(Bretanya) Ruta 1500 el 5/06/2023; 7 km; +50 -50; 3 hores. Excursió organitzada en el viatge a la Bretanya francesa. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
FA ANYS: El far de Ploumanach és originalment del 1860.
Comencem a Ploumanac’h, un poble del municipi de Perros-Guirec. Seguim al departament de Côtes d’Armor, dins de la Bretanya francesa. Les fotografies d’aquesta crònica són part que he fet amb el mòbil i part facilitades per la Candela Caum.
En contrast amb la costa de Granit Rosa, que ara anirem a visitar amb roques esculpides pel mar i pel vent primer visitarem el Parc de les Escultures amb una vintena de roques, aquestes esculpides per la ma d’artistes figuratius.
És molt interessant i agradable caminar per aquesta exposició a l’aire lliure d’escultures en aquest curiós gran jardí circular. Aquesta primera és de Pierre Székely i duu el nom d’Home de Granit. És una obra de 1998.
Aquesta obra de Tatsumi Sakai, ofereix l’idea de Vista distant, com diu el cartell, i és que a través de l’escletxa es poden veure altres formes. Estem en la península que forma Perros-Guirec (Perroz-Guirec, en bretó). El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta. Es documenta des del segle V i parteix de la llengua dels immigrants de l'illa de Gran Bretanya, amb una petita influència de la llengua de Gàl·lia.
François Breton, a la seva obra l’Anksa vol reflectir la mort a Bretanya. L’escultor exposa la seva representació de la naturalesa humana, optimista i sense il·lusió. El bretó està en retrocés malgrat els intents per revifar-lo, es calcula que la parlen unes 500.000 persones (més d'un milió a principis del segle XX). És la conseqüència del domini dels francs a partir del segle XVIII. Aquell va ser un segle terrible en que el domini dels francs a Bretanya i també de la monarquia borbònica espanyola a Catalunya, van obligar l’ús de les llengües dominants: francès a Bretanya i castellà a Catalunya.
Per a l’artista, Patrice Le Guen, aquesta peça (Dahud) vol representar la llegenda de la vila d’Ys (jo crec que imaginària) i pensa que la densitat i pes de la matèria desafia el temps i respira. N’hi ha moltes escultures més. Anem acabant una vola molt agradable, relaxant i que ens aporta punts de vista interessants.
Un vista aèria del magnífic cercle que forma el jardí de les escultures (obtinguda pel mapa satèl·lit a wikiloc).
En endinsem al bosc que es troba en direcció nord. El sender ample i còmode ens portarà fins a la costa.
Les primeres roques al mar les trobem a la costa est de la península. Aquesta particularitat geològica s'estén la longitud de 10 km sobre els municipis de Gossos-Guirec, Trégastel, Pleumeur-Bodou i Trébeurden (citats d'est a oest). Forma un arc que comença a l'est de Ploumanac'h.
Seguim, en part, el Sentier des Douaniers ( que ve a ser un camí de ronda) i que actualment forma el GR.34. Els camins i senders estan perfectament marcats entre tanques per evitar que el pas de la gent erosioni l’entorn. A més del seu color característic, la costa està esquitxada d’apilaments caòtics, el vaixell insígnia dels quals és el sender costaner que parteix de la platja de Trestraou ( Gossos-Guirec ) i acaba a Anse Saint-Guirec a Ploumanac'h.
Les roques de color rosa rogenc, encara avui sense sol, ens ofereixen una vista espectacular d’aquests conjunts o grups de roques que semblen un trencadís modernista. Aquesta roca obté el seu color únic de la combinació de tres minerals diferents presents al granit: la mica, que li dóna el color negre, el feldespat, que li dóna el color rosa i el quars. El feldspat sol ser blanc, per la qual cosa els granits són generalment força grisos quan es veuen des de la distància. Aquest color rosa és degut més precisament a la presència d'impureses d'hematites.
També alguna platja de la mateixes tonalitats i on hi trobem petxines i cargolets. Hi ha tres costes de granit rosa al món: una a Bretanya, una a Còrsega i una altra a la Xina, cosa que la converteix en una destinació de vacances força popular. El projecte per protegir aquesta costa va ser seguit, el 1928, per la creació de l'associació per a la salvaguarda del camí costaner, l'adquisició el 1986 de 35 hectàrees d'espai natural per part del Conservatoire du littoral i la gestió del lloc natural de Ploumanac'h per part del municipi de Gossos-Guirec.
Un inici d’una cova, on potser les sirenes o fins i tot el pop gegant kraken hi venien a descansar. Per cert del kraken, l’any 1752 un bisbe noruec el va descriure i va afirmar que el color negre de les aigües de l’Atlàntic Nord eren conseqüència del sistema de defensa de l’animal.
I seguim fent fotos a formes curioses (n´hi ha moltes) com aquest cap d’home vell estirat, amb el nas prominent i la boina sobre els ulls. Del 2000 al 2007, es va dur a terme un important projecte de rehabilitació al lloc, que patia un trànsit turístic excessiu. Amb 700 000 visitants a l'any és el segon lloc natural més visitat de Bretanya després de la Pointe du Raz .
Ens apropem, una llarga estona després, a l’extrem més septentrional de la península on ja hi podem veure el far. Ens saludem amb una parella belga i quan s’assabenten que som de Catalunya ens pregunten la raó del conflicte entre Catalunya i Espanya. Expliquen que a Bèlgica es parla el francès i el flamenc. Ells parlen el flamenc. Al llarg dels segles XIX i XX els llocs administratius, professionals i de direcció van recaure gairebé per complet al sector francòfon de la població, fins i tot a Flandes. Només després d'algunes reformes estrictes, com l'establiment d'una autonomia regional, els parlants de flamenc van tenir accés al poder econòmic i polític. Els enfrontaments entre les dues comunitats encara no estan resolts, ni curades les diferències. Això a nosaltres, els catalans, ens recorda ben bé la nostra història condicionada estant a Espanya i la situació fiscal injusta per la qual perdem 20.000 milions d’euros anuals d’impostos que no tornen. Aquest dèficit suposa el 8,5% del PIB català (‘govern.cat’), mentre la xarxa de ferrocarrils fa pena i tenim la sanitat amb pocs recursos.
Fem el camí, molt recargolat, fins al far de Mean Ruz, amb el significat de “pedra roja”. El primer far de Ploumanac'h data de 1860. Destruït per les tropes alemanyes el 4 d'agost de 1944, va ser reemplaçat pel far actual l’any 1946.
Ja estem de tornada, en direcció sud.
F30 Finalment, abans d’arribar a l’aparcament on hem deixat la camper, encara veiem el port de Ploumanach.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1500-ploumanach-costa-granit-rosa-138130148
Aquí, una altra crònica posterior (Le Conquet): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1270-1501-le-conquet-sentier-douaniers-far-le-conquet