1505, La Rochelle, ruta urbana

(Nouvelle-Aquitaine) Ruta 1505 el 11/06/2023; 7,5 km; +10 -10; 2,5 hores. Visita al final del viatge a la Bretanya. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: El 1628 Aquitània va perdre la seva independència sota les armes franceses.

P1000150 Parking piscina El viatge a la Bretanya va tocant al final. Ens aturem de baixada a La Rochelle, una magnífica ciutat de la nova regió de Nouvelle-Aquitaine. Aquesta regió va ser modificada el 2014 sent president François Hollande. Amb aquella modificació es van fusionar tres regions: Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.

P1000151 Parcs Hem aparcat al costat de la piscina municipal i ens dirigim cap el centre. Afegim que en l’Edat Mitjana la regió estava estructurada com a Ducat independent. La regió al sud del Garona rebia el nom de Vascònia (d’on procedia “Gascuña”) i es va mantenir permanentment independent per unir-se dinàsticament, després, al Ducat d'Aquitània. El Ducat d’Aquitània i Vascònia es va veure, finalment i després de la invasió musulmana, sotmesa a la pressió i exigència dels francs carolingis. Així va perdre la seva personalitat i independència.

P1000153 Catedral de Sant Lluis Arribem a la plaça de Verdun, on hi ha la catedral de Sant Lluís. Es un temple del segle XII ubicat al cor de La Rochelle, però va resultar completament destruït el segle XVI durant les Guerres de Religió. Tornat a construir a mitjans del segle XVIII sota la influència del cardenal de Fleury, es va acabar uns anys més tard.

P1000155 Interior Entrem a l’interior per tal de fer alguna foto. Interior senzill, amb un interès relatiu.

P1000160 Campanar St Lluis Per un carrer lateral, entre cases, es pot veure el campanar. Sent l’edifici més alt de la ciutat, durant la primera meitat del segle XVII, es va utilitzar notablement com a torre de canons contra els exèrcits de Lluís XIII, de la casa de Borbó. Sembla que aquesta família no parava d’anar a la grenya amb els veïns i d’apropiar-se de territoris castigant la seva anterior independència.

P1000157 Caminar sota arcades La ruta ens porta per carrers amb arcades que, segurament, faciliten el pas quan plou. Pel que fa a la llengua, afegim que Aquitània, amb una població superior als 3 milions d’habitants té, per força legal, el francès com idioma oficial, però més de 2 milions de persones parlen l'occità en la varietat gascona i 100.000 parlen el basc en la varietat suletí (en eusquera: zuberera) (‘wikipedia.com’).

P1000162 Cases i arcades La majoria d’edificis són de pedra, que a mi em sembla de calcària blanca; això li ofereix un aspecte especial a la ciutat. Sembla que hi ha hagut una constant entre els monarques francesos i ibèrics en actuar contra els idiomes dels territoris que conquerien. És una pena que no hagin estat tan cultes i educats com els suïssos, respectant les llengües dels ciutadans amb cultures diferents. Als mitjans de les xarxes socials es continua parlant de genocidi cultural en molts casos, que és una forma d’expressar la imposició d’una llengua única en detriment de l’acceptació de les existents. Potser és un antic i molt greu pecat d’Europa, però que als qui manen els hi sembla bé, clar que no és la seva llengua (del qui mana) la que està en risc de desaparició.

P1000165 Jean Guiton A la plaça de la casa de la vila hi ha un monument a Jean Guiton. Els habitants de la Rochelle van resistir estoicament durant catorze mesos sota el lideratge de l'alcalde Jean Guitton abans de rendir-se el 28 d'octubre de 1628 a les forces invasores franceses. Mai més han recuperat la seva independència.

P1000171 Port La Rochelle Seguim girant per un carrer i tombant per un altre fins que arribem al port, al destacat port de La Rochelle. És impossible no admirar les majestuoses torres que guarden l’entrada del port vell. Són un símbol intemporal del poder (probablement, però, del poder que es va acabar sota la força dels francs) i van ser construïdes en l’edat mitjana. Avui són un monument històric.

P1000179 Un far Es tracta d’un port molt ample. A la foto un far forma part d’una de les cases. El passeig és molt agradable i còmode en un mes, aquest, en que no es veu massa aglomeració de turistes.

P1000186 Mercat vell Passem pel costat del mercat vell. El que dèiem al principi de la modificació de les regions franceses l’any 2014 també va afectar a les comarques catalanes del sud de França. Així aquell any es va modificar aquella terra i ara Occitània és una regió del sud-est de França, creada per aquella reforma territorial de 2014, que obligava a la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus. El mateix president socialista de Languedoc-Rosellón, Christian Bourquin, es va expressar molt clarament i va considerar que la nova denominació era una humiliació. I humiliar és el que saben fer els poderosos totalitaristes.

P1000187 Ostres Entrem al mercat, on hi ha una parada amb diversitat d’ostres. Una de les conseqüències ha estat que ara la Catalunya Nord té el 8% de la població de la regió Occitaine, el que representaria una quantitat tres vegades superior de l'obtinguda en els pressupostos regionals. En la partida esmentada, serien quinze milions en lloc dels quatre milions i mig obtinguts (‘elpuntavui.cat’).

P1000191 Tornem Finalment, anem tornant en direcció a l’aparcament. Com es desprèn de la nota anterior, el tractament quasi de tipus colonial a la Catalunya Nord, s’assembla al que rep la Catalunya Sud dels governs de l’estat espanyol, on cada any la balança fiscal és negativa pel territori català. L’any 2019 el dèficit ha estat de 20.000 milions d’euros (‘publico.es’), dèficit que ha crescut un 53% des del 2013. A algú li pot estranyar que hi hagi molts catalans que reclamen la independència? I l’Europa aquesta de les “nacions” i dels “drets humans”, què diuen?, què fan? Els polítics que van a l’Europarlament doncs ja se sap, fa l’efecte que a cobrar i que res no es mogui. Sembla l’Europa de la comèdia, no creus?