(Garraf) Ruta el 19/10/2013; 6,5 km; +160 -160; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Jafra, Plana Novella, Palau novella, budistes Garraf. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA 40 ANYS: El 22 d’octubre de 1973 va morir a Puerto Rico Pau Casals; gran violoncel·lista i compositor català. Va viure a l’estranger la major part de la vida per la seva implicació a favor de la pau i contra el feixisme. El 1971 va compondre l’Himne a les Nacions Unides i el 24 d’octubre d’aquell any el va dirigir a la seu de l’ONU, on va pronunciar la frase “I am a catalan”.
Per començar aquesta excursió cal agafar una pista que surt al final del polígon comercial del Camí de la Fita, a Sitges. Està senyalitzat amb pintures de GR i es tracta d’una pista en bon pas per cotxes i amb trams molt amples. En arribar a l’antic lloc de Jafra, hi ha un espai preparat per aparcament, on cal deixar el cotxe. Si qui vol fer aquesta excursió vol començar des del Camí de la Fita, a Sitges, caldrà caminar uns 6 km fins a Jafra, o potser una mica més.
Jafra és un lloc actualment deshabitat del Parc Natural del Garraf i pertany al terme municipal d’Olivella. Estem a 189 metres i podem observar les restes de la casa del baró de Jafra, la dels masovers i la de l’església de Santa Maria de Jafra, tot en molt mal estat i que costa d’identificar. Hi ha documentació que parla del lloc el 1305, fent referència al rector. El 1143, Ramon Guillem fa donació del lloc al seu fill Pere i el 1332 s’esmenta el “castell de Jafre”. Respecte del municipi del Baix Empordà del mateix nom , Joan Coromines ho considera un topònim d’origen àrab. S’ha trobat escrit com a Jafare, Jaffare i Jafero. El segle XVII els barons de Jafra van decidir donar un nou impuls i van designar batlle a Francesc Mercer (1663) i van promocionar el cultiu de vinya, però amb la plaga de la fil·loxera (cap el 1879 i 1880) les terres van quedar abandonades i va ser declivi definitiu del poblat. S’explica que, el 1714, el qui era baró de Jafra i que tenia casa a Barcelona, va acollir ferit Rafael de Casanova, mentre les tropes de Felip V el cercaven.
La pista va girant, pujant amb suavitat, en direcció nord-est. A l’esquerra tenim el Fondo de Mas Llorenç i la masia del mateix nom la veiem més enllà, entre pins. La nostra caminada d’avui és un excursió senzilla i curta que ens ha de portar fins a Plana Novella, amb l’objectiu de visitar el palau Novella i veure el lloc on s’hi ha situat un monestir budista. El budisme no és ben bé una religió sinó una manera d’entendre la vida, tot i que una part dels seguidors viuen en monestirs, com ho farien els monjos del cristianisme. La diferència fonamental és que el budisme no disposa d’un déu. Buda no és un déu, sinó un humà que ha arribat a la perfecció a través de la meditació i de l’acceptació d’un pensament dirigit cap a la justícia i la proposta d’increment de la pau i la felicitat.
Durant quinze minuts, girem cap a llevant, entre els turons Baldiri i Puig Llorenç. Lluny ja veiem les cases de la urbanització de Plana Novella. El budisme té un missatge important: l’home és responsable de sí mateix, no hi ha un déu que li digui què està bé i què està malament i fins i tot li accepta la guerra o matar a l’enemic (com, en els anys, han proposat les treus religions monoteistes). Buda va ser l’únic gran mestre religiós que no es va declarar una altra cosa que un esser humà i que no pretenia ser el representant de cap déu invisible. L’home és responsable de la seva pròpia dignitat i d’actuar correctament amb respecte i tolerància cap els demès.
La pista no té desviacions i per tant no té pèrdua. Des d’aquí es veu l’extensió del Garraf, molt més gran del que es pot pensar qui mai no hi ha entrat i només ha vista la seva façana marítima des de la carretera de les Costes del Garraf. Estem en un massís calcari amb pins i vegetació arbustiva com el cirerer d’arboç, el llentiscle i el garric. El més important és el margalló (chamaerops humilis), planta protegida que no s’ha de tocar, que forma part de la família de les palmeres. Al Garraf n’està ple i són els exemplars més septentrionals d’Europa. És una planta del litoral i del prelitoral i no es pot trobar a les terres de l’interior. Està protegit perquè havia estat utilitzat pel Nadal i això va provocar un fort retrocés de l’espècie. Els dàtils que produeix són comestibles, tot i que són d’un gust dolç i agra. Al País València se’ls anomena “pa de rabossa”, ja que es deia que formaven part de l’alimentació de les guineus.
Mentre ens anem apropant a Plana Novella es veu clarament el palauet Novella i part del conjunt d’edificacions que formaven part del conjunt construït per Pere Domènech i Grau. Pere Domènech, d’origen sitgetà, va ser un “americano” que va tornar de fer fortuna per les colònies espanyoles. Va decidir construir aquest palau al lloc que havia estat la masia Novella i també les edificacions necessàries per tal de posar en marxa una colònia agrària. Va ser declarat colònia agrícola per Alfons XII, l’any 1885. Les obres van finalitzar el 1890 i va començar l’activitat que va durar ben poc ja que va coincidir amb l’extensió terrible de la fil·loxera i els propietaris es van arruïnar i van haver d’abandonar el palau i totes les instal·lacions quatre anys abans del canvi de segle.
Al davant del palau els budistes hi han construit un “shorten” o estupa. Una estupa és un monument budista de caràcter sagrat generador d’energia positiva i pau. Aquesta estupa, de nom Naymal, representa concretament la ment il·luminada o la consciencia desperta de Buda. El monestir budista del Garraf, Sakya Tashi Ling, també realitza diverses activitats dedicades bàsicament a la relaxació i a la meditació.
A l’entrada de la casa hi ha dos medallons amb les imatges de Pere Domènech i la seva dona Maria de Vilanova. El palau ha estat restaurat pels monjos, però es mantenen diversos salons per tal de poder imaginar com vivien els propietaris. Tanmateix hi ha un petit museu d’objectes budistes a la planta baixa. Els monjos també han restaurat la capella, que havia arribat a molt mal estat i actualment força ben arreglada. Encara és possible observar l’organització de la colònia: les cotxeres, els cellers, la capella i la casa palauet, així com també, una mica més apartat, a ponent del palau, les edificacions on hi havia les vivendes dels treballadors que, actualment, han estat restaurades i són les que realment formen el “monestir” dels budistes i la seva residència.
Pels altaveus surten els mantres que canten els monjos. El mantra més important és el conegut senzillament com a “Om”. És el que reprodueixen les pedres dels camins per l’Himàlaia o les banderes d’oracions. “Om-ma-ni-pad-me-hum”. Una lletania incansable i mil·lenària que acompanya la visió de la vida dels budistes de segle en segle. Representa la paraula i l’esperit pur d’un buda, és a dir aquell que ha aconseguit l’estat espiritual perfecte, el coneixement superior i la il·luminació personal més elevada. Literalment significa: jo saludo a la Joia de la Flor de Loto. Segons Patrul Rimpoche, el mantra Om Ma Ni Pad Me Hum conté l’ensenyament total. Quan es diu la primera síl·laba “Om” t’ajuda a la practica de la generositat. “Ma” es refereix a la ètica pura i “Ni” vol dir la tolerància i la paciència. La síl·laba “Pad” va dirigida a la perseverança i “Me” té per objectiu la perfecció en la pràctica de la concentració. La sexta i última síl·laba “Hum” ajuda a la pràctica de la saviesa.
Com puc veure, una estupa és una edificació semicircular, encara que aquesta que tenim al davant és senzilla i no té res a veure a la que recordo molt bé, la de Bodanath, a Katmandú (Nepal). Una cúpula que s’aguanta sobre una base, que és massissa i que es va anar omplint de terra i sorra de molts llocs sagrats de la Terra, d’aigua de rius i mars i de papers i “katas” amb oracions budistes. Per sobre de la cúpula semiesfèrica es poden veure els tretze esglaons que corresponen als tretze nivells del coneixement. Per sobre, hi ha la base quadrangular, que té pintats els ulls de Buda en cada cara i el signe de la unitat divina. Finalment a la coronació de la torre hi ha una petita cúpula que significa l’aigua, una espiral que simbolitza el foc, una mena de para-sol en representació de l’aire i, finalment, l’agulla que simbolitza el firmament. Aquesta descripció és la de Bodanath, la present té una estructura sembla però molt més petita i amb alguna variació en la disposició dels seus nivells.
Finalment, donem la volta i tornem un altre cop a Jafra per donar per acabada l’excursió.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5471189