Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sallent, Sant Pere de Serraïma, Santa Maria de Cornet

(Bages) Ruta el 13/10/2019; 14 km; +320 -160; 4,5 hores. Excursió organitzada per C.S.R. Els Xulius amb el següent itinerari: Sallent, Sant Pere de Serraïma, Mas Serrahïma, Serra de la Pineda, Mas de Cornet, Santa Maria de Cornet.   Participants: 44 membres (la majoria de Sant Pere de Ribes) sota el guiatge de Joan Torrents.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 cmapa1159  cperfil1159

 FA ANYS:   L’any 1621 es va bastir el campanar de Santa Maria de Cornet.

DSC03654 Inici a Sallent    Avui hem arribat amb autocar a Sallent. Sallent és un indret de població antiga, com demostra el Poblat Ibèric del Cogulló el qual forma part de la ruta dels ibers. El nom del terme consta documentat de l’any 980. L’antiguitat de la població explica els diversos monuments romànics que hi ha.

DSC03655 Comencem i grafitis 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Hem travessat el poble per tal de sortir pel nord-est, seguint el GR-4. El terme ‘sallent’ generalment relacionat amb salt d’aigua del llatí prové del llatí ‘saliente’ de ‘salire’, amb el significat de saltar. Potser cal explicar que el primer teler mecànic de Catalunya (i això lògicament vol dir de tot l’Estat) va començar a funcionar a les dependències fabrils de la casa Torres, fet que suposà un dels canvis més dràstics tant en la fisonomia com en l'activitat econòmica de Sallent, que estava focalitzada en la multitud de masos que el conformen. El tèxtil va ser el gran motor durant més d’un segle, fins que s'hi va sobreposar l'activitat minera entorn l'explotació de la potassa.

DSC03656 Pujada forta pero pista    Aquesta excursió d’avui segueix un dels trams del Camí de Pastors o de la Transhumància de Sant Pere de Ribes a Núria. Els primers 3 quilòmetres es fan per una pista ample que puja fort un desnivell de 260 metres.

DSC03657 St Pere Serraima    A cap d’una hora de pujar arribem a l’ermita de Sant Pere de Serraïma (o Serrahïma). Etimològicament, segons l’Alcover-Moll, és un compost de “serra-ima”, ‘serra baixa’ , provinent del llatí ‘imus’, amb el significat d’‘inferior’). El mur perimetral que veiem al cantó de ponent ens explica que aquí hi havia un cementiri i per tant vol dir que l’església va ser parròquia. L’església consta documentada el 1021, però segur que és d’origen anterior.

DSC03662 Interior 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   En Joan ha aconseguit la clau (que li han deixat al mas de Serraïma) per obrir el temple i d’aquesta manera el podem visitar. A finals del segle XIX la parròquia va ressorgir amb l’annexió de les esglésies de Sant Martí i de Sant Sadurní; aleshores s’hi van fer moltes obres i el rector que vivia a Sallent passà a viure en una espaiosa rectoria adossada a l’església. Però la seva esplendor no va durar gaire i al final fou suprimida com a parròquia i annexionada a la de Sallent, restant com a ermita rural. El 1981 va ser restaurada pel Forment Arqueològic Excursionista Sallentí, entitat molt activa en la recuperació de patrimoni.

DSC03660 Piscolabis 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després fem un petit piscolabis per seguir caminant. Recordem que a la sortida de Sallent un graffiti deia “La Constitució està caducada”. A mi, el graffiti em fa recordar que ja l’any 2014 (el proper 10 de novembre farà 5 anys), el secretari general del PSOE d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, va dir que “el problema de Catalunya posa de manifest que la Constitució ha caducat”. Va afegir (veure ‘elperiodicoextremadura’) que “No podem donar l’esquena a un problema que afecta a Catalunya i a Espanya, el qual només es resoldrà per la via del diàleg”. Doncs tant el PP com el PSOE no han volgut dialogar i la prova està en les sentències i els empresonaments. En qualsevol cas és una estranya forma de dialogar empresonant els polítics amb els que haurien de parlar, oi?

PHOTO-2019-10-13-18-57-57    També aprofitem el bonic indret per fer una foto de tot el grup; foto que m’ha enviat l’amic Torrents.

DSC03667 Mas Serrama    Seguim la ruta i passem pel costat del Mas Serraïma, que està a prop de l’ermita que hem deixat enrere. L'economia del terme va millorar gràcies a la bonança de finals del segle XVII i principis del XVIII i la pagesia es va enriquir; per això les masies es van reformar i engrandir. El Mas Sanmartí de Serrahïma és una propietat familiar dedicada al conreu de la vinya i a la producció de vi des que es coneix la seva existència documentada l'any 996.

DSC03670 Una pista que no sacaba    Seguim la pista, ample i polsegosa alguns trams, que sembla que no s’acaba, envoltada per camps de conreu i petits turons arbrats: passem pel Serrat de la Pineda.

DSC03671El GR despintat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després de molta estona sense veure cap senyal, aquí ara la tenim en el tronc d’un pi. En qualsevol cas hem de destacar que els senyals de les rutes, al nostre país, són una mica caòtics. D’altra banda i per perspectiva històrica diguem que el 1621, mentre s’aixecava el campanar de Santa Maria de Cornet, feia 23 anys que havia mort Felipe II, rei d’Espanya i de Portugal. Diguem que encara que normalment es parla de “rei d’Espanya”, en segle XVII encara no existia cap títol de “rei d’Espanya” (em sembla que no apareix fins a Isabel II). Era una forma de fer referència al monarca de la península, però Felipe era titular de diversos títols que el feien sobirà de la Corona de Castella, de Navarra i de la Corona d’Aragó (la confederació de Catalunya, Aragó, Mallorca i València), a més de molts altres títols.

Durant el seu regnat, en base a la seva política de guerres de família i de conquesta, la Hisenda Reial es va declarar en bancarrota tres cops (1557, 1575 i 1596). Havia heretat del seu pare un deute de 20 milions de ducats i va deixar al seu successor un deute quintuplicat. Això ens recorda alguna cosa que hagin estat fent els governs aquests últims anys?

 DSC03673 Coll de la Portella descans

 

 

 

 

 

 

 

 

   Arribem al coll de la Portella, un collet planer (quasi no sembla un coll) on una mica d’ombra permet una mica de descans del sol d’avui. Catalunya (i Aragó, València i Mallorca) van quedar parcialment al marge de la crisis financera de Felipe II, ja que es gestionaven per les seves pròpies Constitucions i amb les seves Corts: eren nacions (territoris o estats) independents que compartien monarca amb les altres nacions de la península.

Però Castella ho va patir molt. Els Països Baixos eren principals receptors de la llana castellana però degut al conflicte de Flandes, la ruta de la llana es va tancar i a partir del 1575 els castellans van viure un gran recessió. A més, la crisi de 1590 amb el cost de construir una nova armada va arruïnar les ciutats de Castella i va acabar de fulminar els febles intents d’industrialització que quedaven.

DSC03674 El roure gran    Un gran roure ens avisa que aviat arribarem al gran mas de Cornet. Cornet és un agregat de Sallent des del 1840. El terme de Cornet comprèn una cinquantena de masos i està dividit pels termes de Balsareny, Gaià, Avinyó i Sallent. Dins del terme es troben les capelles de Santa Susanna de l'Abellar, Sant Miquel de Terradet, Santa Fe i l'església de Santa Maria de Cornet.

DSC03675 Mas Cornet    El mas de Cornet, del qual hi ha referències almenys des del segle XIV, tenia gran importància dins del municipi de Cornet, ja que per tradició l'hereu del Mas era l'alcalde de la població. Destaca un petit campanar d’espadanya, que informa de l’existència, a l’interior, d’una capella que avui és l'oratori de la Mare de Déu dels Dolors; antigament era una petita església, tal com expliquen els amics de ‘coneixercatalunya.blogspot.com’.

DSC03677 Sta Ma de Cornet    Des del mas només cal seguir una pista, després de traspassar la carretera, que en direcció nord porta en 1 quilòmetre a l’ermita de Santa Maria de Cornet.

Llegeixo a ‘catalunyamedieval’ que el lloc de Cornet és documentat entre el 987 i el 996, i l'església ho és el 1032 (el 1033 com a parròquia). El segle XVII s'hi feren reformes importants; el 1621 s'hi bastí el campanar, el 1635 les dues capelles més ponentines, i el 1693 la sagristia a l'esquerra de l'absis.

DSC03678 Finestra 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La finestra de l’absis, que lògicament està orientada a llevant (el primer raig sol del dia ha de dirigir-se a l’altar), és de doble esqueixada amb capitells esculpits amb figures animals. La diferencia d'aparell (absis, capçalera i portada de bons carreus, i resta de la nau de carreus petits) fan pensar en una església del segle XI, que el segle XII devia ser ampliada per la capçalera.

DSC03679 Portal repicat    El portal està situat al mur de migdia, protegit per un fris amb escacats. A banda i banda hi ha arquivoltes de secció cilíndrica que descansen sobre una imposta sostinguda per columnes amb grossos capitells decorats amb animals enfrontats. Aquí acabem l’excursió d’avui, tot i que hem de retornar un quilòmetre enrere, fins a la carretera, on haurem de trobar l’autocar.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sallent-sant-pere-de-serraima-santa-maria-de-cornet-42428516

 Una altra excursió circular per Sallent (any 2015): http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/439-sallent-sant-marti-de-serraima-castell-de-sallent-ermita-sant-esteve-de-sallent