(Roma) Ruta 1587 el 7/06/2024; 4 km; +20 -20; 3 hores. Visita guiada a Ostia Antica. Tipus de sortida: circular; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 62 dC una tempesta va enfonsar, dins de port, 200 embarcacions.
Per arribar a Ostia Antica s’ha d’anar en metro a la parada de Piràmide i allà pujar al tren que va fins a Ostia Antica. L’entrada és per un carrer (Via Decumano Massimo) llarg en direcció nord-est a sud-oest.
Al final deixo els vincles a les 7 rutes per Roma d’aquest viatge.
D’entrada ja trobem el primer rètol informatiu. Òstia, situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra a uns 25 km de Roma; enllaçava amb la capital per la via Ostiense i era el port de Roma. Els autors antics coincideixen que la va fundar el rei Anc Marci l'any 633 aC. Diguem que Anc Marci (Ancus Martius) va ser el quart rei de Roma al segle VII aC i va regnar uns 23 o 24 anys. Anc Marci va reprendre l'expansió cap al sud, ocupant territoris dels llatins i els supervivents d'aquestes terres conquerides van ser portats a Roma en condició d'esclaus.
La via Decumano és empedrada tal i com la van deixar els romans ara fa uns 1600 anys. Recordem que les ciutats romanes tenien dos carrers principals: el Cardo massimus, la via que recorria la ciutat de nord a sud, i el Decumanus massimus o el carrer que travessava la ciutat d'est a oest; a la intersecció s’acostumava a localitzar el fòrum.
La ruta es bifurca i seguim per la Via degli Scavi (la ruta de les excavacions). A l’esquerra queda l’àrea de la necròpolis i de les tombes. Les excavacions de la necròpolis van començar el 1804 i van continuar de manera esporàdica durant tot el segle XIX, amb el descobriment, el 1865, de quatre sepulcres amb decoració pictòrica coneguts com "Tombes dels Claudis", així anomenades per una inscripció que recorda els lliberts (esclaus alliberats) de l'emperador Claudi. Les pintures trobades van ser retirades i avui estan exposades als Museus Vaticans.
Tombes i mosaics que decoraven l’espai o potser algun habitacle ja desaparegut. La finalitat d'Òstia, a més de garantir els subministraments per mar, era la de defensar la zona, ja que en aquells temps representava una via estratègica per la presència de les salines. Després d'aquesta etapa militar es va transformar en un important port comercial, i es va convertir en la primera colònia romana. Recordem que la colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
També així va esdevenir en el futur en terres com dels territoris americans i alguns d’africans per part d’europeus. A Amèrica del Sud hi van arribar especialment espanyols i portuguesos i alguns diuen que s’hi va aportar la cultura i la civilització. És cert s’hi van portar coses, però el que no diuen és que se’ls va obligar a treballar per obtenir plata, cacao, cafè i sucre que es va portar tot a Europa i els beneficis van anar a parar a la monarquia corresponent. Tampoc diuen que, de pas, quasi es va exterminar les seves cultures.
Un cartell ens explica que aquesta es coneguda, avui, com la Tomba dels Arquets. Es calcula construïda el segle I dC com un recinte funerari aixecat amb obra reticulada. També s’hi va afegir un columbari amb nínxols per les urnes de les cendres.
Des del camí que seguim, amb alguns espais d’ombra gràcies als pins rojals, anem veient el Decumano a la nostra esquerra i entre mig les fileres d’obra de maons que eren els fonaments i les primeres fileres dels murs de la cases existents.
Aquesta fotografia ens permet veure les diferents formes constructives que es feien servir: quadratum, reticulatum, latericium i incertum.
Una foto explicativa dels sistemes de construcció. Afegim, pel que fa a la història, que la datació d'estructures més antigues és de finals del segle IV aC, després de la caiguda de la ciutat etrusca de Veyes, situada a l'altra banda del Tíber. Lògicament en principi es devia crear un castrum de forma rectangular amb vocació defensiva, amb els característics Cardo i Decumanus alineats amb els punts cardinals. La creació del port va ser posterior.
Resulta agradable admirar aquest mosaic d’aquestes antigues termes dites de Cisiarii. Eren els “Banys dels Cotxers” i van ser construïdes durant els primers anys del regnat d'Adrià. Després es van modificar i ampliar durant la segona meitat del segle III. Els cotxes estan representats en un gran mosaic. Es poden comparar amb els taxis, utilitzats per al transport cap a i des de Roma; no tothom tenia un cavall a la seva disposició.
Un cartell presenta una recreació de l’espai de les termes on podria haver estat el mosaic que hem vist. Potser aquí estarien en la Palestra o bé en el Frigidarium, no ho sé exactament; però em recorda el que vaig veure a les Termes de Caracal·la.
Hi ha un mosaic d’un carreter i es creu que potser devia ser el símbol explicatiu de la finalitat d’aquestes termes. S'ha suggerit que el gremi dels cotxers era propietari dels banys, però això és una especulació. Fer-se un bany aquí seria temptador, després d'un llarg viatge per la polsegosa Via Ostiensis.
Seguidament ja girem a l’esquerra pel que serà el Piazzale delle Corporazioni, és a dir la plaça de les activitats comercials. I ja es comença a endevinar el teatre. Un tema important a tenir en compte és que ja s’esmenta, durant la Segona Guerra Púnica (218 aC), que el port era una estació comercial i naval de primer ordre, i a més de ser el port on es portava el blat de Sicília i Sardenya per al subministrament a Roma i de les legions romanes als seus campaments, era també el port permanent d'una flota romana, per a la protecció tant de la capital com de les costes veïnes.
Les parades del mercat estaven indicades en l’espai entre columnes. En cada cas hi ha, en el mosaic, un disseny que feia referència a l’activitat que s’hi desenvolupava, com en aquest cas on es pot veure una nau a vela, que probablement faria referència a transport o a productes d’importació.
Aquest altre mosaic mostra un elefant. No sé l’activitat a la que devia fer referència, però potser indicava productes africans. En qualsevol cas és evident que l’esforç per fer-se comprendre era clar i segur que era útil. Òstia; un port de petites dimensions i que, a causa de l'estretor i de la poca profunditat del riu, no podia acollir els vaixells de gran calat. Això obligava a transvasar les mercaderies a alta mar a petits vaixells auxiliars; després els navilis descarregaven a Ostia o remuntaven els 25 quilòmetres que separaven Roma de la costa.
Una altre mosaic és aquest que, segons el guia que portem avui, feia referència a una taula de canvi de monedes. L'any 42, l'emperador Claudi va fer construir dos molls semicirculars, a dos quilòmetres d’Ostia, en què van poder fondejar per primera vegada els grans navilis mercants. Tot i amb això l’any 62 dC, una tempesta va enfonsar dins del port dues-centes embarcacions carregades de blat. Per això, l'any 113, en temps de Trajà, es va començar a construir un segon ancoratge, de forma hexagonal, més apartat de la costa i unit al precedent i al Tíber per la Fossa de Trajà, l'actual canal de Fiumicino.
Per entre tota aquesta activitat comercial s’hi incrusta una part de la vida social o política amb els pedestals i les escultures de personatges rellevants per alguna raó que, ara, no sabem exactament. Aquest pedestal ens permet observar una curiositat. Molts comerciants enriquits es volien destacar amb escultures al seu nom i sembla que els escultors seguien la tècnica de crear cossos sencers, semblants tots amb les túniques però de formes diferents i deixaven el cap sense esculpir. Al seu lloc hi deixaven un forat. Quan tenien un client només els hi calia esculpir un cap amb la seva cara i situar aquest cap collat dins del forat que havien deixat en un cos sencer.
Una placa en bronze, presenta un esquema d’aquesta plaça i del temple que hi hauria al centre. La qüestió és que amb seguretat s’arribava a acords comercials a través d’una curta o llarga discussió dels serveis i dels preus. Probablement un cop arribat a l’acord, devien anar al davant del temple i allà formalment devien segellar l’acte de compromís. Per ells devia ser més garantia que si fos davant d’un notari, ja que la promesa era feta sota el control del déu corresponent.
Un pedestal fa referència a Romulo i Remo i com tants d’altres elements decoratius magnificava, en aquest cas, la llegenda de la creació original de Roma. Afegim que d’acord a la principal funció comercial d'Ostia, es van promoure grans graners i magatzems, que són part d’alguns dels basaments que es van descobrint i que es devien sumar als que ja existien com els ‘horrea’ al llarg del Decumanus.
Estem ja al costat del teatre i unes columnes amb unes carasses ho fan evident. Mirant-me-les penso en els caps les escultures sense caps i tinc l’idea que sent els caps posats al damunt del forat, quan els territoris quedaven abandonats el primer que es perdia eren els caps, ja que era fàcil fer-los caure.
El teatre ha estat mantingut i parcialment restaurat. Erigit en època d'August, a finals del segle I aC, es tracta d'una estructura que, en aquella època, apareixia majestuosa i imponent, sobretot tenint en compte que tenia un aforament de 2.500 persones. A finals del segle II el teatre va ser ampliat i va arribar a albergar fins a 4.000 espectadors, fet que parla del creixement de la població. Actualment encara s’utilitza per algun tipus d’activitats teatrals o musicals. Per perspectiva històrica recordem que al segle II feia un segle que Barcelona havia estat fundada pels romans en territori que conservava restes del neolític tardà i principi del calcolític i on s’hi va desenvolupar la cultura dels laietans, un poble iber.
Un cartell ens mostra una recreació de l’aspecte que devia tenir el teatre en els seus orígens.
Per cert, hem fet referència a la Segona Guerra Púnica, recordem doncs que les tres guerres púniques, lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental.
Més enllà es veu un requadre on uns arqueòlegs segueixen excavant. De fet tot l’entorn que hem vist verd o de gespa, amb tota seguretat està cobrint antigues restes que estan esperant que siguin excavades i disposades a l’estudi i també al nostre plaer de veure-les.
Passem pel costat d’un magatzem ara que ja ens hem dirigit a l’oest a la Via dei Molini. El solc que es veu ens parla i ens explica que per aquí es feia córrer la porta per obrir o tancar-la.
Arribem a la coneguda actualment com Casa de Diana. Es va tractar d’un gran casal dotat de taverna a la planta baixa i que es calcula va existir des del segle I al III dC.
Aquesta és una recreació del que devia ser aquesta casa. Vist així causa respecte veure el que podia ser l’avançada cultura romana, sobretot si ho comparem amb les restes dels ibers, que bàsicament vivien en cabanes de pedres sense treballar.
Si pensem en les tècniques constructives i l’art dels grecs, romans i dels egipcis d’abans de Crist i ho comparem amb les tècniques de les barraques, els nurag i els una mica més avançats talaiots, la comparació entre orient i ponent de la mar mediterrània és com el dia i la nit.
A tocar del carrer hi ha la barra de la taverna. Avui dia es poden observar, conservats en excel·lent estat, després de gairebé dos mil·lennis d'història, els primers pisos d'aquelles insulae ostienses i les més de vuit-centes tabernae o tallers, que s'han identificat fins ara, disposades regularment al llarg de les vies principals. És, sens dubte, un dels paisatges urbanístics més espectaculars del món romà.
Aquesta és una vista general de l’establiment en l’actualitat. Una taverna (en llatí ‘taberna’), a l'antiga Roma, era una parada en una calçada on descansar o passar la nit, per a viatgers una mica més benestants que requerien més refinament que el que es donava a les ‘cauponae’; aclarim que una caupona (mot llatí; en plural, cauponae) era un allotjament per a viatgers a l'antiga Roma, situat en zones rurals. També s'utilitzava aquest terme per referir-se a botigues on se servia vi i menjar ja llest per ser consumit, o llocs d'entreteniment i esbarjo.
També hi ha uns frescos que encara es mantenen i que ens parlen de productes per menjar. Els romans tenien al llarg del dia quatre àpats importants : esmorzar (ientaculum), dinar (prandium), berenar (berenar) i sopar (sopar). Com podeu observar són les mateixes que desenvolupem nosaltres, però diferien respecte a la quantitat de menjar ingerit en cadascun i les hores en què els realitzaven.
Centrem-nos en el dinar i expliquem que ja es feia fora de la llar acudint a la taverna en cas de treballar en una ciutat i estava compost per plats lleugers de llegums, peixos, ous, xampinyons o fruites. Respecte del sopar cal saber que era l’àpat principal dels romans que realitzaven per la tarda i que podia durar diverses hores ja que és on socialitzaven entre ells i era on podríem trobar més varietat d'aliments. Només cal indicar que era habitual el garum, la famosa salsa preparada amb vísceres fermentades de peix i amb la qual assaonaven gran part dels seus plats.
Aquest cartell permet veure el curs original del riu i el canvi que va fer. El riu Tíber, el llit del qual es va modificar contínuament canviant el seu curs per satisfer les necessitats humanes (militars o econòmiques per al cultiu) era un riu navegable per a les embarcacions de fa dos mil·lennis. Això significava que Roma era susceptible de ser atacada per mar i, per tant, s'explica la necessitat de fortificar i controlar el trànsit fluvial tiberí.
Ara ja tornem pel Decumano en direcció a la porta per la qual hem entrat fa un parell d’hores. Ha estat una visita molt interessant i molt relaxant... i sobretot allunyada de les massificacions que es trobem dins de Roma.
Si mirem un mapa detallat es fa evident que, a tocar de mar, Lido di Ostia i Fiumicino són àrees d’al·luvió, formades com a delta del Tiber. Amb seguretat, quan es va fundar Ostia Antica el delta començava més a l’oest i molt a prop de la ciutat.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1587ostiaantica-173375184
Aquí, totes les cròniques d’aquest viatge:
1581: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1342-1581-roma-ruta-urbana-01-font-del-trito-a-santa-maria-in-trastevere
1582: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1344-1582-roma-ruta-urbana-02-piazza-spagna-a-piramide-cestius
1583: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1343-1583-pompeia-vesuvi-temple-apol-lo-temple-vespasia-casa-pansa-forum
1584: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1345-1584-roma-ruta-urbana-03-san-giovanni-in-laterano-termes-caracalla-catacumbes-san-sebastiano
1585: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1346-1585-roma-termes-de-caracal-la
1587: aquesta.