Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vacarisses, Coll de l’Orpina, Sant Salvador de les Espases

(Vallès Occidental) Ruta el 2/10/2019; 9 km; +305 -305; 5 hores.   Excursió organitzada per Caminants Barcelona amb el següent itinerari: Vacarisses, Obaga de Torrella, Coll de Bram, Pedra de la Bossa, Coll de l’Opina, castell de les Espases, Sant Salvador de les Espases.  Participants: Un grup de 27 membres.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (algun punt pot ser difícil; veure Notes al final).

 amapa1154  aperfil11154

   FA ANYS:   L’any 1702 Josep Amat, senyor del castell, va rebre el títol de marqués de Castellbell.

DSC03564 Inici    Comencem la trobada a l’aparcament del restaurant de La Granja de Vacarisses. Vacarisses es troba en un territori accidentat i molt escàs de fonts abundoses i per això el conreu és bàsicament de secà.

DSC03566 Amunt    La ruta passa per sota de l’autovia de Manresa i segueix quasi recte en direcció a ponent per una pista molt còmoda de caminar.

DSC03567 Pas del Cam Velll    El dia és molt agradable i arribem al replà que es forma al Coll del Camí Vell. A partir d’aquí la pista es fa camí i l’entorn es torna més de muntanya. Per aquí passava antigament el camí que anava d’Olesa a Vacarisses. A l’esquerra tenim la carena de la Torrella; a la tornada farem el camí per l’altra vessant d’aquesta carena.

DSC03569 Passant la Pedra de la Bossa 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Arribem, quan portem caminats uns 2,6 quilòmetres, a un pas molt estret i bonic al costat d’un gran bloc de roca conegut com la ‘Pedra de la Bossa’. Estem uns metres més endavant del Coll de l’Orpina que, de fet, és el punt més alt de la sortida d’avui. La Pedra de la Bossa rep aquest curiós nom pel fet que sent el pas de viatgers molt estret i sense fugida, aquí esperaven els lladres aquells que duien la bossa massa plena.

DSC03571 Sant Bernat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un petit replà enclavat en un aflorament de roca conté aquesta imatge de Sant Bernat Menton, que és el patró dels excursionistes i dels alpinistes. Així que toca saludar adequadament el qui ens protegeix. Sant Bernat Menton va néixer a l'Alta Savoia l'any 923. Va rebutjar el matrimoni arreglat pel seu pare i va esdevenir canonge regular agustí a Aosta. Va dedicar la seva vida a predicar el cristianisme entre els habitants de les valls dels Alps. Diu la llegenda que va rebre l'encàrrec d'obrir un pas al Mons Jovis, o muntanya de Júpiter, i que per aconseguir-ho va lluitar amb el diable a qui va llançar muntanya avall.

DSC03572 Montserrat    El camí guanya vistes i se’ns presenta el massís de Montserrat que, com que la veiem des de llevant, ens queda alineat i el que veiem és precisament tel seu estret vessant oriental, on hi ha el monestir i la part inferior del Torrent de Santa Maria.

DSC03575 Les Espases 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El sender gira una mica. Tenim a l’esquerra les Roques de l’Afrau i al davant el nostre punxegut objectiu, Les Espases. Sembla que ‘afrau’ prové del llatí ‘fragum’ amb el significat de ‘trencar, país trencat, congost,...’. Dèiem que el 1702 Josep Amat i Planella va rebre el títol de marquès. Qui li va oferir? Doncs Felipe V. Això va ser conseqüència de l’intent (que, en part, li va sortir bé al monarca) d’apropar-se alguns membres de la noblesa catalana; per la qual cosa va repartir uns quants títols. Així mirava de llimar les tensions que s’havien produït. Les tensions amb el rei Felipe V de Castalla eren conseqüència de la situació tibant que es va produir el 1701 quan el monarca va convocar Corts catalanes per jurar les Constitucions. Aquelles tensions eren conseqüència de l’estil absolutista del nou monarca, el qual pretenia modificar algunes de les formes i tradicions de la formació de les Corts catalanes. El francès Felipe V va començar malament el seu paper preeminent.

DSC03576 Cam de la burreta    Cal pujar pel cordal de les Espases; però és un camí molt ben fet i còmode que es puja sense cap mena de problema. És conegut com el Camí de la Burreta, perquè quan hi havia la burreta, que portava càrrega a l’ermita, passava per aquí.

DSC03579 Interior ermita 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   L’ermita construïda en un espai quasi penjat està formada per la petita església, a sota; al seu damunt hi ha el refugi, que és l’habitacle que havia estat de l’ermità.

Per cert, al castell de Vacarisses hi nasqué un fill de l’Amat, de nom Manuel, el qual va aconseguir, per mèrits de guerra, ser tinent general de l'exèrcit i més tard governador de Xile i virrei del Perú. Essent virrei del Perú, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal.

DSC03581 Interior refugi   Després cal traspassar l’espai del refugi i poder sortir per la porta de l’altra banda. Així és possible pujar al mirador que encara hi ha més amunt.

DSC03584 Cim i mirador    Doncs ja hem fet el cim. És un magnífic mirador, tot i que tenim altures superiors als nostres voltants.

DSC03585 Cirerer darb 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ja de tornada podem menjar alguna cirereta d’arboç; és el moment. L'arboç (“Arbutus unedo”) és un arbrissó de creixement lent que en poques oportunitats supera els 5 metres d'alçada, encara que jo n’he vist de molt alts. Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors són les més madures, a punt de caure de la branca o quan ja han caigut. En aquest estat poden contenir fins a un 0,5% d'alcohol, que difícilment justifica la fama que tenen d'emborratxar i produir mal de cap. Fermentades, són la base d'algunes begudes alcohòliques. El nom unedo ve del llatí ‘unum edo’, que vol dir ”en menjo només un” i fa referència a la creença que menjar més d'una cirera d'arboç no era bo per a la salut (com explica ‘ichn2.iec.cat’).

DSC03586 Desviament     Quan arribem un altre cop al Coll de Bram, una mica abans de la Pedra de la Bossa, ara prenem un camí que va per la dreta. Aquest camí segueix el vessant oriental de la Carena de Torrella. Cal anar en compte perquè en alguns moments es bifurca i es creua amb altres camins. Arriba al filat que tanca l’autovia i comença a pujar a l’esquerra, tot i que no és gaire clar i cal anar tantejant i decidint la millor manera d’enfilar amunt.

DSC03587 Pujada 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   En aquest punt de la fotografia és on hi ha la dificultat. Estem prop del km 8 de la sortida i hem d’ascendir només uns 50 o 60 metres en una distancia curta d’uns 100 metres. La dificultat és que la cinglera aquí està molt erosionada i no hi ha arbres per agafar-se, per tant rellisca i la pujada es fa complicada segons les condicions físiques dels excursionistes. Aquí, mentre uns han tirat amunt, altres han fet l’ascens amb més lentitud i esforç. Al final, però, tots arribem al restaurant per fer una cervesa fresca i dinar. Per cert, el Manuel Amat al que ens referíem abans és el mateix que va fer construir el conegut com a Palau de la Virreina, a les Rambles de Barcelona.

NOTA 1: No és recomanable seguir la ruta circular en cas de pluja o fang, ja que l’ascensió del tram final podria ser delicada.

NOTA 2: Evitar fer l’excursió seguint el sentit horari, ja que es trobaria el desnivell vertical que hem esmentat en sentit de baixada.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vacarisses-coll-de-lorpina-sant-salvador-de-les-espases-41964072

 Crònica de la ruta d’Olesa de Montserrat a Sant Salvador de les Espases: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-llobregat/264-olesa-a-st-salvador-de-les-espases

 Del Palau de la Virreina, hi ha una breu explicació a la crònica: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/barcelones/750-barcelona-ruta-urbana-rambles