Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cànoves al Castanyer Gros de Can Cuc

Cànoves al Castanyer Gros  de Can Cuc

 

(Vallès Oriental)    Excursió el 14 de setembre de 2011. Dades estimades: 15 qm.; +480 – 480; 4 ½ hores.  Itinerari: Cànoves, Pantà de vallforners, Casa del Bosc, can Cuc, Sant Salvador de Terrades, Can Quintana, masia Can Puig, can Valdé i Cànoves. 

Imagen1

 

ARA FA ANYS: El nomenament de Gifré I el Pilós, l'any 878, de la casa de Carcasona, va ser el dotzè i l'últim designat pels francs. Fou comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, d'Urgell, de la Cerdanya i del Conflent. Havia nascut el 840 i va morir el 897. Se'l considera el pare de la independència catalana. Fundà els monestirs de Ripoll, on fou enterrat, i de Sant Joan de les Abadeses. L'any 897, va caure ferit de mort pel governador de Lleida, Llop Ibn Muhammad.

 

A un quart de nou del matí arribo a Cànoves i faig un parell de fotografies mentre espero els meus companys que, per cert, arriben un parell de minuts després. Tots molt puntuals, doncs havíem quedat a dos quarts de nou. Cànoves, junt amb Samalús, és un municipi del Vallès Oriental i forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Etimològicament Cànoves podria provenir de “cases noves” d’acord amb l’Alcover-Moll i en relació a Samalús, el poblet agregat per formar el municipi, sembla ser d’origen incert. Cànoves fou citat per primera vegada a l'any 1002, en una butlla de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès perquè aquest monestir tenia béns dins del terme i l'església parroquial de Sant Muç. El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del Castell de Cànoves, conegut des del 1113. Més tard en depenia, també, el terme de Samalús. Si bé en un principi aquest pertanyia al domini reial de La Garriga, aquest va passar a les mans dels Centelles, fet que el va unir a la batllia de Cànoves. Al final dels llargs anys de pesta negra (1348-60) el terme de Cànoves tenia 58 famílies. Cap el 1380 el Castell i tot el terme de Cànoves van passar a ser propietat d'Eimeric de Centelles i dels seus condescendents, els barons i més tard comtes de Quirra. El Castell ja es trobava en runes i deshabitat en el moment d'arrendar les terres i els casals a Pere de Congost, cap a mitjans del segle XVI.

 

P1090222 Esglsia de Sant Mu a Cnoves 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Fem un cafè i una foto a l’església parroquial de Sant Muç, un nom d’un sant certament poc habitual. Val a dir que el temple és del segle XII, si bé molt modificat posteriorment, com passa tot sovint. Està format per una sola nau, amb volta de canó. Té un absis semicircular. Abans es veu que hi devia haver un petit temple ja citat el 1077 en motiu d’un testament d’Ermengol Samarell.

 

 Cal afegir que hi ha un altre sant Muç, amb la seva capella que es famosa a Rubí. També que hi havia una capelleta dins de l’església de l’Hospital de la Santa Creu i una altra al raval, les dues a Barcelona. Des de Barcelona es formaven les romeries dels “Xatos” que, durant les festes de la Resurrecció, anaven caminant fins a Rubí amb forquilles, ganivets i culleres de grans dimensions. Es creu que el sant té el seu origen en l’església ortodoxa i el seu culte devia arribar a casa nostra en època visigòtica. Val a dir que etimològicament provindria del nom llatí d’home “Mucius”.

 

Anem sortint per un dels pocs carrers que formen la vila i enfilem la pista asfaltada que segueix la riera de Cànoves o de Vallforners. Cap el 1860 el municipi tenia unes 140 masies, i que al cap d’un segle n’existien 69 a Cànoves i 53 a Samalús. Avui en dia, algunes d’elles deriven la seva activitat cap el turisme rural o bé romanen tancades, fins i tot algunes ja es troben enrunades. La major part (un 42%) tenen una extensió inferior a 5 hectàrees, i es dediquen, bàsicament, al conreu de secà amb cereals i llegums, per la manca d’aigua. Actualment, i gràcies a l’existència de l’embassament de Vallforners, es practica també el conreu de regadiu.

 

Sé, encara que no el veurem en aquesta excursió, que hi ha el castell de Samalús. Realment es tracta de l’antic mas de Can Bori que, el segle XX, fou convertit en un fantasiós castell, coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

P1090228 Pant de Vallforners

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan ja fa estona que la pista ha esdevingut de terra, arribem al pantà de Vallforners, que anem seguint per la seva esquerra. La construcció es va acabar el 1989 i recull les aigües de turons i serrats de la Roca Centella, el Puig del Sui (el cim més alta amb 1.322m)  i el Turó de Cuc, entre d’altres.

 

Havent deixat la cua del pantà al darrera la pista es fa més estreta, una mica herbada i ombrívola, per la qual es caminada amb satisfacció. La pujada continua estable i permanent. Tombem una mica a NE i aviat tornem a sortir a una pista que ens porta fins un magnífic exemplar de castanyer: el castanyer Gros d’en Cuc.

 

P1090231Castanyer Gros den Cuc 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És un arbre monumental i declarat com a tal per la Generalitat, de manera que té la protecció oficial. Està situat a la Baga d’en Cuc a 780m. Es creu que és l’arbre de més diàmetre de Catalunya. Té un important forat interior que probablement té l’origen en l’incendi que el 1936 patí accidentalment i que va cremar el tronc principal.

 

 

P1090234  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1090244 Can Cuc 

 Uns metres més amunt hi ha la Casa del Bosc, una casa rural transformada en hostal i casa de menjars. Però ara la pista gira sobtadament cap el sud fins que una estona després arribem a Can Cuc. Aquesta és una masia espectacular. Ens atén un jove que diu que estan preparant la casa, que han acabar de restaurar del tot i que obrirà en dues setmanes com a hotel rural. La veritat és que es veu acabat amb molt gust. però han fet com tants altres establiments d’aquest tipus i els preus van de 160 fins a 350€ la nit. El món rural, s’ha convertit en un espai només assequible per a pressupostos ben engreixats.

 

P1090245 Sant Salvador de Tarrades 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres seiem una estona sota un magnífic roure, a tocar de l’antiga era i així a l’ombra prenem la fruita que portem i a més bevem una mica d’aigua, que avui convé força. Seguidament seguim la pista que va davallant suaument i ara a la solella. Nosaltres també suem més. Una curta estona després arribem fins a l’ermita de Sant Salvador de Terrades, emplaçada en plena muntanya al nord del terme municipal,  a una altitud de 740m. Aquesta ermita neogòtica es va construir el 1930 segons el projecte de Josep M. Pericas, en el mateix lloc on s'alçava l'antiga capella ja documentada el s. XIII. Posiblement fou fundada pels senyors del Castell de Cànoves. L'actual edifici és d’una sola nau, amb creuer i absis pentagonal. La façana, emmarcada per pilastres que acaben en arquets cecs, té en el centre un gran arc apuntat i tres finestres també apuntades. En el capcer hi ha un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, s'alça el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt. Ens sorprèn molt la vista d’aquest temple tan poc habitual per unes muntanyes on acostuma a predominar el romànic.

 

P1090248 Sant Salvador de Terrades  A tocar de l’ermita hi ha la masia de Can Quintana, que avui, tancada, es veu una mica deixada, tot i que he trobat una web que en parla com a casa rural per a dormir i menjar. Nosaltres seguim avall i podem veure una vista, a distància, de Can Cuc. Des que hem deixat Can Cuc que anem baixant tota l’estona i ho seguirem fent fins a Cànoves. Hi ha alguns camps de cereal al costat de la pista i així arribem a una altra masia: Can Puig. Aquesta fou construïda el segle XVII i actualment és també un hostal i restaurant rural. Més endavant deixem a la dreta la masia de Can Valdé, que no sembla, en aquest cas, haver passat a cap mena d’activitat turística i seguim avall, tot desviant-nos per un camí que ve de cara i que baixa més dreturerament que no pas la pista que se’n va a fer revolts i revolts.

 

 

 

P1090252 Masia Can Puig   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un altre cop a Cànoves i després de canviar botes i la samarreta que portem ben suada, ens anem a dinar a Can Garriga, que està al costat mateix de Sant Muç. Es tracta d’un restaurant familiar fundat el 1939 per l’àvia Maria i l’avi Joan, segons s’explica a la seva web (que per cert, em sorprèn que estigui només en castellà). Ens atén en Jordi Garriga unes amanides que estan prou bé i uns salmons també prou correctes. Després de tot això ens acomiadem fins a la propera sortida.

 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:

  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2036045