Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Colomers, Resclosa, Poblat Sidillà, Sant Romanç de Sidillà

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Empordà) Ruta 1331 el 12/04/2021; 6 km; +51 -51; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Colomers, Rec del Molí, Resclosa de Colomers, Poblat Sidillà, Sant Romanç de Sidillà. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 20.

 

 cmapa1331  cperfil1331

 FA ANYS: L’any 1221 l’església de Sant Romanç consta ja com a parròquia.

DSC01277 01 Colomers Portal Muralla   Inici de l’excursió al poble de Colomers, on s’hi entra per l’antic arc que formava el portal de la muralla. La primera constància de Colomers és de l’any 844 i més endavant, el 1115, consta Colomers com alberg del comte d’Empúries.

DSC01274 02 Colomers Plaa   La major part del nucli antic ens recorda l’edat mitjana, un fet que es repeteix en la majoria dels poble de la comarca. El nom del poble prové del llatí antic ‘Columbarius’ (colomars) i que correspondria al nom d’una antiga cel·la monàstica, segons el “Recull d’etimologies de topònims catalans” (‘xtec.cat’).

DSC01275 03 Esglesia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     L’església de Santa Maria és com sempre el punt central de la població. Les primeres referències documentals a Santa Maria de Colomers daten del segle IX, i l'esmenten com a cel·la depenent del monestir de Sant Medir. Al llarg dels segles X i XI, altres documents en confirmen l'existència i informen del pas a la jurisdicció de Santa Maria d'Amer, on va traslladar-se el cenobi de Sant Medir. Els segles XVI i XVII s'hi feren les obres de fortificació, entre els segles XVII i XVIII es produí una nova intervenció d'importància en què s'hi van afegir les capelles laterals, la sagristia, la portalada i el campanar.

DSC01276 04 Milliari

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al davant de l’església hi ha un antic mil·liari, el qual dóna fe del pas proper de la via romana que venia (i anava) a Empúries. Els mil·liaris de les vies romanes son un testimoni de primer ordre de la important xarxa de carreteres que els romans varen construir arreu del seu imperi. Un mil·liari és un marcador de milles en les carreteres romanes. Una milla romana equival a mil passes, és a dir, uns 1.481 metres actuals.

DSC01280 Zoom des del Pedr   Encara pujo més amunt buscant apropar-me al Pedró, des d’on hi ha una vista extraordinària del massís del Canigó, encara intensament nevat. El Canigó és el pic emblemàtic al sud-est de la Catalunya Nord.

DSC01287 Font    Baixo avall cap a Sant Llenç i, després de passar la carretera deixo a l’esquerra una font amb el seu banc. Aquí ja queda el poble enrere.

DSC01289 Bramador Rec del Mol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Pocs metres més endavant, en direcció sud, passo la passera del Bramador on comença el rec del Molí. Per perspectiva històrica, aquell 1221 l’església de Sant Romanç esdevenia parròquia però també, aquell primer terç del segle XIII, es consolidava la vella aspiració per la conquesta de l’illa de Mallorca, ja que servia de base logística pels pirates provinents del nord d’Àfrica, que amenaçaven amb ràtzies i saquejos a la costa catalana. Tal com consta a l’article de ‘blogs.sapiens.cat’ “el projecte definitiu de conquesta fou aprovat a les Corts de Barcelona de l’any 1228, quan el rei Jaume I va obtenir el vistiplau i el suport financer dels estaments i les ciutats catalanes (els aragonesos no hi van participar) per iniciar l’expedició”.

DSC01295 Cam de Foix

 

 

 

 

 

 

 

 

   La pista, entre camps de conreu, segueix en direcció sud-est uns 800 metres per girar a la dreta on un pal d’informació diu que es va a Foixà. Afegim que aquell primer terç de segle va ser rei de Castella Fernando III (i també ho va ser de Lleó). Castella i Lleó eren dos dels estats (o regnes o nacions) independents a la Península Ibèrica (com ho eren Catalunya, Aragó i Navarra). Va ser qui va signar amb Jaume I el Tractat d’Almirra (signat el 26 de març de 1244) pel qual s’estipulava que les terres a la línia Busot, Biar i La Vila Joiosa, formaven la divisió fronterera en terres per la Corona catalano-aragonesa (al nord), amb les assignades a Castella (al sud).

DSC01302 Ruta Ter per la Presa   S’arriba en pocs metres a la gran Presa de Colomers per sobre del riu Ter. Es tracta d’una presa construïda el 1971 amb grans blocs de formigó, amb vuit pilars i sis grans comportes, que té una llargada d'uns 103 metres, amb uns sis d'altura per sobre el nivell del riu i amb uns vint metres de profunditat. L'embassament té una capacitat d'emmagatzematge de 50.000 m3.

DSC01305 Cam de S Roman i Sidill

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ara la pista seguirà en direcció sud per un entorn arbrat que limita a la nostra dreta amb el bosc de la Planiola i a l’esquerra segueixen els camps fins a la línia amb canyissars i arbres de ribera que informen que allà al darrera hi ha el Ter.

DSC01310 Sant Sebasti   Només cal caminar tranquil·lament uns 300 metres per arribar a las ruïnes de Sant Sebastià. Segons es pot llegir en el rètol informatiu, aquest és el primer vestigi del poblat de Sidillà.

DSC01317 Poblat   Més endavant, a uns 500 metres, hi ha el que queda del conjunt de Sidillà, tot plegat enlairat damunt el turó de roca del Puig Margodell. Es tracta d’un dels monuments històrics més desconeguts, però més importants, del Baix Empordà.

DSC01315 Sepultures

 

 

 

 

 

 

 

   Les excavacions arqueològiques (2012) van posar de manifest l’existència de tombes i enterraments, així com ceràmica abundant dels segles X-XI, però escasses ja a partir del XIII. El conjunt estava, en els seus inicis, envoltat d’estanyols. Avui es troba cobert de sorres i un dens bosc de pins, roures i alzines. El edificis alt medievals es van construir sobre roca viva i probablement reaprofitant els materials d’una anterior vil·la romana. Els canvis del curs del Ter, intensos des del XII fins el XIV, van aportar importants sediments i l’arena va cobrir el poblat. Cal imaginar com els pobladors devien traslladar-se a Sant Llorenç de les Arenes.

DSC01318 Sant Rom   Al costat hi ha l’església, que es va desenterrar parcialment i va necessitar la consolidació de la volta. Etimològicament el nom prové d’un antropònim llatí, probablement Siciliano, que derivaria en Sidilianum i finalment Sidillà.

DSC01320 Interior   L’església està dedicada a Sant Romanç i mostra, a l’interior, un basament propi d’una antiga església de ritus primitiu cristià i que actualment encara conserven les esglésies ortodoxes, on el santuari (amb l’altar) queda separat de la nau dels fidels.

DSC01323 Marxem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Deixo enrere aquest emblemàtic indret per, una mica més endavant, reprendre la pista del Camí de Sant Romanç en direcció contrària, és a dir en direcció nord-oest per tal de retornar cap a la Presa de Colomers.

DSC01326 Cam Sant Roman cap a Foix

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pel camí de Sant Romanç cal pensar en el sant que dóna nom al temple que hem visitat, que també es conegut com Sant Romà, és el sant patró de Lloret de Mar i també el del temple que es troba submergit al Pantà de Sau. El lloc s’esmenta en un testament de l’any 983 i no va ser fins el 1221 quan l’església de Sant Romanç figura com una parròquia.

DSC01328 Sorra i cdols

 

 

 

 

 

 

 

   El terra que trepitgem, amb la sorra i la presència de còdols arrodonits fan evident el procés sedimentari abans esmentat. Ara que es parla a vegades de la demanda d’indult als polítics catalans per temes relacionats amb el referèndum del 1 Octubre 2017, potser convé saber el que escriu un article a ‘civio.es’ fa tres anys, el 24 de març del 2018: “227 indults a condemnats per corrupció des de 1996. Aznar va concedir 139 i Zapatero, 62. Rajoy va sumar 16. La majoria d'ells perdonen condemnats per delictes de prevaricació i malversació”. Deu ser doncs molt millor ser un corrupte que una persona amb un pensament polític que el porta a convocar una consulta pública, que el Gobierno Central no accepta.

DSC01339 Poble i furgo   Una estona després hem tornat a l’esplanada, amb bancs, jocs i aparcament, que hi ha davant del poble de Colomers. Val a dir que darrera del cementiri del poble encara es conserven restes del camí romà d’Empúries que passava per Colomers i que estan datades en el segle II aC.

DSC01337 Poalanca Poal de palanca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Es pot també observar una curiositat poc habitual. Un poal de palanca, conegut aquí com poalanca. Aquesta infraestructura hidràulica, que ja utilitzaven els mesopotamis i els egipcis, ha estat instal·lada al Parc del Ter, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més. La poalanca o ‘shaduf’ és un cigonyal format per dos pals amb els quals es pouava aigua d’un riu reduint l’esforç amb el qual s’havia de vèncer la resistència d’un contrapès que havia de pujar sol un cubell ple d’aigua.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/colomers-rec-del-moli-resclosa-de-colomers-poblat-sidilla-sant-romanc-de-sidilla-70424418

Crònica al cim del Canigó: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/87-canigo-i-llacs