Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Llinars del Vallès a St Andreu del Far, caminada 2011

(Vallès Oriental)   Aquesta excursió correspon a la XVII caminada popular de Llinars del Vallès, que ha anar fins a Sant Andreu del Far; 17 km; desnivells +650 -700; 4 ½ hores. L’itinerari ha estat el següent: Llinars del Vallès, Torrent de Can Mòra, Can Pinòs, Can Ferrerons, Alzina de Can Ferrerons, Creu de terme, St Andreu del Far, Poblat ibèric, Castell Vell, Can Goita i Pavelló de Llinars.

mapa perfil

TAL DIA COM AVUI: El 4 de desembre de 1808 es va produir un fet molt important i és que Napoleó va abolir la inquisició a Espanya. Probablement va ser la cosa més important que va fer, ja que no es va tornar a reproduir aquell sistema luctuós i terrorífic.

P1100041 El trabucaire 

 

 

 

 

 

 

D’acord amb l’Alcover-Moll, Llinars prové del plural de “llinar” o camp de lli. A dos quarts de vuit del matí ja hi ha una gran gentada. Al final s’hauran inscrit 1100 persones. Els que volen córrer surten els primers, a les vuit en punt i tot seguit sortim tots els altres, però per fer una excursió de més de quatre hores, tampoc no cal córrer. Llinars és un poble amb molta història, que ara no detallaré. El que sí puc dir és que va haver-hi un temps que va perdre la seva autonomia i va ser l’any 1716, amb el Decret de Nova Planta que va abolir les llibertats catalanes. Aleshores Llinars va restar adscrit a Mataró i aquesta situació va durar fins el 1833.

P1100043 Can Pins 

 

 

 

 

 

 

 

Anem fins el pont vell de ferro que supera el Mogent, passem per sota de l’autopista i ja podem dir que estem alliberats de carrers i cases. Seguim doncs una agradable pista que segueix el torrent del Moro.

P1100045 Avituallament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1100046 Alzines sureres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El bosc que ens envolta és d’alzines sureres. Precisament avui, aquest matí, per la ràdio deien que la península ibèrica produeix una quarta part del suro mundial.

 

P1100047 Lera de Can Ferrerons 

 

 

 

 

 

Una estona després arribem a un espai solejat i planer, amb unes grosses pedres: és l’era de la masia de Can Ferrerons, perfectament situada en un pla alçat per tal d’aprofitar el vent. També hi trobo en Josep amb els seus amics de Los Folloneros, que tenen un bloc que treballen molt i que és molt recomanable.

P1100049 Can Ferrerons 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí gira, passa pel davant de la masia i tot seguit arribem a l’ombra de l’extraordinària alzina de Can Ferrerons, un dels arbres monumentals protegits a Catalunya.

P1100051 Alzina de Can Ferrerons

P1100055 St Andreu del Far 

 

 

 

 

 

Anem passant per senders dins del bosc de Can Guinard, movent-nos, pujant i baixant, per sobre de 400 metres i arribem a la carretera del Corredor i a les edificacions que formen el Far. També hi ha l’església de Sant Andreu del Far que queda encaixada entre la masia, restaurant, de Can Guinard. S’ha trobat referència documental de l’any 1164. És de planta de creu llatina i amb absis poligonal, encara que ja es tracta d’un edifici del segle XVII, d’estil gòtic tardà, força rústic. Destaca, a sobre de la façana principal, el massís campanar amb merlets.

P1100056 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A tocar de l'església de Sant Andreu del Far es troba la masia, del segle XV, que conserva dues finestres gòtiques d'arc conopial. El portal és de mig punt, adovellat. Té un cos afegit, amb galeria porxada.

 

P1100060 Poblat Ibric 

 

 

 

 

 

 

 

Ara anem per dins del parc de Montnegre Corredor, seguint per la dreta la carretera del Corredor, que cresteja i així arribem al Turó del Vent, força planer i que passa quasi ignorat. Tot seguit sortim del bosc per trobar-nos al davant un ample espai obert, planer i amb sol: és La Plana; aviat la deixem i ens tornem a endinsar a la pineda per passar per un punt emboscat i amb algun mur que sobresurt entre els matolls. Un rètol que han posat els organitzadors diu “Poblat ibèric”.

 El poblat ibèric del Far, amb una antiguitat de més de 2.500 anys, és un exemple d'un dels primers agrupaments humans a la zona. Les troballes de ceràmica àtica, avui conservada al Museu local Joan Pla i Gras, fan pensar que aquells primers avantpassats dels llinassencs tenien contactes comercials amb navegants procedents del llevant de la mediterrània. Es veu que el poblat tenia una forma triangular, amb una extensió d’unes 6 hectàrees S’hi van trobar una gran quantitat de sitges, però pocs habitacles, ja que devien ser construccions amb materials febles. S'han detectat signes de romanització en una bona colla de teules romanes trobades. Disposava de muralles de gruix considerable, pertanyents a diferents èpoques.

P1100063  

 

 

 

 

 

 

 

Tot seguit arribem al turó del Castell Vell. Actualment hi ha les restes del castell i un alberg als seus peus. Ens trobem amb la sorpresa que hi ha un grup de joves que vestits d’època medieval aprofiten aquests dies de festa al poble per donar alguna explicació del castell i donar una mica de color.

 

P1100065 Castell vell

 

 

 

 

 

 

 

En l’origen de Llinars també hi va jugar un paper important aquest castell, conegut com Castell del Far o Castell Vell. Com era normal a l’època, el castell era el centre jurisdiccional d’un territori. Els senyors del castell, vassalls dels Comtes de Barcelona, tenien que entre les seves funcions dictar la llei, imposar càstigs als infractors, cobrar les rendes als pagesos i controlar que la terra fos conreada. El Castell Vell, probablement aixecat, d'entre runes ibèriques i romanes, durant el segle XII pertanyia al llinatge dels Desfar, que van tenir males relacions amb l'església i per aquest motiu, les esglésies de Llinars, Collsabadell i Sanata van ser transferides a la seu de Barcelona, per intervenció directa del Papa.

P1100066 

 

 

 

 

 

 

 

 

He trobat informació que diu que els pagesos de Collsabadell vivien terroritzats, cap el segle XIII, per una sèrie de robatoris comesos als seus masos per Guillem de Sant Vicenç, senyor del castell de Burriac i això em fa pensar que el senyor del Castell Vell no devia tenir prou cura de la protecció que li era obligada de cara a la gent de la seva terra.

 

P1100067 Llinars i el Montseny 

Des de dalt del tot del castell, un cop he saludat a la “princesa” i al “cavaller” que m’hi he trobat, hi ha una àmplia vista de Llinars i del Montseny al seu darrera. Sembla evident la importància d’aquest castell com a punt de control del pas. Just pel costat del Mogent circulava una via romana que permetia la distribució dels productes dels cultius de cereal, vinya i olivera. Encara hi ha un carrer que duu el nom: Via Romana. Això em fa pensar que Hannibal segurament hi devia passar amb els seus elefants durant el seu viatge cap a Roma, en el context de la Segona Guerra Púnica.

 Baixo del castell per l’escala de les obres de consolidació que s’hi ha fet i que el fan agradable de visitar, encara que en quedi molt poc. Al costat hi veig un profund fossat de protecció, excavat a la roca.

P1100069 Can Goita 

 

 

 

 

La baixada es fa quasi bé pel dret, cap avall i desfem tot el desnivell en poca estona. Potser si s’ha de repetir aquesta caminada, d’aquí a un any, el sender que hem anat creant, haurà desaparegut. De mica en mica es va aplanant i passem pel costat de la masia de Can Goita, amb un rellotge de sol a la façana.

 Aviat veiem ja l’autopista i també la via alçada del tren per sobre del pont plau de considerables dimensions. Aquesta és la via moderna de l’alta velocitat, però cal recordar que un dels moments importants per a la vila fou l’arribada del ferrocarril el setembre de 1860, que va suposar un fort impuls de progrés.

 Com a punt històric es pot afegir que a mitjans del segle XV, els Barons van deixar el Castell Vell i es van establir en unes cases al nucli del poble. Això va fer que se salvessin del fort terratrèmol que la nit del 24 de maig de 1448 va destruir la fortalesa. Els senyors feudals van demanar als benestants del poble que els ajudessin a construir un castell nou, a canvi de disculpar-los de pagar durant dues generacions el tribut anomenat d'obres del castell. Un segle després, el 1548, Riambau de Corbera i de Sant Climent, es proposà reedificar les cases que tenia al poble i d’aquí en sorgí el que encara actualment es conegut com a Castell Nou. Es tracta d’un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada, amb pati central, amb elegant galeria i unes defenses angulars als quatre costats que, abans, eren protegides per torrelles, que van ser desmuntades el segle XIX. Sobre la porta principal hi ha l’escut amb cinc corbs dels Corbera.

P1100070 

 

 

 

 

 

 

 

Arribo cap a dos quarts d’una un altre cop al pavelló municipal. Aquí, els organitzadors han preparat un esmorzar de mongetes amb botifarra i pa amb tomàquet. Quasi bé un dinar.

 

El track de gps es pot trobar al següent vincle:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2275255

 Els organitzadors han penjat també la ruta curta (12 km.):

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2078939