(Groenlàndia) Ruta els dies 25 i 27/08/2017; 14 km; +460 -460; 5 hores.   Setena Excursió amb el següent itinerari: Dia 25 des de Qassiarsuq a Tasiusaq i el dia 26 tornada.   Participants: Els onze participants del viatge.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt en dos dies diferents; Dificultat: fàcil. (He sumat els tracks del dia d’anada i el de tornada).

 mapa958 mprfil958 

FA ANYS: L’any 1300 va començar d’una nova edat de gel que va afectar intensament Groenlàndia i probablement va iniciar la decadència dels vikings (noruecs) a l’illa boreal.

P1110447 Ultima mirada a la glacera  Després d’una nit freda i amb molta pluja, hem deixat les nostres bosses a punt i hem desmuntat les tendes. Una última mirada al frontal de la glacera mostra com els catacracs de la nit han estat grans blocs de gel que s’han trencat i ara suren a l’aigua del fiord.

P1110445 Icebergs grans trencats 

Un dels blocs ample i d’un intens color blau flota a l’esquerra de la glacera. Recordem que el retrocés dels gels àrtics en els últims milers d’anys i l’elevació de la massa de l’illa, han deixat exposats afloraments de roques amb un ample mosaic de morfologies.

Aquell 1300 al que em referia, el fred devia afectar molt directament els habitants de les terres properes a l’Àrtic: Alaska, Canadà, Groenlàndia i Sibèria. En aquestes terres hi habiten els que s’anomenen inuit. Inuit significa “persona” i serveix per referir-se a qualsevol grup que viu en aquestes terres; el singular és “inuk”. Tot i amb això, els nadius de Groenlàndia s’estimen més anomenar-se “kalaallit”. Els grups locals de nord-est de Groenlàndia, s’anomenen “inughuit”, que significa grans homes. A cap d’aquest grups humans els hi agrada, en tot cas, l’apel·lació d’esquimals (amb el seu significat de “menjadors de carn”).

P1110449 navegar amb pluja i entre gels  A les 10 del matí, entre la boira que planeja per sobre el fiord veiem arribar la barca. Amb el moviment del mar no resulta gaire fàcil enfilar-se a la barca des d’una roca però al final hi pugem tots. Durant la navegació hem passat entre molts icebergs i trossos de gel. La barca anava més lentament, esquivant-los i de tant en tant apartant-los. Sentim el soroll que fan quan el casc del vaixell hi topa lateralment.

P1110451 Qassiarsuq 

Així arribem al desembarcador de Qassiarsuq i aquest cop no cal baixar per entre pedres i roques fent equilibris. Al costat mateix hi ha un petit magatzem i botiga, on hi estem una estona mentre ens posem els plàstics ja que està plovent. Estem de cara al conegut com fiord d’Erik el Roig. Des d’un punt de vista arqueològic, Qassiarsuq és molt important pel seu interès petrològic i estratigràfic. Situat al costat d’una sèrie volcànica i sedimentària de l’edat del Proterozoic superior, permet observar afloraments d’aquella seqüència volcànica en els estrats de les diferents roques.

P1110452 Inici i Hostel  Avui es tracta d’anar caminant els 7 quilòmetres que hi ha fins a la granja on dormirem les properes dues nits. Deixem a l’esquerra el bonic hostel Leif Ericsson que em sembla que bàsicament fan servir altres expedicions.

P1110454 Lluny queda Qasiarsuq  Caminem per pista de terra que va pujant i baixant suaument turons, en un entorn herbat i sense arbres, com ja se’ns fa natural.

P1110455 Ondulacions  Les ondulacions i la boira són el nostre horitzó. La pluja, no gaire intensa, molesta molt poc. Cal parlar del “descobridor”: Erik el Roig es va exiliar d’Islàndia com a conseqüència d’un mort i es va dirigir cap a Groenlàndia, navegant les costes del sud (suposo que devia ser un personatge fort i violent i el mort havia estat assassinat per l’Erik). D’acord amb les llegendes nòrdiques, l’establiment es va produir l’any 985 amb els colons que acompanyaven Erik en 25 vaixells. Segons la llegenda, l’any 1000 el fill d’Erik, Leif Eriksson, es va fer a la mar a la costa groenlandesa i va descobrir Vinland, que avui els estudiosos vinculen amb Terranova.

P1110457 Entre boira 

Com que seguim pujant, al final ens endinsem a la boira.

He trobat algun escrit que diu que l’any 1261 va ser quan els groenlandesos van acceptar la sobirania de Noruega sobre el seu territori. De la lectura d’altres diversos articles tinc la sensació que això no devia ser ben bé així; senzillament, com que els colons vikings devien disposar dels ports i pobles més forts, se’n deriva que, en la formació de les nacions medievals (i de les ciutats estat), es considerava el territori groenlandès una dependència de Noruega.

No cal oblidar que Noruega prové dels primers intents de forjar un regne que es situen precisament en l’era vikinga i va ser Harald I qui està considerat el primer monarca noruec, el 872.

P1110463 Una altra badia de gel  Quan per l’altra vessant de la muntanya baixem una mica quedem per sota de la boira i se’ns presenta una vista magnífica de la badia de Tasiusaq, amb els gels varats que s’hi han aturat durant l’anterior marea.

P1110464 Arribem a Tasiusaq  A mida que baixem la visió s’omple de color amb els camps de conreu de les granges.

P1110465Petit cementiri 

A tocar del petit poblament passem pel costat del cementiri. Com que hi ha, al menys, dues poblacions més dites Tasiusaq, la veritat és que el lloc on anem no és cap de les dues que he trobat. Aquest és bàsicament un indret amb algunes granges que no crec que tingui més població que una vintena de persones.

P1110468 Casa granja  Pels costats de la pista fangosa hi ha varis tractors i arribem a la casa que, segons el programa que ens van donar, és d’Enoraq i Jorginne. Aquí ens repartim per les habitacions que farem servir les dues properes nits.

P1110535 Fotos de familia 

És una casa particular. Es veu que els propietaris marxen a viure a una altra població i lloguen aquesta. Una dona molt dinàmica i somrient ve i parla amb el guia. El guia em diu, quan li pregunto, que és la filla dels fundadors de la granja que són els que veiem a les fotos.

P1110540 Cavalls 

Hem dormit a la casa i l’endemà (el dia 26) hem fet una excursió fins al mirador de l’Eqalorutsit (la crònica la publicaré després d’aquesta). Per tant el dia següent (el 27) hem tornat caminant per la mateixa pista fins a Qassiarsuq. Sortint veig aquests dos cavalls i els hi faig una foto. Ja que no he pogut fer cap foto de la fauna específica de Groenlàndia (balenes, foques, caribús, salmons, óssos...) al menys en tindré dels animals que veig. Ja vaig fer la dels gossos de Poulsen, ara toquen els cavalls de Tasiusaq.

P1110541 Aguila 

Pel cel veig volar una àguila, majestuosa. La foto no fa justícia a la magnífica au, però aquí la tinc.

Cap a l’any 1300, la distribució territorial a Europa era molt diferent de l’actual. El regne de França, ocupava només part del territori actual; al sud-oest hi havia el ducat d’Aquitània i al sud, des de Narbona i Tolosa encara es mantenia la influència de Catalunya i eren territoris on es parlava català i occità.

P1110544 Ovelles 

En el trajecte de tornada,aprofito i també faig una foto a les tres ovelles (quasi sempre es veuen de tres en tres) que hi ha al vessant esquerra del nostre camí.

A tot el centre d’Europa (amb matisos), la sobirania era del Sacre Imperi Germànic. La Itàlia que coneixem no existia (com tampoc existia Espanya com entitat jurídica). A més dels estats de Gènova i Venècia, hi havia els Estats Pontificis (al centre) i la meitat sud era el regne de Nàpols, que depenia de la sobirania catalana (amb l’anomenada Corona d’Aragó). Cal no confondre la Corona d’Aragó amb el Regne d’Aragó. El regne d’Aragó era una part de la federació; l’altra part era el Principat de Catalunya.

P1110550 Esglsia  Vista de l’edifici de l’església.

P1110559 Davant esglsia 

Ens reunim al davant de l’església, abans de començar a donar una volta pel poble. Ara fa més bo, ha deixat de ploure ja fa una estona.

P1110552 Interior  Aquest és l’interior d’aquesta senzilla església cristiana. La original va ser fundada per Leif Ericsson, fet que va obrir grans disputes amb el seu pare Erik. D’altra banda és veu que Leif va tenir també problemes amb la seva dona que més d’un dia el va fer anar a dormir a la cort dels cavalls, expulsat per l’actitud de menyspreu que mantenia amb el seu propi fill.

P1110529 Mapa Brattahlid 

Ara començarem la visita de les ruïnes de l’antiga Brattahlid. Aquest mapa mostra la situació de les diverses restes que s’hi han trobat.

P1110554 Ruines Qassiarsuq 

Un altre mapa, aquest a l’entrada de la zona amb les restes.

Per tancar les referències creuades direm que aquell any 1300 la península Ibèrica estava repartida entre quatre grans territoris: la corona de Castella i Lleó, que incloïa el regne de Galícia, Lleó, Castella i la Nova Castella (part dels territoris de l’Andalusia actual i d’Extremadura); la corona de Portugal, a l’oest; el regne de Granada d’Al-Andalus (incloïa Algeciras, Màlaga, Jaen i fins Almeria), al sud; i l’anomenada corona d’Aragó, que era una federació de diversos estats amb lleis, constitucions i parlaments independents: Catalunya, Aragó, València i Mallorca.

En aquell temps l’idioma castellà encara no s’havia anat imposant a la resta i per tant a cada estat (o territori) es parlava la seva llengua. Els idiomes eren: gallec, astur-lleonès, castellà, aragonès, català i basc.

P1110560 Antiga base de lesglesia  Al davant mateix de l’església nova, trobem els fonaments de la vella, la original construïda per Leif.

P1110555 Otto Frederikson 

Un bust en reconeixement d’Otto Frederiksen que va ser el refundador d’aquesta població el 1924.

P1110564 Visita al mural  Ens dirigim a veure un gran mural sobre la roca. Aquí serà on, de forma quasi inesperada, el guia Juan explica unes quantes coses: benvingut al món dels guies participatius. Li hem d’agrair.

P1110563 Mural 

Començant per baix a l’esquerra s’hi representa un mascaró de proa (que sembla sorgir de l’herba, com si emergís del mar) d’una nau dels vikings; després s’hi veu a sobre una U que vol representar els fonaments de l’antiga església que hem vist i una creu cristiana; la lluna, el sol i els estels, que van ser necessaris per la navegació; després es veuen els vestigis de l’antic poblament; i a sobre (dalt a la dreta) un au deformada que vol significar el corb, animal que consideraven sagrat.

Em queda amb el dubte de la figura del cavall, ja que encara que es suposa que és el d’Erik (cosa que ja és lògica), jo crec que deu voler representar la figura mítica de Sleipnir, el cavall d’Odin que anava cobert de plomes; també se sap que va ser el primer animal que Odin va veure en caure de l’arbre des d’on es va oferir en sacrifici a ell mateix.

P1110566 Replica Brattahlid  Anem al davant d’una rèplica del que devia ser l’església de Bratahlid, la que hauria estat sobre els fonaments que hem vist al davant de l’església cristiana actual. Encara vaig pensant en els corbs i recordo que vaig llegir (mentre preparava aquest viatge) que el rei Harald Hardrada portava un estendard amb l’imatge d’un corb, conegut com Landeythan; es pensa que hi havia la creença que per obtenir la victòria, l’estendard s’havia de tacar de sang.

P1110567 Antiga vivenda  Els homes que van venir amb Eric el Roig van construir cases (en forma d’iglús) pràcticament ensorrats a terra amb la finalitat que conservessin la calor. L’accés era un conducte llarg i arran de terra, per on hi passaven estirats; la finalitat era evitar que l’aire més càlid fugís a l’exterior en obrir una porta.

 

P1110569 Interior 

L’interior molt senzill fa difícil d’imaginar que, segons diuen, s’hi poguessin encabir 20 persones, encara que davant la necessitat tot és possible. Parlant d’aquella cultura, vull seguir amb el tema del respecte que tenien pel corb. Aquesta tradició els hi venia d’Escandinàvia on al corb se li reconeixien virtuts de reflexió i memòria. El mite diu que el déu Odin duia dos corbs a les espatlles: Hug (la reflexió) i Munin (la memòria). Aquests dos corbs volaven pel món i en tornar, cada dia, li xiuxiuejaven a les orelles el que havien vist i escoltat. En el relat antic de Midgard els corbs que veiem poden ser missatgers dels déus i ens poden portar, fins i tot, algun regal.

Hem de considerar que el que ens fa humans és precisament la capacitat de reflexionar i de recordar tot el que pensem o ens ha passat. Amb el record i la reflexió és com la humanitat ha pogut evolucionar creant només eines, nous mecanismes i noves formes de viure.

P1110571 Leif Roig  No fa gaires anys es va aixecar aquesta estàtua dedicada a Leif Ericsson, també conegut com Leif El Feliç, o el Fill d’Eric el Roig. Va ser el primer home a navegar cap a l’oest i va arribar a Amèrica del Nord. L’indret on va arribar el va anomenar Vinland.

Un tema que m’ha interessat molt és l’explicació del guia respecte que els vikings utilitzaven un mineral, l’espat d’Islàndia, per orientar-se al mar. L’espat té és transparent i és un polaritzador natural per la propietat òptica de la birrefringència. Això permetia que inclús amb el cel núvol poguessin saber on estava el sol. Ara bé he trobat que el CERN (Centre Europeu d’Investigacions Nuclears) va publicar un article que qüestionava l’ús de l’espat d’Islàndia ja que els vikings havien començat a navegar per l’Atlàntic 80 anys abans que Islàndia fos descoberta. El que proposa Thorkil Ramskou és que feien servir cordierita, mineral de propietats semblants i que ja es podia trobar a Noruega i Suècia.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496095