(Bretanya) Ruta 1504 el 10/06/2023; 4 km; +30 -30; 2,5 hores. Visita realitzada durant el viatge a la Bretanya francesa. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Del 1677 és la primera església de Saint Geran, de Le Palais.
Al matí, a l’extrem nord de Quiberon, hem embarcat al ferry a les 9:30 i anem en direcció a Belle Île en Mer. Disposarem només del matí ja que a les 14:45 tenim el bitllet de tornada. Per tant disposem del matí per visitar la ciutat i potser donar una volta, abans de dinar. El nom original bretó era “Enez ar Gerveu”, amb el significat de petit mar. Sota Napoleó I, la municipalitat (normalment adicte a l’emperador del moment) va proposar el nou nom de Belle-Île Joséphine. Ah! però el divorci de Napoleó va obligar a aquest nom a no ser mai acceptat. L'illa conservarà llavors els seus noms de Belle-Île-en-Mer en francès, l'extensió «en Mer» apareixia ja sobre els mapes del començament del XVIII i Enez ar Gerveur en bretó.
Uns 50 minuts després arribem al port de Le Palais (en bretó: bretó ‘Porzh-Lae’). Plini el Vell va designar el conjunt de les illes de Groix (Belle-Île, Houat i Hoëdic) amb el nom d'Insulae Veneticae, és a dir illes dels Vénète , poble celta de navegants que també va deixar el seu nom a la ciutat de Vannes.
Després de visitar l’oficina de turisme, la Candela decideix seguir un tram de la ruta que fa la volta a l’illa. Jo penso dedicar el poc temps disponible a visitar tranquil·lament la capital de l‘Illa. Passo pel costat de les Escales de Jules Simon, per on passa el sender la costa i que fa la volta. El nom es refereix a un filòsof i polític francès, “profundament republicà i profundament conservador”; el 1880 va votar en contra de l'amnistia dels Comuners i va criticar les lleis restrictives sobre l'establiment de les congregacions religioses. El 1881 va proposar, a la llei sobre l'obligatorietat i la laïcitat de l'ensenyament primari, que se substituïssin les paraules "instrucció moral i cívica" per "ensenyament dels deures amb Déu i la patria", sense èxit. Va recolzar el 1883 la llei sobre el dret d'associació, i es va oposar al restabliment del divorci el 1885”. Un personatge curiós i reaccionari.
Una mica més endavant trobo al mercat uns grans exemplars de cabra de mar (“centollo” en gallec) que aquí en diuen “araignée de Belle Îlle”. Sempre ve molt de gust passejar per un mercat de peix i marisc.
Segueixo i arribo a la part del port que rep el nom de Jacques Le Blanc. Tinc poca informació però entenc que va ser un defensor dels acadians. Per entendre-ho cal recordar que el virregnat de Nova França va ser l'entitat territorial de l'Imperi colonial francès que comprenia totes les colònies franceses d'Amèrica del Nord. Va existir durant bona part dels segles XVI, XVII i XVIII i constituïa la principal colònia francesa en aquesta època. Els colons francesos que poblaven la província francesa de Canadà provenien principalment de les antigues províncies de França d'Aunis, Bretanya, Normandia, Poitou, Saintonge i del País Basc francès (‘wikipedia’). Tot havia començat quan l’any 1534 Jacques Cartier va aixecar una creu a la península de Gaspèsia i va reclamar les terres en nom de François I de França. Ja veieu com va anar la cosa, els imperis europeus arribaven a un lloc que no coneixien i en canvi de dir, educadament, ‘bon dia, que podem passar?’ hi plantaven una bandera i una creu i ja està: “això m’ho apropio en nom del meu monarca”. I encara avui es parla d’allò com si fos normal. No ens fa vergonya l’expropiació de recursos, de milers de morts i la destrucció cultural?
Passo per la plaça de la casa de la vila. L’illa forma un cantó propi que inclou els municipis de Bangor, Locmaria, Le Palais y Sauzon.
Després a l’església de Saint Géran (o església de Crist Rei) que està dedicada a Saint-Gérand, un ermità del segle V. En aquest lloc es va construir una primera església entre 1677 i 1684. Va ser enderrocada el 1904, després de patir un gran incendi el 1841. L'església actual es va construir el 1905, segons els plànols del canonge Jean-Marie Abgrall. El campanar-porxo, a la façana de ponent, no va tenir la seva agulla de pissarra fins l'any 1992.
A l’interior, m’hi estic una bona estona escoltant la musica que fan un grup amb gaita. Em sembla que toquen cançons tradicionals escoceses.
Segueixo un altre cop fent la volta i passo pel davant del pont de la Ciutadella. L’hauria visitat, per tal de seguir caminant, però avui és tancada; en qualsevol cas totes les fortaleses Vauban són semblants i a menys que hi hagi un museu tenen un interès relatiu.
Vaig caminant pel Quai Albert Roussel, per on trobo una pintada en una façana en construcció: “Vos residences, notre souffrance”; més que pateixen la pressió dels preus de tot degut al turisme. El moll deu fer referència al gran compositor francès (1869 – 1937). Diguem d’ell que per temperament, Roussel, era un classicista. Els seus primers treballs van estar molt influïdes per l'impressionisme, però després va trobar un estil personal més formal en la creació de les obres, amb una punyent estructura rítmica i amb un tractament particular de la tonalitat, diferent de l'aplicat pels seus contemporanis, com ara Debussy, Ravel, Satie, o Stravinski.
Els carrers a l’interior ofereixen la vista de cases senzilles en perfecte estat. Són carrers tranquils i amb poca gent; els bars i les botigues queden concentrades al port. Ara parlava del turisme. L’efecte negatiu és que els preus dels lloguers, menjar i serveis va pujant quan hi ha molt turisme en funció de la forta demanda, de tal manera que la població d’un lloc turístic, de classe mitja (per exemple), acaba enfrontada a uns preus pensats per a classe alta o turistes que tot i que no siguin de classe alta poden pagar preus molt alts per uns pocs dies... però els habitants hi viuen tots els dies de l’any!
Un altre cop passo per davant de l’església però ara giro a la dreta pel carrer, en pujada, de Jules Ferry. El nom del carrer ens recorda al polític francès (1832-1893) que va establir les lleis d’un sistema d’ensenyament públic, laic, obligatori i gratuït. Tanmateix Ferry va regular a més la llei de divorci i les llibertats de premsa, reunió i associació. En contrapartida va ser insistent partidari de l'imperialisme colonial francès i de la seva expansió; sostenia que França tenia una missió civilitzadora al món i va arribar a afirmar en un discurs pronunciat davant la Cambra de diputats, el juliol de 1885, que les races superiors tenien un dret respecte a les races inferiors perquè existia un deure envers elles.
I així arribo a les fortificacions de la part alta de Le Palais a la seva banda oriental (la Ciutadella està a la occidental del port). Estic al Bosc du Genie. Entro per la Porte du Reduit.
Dins trobo una zona arbrada, allunyada del moviment turístic i surto per la porta de Bangor i per tat és la que portava a la vila situada al centre de l’illa. La paraula Bangor prové d'una paraula gal·lesa que designava un tipus de tancat.
Vaig a dinar i després em situo en una cafeteria davant del port on dedicaré una estona a escriure unes postals pels meus néts. Ara que poca gent envia postals, he agafat el costum d’enviar-ne, costum que vaig començar des de l’estafeta de la Fi del Món, a la punta sud de la Patagònia argentina, l’any 2020.
Aviat arriba l’hora i fem la cua per tornar a embarcar. Amb aquest visita curta s’acaba la nostra estada en una illa a la qual potser caldrà tornar-hi.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1504-bretagne-belle-ile-en-mer-le-palais-138130645
Aquí, el track de la ruta de la volta a l’illa (del COEIC) publicada per jap1990: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/belle-ile-en-mer-gr-340-135680215
Comentaris