Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ushuaia, Dia 9, Glacera Martial, Tierra de Fuego,

(Clicar la bandera, arriba, para tener la traducción en su idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Tierra de Fuego) Ruta 1189 el 6/02/2020; 6 km; +370 -370; 2 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Ushuaia, Glacera Martial, Ushuaia.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 bmapa1189  bperfil1189

 FA ANYS: El 1910 el famós anarquista Radowitzky va poder escapar de la presó d’Ushuaia.

DSC05270 Refugi restaurant-    Aquest matí he anat amb un taxi a les instal·lacions d’una petita àrea d’esquí: Cerro Martial, des d’on començo a caminar per arribar prop de la glacera del mateix nom. La notícia del maig passat era que tot i que aquesta petita estació d'esquí ja fa més de 5 anys que no funciona, ara el govern provincial de Terra de Foc, propietari de les instal·lacions, la tornarà a obrir mitjançant una nova concessió d'explotació per un termini de 20 anys.

DSC05272 Ja es veu molt b-    Segueixo pista amunt. La vista de la glacera Martial, que actualment queda formada en tres braços és evident des del primer moment. Louis-Ferdinand Martial nascut a Saint-Pierre, Martinica, l’abril de 1836, va ser un oficial de la marina francesa i va fer d’explorador, arribant fins a Terra de Foc. Va morir el setembre de 1885, d’una epidèmia, al nord de la Xina.

DSC05308 Els cims-    Un rètol, que trobaré més amunt, ens diu els noms dels cims que veig: Cerro Bridges (1072m), Cerro Martial (1319m), després la llarga serra a la dreta fins al Cerro Goday (1214m). Les muntanyes de la Terra de l'Foc són de poca alçada, ja que no superen els 1500 metres. Ara bé, hem de tenir en compte que aquestes muntanyes comencen en el mateix mar, a zero metres, o a molt poca alçada. Això fa que la seva altura sigui igual al seu desnivell absolut. Si a això li sumem el fet que el límit de la vegetació es troba a una mitjana de 600 metres, i que la línia de neus eternes es troba a 800 metres, ens trobem amb muntanyes són objectius interesants per al muntanyenc.

DSC05276 Vista al darrera    He seguit pujant el pendent constant del que potser seria una pista blava a les estacions del Pirineu i giro la mirada. S’endevinen les edificacions d’Ushuaia, les illes, algunes de les quals ahir devia passar a prop i al fons les muntanyes del que ja és Xile. Pel Beagle i Terra de Foc alguns vaixells es van fer famosos, com va ser el cas del Sokolo del navegant Pacualin Rispoli, també conegut com “l’últim pirata del Beagle”. Organitzava el contraban de pells de llop marí i aiguardent, però la fama li va venir per la seva participació en fugues del Presidi, com la del cas de l’anarquista Radowitzky.

DSC05278 Estaci del remuntador- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un bon tram amunt, veig a l’esquerra la instal·lació de la petita estació superior del telecadira. Aquesta estació només té una pista. Deia que es veu molt bé el blau de Beagle i parlava del Pascualin i del Radowitzky; aquest últim procedia d'una família obrera d'origen jueu. Va néixer al poble de Merania, en la Rússia Tsarista el 10 de gener de 1891. Va ser un militant obrer anarquista. Va aprendre l'ofici de ferrer, esdevenint un autodidacta i va arribar a ser segon secretari del soviet de la fàbrica en la qual treballava, quan els esdeveniments de la revolució russa de 1905. Després de la repressió tsarista, es va haver d'exiliar per no ser condemnat a presó a Sibèria i va arribar a Argentina. Aquí Radowitzky va assassinar el cap de policia de Buenos Aires, Ramón Falcón, mitjançant una bomba casolana llançada al seu carruatge el 14 de novembre de 1909.

DSC05284 Senders- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La pista s’acaba i un pont permet passar per damunt del riu que baixa. Al davant un rètol que indica la direcció per dos senders, el que va a la glacera Martial i el que en diuen “del Filo” és a dir de la cresta. El riu és el Buena Esperanza i prové, com resulta evident, del circ que forma la glacera Martial.

DSC05285 Cims i glaceres-    A mida que pujo, els cims i la glacera fraccionada es fan més evidents. M’aturo un moment per observar amb detall, fer un glop d’aigua i respirar l’aire fresc que bufa en aquest dia de sol extraordinari.

DSC05287 Roca de conglomerat- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Cal seguir amunt. Deixo a l’esquerra un bon bloc de roca de conglomerat. Això vol dir que en aquesta muntanya a més de granit i altres roques compostes s’hi va formar aquesta roca de conglomerat característica i que nosaltres coneixem tant dels massissos de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt, entre altres llocs de Catalunya.

DSC05288 Acampada- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El sender s’aplana una mica; un pont passa a l’altra banda del riu i entre els arbres s’endevinen dues tendes d’acampada. Fa estona parlàvem de l’ucraïnès que s’havia exiliat a Argentina. Hi ha un article de ‘elpais.com’ del juliol de 2007 que diu: La Cort Suprema de Justícia de l'Argentina ha declarat avui la inconstitucionalitat dels indults que van beneficiar condemnats, processats o acusats de delictes de lesa humanitat comesos durant la dictadura militar.

DSC05296 Amunt als cims- 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una aturada, mirar enrere, al mar, i un moment per fer una autofoto. Buscant la cronologia de la història d’Argentina, normalment (en webs diverses) trobo que tot comença el 1492 amb Cristòfol Colom. Això fa pensar que la intervenció de l’home blanc va suposar la desaparició de la informació antiga que permeti comprendre el passat. A Espanya es pot anar prou enrere en la història (al marge de les manipulacions per interessos polítics). Per exemple resulta molt senzill documentar com a l’inici del segle XI Alfonso V el Noble era el rei de Lleó; i que a Navarra el monarca era García Sánchez II, conegut com el “Temblón”; a Catalunya, el sobirà era Ramon Borrell III (del qual a més sabem que va ampliar les fronteres fins a l’Ebre i el Segre); a Castella sabem que García Sánchez va heretar el comtat del seu pare Sánchez García. També sabem que a bona part de la península dominava Al-Andalus i que a primers del segle XI el sobirà era Suleiman.

DSC05304 Panorama Ushuaia-    El mar avui brilla amb la llum. Ushuaia ara es veu una mica millor. Per cert respecte del que comentàvem, tots els regnes (o territoris, estats o nacions emergents) eren independents els uns dels altres.

DSC05305 Vall en U-   Una foto més oberta ens permet apreciar un fet geològic evident: la forma de U de la vall que baixa, forma típica de les valls glacials.

DSC05307 Sl com al Pirineu- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Segueixo més amunt fins que deixo de veure la glacera, estic molt a prop del llom inferior que impedeix la vista. Aquí el sender es divideix en dos. Jo encara segueixo una mica més pel que tinc de cara i després giro, menjo una fruita i després torno pel camí que he pujat.

DSC05325 Potser guindo- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Pel camí trobo aquest bonic bosc, on m’hi endinso una mica. Potser sigui l’arbust que en diuen ‘guindo’. El guindo (“Prunus cerasus”) arbre de la família de les rosàcies , espècie de cirerer, que es distingeix per tenir les fulles més petites i el fruit més rodó i generalment àcid. Encara que aquest és el que a la meva terra en diuen guinder o cirerer bord, no m’esperava trobar-ne exemplars semblants en aquesta latitud.

DSC05327 Llareta-  Seguint avall trobo aquests tous de planta dura coneguda com a ‘llareta’ i que ja vaig veure i descriure en l’excursió amb la barca i la passejada per l‘illa Bridges. Ara ja és una planta coneguda, una planta amiga.

DSC05329 Ocell- Hi ha molt ocells, petits, per entre el fullam i brancatge dels arbres. Però són tan bellugadissos que no hi ha manera de fotografiar-los. En un dels intents he aconseguit aquesta imatge. Probablement no serà possible identificar l’espècie.

DSC05332 potser lenga- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més avall ja torno a ser a la pista. Ara a la dreta hi ha aquests arbres que em sembla que en diuen ‘lenga’. La lenga (“Nothofagus pumilio”), o roure de Terra de Foc, faig austral o roure blanc, que de noms en té varis, és una espècie molt representativa del bosc patagònic andí. La seva fusta és molt bona i s’utilitza per la construcció i també per produir mobiliari. Segons on creix pot arribar als 30 metres d’alçada. El seu diàmetre arribarà a un màxim d’un metre.

DSC05334 La Cabaa-    Finalment arribo al punt on havia començat. Al davant hi ha una agradable casa de té, on entro a prendre una pasta i un cafè amb llet.

DSC05337 Terapia de grup- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Fa somriure veure un rètol penjat amb el text “Aquí es practica teràpia de grup”.

DSC05336 You must keep moving-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   I un altre cartell a la paret diu “La vida és com anar en bicicleta; per tal de mantenir l’equilibri cal estar en moviment”. Surto tranquil·lament del cafè, ple de serenitat. Avui ha estat una bonica excursió i ara ja puc tornar a l’hotel i dedicar la tarda a escriure una mica, però també a voltar per Ushuaia abans de preparar-me pel viatge més extraordinari que mai hauré fet: la Antàrtida.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ushuaia-dia-9-glacera-martial-tierra-de-fuego-46343683