(Himalaia) Ruta el 11/10/2018; 17 km; +250 -1350; 9 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Kyanjin Gumpa, Mundu, Langtang town, Chyanki, Thyangsypu, Ghodatabela, Riverside Lodge. Participants: Els onze membres del grup. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: Es calcula que va ser a finals del segle XIV que van arribar els primers Langtangpas originaris del Tibet i van passar a ser coneguts com tamangs.
Avui comencem la tornada. Així com vam pujar en quatre etapes, el descens el farem en només dues, d’aproximadament 19 quilòmetres cada una, amb un desnivell acumulat de descens d’uns 3800 metres.
Hem començat a caminar i passem pel davant de la fàbrica de formatge de llet de iac. Actualment és un barracot ja que l’edifici original es va ensorrar el 2015. Actualment hi ha una construcció nova amb subvenció occidental, quasi a punt d’acabar-se, que substituirà el barracot.
Abans de marxar tornem a pujar al monestir. La idea és trobar el lama que ens ofereixi unes ‘katas’. La kata és una bufanda de seda fina, generalment de color blanc (tot i que ara se’n fan de colors diferents); la seva finalitat és cerimonial dins del budisme i un cop imposada pel lama se suposa que protegeix contra tot mal. Aquest monestir o gompa es considera que pot tenir sis segles d’antiguitat, segons afirmava Thiley Lama, el cap del clan Dhomare i responsable de l’administració de Kyanjin Gumpa. Deia que fins i tot els thangkas que adornaven les parets van ser portats del Tibet feia segles.
Doncs no. Al final no hi ha lama, només una senyora que ens obra la porta i podem veure l’interior. El temple es veu restaurat i pintat; el terratrèmol també el va afectar el 2015. A l'interior hi ha imatges de Buda fetes d'argila i metall i 13 estàtues d'argila dels avantpassats dels Dhomares. Conté també una imatge de metall que representa el Guru Rimpoche, incorporada fa uns 5 anys. Com a tots els monestirs les banderes d'oració, els llums de mantega i la fragància d'encens ofereixen un ambient de serenitat.
Com que no s’ha fet cap cerimònia, aviat sortim del monestir i comencem la caminada d’avui que ens ha de dur molt més avall de Ghodatabela.
Tornem a passar pel pont penjant que ja vam passar fa tres dies. De l’origen dels pobladors la llegenda explica que un lama budista va passar del Tibet al Nepal amb els seus iacs i un es va escapar i va caure per un estret barranc. Quan el lama hi va anar al darrera, per buscar-lo, va veure com després del barranc s’obria una plana fèrtil. Quan va difondre el que havia descobert, una petita comunitat s’hi va anar formant. Per això la vall també es coneguda com ‘Beyul’ que significa ‘vall oculta’. El nom de Langtang prové de dos termes: ‘lang’ (bou) i ‘dong’ (saciat), probablement en referència a aquell inici en que la vall es va presentar tan fèrtil.
Pel camí, ara, ens anem fixant en les petites barraques que fan de botigues, on la gent del país venen collarets, polseres, bufandes i altres objectes. Qualsevol cosa és bona, per ells, per obtenir alguns diners afegits.
També tornem a passar els rierols que ja coneixem. Aquest baixa de les parets, que tenim a la dreta, dels vessants meridionals del Langtang Lirung.
Una aturada i al fons tenim els cims nevats del final de la vall del Langtang. Ens anem acomiadant d’ells perquè el viatge ara és en direcció al final d’aquests dies de trekking.
Com a referent històric he de dir que el mateix segle XIV, es va formar el Ducat d’Atenes que va quedar integrat a la Corona catalano aragonesa. La història és llarga, però es pot simplificar dient que va ser el duc Gautier de Brienne qui va demanar ajut al rei català el qual va enviar la Companyia Catalana d’Orient, dels almogàvers. El ducat català d’Atenes va durar quasi un segle, fins el 1390. Encara que en alguns llocs es parla de la influència dels aragonesos, la veritat és que el regne d’Aragó sempre es va apartar de les operacions de la mediterrània i només estaven interessats en el repartiment de les terres valencianes. De fet a les primeres Corts Generals de Montsó, convocades pel rei Jaume I, ja els aragonesos es van abstenir de finançar les operacions al mar; la primera va ser la conquesta de Mallorca, operació (com totes les posteriors) que van quedar a càrrec de Catalunya i més endavant amb el suport dels regnes de Mallorca i de València.
Tornem a ser al davant del poble de Langtang. Al darrera s’hi veu molt destacada la taca blanca que va deixar l’esllavissada de roques i gel que va destruir una bona part del poble.
Per cert, a finals del segle XIV Castella i Lleó compartien monarca en Juan I; Navarra tenia com a sobirà Carlos III; i al sud, al regne de Granada, el monarca era Mohamed VII. Els regnes o estats d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca compartien el mateix rei, però no formaven un sou regne o nació.
Hem passat a l’altra banda del torrent creat per l’esllavissada i trobem aquesta casa Lodge, on podem prendre un te. Es van salvar de l’esllavissada, però el sacseig del terratrèmol els hi va fer caure alguna paret. Ara ja ho han restaurat. La vida continua. Les banderes d’oració budistes voleien al vent escampant la seva permanent pregària. El om-ma-ni-pad-me-um és el mantra essencial del budisme. Cada una de les seves síl·labes invoca a la saviesa i a la purificació, en el camí de la il·luminació. La síl·laba ‘om’ representa el so fonamental de la creació de l’univers i s’interpreta com el cos i la ment pura i exaltada d’un Buda; ‘ma-ni’ simbolitzen la compassió i l’amor; ‘pad-me’ són els dos símbols de la saviesa; i finalment ‘um’ fa referència a la indivisibilitat del mètode per obtenir la puresa.
En una casa més endavant, tenen talls de carn de iac i de formatge assecant-se. Interpreto que deu ser el sistema per conservar menjar de cara a l’hivern que començarà d’aquí a un mes o mes i mig.
Un altre fet històric es mou aquests dies: a Espanya hi ha molta tensió política, després que s’ha complert un any (el dia 1 d’octubre) del que es deia referèndum il·legal de fa un any. Els resultats d’aquell referèndum (segons el diari ‘elperiodico’) va ser una “rotunda victòria del ‘sí’ a la independència”. Concreta el diari que van votar 2.286.217 persones i que 2.044.038 vots (90,2%) va optar per la independència de Catalunya. Encara ens causa dolor veure les imatges que continuen difonent-se sobre aquell dia (al final insereixo un vídeo).
Arribem, després d’unes 3,5 hores a Thyangsyapu. Ara estem, a uns 3230 metres, per tant hem baixat uns 700 metres d’altura. Aquí ens aturem per menjar una mica.
Després seguim baixant, mentre les boires ja van pujant. Els bosc començà a ser present un altre cop. El parc del Langtang conté una gran varietat de zones climàtiques, des de la subtropical fins a l'alpina. Aproximadament el 25% del parc està cobert de boscos on els arbres de fulla caduca inclouen el roure i l'auró i els arbres de fulla perenne tenen pins i diversos tipus de nerets. La vida animal inclou l'ós negre de l'Himàlaia, el tahr de l'Himàlaia, micos Rhesus i el panda vermell. També hi ha històries d'albiraments del Ieti, un ésser antropomorf que forma part de la tradició mitològica.
Finalment, coberts per boira i en ambient humit arribem a Riverside Lodge, a 2770 metres, el que vol dir que estem a 1100 metres més avall que quan hem començat.
Aquí insereixo un video del dia 1 d’octubre de 2017, publicat a youtube per ‘Diari ARA’:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/langtang-7-kyanjin-gumpa-thyangsyapu-riverside-29997896