1557, La Gomera, P N Garajonay, Laguna Grande, ruta 14, Alto de Garajonay

(La Gomera) Ruta 1557 el 6/03/2023; 12 km; +380 -380; 4,5 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Laguna Grande, Ruta 14, Collado, Alto Garajonay, el Cabezo del Sesto.    Participants: Vinyet C, Maria G, Miquel A, Jordi I i Miquel.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

FA ANYS:  El parc nacional de Garajonay va ser declarat l’any 1981.

    Avui entrem de ple en el P N Garajonay, el magnífic parc natural de La Gomera i per això hem vingut a aparcar a la Laguna Grande. El seu nom prové del fet que la seva part central és un gran espai que, envoltat d'arbres, amb pluges fortes es cobreix d'aigua.

     Aparquem doncs ja dins del bosc de laurisilva del parc. Un entorn privilegiat i magnífic que ens permetrà gaudir de la botànica i les boires. Segur que tots els visitants gaudeixen com jo d’aquest magnífic panorama.  

    Observo que dels arbres pengen unes extraordinàries barbes. El liquen conegut popularment per barbacaputxina (“Usnea articulata”) és una espècie que habita a Canàries penjant d'arbres i arbustos tant dels boscos de monteverde (laurisilva i fayal bruguerar) com de pineda mixta amb bruguerars, però sempre en aquells llocs amb una humitat atmosfèrica elevada i un clima temperat. Es tracta d'una espècie nativa probable a l'arxipèlag canari on pot arribar a ser localment abundant.

    La Gomera té una superfície de 369 km² i el seu punt més alt és el Garajonay, amb 1.487 m d'altitud. Té uns 12 milions d'anys d'antiguitat. També és coneguda La Gomera com l'illa colombina, perquè va ser lloc d'avituallament de Cristòfor Colom abans de partir al Nou Món. La població de dret de l'illa, és de 22.000 habitants.

    Anant al Centre d’Informació del P N, faig aquesta foto a un cerrajón o pipe. És un endemisme canari (“Sonchus congestus”) i les flors tenen una tonalitat groguenca i es troben disposades en densos capítols de més de 2,5 cm de diàmetre. Es tracta d’una planta amb propietats farratgeres i nutritives, de la qual s'aprofitaven, fonamentalment, les fulles.

    La ruta s’orienta inicialment a sud-oest i l’espai s’obra, per la desaparició de l’arbrat, del qual queden només els troncs pelats. Fins aquí va arribar un terrible incendi. El foc del 2012, que va ser intencionat, va afectar 3.600 hectàrees de l'Illa i va arrasar amb el 20% del Parc Nacional de Garajonay. Així que va afectar 3.600 hectàrees de l'illa de La Gomera, de les quals  742 d’aquest parc nacional.

    El camí ens porta fins a una pista forestal que prové de l’embassament de Cabecitas. Aquí girem en direcció est. Per cert, afegim que Cabecitas és una infraestructura situada a la zona de preparc, que es localitza només a 300 metres del límit del Parc Nacional del Garajonay i, per tant, té una gran importància estratègica, tant com a protecció com per a rec.

    De tant en tant trobem algun tronc gruixut cremat. La majoria els van tallant i se’ls emporten, però suposa molta feina. "Les pèrdues són irreversibles", s'ha lamentat el director conservador del Parc, abans de recordar que "hi ha espècies que després de l'incendi no han tornat a brollar".

    Aviat tornem a entrar un altre cop al bosc de laurisilva. Per la ruta es podem veure alguns arbustos propis de zones clarejades del “Monteverde”, com ara ‘magarzas’ (“Argyranthemum broussonetii”) i ‘codessos’ (“Adenocarpus foliolosus”) de grans dimensions. També es pot contemplar una bona mostra del tipus de bosc anomenat ‘fayal-brezal’, on hi ha faigs (“Morella faya”) i brucs (“Erica canariensis”); aquests darrers assoleixen en aquest lloc un desenvolupament espectacular, amb troncs molt gruixuts i alçades superiors a 10 m.

    També hi podem veure Llorers (“Laurus novocanariensis”), persea (“Persea indica”) i sanguinis (“Rhamnus glandulosa”) que són altres de les espècies d'arbres pròpies d’aquest recorregut.

   Arribem a un coll i cruïlla de rutes, amb un banc. Ara seguirem directes a l’est, per un camí evident al darrera del banc. Per la nostra dreta, a sud-oest es veu una pista que serà per la qual tornarem.

    Seguim ara el camí que puja amb esglaons còmodes i envoltat de flors, un jardí natural magnífic. Estem a 1244 metres d’altitud i arribem al cim a 1487.

    Diguem que Canàries forma part del que es coneix com Macaronèsia. El terme Macaronèsia, procedent dels vocables grecs makaris (els feliços) i nesos (illes), literalment ‘les Illes Afortunades’, designa una sèrie d'arxipèlags localitzats a la zona oriental de l'Atlàntic Nord, que comparteixen origen volcànic i certa afinitat de la seva biològica i botànica. La regió macaronèsica inclou els arxipèlags de les Açores, Madeira, Salvatges, Canàries i Cap Verd, en ordre decreixent de latitud. Sumen uns 15.000 km2 dividits en més de 40 illes i un centenar d'illots.

     Durant la pujada podem gaudir amb les branques que han atrapat les gotes d’humitat de la boira i ara les conserven. Brillen i ens alegren; seran l’aportació d’aigua que necessita l’ecosistema.

    Les flors grogues del cerrajón, en espais on el sol hi arriba una mica es fan presents. Afegiré una nota sobre la Laguna on hem començat. D’aquell indret alguns escriuen que s’hi detecta un  caràcter paranormal i de grans energies. Sense cap dubte, (segons escriu un article a ‘junoniadigital.com’), cal dir que La Laguna Grande era visitada pels gomers antics per realitzar els seus rituals, costum que va romandre fins als anys cinquanta aproximadament. Encara viu algú que explicava com es reunien a les nits de Sant Joan i s'endinsaven a la muntanya per no ser vistos, i tocaven i ballaven fins a embriagar, i després es desposseïen de la roba i continuaven dansant durant hores.

    Més amunt encara puc fer una altra foto d’una branca de bruc que sembla brillar amb la humitat de la boira que cada dia s’hi diposita.

    Pugem i l’arbrat es va diluint. Es, aquí, substituït pels pals informatius del parc nacional.

    Ja som a l’Alto de Garajonay, a 1487 metres, el cim més alt de La Gomera. Garajonay, a l'illa de La Gomera, constitueix un dels quatre Parcs Nacionals canaris juntament amb El Teide, La Caldera de Taburiente i Timanfaya.

      Una foto del paisatge, metre algú aprofita per fer-me’n una sense que me’n adoni. Aquest parc va ser Parc Nacional l’any 1981, i després Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. Té la particularitat d'albergar un bosc de laurisilva (tot i la desgràcia de l’incendi) que cobria a l'antiguitat gran part del continent europeu i que va desaparèixer com a conseqüència dels canvis climàtics ocorreguts al Quaternari.

    La ruta segueix una pista empedrada que deuen fer servir els 4x4 del PN per arribar dalt del cim. Cal saber que estem al damunt del complex basal originàri de l’illa. El complex basal és la part més antiga de l'illa (de fa 10 milions d’anys), sobre la qual es van formar i dipositar la resta d'estructures i materials durant els dos cicles eruptius posteriors. D'aquesta manera, gràcies a l'erosió superficial, l'excavació de barrancs profunds i l'acció del fort onatge sobre la línia de costa, es pot observar cadascuna de les formacions geològiques i reconstruir la història volcànica de l'illa. És l'única illa de l'arxipèlag que no ha patit cap activitat volcànica durant el període quaternari.

    Trobo una mata d’estepa blanca (“Cistus albidus”). Se’n veu alguna mata per aquest territori així com també d’estepa negra, encara que em sembla que són exemplars una mica més grans dels que habitualment trobo per Catalunya. O potser deu ser una altra planta, ja que la que jo conec és més aviat de terres adaptades a la sequera.

    Baixem, fent una volta llarga i amb gran vistes, per un tram de pista que es transforma, temporalment, en una bonica catifa verda.

    Més avall ens tornem a aturar a la cruïlla, ens fem una foto i ja només ens queda seguir la ruta marcada que va fent un vuit fins a la Laguna Grande.

    Tornem a entrar dins del bosc de laurisilva que ens ha de portar fins a la Laguna Grande on hi ha un restaurant. Durant la ruta hem trobat molt poca gent, però el restaurant estarà totalment saturat de turistes que han arribat en tres autocars. Nosaltres, doncs, anirem a dinar a Agulo (a la Tasca Tres Cruces) en uns 40 minuts.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1557-la-gomera-p-n-garajonay-laguna-grande-ruta-14-alto-de-garajonay-163753127

Aquí, una altra crònica:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/canarias-gran-canaria/1319-1558-la-gomera-ermita-santa-clara-ermita-coromoto-punta-alcala-chijere