Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Muntanyes d’una vida, Walter Bonatti

LL16 20210221 Muntanyes d una vida Walter Bonatti

 

 

 

 

    Muntanyes d’una vida, Walter Bonatti

    Editorial Proa Alí Bey (2000)

  

 

 

Un llibre, que he llegit potser tres vegades, d’un dels alpinistes que van oferir llum i objectius els meus primers anys de muntanya, quan potser en tenia 14 o 15 i és que els més grans, els més veterans de l’Agrupació Excursionista Muntanya (de Sant Andreu del Palomar), en parlaven amb il·lusió.

     La notícia de la seva mort va córrer pels mitjans de muntanya des del dia 13 de setembre de 2011. Tenia 81 anys.... ...

.... i era fill de Bèrgam (Itàlia). Es va iniciar en l’escalada molt aviat i amb 21 anys va escalar la paret est del Gran Caputxí, la qual i fins aquell moment havia estat impracticable. L’any 1954 va formar part de l’expedició italiana que va coronar el K2 i, poc després, va aconseguir les seves grans fites: el pilar sud-est del Dru en solitari, el Gasherbrum IV i l’ascensió hivernal i solitària del Cerví per la seva impressionant paret nord. Quan va complir 35 anys, al cim de la seva popularitat, va deixar l’escalada.

     Muntanyes d'una vida, és l'autobiografia única, sincera i plena de tensió de Walter Bonatti, on ens narra la seva vida d'escalador, en la qual ascensions formidables es barregen amb dramàtiques experiències humanes, també ens desvetlla el perquè del seu inesperat abandó, però per sobre de tot això constitueix un testimoni sense igual de com les muntanyes poden convertir-se en una escola d'honestedat, sensibilitat i fortalesa.

     El llibre presenta al lector tota l'edat d'or de l'alpinisme clàssic que van ser els anys 50 i 60, mentre coneixem en detall les més importants gestes de l'autor; les esmentades al Gran Caputxí, el Dru i el K2 (dramàtica expedició) i el Cerví, com també, la tragèdia del Pilar Central del Frêney, el Gasherbrum IV o la solitària hivernal a la cara nord del Cerví. És llavors, al cim de la glòria quan, sobtadament, Bonatti decideix abandonar l'alpinisme i dedicar-se a l'exploració i a l'aventura en les regions més salvatges del món, com a periodista del setmanari Època.

     Bonatti es va convertir en el centre d'una virulenta controvèrsia arran del primer intent aconseguit d'ascensió al K2, realitzat pels membres de l'equip italià Lino Lacedelli i Achille Compagnoni l'any 1954 quan, amb tan sols 24 anys, va carretejar bombones d'oxigen per a la cordada d'atac fins al Camp IX. Bonatti va ser acusat d'utilitzar part del vital oxigen durant el dramàtic bivac a 8000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el portador d'alçada hunza que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'un metre d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, i que va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.

     L'endemà van descendir deixant l'oxigen (intacte) per tal que Lacedelli i Compagnoni l'utilitzessin en l'ascens reeixit al cim. Aquest oxigen que van haver d'utilitzar per poder finalitzar els darrers trams del K2, va ser el que Bonatti va arriscar la seva vida per deixar-lo a disposició de la cordada de cim. A principis dels 90, dues fotos del cim van provar la versió de Bonatti, ja que s’hi podia observar com Lacedelli i Compagnoni estaven utilitzant l'oxigen.