(Capcir, Alta Cerdanya) Ruta 1512 el 2/08/2023; 6,4 km; +100 -100; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Llac de les Bulloses a l’estany de la Pradella. Participants: J Camp i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La vinculació amb Catalunya del Capcir prové del segle IX.
Deixem el cotxe aparcat a l’aparcament proper al Pla de Barrès i pugem dalt d’un dels busos que fan el servei, a l‘estiu, entre aquest aparcament i la presa del llac de la Bollosa (o Bulloses).
Avui trobo que hi ha molta gent. Els busos pugen de dos en dos i porten cada cop 100 persones. Estem en territori del Capcir, un altiplà situat a 1.500 metres de mitjana que fa de lligam entre l'alta vall de l'Aude i la Cerdanya. El Capcir fou conegut durant el segle IX amb el nom de la Muntanya d'Aude (per tal com forma part de l'alta conca de l'Aude) i pertanyia inicialment al Comtat de Rasès, al sud del qual es troba, com també hi pertanyia, la Fenolleda, el Donasà o el País de Salt (‘wikipedia’).
Una foto de la presa de la Bollosa i al fons l’hotel Bones Hores. Per la seva geografia, la seva adscripció inicial fou el territori llenguadocià, si no hagués estat per un fet històric que tingué lloc pels voltants de l'any 870, quan va passar a formar part del domini de la casa comtal d'Urgell-Cerdanya. El territori era regit pel comte Berà, establert al Conflent, el qual va regir també el comtat de Barcelona des de la seva conquesta el 801 fins el 820. Durant el darrer quart del segle IX sembla que el governaren conjuntament els comtes Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós», Miró el Vell, germà seu, i Oliba II i Acfred I, tots els quals s'aplegaren el 873 en la consagració de l'església de Formiguera. El català del Capcir (capcinès) presenta certs trets peculiars que, segons alguns estudiosos, podrien representar l'estat del català septentrional arcaic i que el diferencien bastant de l'estàndard català i també dels parlars rossellonesos. El capcinès presenta un caràcter ben clar de transició cap a l'occità dels pobles veïns més al nord, especialment pel que fa a la fonètica.
Si per fer la Volta als Llacs vàrem dirigir-nos al nord, avui farem una ruta en direcció al sud fins a l’estany de La Pradella. Comencem per tant de cara a una plana per on hi ha una pista ampla en descens suau.
El rètol és clar i fàcil d’entendre; anem en direcció al bucle de la Pradella i també al telecadira de La Calma, un telecadira que permet pujar al Pla de la Calma dins l’estació d’esquí de Font Romeu.
Hem baixat 90 metres de desnivell i l’entorn s’aplana en la cubeta que conté l’estany. Aquí al costat a l’esquerra ja veiem la cabana refugi de la Pradella.
L’estany de La Pradella presenta una forma irregular amb una península que s’hi endinsa. Vista des del punt on ara estem sembla com si fossin dos llacs, però ara seguirem aquesta petita península fins a dalt.
Mentre ens hi enfilem trobem diverses mates de la bonica, però perillosa, tora blava (“Aconitum napellus”) o matallops. La substància (l’acònit) de la tora blava, aquest passat mes de juny, va enverinar un senderista al Ripollès; l’home, que va menjar la planta letal, va trucar al 112 i els Bombers el van poder salvar enduent-se’l amb helicòpter. Va ser el mateix senderista, un home rus, qui va trucar al 112; amb prou feines es podia moure, gairebé no tenia pols i se li veia un color blavós a les extremitats. L’home portava un grapat de tora a la mà. Aquesta substància assassina, que els indis ja utilitzaven fa 3.600 anys per untar les fletxes perquè fossin més mortíferes, prové d’una planta d’una bellesa extraordinària i molt abundosa a zones muntanyoses de Catalunya: la tora blava. Abunda a les pastures però el bestiar, savi i instintiu, no se la menja.
La vista des de dalt és molt agradable i és el lloc adequat per aturar-se, menjar alguna cosa i beure un glop d’aigua.
Després tornem enrere, sense deixar de veure el blau de l’estany. Ara fa un any ja vam venir a visitar aquesta estany, però va ser des del sud, del Pla dels Avellans.
Una altra bonica vista, aquesta que permet observar millor la cabana refugi. Trobo una ressenya de dos socis de la Talaia de Vilanova i la Geltrú, Hel-leni Marqués i Antoni Ordovàs, que resumeixen la seva excursió, l’octubre del 1957, que explica: “Cabana del llac de Pradella (hi tenen dret els pastors de Llívia). Durant la nit ha caigut mig pam de neu. Es fa la caminada vers el Carlit, passant pels estanys de Les Bulloses. Em trobat un excursionista de Perpinyà que ens fa una foto. Nosaltres dos continuem fins l´estany Llat 2150 m. On es troba un petit refugi sense porta i el terra està cobert de palla i tot foradat de caus de ratolí”. Una curiositat del passat.
Passada la cabana refugi seguim un sender evident i molt fressat que ens permet fer la tornada en un format circular. Per cert, fa just tres mesos es publicava la següent notícia: “Catalangate: l'Eurocambra demana investigar a fons el cas Pegasus i abordar la reforma del CNIL'informe del comitè del Parlament Europeu constata que darrere del cas hi havia les autoritats espanyoles i planteja que l'Europol se sumi a la investigació” (‘ccma.cat’). Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿qué? ¿estàs satisfet?
Ja al final del tram circular trobem el conegut com estany de la Bolloseta, que està desaparegut per la proliferació de la torba. Recordem que una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba. Les torberes són hàbitats molt delicats i importants per a la biodiversitat. Les torberes altes oligotròfiques, que només es troben a l'alta muntanya dels Pirineus, ocupen poca extensió i no són objecte d'explotació sinó de protecció. Les torberes baixes, anomenades també molleres, més importants es troben al País Valencià: les de Torreblanca i Cabanes van ser explotades econòmicament durant el segle XIX (‘wikipedia’).
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1512-bulloses-estany-de-la-pradella-143022554
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1269-1500-bretanya-ploumanach-costa-granit-rosa