(Val d’Ossau) Ruta el 29/08/2019; 10 km; +500 -500; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Portalet, cabane Araille, refugi de Pombie. Participants: Rosa Maria, Dolors, Joan B, Joan E i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil a moderat.
FA ANYS: L’any 1154 i només durant un segle, el comtat de Bearn va formar part de la Corona d’Aragó.
Deixem els vehicles a l’aparcament del costat de la carretera (un quilòmetre més endavant des de Portalet), al davant de la Cabana Araille. Estem a 1730 metres d’altitud. Aquest coll de muntanya també es coneix com Portalet dera Nieu en aragonès. A l’hivern no és estrany que aquest pas quedi tancat algun dia per allaus de neu.
Baixem per una pista de terra en direcció sud-oest. Uns pals sostenen uns rètols i uns mapes de la zona, de la Vall d’Ossau.
Un altre cartell gran informa de la prohibició de portar gossos o circular amb bicicletes o motos. Els francesos acostumen a ser molt curosos amb el respecte a la natura. Als llocs on s’hi pot anar amb gossos, generalment els porten sempre lligats perquè són conscients que als espais naturals hi ha animals que formen part de la natura i els gossos els molesten.
La vall d’Ossau forma part de l’antic territori de Bearne (en occità: Biarn). Va ser un vescomtat occità amb origen a l’Alta Edat Mitjana que té com a capital la vila de Pau. Després del Tractat de Verdun (843) es va integrar a França, però va variar entre la independència i el vassallatge als regnes de Navarra, Aragó o Anglaterra.
La ruta a peu serà planera fins que ens enfilarem amunt. Anem per la plana d’Aneou, nom francès que imagino que prové del terme ‘neu’. La prominència rocosa que tenim al davant és la Pène de la Glère, de 2308 metres.
Si mirem una mica més al sud veiem la serra amb el Pic dera Forqueta, la Campana d’Aneou i la Péna Meitadero.
La nostra ruta s’orienta cap a nord i passem pel costat mateix de la Cabana Senescau, on hi has dos pastors i un gran ramat format per ovelles amb pintures blaves i altres amb pintures vermelles. Curiosament les ovelles es mantenen agrupades, dins del tancat, en dos grups que formen els dos colors. Afegim, com a curiositat històrica, que el vescomtat de Bearn va formar part de la Corona d’Aragó quan el 1154 Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona i sobirà de Catalunya va rebre la regència del Bearn i el va integrar dins la Corona d’Aragó, que era una confederació entre Catalunya i Aragó.
La pista es torna sender i puja dreta. Una aturada va bé per beure una mica d’aigua i girar el cap per observar la vista que ens queda al darrera. Són ben evidents les construccions del Portalet, l’antiga frontera entre l’Aragó i França.
Una vista més àmplia en la mateixa direcció, on es pot veure el corral d’ovelles pel que hem passat fa una estona.
Una hora i mitja després de començar tenim ja al davant el Midi d’Ossau. Es tracta d’un vell estratovolcà i la mola rocosa que es veu no és una altra cosa que la lava solidificada que es va quedar dins el con volcànic del cràter que, posteriorment s’ha anat erosionant. Un cop tot el cràter va resultar erosionat ha quedat a la vista el contingut de la xemeneia. La primera ascensió registrada consta del mes d’octubre de l’any 1797, realitzada per Guillaume Delfau, el qual va trobar dalt del cim una gran fita de pedres, que també es veia des del coll i es deia que l’havia muntat un humil pastor de la vall d’Aspe uns deu anys abans.
Al coll que hi ha a continuació, en un espai que s’aplana, cal menjar una fruita i admirar el paisatge. El Midi d’Ossau havia estat conegut, antigament, com ‘Els bessons’, pel fet de tenir dues agulles molt properes. L’agulla gran rep el nom de Gran Pic (2884m) i la més petita el de Petit Pic (2804m).
Després caldrà baixar una mica per arribar al refugi que ja s’endevina. Al final del tot de la imatge hi ha el coll de Suzon. A l’esquerra, a la foto, s’observa la paret que puja vertical del vessant de llevant del Midi d’Ossau.
El refugi de Pombie, a 2032 metres, és sòlid i no gaire gran, però agradable. Aquest refugi està dins la coneguda com Ruta dels Contrabandistes. La llegenda prové de comte Henry Russell, el qual va fer moltes expedicions pels Pirineus i va obrir nombroses vies. Diuen que un dia caminant per la Vall de Tena cap a la Vall d’Ossau va ser aturat per uns bandolers. Després d’aquell fet va decidir anar armat i va comprar la pistola més gran que va trobar i a tothom que veia li mostrava perquè ni se li apropessin. La ruta que dic, va de Canfranc al refugi d’Ayous; després la segona etapa arriba al refugi de Pombie; la tercera fins a Sallent; la quarta fins a Escarrilla; i la última torna a Canfranc.
Decidim seguir un tram més endavant, en direcció al coll de Suzon, que està més lluny del que sembla. Pel camí hi ha vàries tarteres que, necessàriament, fan el pas més lent però també més distret.
Per cert, es compliran 80 anys que el vaixell Winnipeg va salpar del port francès de Pauillac. Transportava 2200 republicans espanyols exiliats de la Guerra Civil d’Espanya. Va ser Pablo Neruda, sent cònsol de Xile a França, qui es va preocupar de llogar el vaixell de càrrega. S’hi van embarcar procedents dels camps de concentració de França. Al cap d'un mes, el 3 de setembre de 1939, atracaven en un moll del port de Valparaíso, on van ser rebuts amb els braços oberts per una multitud encapçalada per un jove i llavors desconegut ministre de Sanitat xilè anomenat Salvador Allende.
En un dels revolts s’arriba a tocar la paret vertical del Midi.
Parlant d’exili potser cal recordar l’article de Marc Bataller (‘elpuntavui.cat’) on s’escriu que “Nou dels últims onze presidents catalans han estat destituïts per l’Estat, exiliats, empresonats, executats o condemnats per defensar el dret a decidir. Des de Prat de la Riba, que va anar a la presó quan era director de ‘La Veu de Catalunya’, passant per l’afusellament de Companys, l’exili d’Irla o Tarradellas fins arribar a Mas, condemnat pel 9-N, i Puigdemont”.
De tornada, encara queda una mica de temps per remullar els peus al llac de Pombie.
Cal afegir que Carles Puigdemont, en una conferencia dictada el gener del 2018 a Copenhaguen, va denunciar la situació d’ofec polític que històricament viu Catalunya. “El problema fonamental és que Espanya no reconeix Catalunya com un subjecte polític. No som més que una província. La Generalitat va ser creada el 1359. L’autogovern de Catalunya no neix a la Constitució espanyola. El precedeixen més de 600 anys”.
Cal fer una fotografia del Midi d’Ossau i el llac de Pombie, abans que comencem a tornar. Sembla que pel 1127 la vall era coneguda om ‘valis ursaliensis’, que literalment significa la vall de l’ós; després evolucionaria a ‘orsal’ i ‘ossau’. Donat que en occità la ‘u’ es transforma en ‘au’, probablement el nom devia ser ‘ussú’,derivant de ‘ursos’ (ós).
També cal fer-nos una fotografia de grup.
Anem baixant pel mateix camí que hem pujat. Ara, el que abans teníem a l’esquena ho tenim de cara; és com estar en un gran balcó.
Prop dels cotxes un magnífic ramat de cavalls s’hi estan potser esperant que els fotografiem. Una altra bonica excursió que hem acabat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/val-dossau-portalet-midi-dossau-refugi-de-pombie-40830598