(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma)   (Ribagorça) Ruta 1235 el 8/07/2020; 7,5 km; +420 -420; 4,25 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Besurta, Forau Aigualluts, Pla d’Aigualluts, Refugi de la Renclusa.   Participants: Josep C, Miquel A, Carles M i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada.

 cmapa1235  cperfil1235

FA ANYS: El 27 de juliol de 1916, ara fa 104 anys, un llamp va caure al cim de l’Aneto i va ferir de mort els excursionistes Sayó i Blass.

DSC07114 La Besurta

   Amb el bus llançadora hem arribat a La Besurta. Un indret amb un edifici per poder beure alguna cosa quan està obert. El terme “besurta”, prové d’una estructura formada per ‘be’ (sota), ‘zur’ (fusta); d’on s’obté ‘Be-zur-dia-a’ amb el significat de ‘sota la serradora’, per tant: Besurta. En un llibre editat el 1990 que parla d’Osca i els seus pobles, es veuen fotografies de Juli Soler Santaló del 1913 i a les fotos es veuen homes serrant troncs per sota de la Renclusa; així tenim que la Besurta està sota de la serradora.

DSC07121 Endavant i la glacera Coronas   Comencem a caminar en direcció sud-est. Si mirem amunt (cosa que no es pot evitar) veiem la glacera de l’Aneto brillant damunt del tot.

DSC07122 La pujada s fcil

   Arribem a la cruïlla: a l’esquerra cap a Aigualluts; cap a la dreta puja amunt cap al refugi de Renclusa. En la història de l’excursionisme el president del Centre Excursionista de Catalunya, Cèsar August Torras, incansable coneixedor i divulgador del Pirineu català, llançà la idea de construir el primer refugi en els nostres Pirineus. S’escollí l’indret d’Ulldeter en el circ on neix el riu Ter. Amb l’ajuda dels socis i amics, s’aixecà l’edifici projectat per l’arquitecte del CEC Jeroni Martorell. Fou inaugurat el 25 de juliol de 1909. Original però de difícil conservació, donà servei als excursionistes durant anys, amb freqüents reparacions per mantenir-lo en servei fins a la guerra civil del 1936-1939, període en què ocupacions incontrolades van causar importants desperfectes i es va haver d’abandonar. El refugi de la Renclusa va venir després, ja en parlaré.

E20200708 Aigualluts 09   Endavant pel sender ben marcat que va a Aigualluts.

E20200708 Aigualluts 16   Hem seguit una estona. De tant en tant convé una aturada per beure aigua i per admirar el paisatge immens que tenim al davant.

DSC07126 Forau Aguallts   Uns 2,2 quilòmetres des de l’inici s’arriba al Forau d’Aigualluts (aproximadament uns 35 o 40 minuts). L’aigua que s’acumula a la gran plana d’Aigualluts es dirigeix fins aquest racó que es mostra com un gran clot i desapareix.

E20200708 Aigualluts 25

   El misteri d’Aigualluts és força interessant. L’aigua baixa del Pla d’Agualluts en direcció nord-oest i partir del Forat d’Aigualluts es devia per conductes càrstics en direcció nord-est, passa per sota dels cims de Pomèro i Tuca Blanca i va a sortir a la vall de l’Artiga de Lin; això ja és a la Val d’Aran. Allà l’aigua es mostra esplendorosa pels Uelhs de Joeu. Potser al lector li pot interessar llegir la crònica de l’excursió feta el passat 27 de juny precisament a aquell indret (el vincle de la crònica es pot trobar al final d’aquest article).

DSC07133 Davant Foreu AguallutsDavant del Forat d’Aigualluts. Impacta pensar que l’aigua que veiem en el petit salt d’aigua s’endinsarà, canviarà totalment de direcció i acabarà sortint per l’Artiga de Lin.

DSC07130 Cal aturarse i observar

   Cal seguir endavant, però aturar-se per gaudir del paisatge. Això fa la ruta més lenta, però molt més agradable. Ningú ens espera per dinar, ni tampoc tenim cap compromís amb el cronòmetre, de fet jo no l’he tingut mai.

DSC07135 Zoom Aneto   Seguim, però amb un zoom em miro detingudament l’extrem somital de l’Aneto.

DSC07136 Pla dAigualluts   De seguida el gran Pla d’Aigualluts se’ns obre al davant. És una plana glacial magnífica.

DSC07138 Cap el Coll de Toro El senyal indicador que s’endevina a l’esquerra explica que allà al coll que es veu, a la seva esquerra, hi ha el coll de Toro, el que en aranès es diu Coth deth Horo. El mateix que baixa a l’Artiga de Lin.

DSC07140 Indicadors

   Més indicadors. Aquest està al final de la cubeta glacial i aquí el camí començarà a girar per fer tota la volta. Per perspectiva del que passa al món, ara recordo un article de José Antequera del 2018 amb el títol “La Justicia española figura entre las peor valoradas de Europa”; bàsicament diu, en síntesi, que la politització del Poder Judicial, les ingerències de l'Executiu en la tasca dels jutges i fiscals, la devaluació de la independència del Tribunal Suprem i els casos de corrupció que queden impunes porten al fet que un 58% dels espanyols consideren la seva Administració de Justícia com "dolenta" o "molt dolenta", només per davant de Bulgària i Eslovàquia”. A mi em fa molta pena; també molta por i molta indignació. No entenc perquè els espanyols demòcrates no manifesten el seu enuig (potser també tenen por?).

DSC07141 Passera   Una passera ens permet passar a l’altra banda del riu Ésera. Recull les aigües d’Ixalenques i de la Margalida. També de les glaceres de Barrancs, de Tempestats i de l’Aneto, que inicialment es concentren a l’ibon de Barrancs, a 2400 metres.

DSC07146 Forta pujada Una estona després comencem la pujada, forta, que ens ha de portar al coll de la Renclusa.

DSC07149 Ja veiem el refugi   Uns metres més endavant del coll ja veiem, quasi a sota mateix, el refugi de la Renclusa. La pujada ha estat dreta, doncs la baixada també. Una porta en un marc excavat a la roca a l’altra banda d’on està el refugi, és la de la capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Ara que vaig fent un repàs de la història de l’Església, deixeu-me dir que l’Església Catòlica no és pas la primera; l’origen està en que el s’anomena Església Ortodoxa. Durant els primers tres segles en que es va anar formant l’Església cristiana es va organitzar en tres Patriarcats. El d’Antioquia quina jurisdicció va ser Síria, Àsia Menor i Grècia; el d’Alexandria, centrat en Egipte; i el Patriarcat de Roma, que cobria Occident. Va ser el segle IV (any 325) que en el Primer Concili de Nicea es va considerar el bisbe de Roma com a “primer” entre els bisbes. Però l’Església seguia sent la mateixa i seguia la tradició antiga.

DSC07153 Refugi La Renclusa   Arribem a la Renclusa després de tres hores des del començament. La construcció del primer refugi, més enllà de la cabana inicial, es degué a l'impuls de Juli Soler, que (‘quinalafem.blogspot’) «va convèncer al CEC que demanessin autorització a l'Estat... Ell mateix va traçar els plànols... No volia perjudicar el seu gran amic Sayó, que explotava una atrotinada cabana existent, i van acordar que Sayó es comprometia a construir l'edifici a canvi de l'arrendament». Les obres van començar a l'estiu de 1913, també amb Juli Soler com a ajudant, però malauradament moriria l'abril de l'any següent sense poder veure l'edifici conclòs al 1916.

DSC07155 Interior

   Una foto a l’interior i seguim endavant. De Juli Soler Santaló cal dir que va ser un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i que eren prou concorregudes les conferències que pronunciava al local social del CEC. El 1913, Juli Soler va ser elegit president del CEC, però refusà el càrrec per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914.

DSC07156 Pedr CEC

    En un estrep rocós de cara a la vall hi ha un pilar amb una placa dedicada al Centre Excursionista de Catalunya. Cal recordar que la inauguració del refugi de la Renclusa va ser el juliol de 1916. En aquest context (segons relat publicat per Mn. Oliveras al butlletí del CEC num. 260), van decidir pujar a l’Aneto i van sortir el matí del dia 27 per arribar al cim sense problemes. Però llavors el cel es cobrir ràpid de negres núvols i van caure els primers ruixats acompanyat de trons. Sayó, es va fer càrrec del perill i va ordenar marxar tots avall. Mn. Oliveres i Kröger van passar el Pas de Mahoma i just passat van sentir un tro molt fort i es van estirar a la neu. Van esperar l’arribada de Blass i Sayó, però no tornaven, llavors Mn. Oliveras va tornar a pujar i va trobar els dos cosos dels companys; havien estat objecte de la caiguda del llamp. Llavors els actes d’inauguració es van aturar, Blass va ser traslladar a Barcelona i Sayó va ser enterrat al cementiri de Benasc.

DSC07150   Ja només queda seguir avall, baixant cap a La Besurta que s’endevina més enllà.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-besurta-forau-aigualluts-pla-daigualluts-refugi-de-la-renclusa-53045787

Crònica Artiga de Lin, Uelhs de Joeu: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/vall-d-aran/900-mare-de-deu-de-l-artiga-uehls-deth-joeu-refugi-artiga-de-lin-salt-pomero-vall-es-pois