Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cap de Coll a Segura (GR 171)

(Conca de Barberà)   Excursió el 18 de desembre de 2011, tot seguint el GR171 des de Cap del Coll, on ho havíem deixat el mes passat, fins al poblet de Segura. Total 17 qm; Desnivells + 412 – 321; Unes 4 hores.  

508 mapa ruta 508 Perfil

     

TAL DIA COM AVUI: el 18 de desembre de 1869 es celebren eleccions municipals a tota Espanya. Van ser les primeres amb sufragi universal (encara que masculí), directe i secret. Els republicans obtenen una victòria molt destacada a les ciutats catalanes més importants.

P1100370 Inici a Cap de Coll 

 

 

 

L’autocar ens deixa al punt d’inici, en un dia ventós i fred, que ens obliga a abrigar-nos força. Deixem la creu de terme a l’esquena i comencem en direcció nord-est.

 

P1100377 El cel es cobert de núvols prims i la vista que tenim de la Conca de Barberà és àmplia i espléndida, mentre anem seguint un sender entre bancals de pedra seca molt ben construits, tot i que els anys, els van desmuntants en algún lloc.

He de dir que seguim un GR, el 171, però que els senyals han anat esborrant-se i sovint no se’n veu cap per enlloc. Penso que al final, amb això dels gps, acabaran deixant que els senyals s’esborrin del tot i ja es donarà per descomptat que la gent va amb l’aparell gps per seguir les rutes.

P1100381

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim caminant al costat dels murs de pedra seca que fan els bancals dels conreus de vinya i de cereal mentre, els molins de vent (generadors), ens veuen passar tot xiulant. Trobem una cruïlla de camins i la senyalització: Vallbona de les Monges 14 qm i Santes Creus 30.

P1100383 La Vinyet arribant a Fors 

 Arribem a Forés, situat dalt d’un turó evident a 866 metres. No pugem a visitar-lo. Però sé que el poble es va formar a partir de l’existència del castell, del qual es veu que només en queden alguns vestigis de les muralles que encerclaven el poble vell. Pel que fa l’etimologia del nom, sembla que ja se’n parla al segle XI i es pensa que pot provenir del llatí “foras”, amb el significat d’exterior, de “fora”, i potser fa referència a la visibilitat de l’indret. De la web del poble (que m’ha fet arribar la Vinyet, sempre atenta a aquest tipus de coses), hi ha però més informació que transcric seguidament.

“Raonablement sembla que l’etimologia és arbòria, esdevinguda sens dubte de “forest-forestis”, o del francés “foret”, que vol dir bosc. Enric Moreu Rey, veï de la Sala de Comalats, defensava la hipòtesi que el nom provenía del trasllat a aquest lloc del nom de “Forez” de la zona del Loira o de Le Forest de la zona de l’Auda a França (tot i que, penso jo, hauria d’haver-se trobat algun vincle amb els francs per poder afirmar aquestes hipòtesi, cosa difícil ja que les relacions de l’època eren amb Occitània, on es parlava el “oc” i no el “oïl” dels francs del nord). Pere Balaña i Abadia sosté que el nom de Forès prové de l’àrab “al Hurais”, que vol dir “La Guardia Petita”. Aquesta última, l'entendrem perfectament tan si estem als peus de la Serra del Tallat o bé des de qualsevol lloc del Municipi, ja que l'alçada i el domini  visual de Forès sobre tota la Conca i voltants, el feia de ben segur, Guardiana dels seus.

He trobat que el 1058, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, el va cedir a Mir Foguet i al seu nebot Bernat Llop. No se’n coneixen les circumstancies de l’època però el que sí que és clar és que uns trenta anys després passà a mans del poderós comte d’Urgell. Cal destacar que durant tot el segle XIII fou vila reial, ja que havia passat a ser propietat del rei Alfons I i això li va donar el dret a ser representat a les Corts Catalanes. Fou a finals del segle XIII que Pere el Gran llegà el poble, juntament amb els de Cabra i Sarral al monestir de Santes Creus. D’aquest fet han quedat registres que expliquen aquest temps, així com també alguns conflictes del poble amb els monjos, com es veu que anar passant per tota la regió.

P1100385 El Fonoll 

 

 

 

 

Una estona després arribem, quasi de sobte, al poble d’El Fonoll. Es tracta d’un poblet que havia quedat abandonat, fa anys, i que posteriorment va ser adquirit per un grup de persones que han fet d’aquest indret un lloc per al nudisme. Les cases han estat restaurades, així com l’església de Sant Blai, la qual pertanyé al monestir de Santes Creus.

Aquest poble, forma part del municipi de Passanant i Beltall i es troba situat a la dreta de la riera de Forès. Pel que fa a l’etimologia, sembla que esdevindria d’un terme topogràfic identificador d’una zona abundosa de “fonoll”, l’aromàtica planta perenne, encara que jo no sé si realment aquest és un bon lloc per a la presència d’aquest arbust.

P1100393  

 

 

 

 

 

 

Ens estem una mica descansant i xerrant al costat del local social d’aquest curiós poble, on les portes i finestres són de vidre. Hi ha diversos papers que informen d’activitats (probablement de l’estiu passat) i en un d’ells destaca el text següent: “Ateneu eclèctic i liberal d’ateus i agnòstics”.

P1100395 La guia en Cap 

 

 

 

 

 

 

La nostra excursió es va acabant, finalment, en aproparnos al poble de Segura, molt més petit que el de Forès, però també amb moltes cases restaurades, probablement, com a segona residència. Aquest poble forma part del municipi de Savallà del Comtat, també de la Conca de Barberà, com tot el territori pel qual anem caminant avui. Està situat entre els torrents de Saladera i Segura, els quals aporten les seves aigües, quan en duen, al riu Corb.

P1100399 

 

Mentre un espantaocells ens mira passar, he de dir que he llegit que es relaciona el nom amb el de la planta “segura”, que és una herbàcia perenne, aromàtica i bona com a tònic estomacal. Tot i amb això, aquestes identificacions tant evidents, no sempre acostumen a ser les més correctes, però com que no he pogut trobar res més, doncs aquí ho deixo dit.

P1100400 El poble es va formar a partir del castell de Segura, del qual en queden algunes restes i que ja es troba esmentat el 1123, moment en que el castlà Berenguer de Sendred el testà a favor del seu fill Arnau. Però a l’Arnau potser no li va durar fins a la vellesa, ja que el 1150 ja se sap que pertanyia als Cervera, que en van ser els titulars durant cent anys més.

P1100401 El Sherpa i la Rosa

 

 

 

 

 

 Finalment, pugem a l’autocar per anar-nos-en a dinar i finalment cap a casa.

Tot plegat un tram del GR.171 una mica monòton, tret de les vistes als pobles i a la porpia plana de la Conca de Barberà.

Si voleu trobar el track del gps, podeu anar a l’enllaç:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2325225