Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ermita de Les Arenes, monestir Sant Llorenç del Munt, Morral del Drac, Santa Agnès

(Vallès Oriental) Ruta el 19/02/2013; 15 km; +780 -780; 5,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament Les Arenes, Les Castellasses de Can Torres, Sant Llorenç del Munt, Morral del Drac, Santa Agnes, Mare de Deu de les Arenes.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (dic moderat, per la forta baixada a partir del Morral del Drac).

 664 mapa  664 perfil

FA ANYS: Mentre un capellà tenia cura del monestir de Sant Llorenç del Munt, el 1637, regnava a Madrid Felipe IV, de casa d’Àustria. Era rei de Castellà i Lleó, rei de Navarra i rei de la Corona d’Aragó (que encara era una confederació formada pel Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i el Regne de València). Però cal fixar-se que no tenia el títol de “Rei d’Espanya”, que no apareixerà fins molt més tard.

P1190378 Encarem el masss Comencem a l’aparcament (370m) de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes. El camí que puja a l’ermita, està al nord de l’aparcament. Nosaltres comencem a caminar en direcció sud. Entrem al bosc i una mica més enllà fem un tram equivocat i tornem enrere (hem deixat al track la errada, perquè sigui evident).

P1190379 Tur de Matalonga 

 

 

 

 

El camí és evident i va pujant per la Carena de l’Illa en direcció sempre sud-oest, fins que s’aplana (km 3,1) al Turó de Matalonga (660m). Sant Llorenç del Munt va ser un massís que havia cridat l’atenció dels primers moviments excursionistes. Així tenim que entre el 1878 i el 1879 es van publicar els fascicles de , l'Album Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, que van resultar en un volum de gran format editat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, l’origen de l’actual Centre Excursionista de Catalunya (www.cec.cat). A partir del 1910 es van començar a formar els centres excursionistes de l’entorn i que serien els que donarien lloc als de Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Matadepera i altres.

P1190380 Tram de Matagalls Montserrat 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a trepitjar roca pel Coll Llarg que flanqueja pel costat de les verticals de Les Castellasses de Can Torres. Seguim planejant i flanquejant a una altura de 700m encarant al sud, fins a sota del Turó del Gurugú, i ja girem en direcció nord. Passem pels peus d’aquest turó que curiosament porta el mateix nom de la muntanya (un volcà extingit) que hi ha al costat de Melilla. Va ser, el de Melilla, un lloc de terribles combats el 1909 entre els pobres soldats espanyols de lleva que la corona espanyola hi enviava (per protegir els interessos econòmics d’un grup selecte). Els combats van acabar amb el desastre del Barranc del Llop (12 de juliol de 1909) on l’exèrcit d’Espanya va ser vençut i es van produir uns 1500 morts.

P1190382 Castellasses de Can Torres 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat dels estrats de les Castellasses. Hi ha una llegenda que fa referència a un miracle de la Mare de Déu de les Arenes, ermita que veurem al final de la caminada. Aquesta llegenda fa referència a un pastor que, l’any 1645, es va enfilar-se fins dalt de les Castellasses de Can Torres, deixant les ovelles als peus. Quan va ser dalt del tot, va veure que baixar era molt més difícil que la pujada i es va trobar en situació de quedar-se dalt del tot sense poder desgrimpar. Angoixat com estava pregava a la Verge que si l’ajudava a baixar sa i estalvi ell li faria la donació d’una campana nova. Es veu que el pastor, esgotat es va adormir i quan es va despertar resulta que estava un altre cop a la base de les Castellasses.

P1190385  Cam dels monjos 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A 870m i en el km 6, girem cap a nord ja apuntant al nostre destí, que encara està lluny. Aquí hem coincidit amb el camí de ve de la Carena dels Salts i de la Carena dels Monjos. El camí que puja coincideix amb el PR-C31 que puja des de la urbanització de Cavall Bernat, de Matadepera.

P1190387 MontserratDonada l’elevació d’aquesta muntanya, les seves vistes són molt àmplies. La silueta de la serra de la Montserrat és ben evident. Estem en un entorn de muntanyes que fan de divisió natural de les comarques del Vallès, Bages i Osona.

P1190389 Monestir de St Lloren del Munt Arribem al monestir de Sant Llorenç (1107m) després de 7,7 k. El monestir de Sant Llorenç del Munt és un centre famós des de l’antiguitat. Es calcula del segle XI i està al cim de La Mola, a 1100 metres d’altitud. Va estar a cura dels monjos benedictins, com tants altres monestirs de Catalunya i es veu que la seva ocupació va quedar abandonada cap el segle XVII, un segle abans precisament de la desamortització, tot i que se sap que fins el 1637 hi havia un sacerdot responsable de l’església. Està documentat que un matrimoni de Terrassa, Ansulf i Rímula, van fer una donació a la “Casa de Sant Llorenç i Santa Maria, al cim més alt per sobre de Terrassa”. D’altra banda també se sap que el comte de Barcelona, Borrell II, va fer donació de diverses esglésies de la Muntanya de Sant Llorenç, al monestir de Sant Cugat del Vallès.

 P1190394 Atri o galilea

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Donem una volta fent fotografies de l’atri i de l’entorn. També del restaurant que actualment hi ha. Ens informen que obren sempre i certament està molt ben muntat. La web és http://www.lamola.com/ i el telèfon 937 435 454. L’església és de tres naus (si es vol visitar cal posar-se d’acord amb els responsables del restaurant que, en determinats dies i hores, fan visites guiades) i compta amb un transsepte que disposa de quatre arcs toral per sustentar un cimbori del seu i per tant estem dins d’un exemple d’edificació religiosa del romànic català elaborat. Les pedres que es van servir per a la construcció són de color vermellós, com a bona part de les que formen la muntanya. Ara bé, hem de tenir en consideració que l’edifici actual, és una reconstrucció de finals del segle XIX, però utilitzant la base i elements originals del segle XI, amb la qual cosa és un dels monestirs romànics purs.

 

P1190393 Atri 

 

 

 

El Vallès, entre els segles X i XI va rebre la visita dels sarraïns, que, en alguns casos, van provocar la destrucció de pobles i esglésies, però no se sap que aquestes incursions afectessin al monestir de Sant Llorenç. Probablement no els hi sortia a compte enfilar-se fins aquí dalt. En canvi si sabem que les tropes franceses de Napoleó, van atacar i destruir una gran part del monestir el 30 de març de 1808, probablement perquè es devia fer servir com a caserna i fortalesa, tot i que ja hi ha notícies del seu mal estat des de finals del segle XVIII.

P1190399 Morral del Drac 

 

 

 

 

 

 

 

 

Orientats en direcció nord-oest arribem al Morral del Drac (980m). En el blog “esgarrapacrestes” he trobat una interessant informació que fa referència la primera escalada del Morral. Es veu que van trobar (explica en Josep Barberà) una forma curiosa de fer arribar una corda amb una ballesta. El qui ho va pensar i portar a terme va ser Isidre Suana i després, aprofitant la corda fixa que hi va quedar col·locada s’hi va poder enfilar Josep Tintoré. Això passava el febrer de 1923. Pel que fa al nom del bloc de roca, explica que els sarraïns, derrotats pel comte de Barcelona, van portar un drac d’Àfrica per tal de venjar-se. Aquell drac, va ser criat a la cova de Santa Agnès i després matava tots els cavallers que hi pujaven, fins que el comte s’hi va batre i el va ferir de mort, exactament a la cova que hi ha, com una gran escletxa, al Morral.

P1190400 Sta Agnes portal 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al Morral comença una forta baixada que durarà quasi 500 metres sense parar. El camí és evident i bo, però molt dret i fa treballar els genolls. Per visitar Santa Agnès trobem un pal, una mica més avall i molt abans d’arribar al fons del nostre descens, de ferro verd. El camí segueix avall, però a l’ermita s’hi va de cara. Un cop visitades les restes i la magnífica balma, tornem al pal de ferro i avall!.

Encara que la informació es dispersa, es veu que l’ermita estava estructurada com un petit convent on hi havia monges. Unes teories parlen d’un cenobi de monges benedictines i unes altres que l’ermita va ser creada per deodonades que no estaven vinculades a cap orde específica i que feien feines domèstiques pel monestir, més important, de dalt del cim. El que sí que se sap és que les referències escrites es situen a la primera meitat del segle XIV. Concretament un testament demana ser enterrat al monestir de La Mola i deixa diners a l’ermita de Santa Agnès. També sabem que a finals del segle XVI s’’hi va construir una casa per ermitans. La documentació que s’anava conservant de la Vicaria General, té enregistrats una desena de ermitans fins a mitjans del segle XVIII.

P1190401 Ermita 

 

 

 

 

He pogut saber que els últims anys del XVIII (el 1791) es va traslladar la imatge de Santa Agnès al monestir de Sant Llorenç i que des d’aquell moment va quedar abandonada la ermita i devia començar, per tant, el seu progressiu ensorrament. Ferran Canyameres va escriure uns versos emotius: “Era Santa Agnès oratori trist/ sota roca arbrada com catau de guilla/ on les dolces monges, d’un blanc de jonquilla/ en constant arrest pregaven a Crist...”

Després seguim avall. El km 10, arribem al Torrent de la canal Fonda i aquí es comença a aplanar una mica la baixada. Estem a uns 590m d’altitud. Els genolls ens ho agrairan.

P1190404 El Dalmau

 

 

 

 

 

 

 

Al km 11,3 arribem al Dalmau i aquí hem de baixar a la pista asfaltada que arriba a la masia. Al massís de Sant Llorenç del Munt s’hi van instal·lar nombroses masies i esglésies. Cal entendre que entre els segles X i XI l’existència de senyors feudals va començar a deixar constància de les terres que es conreaven i per part de qui. Això vol dir en l’anomenada Marca Hispànica, que és a l’origen dels primers comtats catalans, van quedant alguns documents que permeten entendre el territori i que bàsicament es tractava de petites unitats que eren autosuficients, perquè no els hi quedava mes remei. Aquest territori doncs va seguir les pautes de la resta de Catalunya i el segle XIV amb la pesta negra (1347 a 1352) i la mortaldat produïda va portar, després, a una concentració de finques que, a la llarga, les van fer més rendibles. El posterior segle va ser quan els pagesos es van aixecar contra els “mals usos” dels senyors feudals. L’any 1486, després de les revoltes remences, es van abolir els mals usos i amb això es van començar a iniciar el creixement de les grans masies catalanes que han seguit fins avui o fa un centenar d’anys.

Ara, seguirem per l’obaga com si fos pel llit del Torrent de la Font de Cubell, en direcció directe cap a est. Al km 13,2 (410m) ens posem a caminar pel llit de la Riera Seca, amb senyals de GR i de les senyals vermelles i verdes de la Matagalls-Montserrat. Aviat arribarem, sense que res ho digui, al Torrent de Les Arenes. La carretera la tenim a l’esquerra una mica més enlairada.

P1190407 MdD de Les Arenes Finalment arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Les Arenes. Aquest senzill santuari, construït entre els segles XI i XII, forma part del terme de l’antic poble de Sant Feliu del Racó, avui municipi de Castellar del Vallès. La Mare de Déu de les Arenes ha tingut sempre fama d’ajudar a defensar l’entorn de la sequera pluja i per aquesta raó és també coneguda com a Mare de Déu de la Galledeta i a la imatge original (datada el segle XI) la verge duia una galleda de plata penjada del braç. Aquella imatge antiga va ser cremada el 1936. A la imatge actual, on la verge presenta una cara bruna com l’anterior, duu ara una fruita a la ma dreta. Es tracta d’un temple de planta rectangular, de nau única amb volta de canó i absis semicircular.

Cal considerar que de tal manera com el monestir de dalt del cim venia a ser una representació del poder comtal, aquesta humil ermita va disposar, fins encara avui en dia, de la devoció de molts fidels de la comarca.

 Els cotxes els tenim a sota mateix i baixem pel dret, entre pins. Però es pot tornar una mica enrere per trobar el camí que puja des de l’aparcament i baixar més comodament.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6180097