(Comarca) Ruta el 12/10/2018; 19 km; +700 -2100; 9 hores. Última jornada del trekking, organitzada per Infinitemotions amb el següent itinerari: Riverside, Lama Hotel, Bamboo Lodge, Hotspring, Shyaphru Besi. Participants: Vinyet, Marga, Juli, Magda, Dolors, Isern, Rafa, Mireia, Marta, Gual i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada (molt llarga i amb desnivells acumulats).
 |
 |
FA ANYS: L’origen del budisme es situa a l’Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys.
No hem passat una nit freda ja que al baixar d’altitud la temperatura es fa més moderada, tot i que el conjunt del Lodge és molt més senzill comparat amb altres d’aquest trekking.
A l’exterior de les habitacions, amb el camí que passa pel mig, hi ha el menjador i el que en podríem dir la pica per rentar els plats. La mànega que porta l’aigua també serveix per rentar-se la cara o les mans. Aquí tot és bàsic, tot és elemental. Vull comentar que el permís pel Langtang té un cost aproximat de 10 dòlars i que durant els anys de la guerrilla maoista, aquest territori era un camp on actuaven. He llegit que quan es trobaven amb alpinistes, el que feien era cobrar ells el permís i lliuraven amb cortesia un rebut!
La vall s’ha anat tancant. Ara queda com un congost d’altes parets a banda i banda. Entre un forat dels arbres faig aquesta foto del que crec que és el Naya Kanga, un cim de 5875 metres, segons veig en el mapa que porto. Es tracta d’un cim que es creu que va ser ascendit per primer cop per Tilman i Peter Lloyd, però no sé de quin any deu ser. Tot i no ser una muntanya molt alta, es considera que l’ascensió comporta dificultat per una cresta dreta.
Ja tornem a ser al bosc de grans exemplars.
Mentre la veu intensa del riu que baixa per la nostra esquerra ens acompanya tot el camí.
Ja no ho recordàvem, però aquesta part de la ruta té sovint pujades i baixades per escales que fan treballar els genolls.
Dèiem que l’origen del budisme es situa a l’Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys. En aquells temps el sistema de castes —que divideix la societat en grups jeràrquics als quals es pertany des de l’inici fins al final de la vida— ho impregnava tot. En aquest context, es diu que un príncep anomenat Siddharta Gautama, després de conèixer el patiment humà i aïllar-se com un asceta va trobar, a partir de la seva pròpia experiència, el camí de l’alliberament i la plenitud. Es tractava d’un camí no dogmàtic, un camí que explicava quina forma de vida calia seguir per alliberar-se del sofriment.
Tot i el verd del bosc, en alguna raconada on hi toca el sol i podem veure algunes flors que ofereixen detalls cromàtics ben agradables.
Aquell que hem comentat és el missatge que Siddharta Gautama (més endavant anomenat Buda) va descobrir amb la seva pròpia experiència i que després va transmetre a altres persones. Primer, el missatge es va difondre pel subcontinent indi i, posteriorment, irradià per tot l’Orient. La idea del budisme és que tothom que arribi al nivell de la perfecció serà un buda. El budisme és una doctrina filosòfica i religiosa no teista que compta amb múltiples escoles doctrinals. Es considera que actualment, al món, hi ha uns cinc-cents milions de budistes, cosa que la converteix en la quarta tradició religiosa amb un nombre més gran de seguidors a escala mundial.
Tornem a ser a Lama Hotel, on alguns fan (i faig) fotografies.
Ara que anem acabant, acabaré de comentar que a finals del segle XV (1482) el regne de la dinastia Malla es va dividir per l’herència de Yaksha Malla en tres regnes: Katmandú, Patan i Bhaktapur, que mantenien la seva pròpia moneda i els seus exèrcits. La cultura i l’arquitectura es van desenvolupar durant aquesta època.
Camí avall, el pas es torna a fer estret. Des d’uns arbres se senten moviments i es veuen branques que branden. Silenci, paciència, quietud i al final podem gaudir de la mirada atenta d’aquest mico que ens observa. Val a dir que fa tres anys es va publicar un informe del WWF dels descobriments científics en els últims anys al Nepal, Butan i Índia: es van descobrir 211 noves espècies que inclouen 133 plantes, 26 espècies de peixos, 10 anfibis, 39 invertebrats, un rèptil, un ocell i un mamífer.
El camí continua i passem per un petit pont de fusta, que no sé si durarà gaire en la propera riuada.
Hem anat baixant i ja tornem a ser a Bamboo Lodge. Aquí puc observar com un nou gall es passeja feliç i content ja que el rei que hi havia ja no hi és (va anar a la cassola). Però tampoc sap el temps que li queda; és la vida del pollastre.
Per donar perspectiva històrica diré que aquells anys i concretament el 1474, Catalunya va obrir el seu consolat del mar de Marsella. Els consolats del mar van ser una tradició catalana que va difondre per tota la mediterrània amb la finalitat de donar suport al comerç (anys més endavant van ser la base del Dret Marítim Internacional). Fins al 1626 Catalunya mantenia oberts més de 70 consolats. Els dos primers van ser instal·lats el 1063 a Trani i a Pisa. N’hi havia a Venècia, Xipre, Constantinoble, Tunis, Malta, Alexandria, Damasc i fins i tot a Sevilla, Londres, Roma i Bruges, entre d’altres ciutats.
Però la foto del dia és per aquest nen que amb un petit cistell fa veure que carrega coses igual que veu que ho fan els grans. Per això és mereix un obsequi, un ninot de peluix que el Jordi Gual li ofereix.
Més pujades i baixades. Voleu dir que ja hi eren quan vam passar? ens preguntem.
Arribem a la pista que, ara, seguirem fins al nostre destí. Els dies de caminar s’acaben.
Arribem a Shyaphru Besi, cansats. El trekking a peu s’ha acabat i aquesta tarda em podré dutxar amb aigua calenta, després de quatre dies. Demà tocarà pujar als 4x4 per tornar cap a Katmandú en la ruta de forats, bots i roques que ja sabem que ens suposarà unes 8 o 9 hores. Però el trekking s’ho mereix i hem gaudit de dies magnífics (com és habitual en aquesta època de l’any), dels poblets, de la seva gent i del contrast del blanc de la neu amb el blau intens del cel.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/langtang-8-riverside-lama-hotel-bamboo-lodge-shyaphru-besi-29998105