(Himàlaia) Ruta el 26/09/2017; etapa de 28 km dels quals 10 han estat en 4x4 i 18 a peu; +1100 -900; 5 hores caminant d’un total de 7. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Jomsom, Kagbeni, Tangbe i Chusang. Participants: Remi, Buni, Yolanda, Vinyet, Jordi i Miquel. El guia local és en Chetan. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil però llarga.
 |
 |
FA ANYS: Es calcula que l’origen del regne del Mustang es situa cap el 1380.
Aquest viatge al Nepal serà el 5è cop que vinc per tal de fer un trekking per l’Himàlaia. Per tant la primera parada, d’un dia, és a Katmandú. Els carrers de la ciutat, com sempre, estan plens de gent, bicicletes, motos i cotxes, amb la seva característica pol·lució.
Anem a visitar la plaça Durbar i podem comprovar que encara estan treballant en la reconstrucció d’alguns dels temples que el terratrèmol del 26 d’abril de 2015. Cal recordar que la geologia de l’Himàlaia està subjecte a les tensions de dues plaques tectòniques: la Euroasiàtica i la Indoaustraliana. Aquell terratrèmol va tenir l’epicentre a 81 quilòmetres de Katmandú i per això va provocar molts desperfectes.
Dos dies després estem a l’aeroport per tal de volar cap a Pokhara, al nord-est. Ho farem amb un avió amb nom de dibuixos animats: Yeti Airlines. A Katmandú la temperatura és com a la primavera nostra. Cal tenir en compte que estem en un país en àrea tropical. A les zones més baixes l’aigua que prové dels cims de l’Himàlaia ofereix terres d’un verd brillant, boscos i fins i tot la selva de Chitwan (amb rinoceronts, elefants i tigres). En canvi a l’Himàlaia les temperatures són molt més fredes.
El vol ha estat per sobre de núvols molt densos, però en algun moment hem pogut veure els cims nevats de l’Himàlaia, que potser formen part de la serralada dels Annapurnes.
A Pokhara hi hem passat un dia i l’endemà, al matí hem tornat a l’aeroport per prendre un avió cap a Jomsom. Aquest és de la companyia Tara Air i per dins sembla més baix de sostre i petit. Són vols de curta durada; aquest només serà de 30 minuts. A Jomsom, hi arribarem amb tot l’equip de l’expedició, amb el portadors que porten les nostres bosses però també les bosses de roba i calçat que l’amic Jordi Gual ha fet arribar des de Barcelona i que anirem repartint pels nens dels poblets. Jo he aconseguit quasi un centenar de samarretes, obsequi d’Òmnium de Catalunya, també per repartir.
Arribats a Jomsom en 15’ minuts hem recollit els equipatges. A cinquanta metres de distancia de la porta d’accés a l’aeroport hi ha un lodge (el mateix que farem servir per dormir l’últim dia, quan ja estem de tornada) on fem un te o un café. Jomsom és el punt d’origen dels trekkings a l’Alt Mustang i també per expedicions que fan el circuit dels Annapurnes. La ciutat està dominada per l’aeroport, els lodges, els restaurants i una base militar. Hem començat, doncs, al Baix Mustang.
He preparat un mapa esquemàtic que mostra el territori on estem. Aquest territori està situat al nord del Nepal, en frontera amb el Tibet (actualment ocupat militarment per la Xina). Estem al nord dels Annapurnes en un territori agrest de gran altitud. Es un territori peculiar ja que la seva gent i cultura és d’ètnia tibetana i són budistes. La denominació de Mustang (una derivació occidental de l’original Lo Masthang), correspon al l’antic Imperi tibetà de Lo. Actualment forma part del Nepal, però durant molts anys van viure com un regne independent i sobirà.
Mitja hora després ja estem al carrer pujant a un 4x4 que ens ha de transportar fins a el poble de Kagbeni. Dins del jeep de 6 places, ens hi encabim deu persones, comptant amb el xofer.
Kagbeni, originalment coneguda com Kag, és la porta de l’Alt Mustang. Aquí també hi ha la frontera etnolingüística entre els Thakali i els tibetans, tal com explica Michael Beck, en el llibre “Mustang; The cultura and landscape of Lo”. Kagbeni és la veritable entrada al Regne Perdut del Mustang (com els occidentals acostumem a dir) i des d’on, amb el corresponent permís, es pot fer la ruta que segueix el riu Kali Gandaki fins a Lo Mantang, la capital.
El vehicle segueix una pista d’uns 13 quilòmetres, molt polsosa i que de tant en tant es fica per la llera del riu Kali Gandaki.
Primera foto del sis del grup. Comencem a caminar.
Es tracta de les primeres passes per Kagbeni. L’ètnia thakali compta amb unes 13000 persones, que són intensament endogàmics. Formen part de diversos clans. Es casen entre el mateix grup ètnic però sempre entre membres de clans diferents. Els thakali han estat sempre comerciants i actualment són propietaris de molts hotels, lodges i restaurants.
Fora del poble, la pista ha pujat una mica i ens ofereix aquesta vista de l’amplada del Kali Gandaki. Aquest és el riu que anirem seguint amunt, en direcció nord, fins a Lo Mantang.
Al darrera ens segueixen (i les deixem passar) les mules amb el carregament. Per cert el Kali Gandaki és un dels rius més importants del Nepal i acaba sent afluent del marge esquerra del Ganges, a l’Índia. D’altra banda és tracta del riu que ha solcat el congost més profund de la Terra; en algun punt presenta una fondària de 2500 metres. Separa dos dels grans gegants: Dhaulagiri i Annapurna.
Una estona després, cal girar-se per veure el poble de Kagbeni que hem deixat. Més enllà el cim del Dhaulagiri.
Podrem comprovar que és al costat dels pobles on es pot observar el verd dels horts i d’alguns fruiters. La resta del terreny és especialment àrid i desèrtic. Ens apropem a Tirigaon.
La ruta ens porta a apropar-nos a unes agulles erosionades.
El terra que trepitgem és pedregós, terrós i polsós. Quan passa un cotxe o una moto, ens cal tapar-nos la boca. Les ulleres, en aquest trekking, són imprescindibles.
Històricament sempre el seu sobirà havia de ser tibetà i amb una estreta vinculació al Tibet. Des dels seus inicis, el Mustang va ser molt important ja que era una via de pas obligada per les caravanes que baixaven des del Tibet al Nepal amb el seu transport de carn seca, sal i altres mercaderies. Amb tot, els habitants actuals continuen vivint de l’agricultura, els ramats i el comerç.
Sempre amb el Kali Gandaki a la nostra esquerra, seguim endavant en aquesta etapa senzilla. A Kagbeni estàvem a 2858 metres d’altitud. El nostre destí d’avui, Chusang està a 2980.
Ara faig aquesta foto dels meus companys i dels tres guies que, de manera constant, anem fent camí.
El camí puja i baixa, encara que suaument. Passem pels 3000 metres.
Al Nepal governava, el 1360, Jayarjuna Malla, de la dinastia del mateix nom que ho feia des de principis del segle XIII. Aquell mateixos anys, Europa estava vivint una crisi de grans dimensions derivada, entre altres raons, a la caiguda demogràfica provocada per les epidèmies de la pesta negra de la primera meitat del segle.
A la península Ibèrica el sobirà de Navarra era Carlos II; el de Castella i Lleó Pedro I, dit El Cruel; i Aragó, Catalunya, València i Mallorca compartien sobirà amb Pere III, conegut com El del Punyalet (era també Pedro IV d’Aragó). Pere III va tancar una aliança amb Portugal i Castella-Lleó davant de l’amenaça d’una nova invasió musulmana de la península.
Un fotografia que corre per internet és aquesta de la façana d’un edifici a Ulm. Dos escuts, un de Castella i l’altre de Catalonia. Aquest fet també es troba en altres llocs com la mateixa i prestigiosa Universitat de Bolonia. Aquests segells es calculen del 1370, època en que a la península hi havia vàries nacions, dues de la quals eren Castella i Catalunya. Per descomptat, Espanya és una creació molt posterior promoguda, especialment, per Castella.
Seguim pujant ja que passarem per un coll a uns 3100 metres, per després tornar a baixar suaument. Un llarg mur, molt llarg, protegeix un extens camps de pomeres. Els arbres de les pomeres, però, semblen realment arbustos. El mur les protegeix del vent implacable que sempre bufa a partir de mig matí. Al davant de l’entrada hi ha una paradeta on venen les pomes; en comprem: són molt petites, quasi com mandarines, però molt bones.
Els dos costats del congost estan formats per murs verticals de muntanya sedimentària. A les parets verticals s’hi veuen, sovint, molts forats: són les coves on originalment s’hi van instal·lar els tibetans que van fugir de la guerra amb Xina, encara que tenen un origen molt més antic.
Ens hem aturat al poblet de Tangbe per dinar i després hem seguit endavant. Ja veiem Chusang.
Entrem al poble, deixant a la dreta unes construccions de colors que, segons ens explica en Chetan, són memorials. Sabem que els budistes proclamen que la vida és eterna. El budista es prepara per la mort de manera simple, entrenant-se en la calma i la felicitat espiritual; d’aquesta manera, quan s’apropa el dia de la mort no hi ha por, només és un moment de transició. Els cossos són cremats i segons el guia dipositen les restes de les cendres, i algun altre objecte, en aquestos memorials.
Poca estona després de deixar les bosses en les habitacions (que hem vist que tenen lavabos occidentals i dutxes, per a sorpresa nostra), anem a la sala que fa les funcions de zona d’estar i de menjador. Avui hem començat el trekking de l’Alt Mustang, que jo havia vist en el vídeo Kingdom of Mustang (2015) publicat per Sterenn Tanguy a youtube:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20365206