(Himalaya) Ruta el 2/10/2014; 24 km; +875 -380; 7 hores. Amb el següent itinerari: Maccha Khola, Tatopani, Dobhan, Yaru i Jagat. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderat.
 |
 |
FA ANYS: L’any 2006 hi havia al Nepal una guerra popular.
Al matí sortim de les habitacions del lodge de Maccha Khola. És antic, però suficient per un món bàsic i fonamental com el que hem vingut a buscar. Aquí no hi pot venir la gent que creu que ha d’anar pel món amb un aparell per eixugar els cabells, o un raspall de dents elèctric.
A la “dinner room” hi ha una fotografia del Manaslu. Ara no ho sé, però el dia que arribarem a Samagaun podré veure exactament aquesta mateixa imatge. Els esmorzars són a tot arreu els mateixos: tibetan bread, pastís de poma i alguna cosa més. Varien només en el fet que estan més o menys cuits i per tant, més o menys gustosos. Cap el final del camí, els companys acabaran decidint-se quasi cada dia per una sopa d’un tipus o altre.
Comencem a caminar cap a les 8:00 del matí. De fet sempre ens llevem a les 6 o a les 6:30 amb l’idea de començar a caminar cap a les 7:00, però mai és possible per una raó o una altra, generalment relacionada amb el temps de preparació dels esmorzars o bé de l’estona que cal per poder pagar les begudes (els menjars formen part del preu de trekking, però no així les begudes).
Una hora després de començar passem a prop de Khorlabeshi, per on ens arriba, a l’esquerra, el riu Nimrung i hem de passar-lo per aquest pont. Estem ja a uns 970 metres d’altitud. Aquest segon dia de trekking toca guanyar altitud, doncs anirem a dormir a 1410m i per tant farem un desnivell acumulat de quasi 900m. Comencem amb un temps molt bo i er tant gaudim d’una calor que en fa suar. Pel camí anem veient com la vegetació va canviant tot i que cobreix totes les parets dretes de la vall que anem pujant.
El camí que seguim esta empedrat. Seguim en zona molt habitada, per la qual avui passarem per pobles com Tatopani, Dobhan i Yaru. La gent, per tant, ha arreglat el millor que ha pogut els camins de comunicació, amb pedres... i paciència.
En una paret d’una casa hi ha uns cartells amb instruccions relatives a seguretat higiènica, en un format propi de les regions on hi ha gent amb un cert percentatge d’analfabetisme.
La ruta va una bona estona a tocar del riu Budhi Gandaki. Ara no ho sabem, però d’aquí a unes setmana (els dies 13 i 14 d’aquest mateix mes) un cicló a la Índia farà pujar fortament el cabal d’aigua i un excursionista morirà ofegat quan caurà a l’aigua. Ja en parlaré una mica més al final d’aquest trekking.
L’amic Buni li diu unes quantes coses a un nen que ens mira amb els ulls ben oberts. Per cert, aquell 2006 que dèiem A Espanya, el famós personatge del Partit Socialista Espanyol, Alfonso Guerra va declarar, feliç i somrient, “nos hemos cepillado el estatuto de Cataluña”. Un insult a un text aprovat, passat per un referèndum i ratificat al Congrés de diputats espanyol. Un menyspreu, com d’altres, que són l’explicació de l’actual sentiment independentista a Catalunya.
Una mica més enllà, és el Xavi qui li dóna un caramel a un nen. Aquí les famílies tenen molts fills.
Per aquest territori hi ha nombrosos tipus de papallones. Una que va una mica adormida, va a parar a la ma d’en Xavi i li puc fer una bonica fotografia.
Una hora més i pujant i baixant i tornant a pujar, arribem a Tatopani (que vol dir aigua calenta; tato: calent; pani: aigua). Seiem i prenen uns refrescos per hidratar-nos una mica. A partir de Yaru Khola entarem ja al parc nacional, l’Àrea de Conservació del Manaslu i des d’aquí el sender ens va dirigint cap a Lokpa que és ja el primer poble de la vall de Tsum. Aquí anirem trobant una població que viu de les feines del camp i produeixen patates, bolets gucchi i faves de soja.
Estem entrant a la vall de Tsum, un nom que prové del tibetà “Tsombo” i significa “Viva”. He llegit que la gent de la vall encara practiquen la poliàndria i disposen d’una cultura, unes tradicions i un dialecte propi. La vall està envoltada pel Sringi Himal, al nord, el Ganesh Himal, al sud, i el Boudha Himal i Himal Chuli a l’oest. Puc afegir que la poliàndria, com a modalitat de la poligàmia, és de les més infreqüents, però s’han donat casos en ètnies tradicionals del Tibet, dels inuit i a l’antiga Mesopotàmia. Generalment ha estat una adaptació històrica a un desequilibri entre la quantitat de homes i dones en el mateix territori.
Quan ens tornem a posar en marxa sortim del poble i trobem un altre pont que ens permet passar a l’altra banda del riu. Aquí les parets de la vall són molt verticals i els petits nuclis humans es situen o és menys vertical, però per això cal disposar de ponts que permetin la comunicació entre uns i altres. Per entendre una mica el país, cal saber que el Nepal, després d’una dècada d’aixecaments maoistes, va acabar, el 2008, amb la declaració del Nepal com República Federal. Des d’aquell moment, havent deixat de ser un regne, l’últim rei nepalí, en Gyanendra Bir Bikram Shah Dev, va deixar el palau reial i se’n va anar a viure a una casa al poble de Nagarjun.
El sender, seguint el curs del riu, continua en direcció nord. Els cims que veiem ja al final de la vall formen part dels contraforts del Shringui Himal, un cim de 7165m proper a la frontera amb el Tibet. Els portadors ens avancen, carregats, en direcció a nord, també. Sovint fan aturades de descans. Es tracta d’una feina dura però que de fet han fet tota la vida. Aquest territori no té carreteres i els materials i avituallaments sempre s’han carregat.
Seguint amb la història cal dir que des d’aquell moment, el Partit Comunista (d’orientació maoista) ha estat el referent en tots els processos electorals. Al país li està costant tenir una constitució, per la dificultat en posar-se d’acord els partits que formen el Parlament. Però això no és necessàriament dolent. A vegades una constitució, després d’un procés complicat i molts anys de dictadura, pot ser ràpid però també pot ser la constitució feta corrent i amb la por i la pressió estar condicionada pels qui tenien el poder abans. Per tant, deixar asserenar les coses, no és una mala cosa. Alguns polítics i pensadors han escrit que això és el que va passar amb la constitució espanyola.
Hem passat pobles com Dobhan i Indur. Cal tenir en compte, però, que molts cops un poble no té més de tres o quatre cases. Per la dreta ens arriba el riu Yaru Khola i el camí el passa per un pont més antic, amb una base de taulons i algunes pedres planes. Després del revolt trobarem el poblet de Yary i per un altre pont, més llarg, passarem a l’altre vessant.
En menys de mitja hora arribem a l’arc que indica l’entrada del Manaslu Conservation Area i Jagat ja està a pocs minuts. A Jagat hi ha un Check Point de control del parc i també una oficina del Comité de Desenvolupament. El propòsit dels comitès de desenvolupament de cada lloc és el d’organitzar a la gent del poble a nivell local per tal d’aconseguir una millora en el sistema de prestació de serveis a través de millorar l’associació entre la comunitat local i el sector públic. Al país tot això es va portant a terme a poc a poc, per les pròpies dificultats d’accés als pobles de muntanya i també pels recursos limitats.
A Jagat hi ha diversos lodges, però els millors estan tots plens. Cal recordar que cal entendre la paraula “millor” de forma molt relativa. El cas és que anem a un de molt antic i vell, però que ens ofereix la oportunitat de sopar al mateix menjador de la família que en són els propietaris.
No s’han gravat les etapes 1 i 2, per tant si vols la ruta per a gps, pots anar a rutes d’altres trekkers de Wikiloc:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=593795 que comença abans de Sothi Khola.
I a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=593799 que coincideix amb la nostra etapa 2.
Els gps de les altres etapes nostres es poden trobar a:
Etapa 3 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039300
Etapa 4 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039384
Etapa 5 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039393
Etapa 6 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039403
Etapa 7 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039410