(Vallès Oriental)   Excursió des de Gualba de Dalt fins a la Creu del Gorg Negre, passant per la Central Elèctrica de Dalt, amb els companys Alfred, Josep, Josep Maria i Lluís. Distància 12,1 quilòmetres i desnivells de + i – 532 m. L’he qualificat de “moderat” perquè passa per un parell de passos embardissats i drets, on cal anar en compte. També s’ha d’anar molt alerta ja que no és un camí massa clar i per tant, cal posar atenció en el terreny i el gps (que no sempre té bona recepció). Es recomana llegir les notes i recomanacions finals.

Mapa perfil

 TAL DIA COM AVUI: el 12 de setembre de 1282, un estol format per soldats catalans i sicilians, comandats per Roger de Llúria, va ocupar l’illa de Gerba, just al davant de la costa de Tunísia  i que resultà un enclavament estratègic pel control de la Mediterrània central. Aquesta operació formava part de l’expedició de Tunis i el 1286 s’hi van incorporar les illes dels Quèquens. Va esdevenir la “Senyoria de Gerba” en poder de Roger de Llúria, en feu de la Confederació catalano-aragonesa.

P1140073 Gualba de Dalt 

Ens hem trobat a la plaça Joan Ragué, de Gualba. És un poble situat al Montseny, als vessants dels turons de Santa Elena i de Morou i està travessat per la riera de Gualba, l'antiga Aqua Alba, que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera i que etimològicament fa referència a “aigua blanca”.

L’indret i la seva església ja consten documentats el 1053. També consta que els drets feudals sobre les terres i el temple fou concedir el 1083 al monestir de. Es considera que la seva demarcació estava inclosa en els termes del castell de Montsoriu.

P1140077 Esgl St Vicen 

L'església parroquial de Sant Vicens disposa encara de l'absis i la façana de l’original església romànica consagrada el 1099. Com passa en moltes esglésies, fou transformada al segle XV amb capelles laterals, que formen altres naus laterals, i amb un campanar de torre, de pis vuitavat amb grans obertures apuntades per a les campanes.

A l’església hi ha antigues làpides sepulcrals d'antics rectors, entre les quals destaca la del rector Josep Baborés, un personatge curiós, ja que fou sacerdot i poeta que havia nascut a Vallfogona del Ripollès, el 1758. El 1819 es va publicar el seu “Catecisme en vers”. Va destacar com a guerriller durant la guerra del Francès, defensor com era de l’Àntic Règim absolutista, davant de les idees liberals provinents de la Revolució Francesa. Per això col·laborà amb els reialistes i fou afusellat pels constitucionalistes.

P1140078 Can Figueres Comencem a caminar des d’aquesta mateixa plaça i anem recte pel passeig, en direcció NO. Pel camí trobem un bonic rètol que indica diversos itineraris, entre ells el nº 1, en color verd, que va al Gorg Negre, però és tant bonic com poc útil (vegeu nota al final). Deixem a l’esquerra la masia de Can Figueres, del segle XVII. El camí fa una volta a la dreta i passa per sobre de la Riera de Gualba. Tot seguit anem amunt, en direcció N i deixem a la dreta el parc mediambiental del RACC, on tornem a passar la riera. La pista ara, arbrada, remunta la riera pel seu vessant dret.

P1140081 Riera de Gualba 

 

 

 

La riera de Gualba baixa per un enorme desnivell des dels cims de dalt del massís del Montseny fins al forat de la Tordera. Pel mig s’han generat espectaculars salts com l’anomenat Gorg Negre i més endavant el conegut com a Salt de Gualba. A uns 300 metres d’altura, si ens girem tenim una bona vista del Salt de Gualba, encara que no porta massa aigua.

 

 

 

 

 

 

P1140083 Salt de Gualba

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Salt de Gualba és una cascada que calculo deu tenir uns 100 metres d’altura i que quan deu porta força aigua ha de ser molt interessant. Avui per avui i donat que fa molt temps que no plou (aquest final d’estiu està sent molt sec), en baixa molt poca. El Salt de Gualba, genera una aigua escumosa evident que, probablement, podria ser la que va donar el nom d’aigües albes, a la riera i per tant al municipi que hi ha més avall. Estem dins del Parc Natural del Montseny. Camí de la Farga. Una mica més amunt, deixem a la dreta la boca d’un túnel que ens comença a informar que estem en terra de mines.

 

P1140085 Mina lAmericano 

 

 

 

 

 

 

Arribem a les pedreres de l’Americano, amb tres boques realment colossals. D’aquestes mines s’obté, ja que encara estan actives, malaquita i fluorita. Però n’hi havia més, com la del Francès, la d’Aymar o la de l’Àngel. Actualment aquest mina també s’explota per la companyia Aymar.

P1140092 Interior 3 

 

 

 

 

 

 

 

Probablement en els seus inicis fou una pedrera a cel obert, per passar posteriorment a tractar-se d’una mica d’extracció subterrània. L’origen del nom “Americano”, ve de la família del mateix malnom. Qui la va començar a explotar era un tractant de ramaderia, fill de la masia Ca l’Americano, que probablement prenia del nom d’algun avantpassat que devia anar a Cuba a fer fortuna. La pedrera per tant, va rebre el nom amb que encara se la coneix, tot i que els explotadors actuals són uns altres. De fet, a l’entrada de les boques superiors, uns rètols indiquen el nom de la propietat i de la boca: Xauxa 2.

 

P1140093 Rusc 

 

 

 

 

 

 

 

Al davant d’una de les boques hi ha un curiós rusc, no habitat, muntat a la manera tradicional. Ara seguim recte, per la pista que puja suaument fins a les ruïnes de can Sala, que en Vidal (1912) qualificava “de mesquí aspecte, prop d’un font d’aigua fresca i amb algun petit conreu”. La pista fa uns revolts, però ara cal anar amb atenció a la ruta del gps per tal d’anar a trobar les canonades (la de ferro vella i la nova) que porten l’aigua de Santa Fe. Caldrà seguir-les per anar fins a la central elèctrica.

 

P1140102 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem a la central de Dalt. Des de l’exterior se sent el soroll de la turbina que gira. Per un desguàs al mur de l’edifici surt un raig d’aigua que va a parar a l’embassament. No deixa de sorprendre que aquest raig d’aigua, no gaire gran, pugui moure les grans turbines d’aquestes centrals.

P1140101 

 

 

 

 

 

 

Aquí ens aturem, al costat de la resclosa, a menjar una mica i descansar. L’Alfred, que fa uns dies també hi va estar aquí, tot baixant des de Santa Fe, ens explica que van anar fins al Gorg Negre baixant pel caminet que es veu perfectament, després de la resclosa, entre arbres i que baixa en direcció SE, cap al vessant esquerra del curs de la riera. Sembla que cal fer una desgrimpada des de la segona creu del Gorg i després s’ha de tornar a pujar fins aquí.

P1140103 Aigua del Gorg Negre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desfem una mica el camí i trobem un desviament que baixa forta a l’esquerra. Després s’endinsa i es fa perdedor. Però anem baixant, entre branques i arbres fins que arribem a una proa rocallosa de s’enfila una mica i al final hi te la creu i un petit pessebre.

 

P1140105  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És la Creu del Gorg, i que queda dalt d’aquesta punta de roca que, excepte pel lloc per on hem pujat, queda totalment aïllada i vertical. A sota mateix hi ha el fort, vegetal i estret meandre que ens presenta una caiguda d’aigua, que també prové del Gorg Negre, però que no ens el deixa veure, ja que queda amagat darrera del revolt.

 

P1140104 A la cresta rocallosa  Vol la tradició oral, que les bruixes del famós Pla de les Bruixes, a tocar de Vallgorguina, al massís del Montnegre, iniciaven els seus actes amb un ritual molt precís i que començava banyant-se nues precisament en aquest Gorg Negre de Gualba, abans de posar-se a la llum de la lluna plena. Una segona tradició diu que aquestes aigües s’escolen per un forat i que de forma subterrània i misteriosa se’n van per un canal sota el mar fins a Mallorca i allà sorgeixen a la coneguda com a font del Montseny.

 

 P1140106 Baixant pel dret 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí comencem a baixar per la cara sud d’aquesta mena de turó, on sembla que hi ha un camí i orientant-nos, més o menys, en la ruta de gps que porten i ens està servint de base per a aquesta excursió. Ens envolta, mentre caminem, una superfície forestal densa i potent, on es combinen pins, roures, alzines sureres i alguna clapa de faigs i de castanyers. La baixada, en algun moment, és prou vertical i els arbres i troncs permeten agafar-s’hi i evitar les relliscades. Una estona després el caminet és fa més evident, tot i que segueix baixant dret fins a la llera de la riera, on unes pedres permeten, amb facilitat, passar a l’altra banda (si hi hagués molt més aigua, ja no sé pas si seria tant fàcil). Aleshores toca anar pujant fins a trobar la pista que duu a Can Prat.

El camí puja suament per una sureda que s'està recuperant d'un incendi de l'any 94, amb boniques vistes a la vall. En destaca especialment, el Suro de Can Prat (o Suro de la Pedra), que sembla créixer ben bé damunt una roca.

 P1140109 Suro de la Pedra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més enllà, per aquesta pista, trobem a mà dreta un rètol pintat que diu: Gualba, amb una fletxa. Aquí comença un sender que tira avall, decidim seguir-lo. Però he de dir que ja no tornarem a trobar cap altre signe, ni senyal, ni rètol, ni cap mena d’indicació de cap tipus. Seixanta metres de desnivell més avall, entronquem amb una pista que seguim cap a la dreta i que ens menarà fins al fins del torrent un altre cop. Val a dir que es tracta d’una pista en desús i que es va embardissant!

 

P1140112 Final de pista al torrent 

 

 

 

 

 

 

 

Uns 80 metres de desnivell més avall arribem al torrent i sabem que tenim el Salt de Gualba, una mica més amunt, a la nostra dreta. passem el torrent per unes pedres i en mig d’unes gran falgueres aquilines anem imaginant, més que no pas veient, el pas que va tirant en direcció SO i que es torna senderó, aleshores ja més evident, per anar pujant fort un altre cop, fins a topar amb la pista per la qual hem pujat al principi.

 Un altre cop, suats, a Gualba anem hidratar-nos, a dinar i a descansar. Tot i que la població ha anat decantant-se cap als serveis als visitants, encara es manté l'agricultura que, majoritàriament de secà, es basa en el conreu de cereals com l’ordi, el blat i la civada, farratge i hortalisses. Aquestes activitats es complementen amb la ramaderia bovina per a producció de llet i també la cuniculicultura.

 NOTES FINALS (1) Encara que a la sortida de Gualba de Dalt hi ha un magnífic rètol, amb mapa i itineraris que indiquen, en color verd i el nº 1, el del Gorg Negre: ¡no en feu pas cas!, només trobarem un parell de senyals pels carrers i després cap ni una més. Molt magnífic, el rètol, però no serveix per a res. (2) L’itinerari puja per pista quasi fins a la central elèctrica de dalt, però després tot són corriols, sovint perdedors per bosc i especialment cal anar en compte després de la creu (altura 620m) doncs baixa molt dret i cal agafar-se a les branques: si ha plogut, pot ser delicat. (3) El tram a partir del Suro de la Pedra, baixa també per corriols i per una pista en desús, que s’està perdent plena de bardisses, convé portar pantalons llargs. (4) No ens ha semblat que des de la Creu del Gorg (620m) es pugui anar fins al Gorg. Altres rutes (a Wikiloc) hi accedeixen des de la central elèctrica tot baixant pel vessant esquerra del torrent.

 Si algú vol accedir a la ruta per a gps, pot anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3340501