Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Gelida Torrent Vallbardina

(Alt Penedès) Excursió feta el 14 de desembre de 2011, amb els amics Josep Camp, Toni Capell i Lluís Willaert. Es tracta d’un recorregut matinal d’una mica més de 12 km; desnivell + 400 -400; unes 4 hores.

Mapa Ruta meu Perfil ruta meu

TAL DIA COM AVUI: el 14 de desembre de 1788 va morir, a Madrid,  Carles III, rei d’Espanya entre el 1759 i el 1788. Durant el seu llarg regnat va afluixar una mica la duresa del règim de Nova Planta, que havia eliminat tots els drets de Catalunya, però reforçà l’orientació centralista de l’administració.

p1100338-gelida  

 

 

 

 

 

 

 

A tres quarts de deu del matí ens trobem tots quatre al davant de l’església, al carrer Major de Gelida. Gelida és una població prou desenvolupada amb quasi 7000 habitants que compta, al centre, amb diversos restaurants: El Cigró d’or, Ca l’Amadeu o Can Terra. Cap el segle XI ja es troba documentada “Gelide”, nom que s’estima que sigui d’origen àrab. El poble està situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès i quasi a tocar amb la del Baix Llobregat. A l’est hi ha el municipi de Castellví de Rosanes, que vam visitar fa un mes en la nostra sortida matinal.

Nosaltres, avui, hem de fer l’excursió per la part més accidentada de Gelida, la de llevant, que es ja a la serra de l’Ordal i per tant coberta de pinedes i que disposa de nombroses fonts. Al peus de Gelida, cap a la vall del riu Anoia, hi ha, en canvi, la plana que s’ha fet servir històricament pels conreus, tot i que ha anat decantant-se cap a la indústria.

p1100339-una-olivera-danys 

 

 

 

 

 

 

Geològicament, l’origen de l’indret per on caminem és del cretaci, tot i que a la part més de llevant les roques són triàsiques i calcàries , amb component d’argila que havien servit per a producció de ciment natural.

 Mirant pels voltants podem veure com la composició arbustiva es nodreix d’argelagues, coscoll, garric i potser algun gingebre, a més dels pins que ens envolten.

 

p1100340 p1100341-font-freda

 

 

p1100348p1100347-mirador-can-voltc3a0 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem al mirador de Can Voltà, que és un indret agradable i amb bones vistes sobre Montserrat. Hi ha, entre els pins, una bonica cabana de pedra seca, amb els seus característics lliris al sostre, que tenien la funció de fixar la terra al dalt i evitar així les filtracions d’aigua.

 

p1100353-vista-de-gelida

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les vistes sobre la vall i el ppoble de Gelida són força aèries.

 

p1100359

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fortalesa situada just al cim d'una muntanya i dominant totalment el seu entorn, està edificat damunt de restes romanes i coves ibèriques. La seva datació més antiga ens porta cap al segle X, en què el castell ja existia. El seu perímetre és un dels més grans dels castells catalans. La seva església (de construcció posterior) és pre romànica i està dedicada a Sant Pere.

Havent arribat, tot el conjunt arquitectònic, a un estat prou ruïnós, ha anat recuperant-se i consolidant·se gràcies al treball de l'Associació d'Amics del Castell que, des del 1965, està duent a terme, constantment, obres de consolidació.

p1100360 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sòlida torre amb merlets que es veu al davant és especialment interessant. Dalt encara es poden endevinar les pedres i maons posats en “opus spicatum”. Aquesta filera tenia la funció de compensar les vibracions del mur en cas d’atac o de terratrèmol i així evitar que els merlets, que eren la part més feble de tota la torre, es desplomessin.

 

Aquest punt fortificat, damunt d’un tossal a la dreta de l’Anoia, va tenir un important paper de control del camí cap a Vilafranca i per tant de la Via Augusta romana. El trobem documentat des del 963 i des del 998 consta que era titularitat dels Cervelló, època en que es van reorganitzar les fortificacions com a conseqüència de la ràtzia d’Almansor a la ciutat de Barcelona, de l’any 985.

 p1100362 

 

 

 

 

 

Més recentment, en la guerra de Felip V contra Catalunya, va ser un dels punt de defensa, però després de la guerra va ser enderrocat en una bona part, per ordre del nou rei. Consta que els darrers senyors, foren el marquès de Cerdanyola i Teresa de Dalmau, fins que l’ajuntament de Gelida, es feu amb la propietat el 1965.

 

Ja tornem a ser al punt que, de pujada, hem pres cap a la dreta. Ara venim de l’esquerra, just al punt on hi ha un espai de lleure, amb plàtans i una font (Font Cantillepa), que és la més coneguda al terme i on s’hi feien (no sé si encara s’hi fan) aplecs.

 

 

 

 p1100366-font-cantillepa 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pocs minuts després ja tornem a ser a la plaça de l’església: hem tancat el cercle definitivament. Anem a canviar-nos les botes i després ens trobem, tots quatre, al restaurant de Can Terra.

 Abans de marxar val a dir que l'1 de novembre del 1924, el Funicular de Gelida féu el seu primer viatge. La direcció d'aquesta important obra va ser encarregada a l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí, l'any 1922, seguint una iniciativa del rector del poble Mn. Jaume Via i de l'alcalde Josep Rosell i Massana, que, degut al cop d'estat de l'any 1923, no va poder inaugurar l'obra. Aprofitant la maquinària del primer funicular del Tibidabo, es va instal·lar sobre un recorregut de 884 metres, per salvar un desnivell de 117 metres, enllaçant l'estació de la RENFE i la zona industrial amb el nucli urbà. Actualment, funciona a diari i ininterrompudament, sent l'únic funicular de Catalunya que la seva activitat va lligada a la vida laboral de les persones. És un dels 6 funiculars que funcionen a Catalunya i un dels 10 que existeixen en tot l'estat espanyol.

 

Si voleu accedir a la ruta per a gps podeu anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2315340