Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Kyoto, Arashiyama, Togetsukyo bridge, Bamboo forest, Jojakko-ji, Ogurayama Nison-in

(Kyoto) Ruta el 5/5/2017; 5 km; +90 -70; 2,5 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Arashiyama, Togetsukyo bridge, Bamboo forest, Jojakko-ji, Ogurayama Nison-in.   Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni i Vinyet.    Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa933 perfil933 

 FA ANYS: L’any 1596 es va fundar un dels monestirs d’Arashiyama, el Jojakko-ji.

P1100021 Pont de Arashiyama  Aquesta caminada és urbana en part, però s’endinsa aviat dins d’un entorn natural de gran bellesa. Comencem a Arashiyama (que significa Muntanya de la Tempesta) i al pont Togetsukyo, que literalment vol dir Cruïlla de la Lluna. Va ser construït durant el període Heian i reconstruït l’any 1930.

P1100020 Grup sencer al inici  Abans de començar, toca la foto de rigor de tot el grup. Etimològicament, Kyoto vol dir “la Capital”. Tots aquests dies estarem caminant i fent visites culturals per la principal illa del Japó, Honshu. Honshu és l’illa més gran de les quatre illes principals.

P1100027 Bosc de bambu 1  Després de travessar el pont i en pocs minuts, com per un acte de màgia ens endinsem en el bosc de bambú, un indret de característiques extraordinàries. Durant el període Edo, la capital estava situada en aquesta regió de Kansai. Aquell període històric va del 1596 fins al 1867 i correspon al shogunat Tokugawa o Edo (Edo, correspón a l’antic nom de Tokyo). El “shogunat” equival a govern o sobirà.

El terme de shogunat (literalment “govern de la tenda”) conceptualment va començar el segle XII i va acabar al final de l’Era Edo el 1867. Des del segle XII i fins al 1603 destaquen dos shogunats diferents: l’Era Kamakura, amb capital a Kamakura i l’Era Muromachi, amb capital a Kyoto.

P1100028 Bambu 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem al darrera de molta gent, tot i que la majoria s’ha quedat a fora, prop dels carrers amb botigues i restaurants. El silenci comença a omplir l’espai i no parem d’observar els bambús dels voltants, entre els quals es veuen créixer els nous brots.

IMG 2055  Endavant per aquest camí voltat d’una verticalitat sorprenent. Un espai natural que convida al silenci. Imagino que els mestres zen japonesos, es devien inspirar en aquest bosc.

P1100032 estany davant Arashiyama Torokko St  A l’extrem oriental del bosc trobem l’estany que es forma pel riu Hozugawa. Al costat mateix hi ha l’estació del tren Saga, un ferrocarril dels anys 50 de fa dos segles que ara es dedica al turisme.

P1100033 Temples pel bosc de calma  Caminem seguint de moment el curs del riu i ens tornem a endinsar al bosc. Aquí no hi ha tanta gent. Entre la densitat del bosc trobem temples i cases.

IMG 1871 Campana al Ogurayama 

 

 

 

 

 

Als temples, trobem la campana, aquella de so greu i prolongat.

Abans (al principi) hem dit que l’any 1596, quan es fundava el monestir Jojakko-in, començava l’Època Edo amb l’emperador Go-Mizunoo. Va ser el 108è emperador del Japó. Aquell mateix any 1596 a la península Ibèrica Miquel d’Agullana era el President de la Generalitat de Catalunya, la institució de govern del Principat. Miquel d’Agullana era el 77è President de la Generalitat. L’actual President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, és el número 130 dels presidents.

P1100037 Vegetaci densa

 

 

 

 

 

Els colors semblen agrair la presència dels caminants. Pel camí, hem deixat a la nostra dreta l’accés a la casa del poeta Mukai Kyorai, que era un dels deixebles del mestre haiku Matsuo Basho. Una senyora convida a entrar-hi, però nosaltres seguim endavant. Després he sabut que entre els arbres hi ha una cabana amb sostre de palla que va ser anomenada Rakushisha pel poeta, després que una tempesta va tombar els fruits dels arbres dels voltants.

P1100041 Temple Jojakko Ji  Arribem al temple Jojakko-ji. Estem quasi bé sols.

IMG 1878 Jojakko Ji 

 

 

 

 

 

 

Resulta molt agradable haver fugit de la massificació que hem viscut aquest dos dies passats. Es tracta d’un temple pintoresc. L’entrada costa 400 iens (uns 3,5€), però la calma que s’hi respira té un valor molt superior. El monestir va ser fundat l’any 1596 i està format per edificis petits i discrets. Els aurons i la molsa dibuixen uns camins i escales per gaudir del temps que s’hi respira. Seguim els camins, on impacta el color verd de l’entorn. El Jojakko-ji va ser construït al vessant de la muntanya i per tant s’ha de pujar per escales dretes i baixar-ne unes altres. Destaca l’ordre, la neteja, el manteniment d’aquest monestir budista japonès de la secta Nichiren-shu.

P1100048 Oratori i memorial  Als jardins del temple Jojakko-ji hi ha un memorial i el seu oratori. El nom de Nichiren fa referència a un llinatge iniciat fa uns 800 anys i shu significa escola. La secta disposa d’uns 5400 temples a tot el Japó.

P1100049 Entorn verd  El verd, els ocells i la serenor del lloc conviden a seure i deixar passar el temps. Potser això és el zen. L’escola Nichiren destaca pels seus punts de vista oberts i tolerants amb altres tradicions budistes i fins i tot la barreja o incorporació d’altres creences i pràctiques rituals. Pot incorporar, en alguns casos, altres imatges religioses o esotèriques i de màgia budista.

P1100056 Ogurayama Nison in  Després anem fins al temple Ogurayama Nison-in. El nom prové d’un arç endèmic del Japó conegut com “Acer shirasawanum”, o ogurayama en japonès. En aquest cas es tracta d’un monestir de pràctica budista que segueix una tradició diferent: la de la secta Tendai. Els voltants ofereixen una visió escènica que no escapa a les nostres sensacions.

Originalment, els ensenyaments Tendai van arribar l’any 794 de la mà del monjo xinès Ganjin. La secta va créixer lentament, però amb força ja que va rebre la protecció de la família imperial i també, com és lògic, de la noblesa japonesa, sobre tot del clan Fujiwara. Era l’època en que la capital es va situar a Kyoto. Amb el temps, el budisme Tendai es va convertir en el corrent principal al Japó.

P1100059 Interior 

 

 

 

 

 

 

L’interior del temple es pot admirar des de l’exterior. En aquest cas es tracta d’un monestir de pràctica budista que segueix una tradició diferent: la de la secta Tendai. Els voltants ofereixen una visió escènica que no escapa a les nostres sensacions. A l’època corresponent (que s’ha acabat) les flors dels cirerers omplen els camins del monestir.

P1100060 Petits detalls 

 

 

 

 

Pels voltants, hi ha petits detalls. De Kyoto he trobat una curiositat que m’agrada: a Kyoto es parla un dialecte japonès conegut amb el nom de kyoto-ben. Les variants inclouen diversos termes i formes d’expressió, però la que més podríem utilitzar és que per donar les gràcies, que en japonès estàndard es diu “arigatò”, en kyoto-ben es diu “ooki ni”. L’idioma japonès està format per diversos dialectes regionals. El dominant és el conegut com kyotsugo que es basa en el dialecte de Tokio. Com és lògic va en detriment dels altres dialectes.

P1100065 Al tren romantic 

 

 

 

 

Després hem anat tornant a l’estació del tren Saga; hi pugem per fer el trajecte de 25 minuts i després tornar.

Per perspectiva històrica, recordem que l’any 1596 Catalunya compartia rei amb altres nacions de la península; el sobirà era Felipe II. Encara que, per simplificar, se’l coneix com a rei d’Espanya, el cert és que el títol no existia. Felipe II era rei de diversos països: Castella, Lleó, Aragó, Portugal, Nàpols i Sicília, Navarra, Jerusalem, Hongria i sobirà de Catalunya, València, Mallorca, Sardenya, Còrdova, Múrcia, Dalmacia i altres títols. Per tant, el fet que tingués el títol de rei de Jerusalem no volia dir que aquella ciutat de Palestina formés part del territori de Castella i Lleó. Cada país o nació es regulava per les seves pròpies normes, lleis i constitucions, com era el cas de Catalunya (per això tenia Corts i règim de govern: la Generalitat).

P1100067 Tren pel congost  Pel trajecte es pot observar el congost i el riu Hoguzawa, encara que els aspectes que fan famós el tren, les flors dels cirerers que formen un túnel en alguns trams, ja no hi són i el trajecte perd una de les seves més interessants vistes.

P1100068 banderes  Quan tornem a dirigir-nos al pont d’Arashiyama, puc fer aquesta fotografia dels pals amb les carpes de colors volant al vent. Aquestes banderes (koinobori) les podem veure perquè el dia 5 de maig va ser el “dia dels nens” (Kodomo no hi) i tradicionalment es vincula els nens a les carpes dels rius, a causa de la força que aquestes han de fer per nedar contra el corrent.

A les cases també se n’hi posen. Generalment la carpa més gran, que representa el pare, és de color negre; la segona és de la mare i és de color vermell; i les següents representen els altres fills; normalment la més petita fa referència a fill més jove.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17823501

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #4 Georgina 13-08-2017 10:07
I see you don't monetize your blog, don't waste your traffic, you can earn additional bucks every month because you've got hi quality content.
If you want to know what is the best adsense alternative, search
in google: adsense alternative Mertiso's tips

Here is my web site; 86Saul: https://iamReed22.blogspot.com
Citar
 
 
0 #3 M G 24-05-2017 11:07
Gràcies, amics. Realment ha estat un magnífic viatge.
Salut!
Citar
 
 
0 #2 Pere 24-05-2017 07:56
Fantàstics paisatges, Miquel!I bones fotos...
Citar
 
 
0 #1 Pau 24-05-2017 05:51
Grandiós, això és un viatge com Déu mana. Gaudeix i enhorabona per els teus reportatges
Citar