(Vallès Oriental)  Ruta el 22/12/2013; 9 km; +357 -357; 3 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vallromanes, Roca Foradada, Can Gurguí.  Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 

 650 mapa  650 perfil

FA ANYS: El 1416 va començar a regnar Alfons el Magnànim.  Era Alfons V d’Aragò, IV de Barcelona (i sobirà de Catalunya), III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca i II de Sardenya. Era fill de Ferran d’Antequera i la seva muller Elionor d’Albuquerque. A la mort de Martí l’Humà la successió de la Corona d’Aragó, com a conseqüència del Compromís de Casp (1412), va recaure en Ferran I. Aquests nous sobirans van començar els moviments castellanitzants, que van ser combatuts per Catalunya i denunciats a les Corts de Montblanc (1414).

P1180738 Esgsia Vallromanes      Avui el punt de sortida és Vallromanes (153m). Aparquem al costat de l’església de sant Vicenç. La parroquial se sap documentada des del segle X, probablement coincidint amb la construcció de les primeres torres de guaita i el repoblament.  De la construcció romànica en queda molt poc, bàsicament l’absis semicircular i alguns altres petits detalls i carreus. Tal com queda consignat a les visites pastorals, ja necessitava reparacions el segle XV, però se sap amb certesa que es van fer reformes i ampliacions durant els segles XVII i XVIII. El que avui podem veure és sobretot del 1908, època en que era rector Francesc Cardús, en que va adoptar un estil neogòtic, segons un projecte de Josep M. Pericas.

P1180739 Inici blanc      Hem començat a caminar per l’avinguda de Vilassar de Dalt, després de girar pel carrer de Llevant, seguint així el perímetre del poble en direcció est. La rosada de la nit ha deixat tot emblanquinat i el fred és intens, en aquest dia clar. Després, abans d’arribar al pont del torrentet del Clot de les Merles, girem cap a nord. Tot el terme va pertànyer al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual queden enlairades dalt d’un turó, a 413 metres, prop del poble de Montornès. Precisament d’aquest poble en va formar part Vallromanes fins l’any 1934.

Pedra Foradada JCamp 

Hem anat pujant suaument per camí evident sempre a nord, per arribar al turó on diversos aflorament de roques, entre el sauló dominant, ens permet localitzar, dins l’alzinar, la Roca Foradada. Hem fet uns 2 km. És tracta d’una roca de forma arrodonida irregular  amb una excavació frontal d’un metre aproximat de diàmetre que, ens fa l’efecte, devia haver tingut funcions funeràries. Als costats, per l’exterior, és possible veure les incisions del que podria haver servit d’encaix a una altra pedra, probablement plana, que devia tancar l’obertura. Aquest vestigi megalític és un senyal de la prehistòria del nostre país. Dins del grup general dels ibers (els pobladors preromans del llevant i del sud de la península Ibérica), tenim els laietans. La Serra de Marina estava habitada pels laietans i aquesta roca ens mostra un dels seus llegats. Sembla que es poden datar entre els segles VI i I aC.  

P1180742 Roca del mugr  

Pels voltants hi ha altres roques de formats curiosos (les roques molt cops tenen formes capricioses a les quals els hi trobem semblances no naturals) com el cas d’aquesta roca amb “mugró”. Tot el terme municipal està situat dins de la Serralada Litoral i les formacions geològiques predominants són les granodiorites, que es van formar cap a les acaballes del Paleozoic. Els granits, de duresa variable, donant lloc als saulons, per metorització. Els saulons estan considerats com a terres d’alt nivell de fertilitat, per això l’economia tradicional del terme es basava en agricultura de secà (vinya, llegums, fruiters i cereals) i de regadiu (hortalisses i patates), encara que la construcció de segones residències han orientat les activitat cap el sector terciari. Dins de les activitats de lleure destaca el club de golf que, construït el 1969, està situat als voltants de la masia senyorial de Torre Tavernera, del segle XVIII.  

P1180746 Can Tvec i Montserrat 

  

Tornem al coll del Cabrit i ens dirigim al sud, entrant a la urbanització de Can Tàvec. La masia, a la part baixa, és una construcció senzilla i antiga. Al fons podem gaudir d’una vista magnífica de la silueta de Montserrat.  Aquest va ser un dels pobles on es van fer forts els remences l’any 1485, quan era rei de Catalunya-Aragó Joan II (cal recordar que en aquella època es va produint un seguit de canvis dinàstics en les corones de Lleó/Castella, Navarra i Aragó/Catalunya i que l’existència de les diverses corones implicava legislacions, institucions i constitucions diferents).  

Caminant JCampHem baixat fins al Torrent de Ca l’Agutzil, que una mica més a ponent pren el nom de Riera de Vallromanes. Aquí hem d’anar cap a l’esquerra per la pista que trobem al davant. La pròpia pista forma part del que havia estat la riera que, ara, queda encaixada en escassos dos metres a l’esquerra del camí que fem en direcció de llevant. El terme municipal de Vallromanes és força accidentat  i tot i la suavitat dels turons és un territori drenat per fondes rieres formades per les fortes pluges que han treballat els granits i el sauló resultant. Al nord-oest hi ha la serra de Sant Mateu, amb el turó de Lledó (496m), a sud-est hi ha el terme de Premià de Dalt i Teià i cal al sud es troba el coll de la Font de Cera, que aprofita la carretera que va del Masnou a Granollers.

P1180751 Can Gurgu Gros 

Hem anat prenent una direcció sud-est. Cal anar en compte i seguir el gps perquè el territori és ple de pistes i de camins. Deixem la masia de Can Lairet a l’esquerra amb un antic rellotge de sol a la façana. Després, deixem a la dreta la masia de Can Bórrec i la de Can Sastre. Seguim pujant una inclinació suau però constant mentre comencem a veure la masia de Can Gurguí Gros. Finalment hi arribem. Estem a la meitat de l’excursió (km 5). Actualment aquesta antiga masia és un restaurant on els caps de setmana s’hi pot veure gent que hi va a esmorzar i, al migdia, a dinar. Uns hi pugen caminant, altres en bicicle i alguns altres, pocs, en cotxe. Tot plegat és una passejada.  La masia és un mirador des d’on fins i tot veiem les neus del Pirineu.

P1180752 Roques desprs del Coll de Gurgu 

Després de la masia prenem la pista en direcció sud-oest fins al coll de Can Gurguí, on baixem seguint senyals de GR per un alzinar ple de roques i blocs arrodonits.  Fins que tornem a trobar una pista (km 6,5) que prenem en direcció a NNO i que ens portarà un altre cop a Vallromanes.  Mentre anem entrant un altre cop al poble, recordem un fet històric d’interès com va ser el naixement de Pere de Magarola i Fontanet (1571) que va ser bisbe d’Elna, després de Vic i també va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya (juliol de 1623). De fet la Generalitat de Catalunya és una de les institucions civils més antigues d’Europa.

Durant el seu trienni al front de la generalitat va haver de gestionar la mala relació amb el rei Felip II i després amb Felip III que, allunyats de Catalunya i sense comprendre prou bé les Constitucions de Catalunya (absolutistes com eren) es van resistir a jurar les institucions i constitucions catalanes. Així es van produir nombroses tensions institucionals ja que des de les Corts de Catalunya no s’admetia un rei si no les jurava. En aquells temps Espanya encara no existia com a entitat. Felip III disposava de la sobirania d’Espanya, però no en tenia el títol. Ell era “Don Phelippe, por la gratia de Dios, Rey de Castilla, de Leon, de Aragon, de las Dos Sicilias, de Hierusalem, de Portugal, de Navarra, ....” es a dir de les diverses corones, principats o territoris que aleshores abastava el seu mandat.

Es pot trobar un treball d’investigació sobre Vallromanes, per part de Actium i Jordi Montlló Bolart, a: http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08296/memoria.pdf

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5823262