escaleta -Aragó-) sembla un turó on únicament les geleres persistents i el 'horror sublim' de les properes crestes del Tempestats i les glaceres de l'Aneto ens recorden la seva altitud. 'Es podria fer pujar un ase, per tal que tingués bon caràcter, l'ardor de la joventut i una mica d'amor propi’, arriba a escriure el comte.

DSC06713 Pals grocs

   Uns pals amb l’extrem groc ens indiquen el camí quan el sender queda confós dins la vall verda. D’Henry Rusell diguem que va néixer a Tolosa de Llenguadoc el 1834 i que va ser un dels pioners de l’exploració pirinenca. Se li compten més de 25 primeres ascensions. Home de vasta cultura va formar una societat per dedicar-se a l'estudi científic i etnogràfic dels Pirineus: la Société Ramond (en record al famós explorador pirinenc, Louis Ramond de Carbonnières), que encara avui existeix.

DSC06718 Retols indicadors

   També un pal amb indicadors és un element de confirmació, tot i que és una vall sense cap complicació per ensumar la orientació a seguir. Aquell any 1879 feia poc que s’havia restaurat la monarquia a Espanya. Després que el general Arsenio Martínez Campos engegués el pronunciament contra la República Espanyola a Sagunt el desembre de 1894. Va proclamar el fill d’Isabel II, Alfonso XII com a rei d’Espanya. Anys després, el 1923 va esdevenir el cop d’Estat amb la dictadura de Primo de Rivera, on el rei va ser Alfonso XIII. La dictadura va ser capaç de controlar la situació política durant un llarg període, però a la fi de la dictadura es va produir una crisi política que va desprestigiar al rei Alfons XIII i va aplanar el camí a la Segona República Espanyola. L’any 1969 Franco va designar a Juan Carlos com a successor seu a títol de rei. Pot ser curiós que sempre hi ha hagut un militar al darrera de cada un dels últims reis fins a Juan Carlos I.

DSC06720 Pasos sobre torrentets

   La vall rep diversos torrents que provenen sobre tot dels vessants que tenim a la dreta, el nord. Aigua que prové del Port de Vielha o del Pla de l’Espona.

DSC06721 Primer Salt de Molires   Arribem al primer Salt de Molières. Es forma en un esglaó natural probablement conseqüència d’una morrena frontal que es devia formar a mida que la glacera s’anava enretirant.

DSC06727 Passos daigua   Un altre torrentet ens fa passar per damunt de les pedres.

DSC06728 Saltar i mullarse

   És important no relliscar doncs les pedres que ens ajuden estan mullades i també ens poden fer caure. Per perspectiva històrica deixem constància que uns 400 anys abans que Russell pugés el Molières, es va fundar el Consolat Català de Marsella. Aleshores Catalunya era una nació independent i va ser la primera potència que va desenvolupar els consolats del mar per tota la mediterrània. La base fundacional inicial va ser el Consolat del Mar de Barcelona. El consolat de Barcelona va ser seguit pels de València (1283) i de Mallorca (1326), els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur Llibre del consolat de mar, compilat a mitjan segle XIV, la vigència del qual es va estendre per tots els Consolats de Catalans i d'altres països.

DSC06732 Dalt dun estrep rocos

   Hem anat pujant fins damunt d’un estrep rocós. Per cert, per concloure el tema dels consolats diguem que el primer de tots va ser fundat a Trani, l’any 1063 i que se’n van arribar a obrir uns 78. Els cònsols tenien plena autoritat sobre les causes mercantils promogudes en el territori de la seva responsabilitat. Si les causes anaven a altres tribunals, aquests havien de jutjar segons les lleis del Consolat de Mar.

DSC06734 Cam enfila   A partir d’aquest moment el camí s’enfila en fort pendent fins a quasi tocar el Gotèr de Molières, un altre esglaó abrupte del barranc.

DSC06742 Una fita amb campanar   Hem pujat una mica més i per sota del Gotèr ens hem aturat a menjar una peça de fruita. Des d’aquí la vista és magnífica i el moment molt relaxant.

DSC06745 Goter de Molieres   Quan tornem a baixar encara em giro i faig una foto del Gotèr, amb la seva cascada.

DSC06751 Tarterot Més avall tornem a passar per la tartera que abans hem pujat. Ara, de baixada, les pedres rellisquen una mica més i anem més en compte.

DSC06753 Vall avall   Finalment tornem a ser al fons de la vall encarats a la zona del llac de Rius i als Besiberris.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/refugi-espitau-de-vielha-val-de-moliere-goter-de-molieres-51865949