(Garraf) Ruta 1313 el 25/02/2021; 14 km; +260 -260; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Plana Novella, monestir Budista, Fondo Vallgrassa, riera de Carxol, Fondo Gran de Burigues, Corral de Romegosa, Cova Fumada. Participants: Maria G i Miquel. Tipus de sortida: travessa semi circular. Dificultat: fàcil. IBP: 39.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1875 la família Raventós va vendre l'antiga masia Plana Novella a Pere Domenèch, aquest va fer construir el palau que encara existeix.
Hem anat amb el cotxe, per Olivella, fins a Plana Novella. En un dia molt agradable i amb sol (fa dies que tenim unes denses boires humides que tot ho tapen al matí) comencem a caminar des del costat del monestir budista Sakya Tashi Ling.
La vista més maca és des de l’extrem del jardinet que envolta l’estupa (o xorten).
Aquest és el monestir budista Sakya Tashi Ling i si no vaig errat és l’únic a Catalunya. El budisme és una religió no teista pertanyent a la família dhàrmica. Potser cal dir que alguns no la consideren ben bé una religió, pel fet que no té un déu. Buda no és un déu, ni tan sols un messies o un profeta. El budisme no manté que hi hagi un creador de l’Univers como a origen únic de la nostra realitat i els seguidors entenen que el que aprenen és un camí però no sota un concepte dogmàtic.
Seguim pel GR.92-4 que passa precisament pel darrera del Palau Novella i un ametller en flor ens saluda en el camí. Per cert, l’estupa que hem vist és un monument budista de caràcter sagrat generador d’energia positiva i pau. Aquesta estupa, de nom Naymal, representa concretament la ment il·luminada o la consciencia desperta de Buda. Però no em vull allargar més, al final d’aquesta crònica insereixo els vincles a dues excursions anteriors on es parla una mica més del budisme i també una tercera de visita a un monestir a l’Himàlaia (Mustang).
Després de deixar les cases al darrera, seguim la pista cimentada que baixa fins al torrent de Vallgrassa i pugem per l’altra banda; aviat la pista serà de terra. Portem uns 2 quilòmetres i ara gaudim d’una bonica vista del petit nucli de Plana Novella i de la torre del Palau dalt del tot.
En la direcció que anem, hi ha molts torrents, valls i serres. Fa de mal orientar-se, però jo diria que els cims del fons deuen ser Penyes de l’Àliga (544m) i la Pleta Xica (516m).
La pista segueix sent ample i amb terra. És el camí de Begues a Plana Novella. Abans dèiem que va ser l’any 1875 quan la família Raventós va vendre l'antiga masia Plana Novella, juntament amb els masos les Piques i el Corral, a Pere Domenèch i Grau, el qual era natural de l'illa Cristina i resident a Cuba. El nou propietari va fer incloure les seves possessions al benefici de la Llei de Colònies per obtenir l'exempció de l'impost de consum i altres serveis per les famílies que hi haurien d’habitar.
Aquí hi ha uns exemplars d’arboç (“Arbutus unedo”), on l’herba aquesta (que no en conec el nom), que està colonitzant el Garraf, sembla voler eliminar-los. És un arbre de dimensió discreta, de fulla perenne, propi de la mediterrània que floreix a l'hivern. Presenta les fulles grans i llustroses. El fruit és una baia comestible aspra coberta de petites berrugues, que maduren al cap d'un any, quan l'arbre torna a estar en flor. El fruit és comestible i molt agradable, però cal menjar-lo amb moderació ja que pot ser força indigest i provocar mal de cap. També, donat que conté bastant alcohol, pot arribar a produir els mateixos efectes que un excés de beguda.
La pista de Begues segueix endavant i deixem el Puig Servós (410m) a la nostra dreta. Arribem a un aparcament perquè qui vingui en cotxe el pugui deixar. No n’hi ha cap. Tampoc veurem absolutament ningú en tota l’excursió, excepte un ciclista quan estarem tornant a Plana Novella. Als vessant de l’esquerra de l’aparcament hi ha grans blocs de roques que baixen de les Penyes Roges que tenim en aquest costat. Ara estem entrant a la riera del Carxol.
Hem abandonat la pista i seguim el sender a tocar la riera. Pel camí és magnífic gaudir del silenci i del flaire aromàtic del romaní en flor. El romaní, també conegut com romer (“Rosmarinus officinalis”), és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En les seves fulles, el romaní posseeix glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i intensa olor. Els lingüistes actualment interpreten que el nom prové de "ros" i “marinus”; “ros” provindria del grec ‘rhops’ (amb el significat de ‘matissar’), i “marinus” de ‘myrrhinos’, que significa ‘aromàtic’. En canvi, la paraula “romaní” referida a l’idioma derivaria de la forma femenina del llatí romanó i per tant faria “romaní”. Representa la llengua dels ‘roma’ (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l'Índia.
El turó d’Els Solius (533m), als peus del qual ens dirigim, on hi ha el mas enrunat Burigues. Per perspectiva històrica cal afegir que aquell 1875 estava encara molt activa la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El pretendent Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc i Catalunya on disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. Un dels motius que va empènyer Catalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restitució dels Furs catalans i la restauració de la Generalitat de Catalunya abolits el 1714 per Felip V.
 |
 |
Hi ha alguns exemplars de ginebró, amb els seus bonics fruits. El ginebre comú, o simplement ginebró (“Juniperus communis”) és un arbust dioic (és a dir que existeixen plantes mascle i femelles) que pot arribar a més de 6 metres d’alt. Les fulles són punxants, fines, perennes, de color verd grisenc i els fruits triguen aproximadament dos anys a madurar i són de color verdós al principi i negre-blavós en passar del temps. De fa segles s’utilitza com a planta medicinal i per a l’obtenció d’una beguda alcohòlica: la ginebra.
Portem uns 7 quilòmetres (estem a 357 metres) i els pins ens tapen Els Solius que el tenim al damunt. Aquí hi la pista de Begues un altre cop i de cara hi ha el Fondo Gran de les Burigues. Pel fondo gran, que puja en direcció nord-oest hi ha les poques restes que queden del mas de Les Burigues. Seguim a l’esquerra i més endavant deixem a la nostra dreta el Corral d’en Romagosa. Seguim endavant.
A la cruïlla de les Burigues, hem girat en direcció sud-oest per la pista (de terra) que ens porta a Plana Novella de tornada. Com que caminem a més altura que abans, veiem a sota nostra la riera del Carxol i també algun tram del caminet que hem fet una estona abans.
Passem pel costat d’uns forats que formen unes coves. Imagino, però no en tinc la seguretat, que es coneix com Cova Fumada; de fet he trobat informació de cavitats als magnífics treballs de ‘cavitatsdecatalunya.blogspot.com’ i per la descripció que fa de la Cova Fumada, no crec que sigui aquesta.
Passem per l’altra banda d’una bona filera d’arnes. L’arna, o caixa d’abelles es coneix també com rusc o casera. Per tant tenim un abellar, que és el conjunt de ruscs, que se sol situar en una zona ben proveïda de plantes mel·líferes, amb aigua a prop, a recer del vent i cara a llevant.
Finalment i després de passada la riera de Jafre, una mica més endavant i pujant trobem el senyal del GR un altre cop. Ja estem acabant. Parlant d’història, l’any 1975 (100 anys després de la Tercera Carlinada) estàvem en el que es diu “Transició” i el novembre de 1976 les Corts franquistes van aprovar la Llei de la Reforma Política. El resultat de la Constitució posterior, amb els anys, s’ha anat fent evident: a Catalunya el 2017 es va prohibir fer un referèndum (que se suposa que es un dels elements més democràtics que hi ha) i amb els problemes actual de la monarquia s’ha fet evident que això que la Constitució declari inviolable el Rei, el posa per sobre de tots els altres ciutadans i cada cop hi ha més escrits crítics. Qui defensa la monarquia són els conservadors i la gent de dretes.
El dia s’ha tapat una mica ja fa estona, però tot i amb això encara es pot veure bé el monestir que, ara, han obert i per tant podem fer la foto des de l’entrada. Per concloure el tema del Rei, a un article a ‘bbc.com’, del 2012, es diu que el catedràtic de Dret Constitucional Antonio Torres opina que el Rei no ha de respondre judicialment per cap acte, sigui de la naturalesa que sigui. Cecília Guzman, escrivia el 2011 (‘elplural.com’): “... Aquesta situació de gran privilegi en favor del rei és de el tot vetusta. Només encaixa en el format institucional de les monarquies absolutes... Però el Príncep (el 2011 encara no era el rei Felipe VI) hauria d'anar molt més lluny. Hauria modificar tot allò que grinyola en una Monarquia constitucional i parlamentària. Privilegis amb gust del passat, ni un.
Per si t’interessa: dues antigues excursions al monestir de Plana Novella:
(2011) http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/68-garraf-poble-a-plana-novella
(2013) http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/242-jafra-a-plana-novella
(2017) I el monestir Chungsi, dins d’una cova, a l’Himàlaia http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/588-mustang-samar-chungsi-cave-syanboche-geling
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/plana-novella-riera-carxol-burigues-cova-fumada-66558407