Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Traiguera, serra de Sant Pere, ermita de sant Pere, serra del Solà

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Maestrat) Ruta 1393 el 6/12/2021; 12km m+475 m-475, 5hrs.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Traiguera, cim de Sant Pere, ermita de sant Pere, Assegador del Boveral, serra del Solà.   Participants: Titin, Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (Terreny molt pedregós). IBP: 55.

 cmapa1393  cperfil1393

FA ANYS: L’any 1411 es van celebrar les Corts Valencianes a Traiguera.

DSC04701 Traiguera

 

 

 

 

 

 

 

        Comencem l’excursió al poble de Traiguera. Estem a la comarca del Baix Maestrat, dins del País Valencià, territori fronterer amb la comarca catalana, al nord, del Montsià. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240; gent que provenia probablement de Catalunya. Després de la dominació musulmana i formant part de la batllia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i del de Montesa des del 1319. La llengua predominat és el valencià, o català.

DSC04702 Portal esglsiaPassem pel costat de l’església de l’Assumpció de Maria, que fa de molt mal fotografiar pels carrers estrets que hi ha. L’església, en el format actual, està datada el 1622.

DSC04703 Barranc de la Font

 

 

 

 

 

 

 

 

   Deixem el poble, en direcció nord-oest, passant per la llera pedregosa del barranc de La Font. Cal destacar que la denominació de Maestrat (o ‘Maestrazgo’ donada a terres del Regne d'Aragó) no és exacta històricament, ja que el Maestrat històric només va estar circumscrit al Regne de València, i quedà molt clarament delimitat quan el 1314 va dissoldre's l'orde del Temple, per formar-se l'orde valencià de Santa Maria de Montesa. Aquesta confusió va donar-se arran de les guerres carlines, i especialment a finals del segle XIX, quan s'inclouen erròniament, per part de cronistes castellans, dins del Maestrat, territoris pertanyents a altres comarques valencianes (com els Ports de Morella) o altres aragoneses.

DSC04711 Gran olivera bessona

 

 

 

 

 

 

 

 

       La pista de terra segueix per entre camps d’oliveres, algunes de considerable diàmetre com aquesta que sembla formada per dos troncs. El nom de Traiguera, segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. La traiguera és una planta gramínia semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.

DSC04712 Cabana de pedra seca

 

 

 

 

 

 

 

 

   Caminem en direcció ponent i, com cal esperar en entorns rurals, les cabanes de pedra seca són imprescindibles pels pagesos que treballen el camp. Diguem que l'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters.

DSC04715 Via Augusta miliari

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         Hem fet uns 2,5 quilòmetres i trobem una moderna columna que ens recorda que per aquí hi passava la Via Augusta i és que la història de Traiguera es remunta a l'època ibera, però la romanització va ser molt intensa, ja que per aquestes terres passava aquella important via romana.

DSC04722 Serra amunt   La pista és, ara, un camí molt pedregós que puja sense parar. És el camí de Sant Pere; la serra es veu amunt, fins allà heurem de pujar.

DSC04721 Traiguera Ens parem un moment i mirem la vall que van quedant enrere i al poble de Traiguera. En l'edat mitjana Traiguera va continuar sent una localitat important, com ho demostra que el 1411 s'hi celebraren una part de les Corts Valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves corts el 1421 i el 1429.

DSC04723 Cam costerut

 

 

 

 

 

   Algun tram anima la pujada, la fa més dreta i cal pujar per blocs de roca calcària. Aquestes Corts a les que ens referíem, constaten el règim de Constitucions pròpies i d’independència de València. Des del naixement de València, després de la conquesta de Jaume I, el territori va passar a ser un regne i el sistema de funcionament s’organitza a semblança del que ja existia de Catalunya. Jurídicament València va ser una nació independent fins el segle XVIII, quan el monarca Felipe V, gens estimat va decretar la liquidació de les Constitucions i les institucions pròpies, cosa que no podia fer per haver jurat respectar-les. Hi ha autors, com Manubens, que reclamen que els Països Catalans no han de reclamar cap referèndum sinó la Devolució dels seus drets històrics, arrabassats per Felipe V (‘devolució,cat’).

DSC04724 Punt geodssic   Finalment arribem dalt de la serra, on hi ha un vèrtex geodèsic. Hem fet ja 4 quilòmetres i estem a 528 metres d’altitud. Aquí s’acaba la pujada: som dalt de la serra de Sant Pere.

DSC04725 Els Ports i Canet lo Roig   Mirant a l’oest, tenim la gran plana que ens separa dels Ports. Al mig el conjunt de cases blanques de Canet lo Roig. Amb la romanització es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, van aprendre dels romans noves tècniques agrícoles i altres sistemes de producció (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc.) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones fèrtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia més capaç.

DSC04726 Trep pulvurent

 

 

 

 

 

 

 

   Una planta de fulles grosses destaca entre roques, és un trepó pulvurent (“Verbascum pulverulentum”). El gènere conté altres espècies, totes de port semblant i sovint als mateixos ambients. Cal posar atenció a la forma de les fulles per distingir-les; el trepó pulvurent es reconeix pel dens toment que cobreix tota la planta i que es desprèn fàcilment en borra quan es toca. Espero haver-ho encertat, ja que no en soc expert.

DSC04729 Sant Pere   Cal fer una volta curta en direcció a sud fins a un altre punt de la serra, on destaca la resta d’una construcció que sembla estar observant atentament la vall de Traiguera. Es tracta de les restes de l’ermita de Sant Pere. El seu origen és molt antic, ja que es va autoritzar la seva construcció als Jurats de Traiguera el 8 de març de 1369, segons consta en un document signat a Almassora pel bisbe de Tortosa. Al principi va ser posada sota l'advocació conjunta dels sants Pere, Alejo i Honorat. El conjunt estava format per diverses dependències, que incloïen a banda de l'ermita un aljub o pou i l'habitatge de l'ermità (‘excursions-montsia.webnode.es’).

DSC04730 Cova sant Pere   Al costat un forat, amb unes escales clavades a la roca, és la Cova de Sant Pere.

DSC04731 realment un avenc

 

 

 

 

 

 

   És possible baixar una mica (però no es recomana a gent inexperta). L'única sala que constitueix la cavitat té unes dimensions d'uns 22 x 10 metres. La profunditat màxima és de 7 metres. En un racó ascendent hi ha una galeria paredada amb grans còdols, pedruscall, algun tros de rajola i morter. Té un alt d'1'13 metres per 2'40 d'ample . Una impressió, que avala algun detall, és que era l'accés primitiu de la cavitat, clausurat en algun moment dels dos usos d'ella, el religiós o el militar.

DSC04732 Al fons Vinars   La vista a l’est permet veure fins al mar, a Vinaròs.

DSC04733 El Montsi   A nord-est tenim la serra del Montsià.

DSC04734 Malrub

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una altra planta de fulles molt boniques que em crida l’atenció; és un malrubí, (“Marrubium vulgare”) també conegut com marrubí o malrèbol. A causa de les propietats antitussígenes, el marrubí s'inclou com a ingredient en alguns xarops contra la tos.

DSC04739 Mols Xert i Turmell   Mirant un altre cop a ponent, es pot veure la Mola de Xert i la punta del Turmell. Les moles són el resultat de l’erosió diferencial entre els materials més durs, com les calcàries, i els més tous com les margues; en aquest cas formen una alineació muntanyosa a l’esquerra de la foto. La serra del Turmell s'estén al llarg de més de 20 km entre la conca del riu Morella (oest) i la del riu Cervol a l'est; els seus dos pics principals, el Turmell (1276 m), situat al centre del cordal, i el Tossal Gros (1255 m), a ponent, suporten sengles vèrtexs geodèsics.

DSC04740 Queda una llarga serra   Ara cal seguir en direcció nord-est, seguint tota la serra pel seu fil. El sender s’endevina fins molt enllà.

DSC04742 Trossos estalactites

 

 

 

 

 

 

   Sender molt pedregós amb restes de estalactites o de formacions fetes per la calç i l’aigua probablement en trams subterranis que posteriorment van ser erosionats i han quedat a la superfície. Per cert, abans parlàvem de referèndum. A Catalunya es va fer el del 1 d’octubre del 2017, que va acabar com va acabar. Uns dies després, la presidenta d'Eurocop, que representa mig milió d'agents de Policia de tot Europa, va lamentar que l'actuació policial espanyola durant la celebració del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional, va donar lloc a una gran pèrdua de confiança i que ara resultarà més difícil convèncer els ciutadans que els agents estan per salvaguardar els seus drets (‘elconfidencial.com’).

DSC04748 Un altre avenc Són 3,5 quilòmetres fins al final de la serra. Cal anar en compte i girar, a la dreta, on hi ha una fita de grans pedres. S’ha fet llarga la ruta, inacabable. Hi trobem un altre avenc, aquest molt més estret.

DSC04747 Tamb amb escales

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Però tot i que és molt estret també conté diverses grapes de ferro clavades per permetre l’accés dels espeleòlegs. Ja només ens queda anar seguint al sud per tornar a Traiguera.

DSC04750 Portalet i muralles   Finalment tornem a estar a Traiguera i, aquest cop, passem pel Portalet de la muralla medieval. Aquí s’acaba una excursió amb grans vistes panoràmiques.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/traiguera-serra-de-sant-pere-ermita-de-sant-pere-serra-del-sola-90443561

Una altra crònica; aquesta dedicada a la serra de Montsià: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/montsia/1015-la-rapita-coco-de-jordi-font-del-bugar-mataredona-la-foradada