(Roma) Ruta 1584 el 5/06/2024; 8 km; +80 -80; 3,5 hores. Visita urbana per Roma amb el següent itinerari: San Giovanni in Laterano, Bapptisterio Lateranense, Porta Metronia, Termes Caracalla, Via Appia Antica, Catacumbes San Sebastiano. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: visita, molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1572 es va produir la massacre de sant Bartomeu.
Començo al davant de la porta de Sant Giovanni. Està a l’extrem sud del Monte Esquilino. Si pots arribar-hi en metro, és l’estació del mateix nom. En aquesta foto s’aprecia la muralla Aureliana. Recordem que la muralla Aureliana va ser la construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe. Es va iniciar l'any 271 dC i es va donar per finalitzada el 275.
Aquesta no és una de les rutes més populars, però tal com va tot de saturat de turisme permet fer una caminada més tranquil·la, pel gust de caminar o passejar.
La gran porta va ser enriquida per part del papa Gregori XIII. D’aquest papa es pot parlar de les moltes coses que va fer; la llista és llarga. Però es pot destacar un fet, durant el seu papat, del qual no es pot demostrar que hi participés directament, però no es pot obviar el finançament constant per part de la Santa Seu de les guerres religioses franceses.
El cas és que durant la nit del 24 d'agost de 1572 es va iniciar a París (i estesa immediatament a la resta de les viles franceses que va prendre desprevingudes) la massacre que va rebre el nom de “Massacre de la Nit de Sant Bartomeu”. Així indefenses les víctimes, hugonots, entre les quals hi havia homes, dones, nens i ancians, van acabar molt malament; es calcula que van ser assassinades 100.000 persones.
Aquest quadre (‘wikilpedia’) és la representació de la Massacre del dia de Sant Bartomeu segons François Dubois, que es troba al Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana.
Al sud de la porta hi ha la basílica de San Juan de Laterà (San Giovanni in Laterano). No hi he pogut accedir. Tot barrat. El seu nom exacte no és fàcil: és la ‘Catedral Arxibasílica Papal del Santíssim Salvador del Món, i dels Sants Joan Baptista i Joan Evangelista a Laterà’. Però més coneguda com a Basílica de Sant Joan del Laterà cal saber que és la catedral de la diòcesi de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa). A més té el títol honorífic “d'Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput” (mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la terra). Així que posats a tenir títols no en falta cap... suposo.
Bona part de la plaça està coberta per les obres de neteja i restauració que es fan per tot Roma. Segueixo amb l’interrogant del perquè no s’hi veu ningú treballant i perquè no haurien pogut anar tapant a mida que hi arribes el moment de fer-hi la feina.
Quan, a inicis del segle IV, van cessar les persecucions contra els cristians, l'emperador Constantí va cedir al Papa el palau Laterà, perquè fos la seva residència oficial. Laterà va ser la seu central de l'Església catòlica durant més de 1.000 anys, fins que al segle XIV els Papes es van traslladar al Vaticà.
Si bé Roma acull quatre basíliques principals, incloses la de Sant Pere, la de Sant Pau Extramurs i la de Santa Maria la Major, l' Església de Sant Joan de Laterà a Roma sovint se la considera la "mare". La paraula “laterà” (o “lateranenc” al seu llatí original) en el nom es refereix a la seva ubicació a la ciutat de Roma, ja que es troba al districte del mateix nom.
Per una porta s’hi entra. Dins hi ha tres escales. Només es pot pujar per la del centre... però els rètols diuen que s’ha de fer de genollons. Tres dones i dos homes estan repartits per la llarga escala pujant, en un complicat procés, genolls a terra.
L'Escala Santa (en italià Scala Santa) és un conjunt de vint-i-vuit esglaons de marbre, actualment recoberts de fusta, a la capella del Sancta Sanctorum, que formava part de l'antic Palau del Laterà. Segons la tradició, aquests esglaons formaren part del pretori de Ponç Pilat i Jesús els pujà quan fou jutjat i condemnat a mort. Llegendes medievals expliquen que l'Escala Santa fou portada de Jerusalem a Roma pels volts de l'any 326 per Santa Helena de Constantinoble, mare de l'emperador Constantí I el Gran.
També cal destacar l’espectacular façana de la cantonada del palau. Convé explicar que el papa Pius IX, la nit del 20 de setembre de 1870, va pujar de genolls les escales i des de dalt va beneir els fidels. Després es va tancar a l'interior del Vaticà i mai més no va sortir. Les tropes italianes estaven a punt d'entrar a Roma i posar fi al poder temporal dels Pontífexs. Es va perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis contra el Regne d'Itàlia. El papa es va negar a abandonar declarant-se "presoner al Vaticà".
L’obelisc sembla demanar que ens hi apropem. Es tracta de l’obelisc de Lateranense, que te un pes extraordinari de 455 tones. És el més alt de Roma, i el més gran del món que encara es manté dempeus de l'època de l'antic Egipte. Originari del temple d’Amon, a Karnak, va ser transportat primer a Alexandria a través del Nil per un vaixell obelisc a principis del segle IV juntament amb l'Obelisc de Teodosi el Gran.
Després d’unes dècades a Alexandria, Constanci II el va enviar a Roma quan hi va fer la seva única visita l'any 357. Va decorar l'spina del Circ Màxim, per decisió d’August. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al segle V, quan el Circ Màxim va ser abandonat, l’obelisc es va trencar i va quedar sepultat pel fang i detritus del riu. Quan es va aixecar a basílica de Sant Joan del Laterà, el 9 d'agost de 1588, es va convertir en l'últim obelisc egipci antic erigit a Roma.
Arribo al davant del Baptisteri de San Giovanni Laterano. Estic a l’inici de la Via Amba Aradam. És el primer Baptisteri construït després de la publicació del decret de la llibertat de culte concedida als cristians l'any 313 dC, per l'emperador Constantí. Està erigit sobre una planta termal romana (de finals del segle II dC), que formava part d'una de les viles romanes que existien en aquesta zona. La planta interior presenta un disseny octogonal. Al centre hi ha un anell de vuit columnes de pòrfir (una pedra d'origen volcànic) amb capitells corintis que sostenen un arquitrau octogonal. Al damunt sorgeix un segon grup de columnes més petites, realitzades en marbre blanc.
Des del primer segle, a Roma, els baptismes se celebraven prop de les fonts o en aigua corrent; Tertulià, advocat romà del segle II dC, quan es va convertir al cristianisme, es va informar que Pere, a Roma, batejava al riu Tíber.
Una curiositat: el nom del carrer. Deriva d'una massacre que va tenir lloc fa 81 anys. El febrer de 1936 l'exèrcit italià, en ple expansionisme colonial, estava en guerra contra el d'Etiòpia.
Segons ‘la stampa’ el nom va ser encunyat per veterans de la campanya a Etiòpia, una guerra que va violar la Convenció de Ginebra i que també es va dur a terme gràcies a tribus mercenàries. L'expressió va néixer al final de la guerra, quan els veterans l'utilitzaven per descriure situacions confuses durant una batalla. Era el 15 de febrer de 1936 quan l'exèrcit italià, prop del massís de la muntanya Amba Aradam, va intentar trencar definitivament la resistència local en una gran confusió. De fet, no s’acabava d’entendre contra qui s’estava lluitant. En resum, "tot és un ambaradan" .
Segueixo un quilòmetre avall i arribo a la Porta Metronia. És una porta de les muralles aurelianes del segle III. La porta està situada al tram sud de la muralla entre Porta San Giovanni a l'est i Porta Latina al sud.
Pels voltants, al nord d’aquí, hi ha la Via della Navicella, per on hi ha dues basíliques més (a Roma això de les basíliques no és una novetat): Santa Maria in Domenica allà Navicella, i la de Santo Stefano Rotondo al Celio.
Caldrà caminar un quilòmetre més per arribar a les Termes de Caracalla. Jo hi he entrat i ha estat una visita molt relaxada i agradable, que justifica molt bé la decisió de fer aquesta ruta. Prepararé una crònica de l’interior de les Termes hi la publicaré a part.
Termas de Caracalla, eren uns grans banys públics construïts entre el 212 i 217 dC sota el govern de l'emperador Caracalla. Les termes romanes formaven part dels edificis públics més importants de les ciutats romanes. No només s'atenia a la higiene i neteja corporal, sinó que van ser uns llocs importants de reunió on es desenvolupava gran part de la vida social i del lleure a la ciutat.
Un cartell públic mostra una recreació de les termes originals.
Des de les termes queda una llarga caminada d’una hora per arribar a les Catacumbes de Sant Sebastià. Podria ser una agradable passejada, però el fet que la Via Appia sigui una ruta d’època romana amb llambordes, molt estreta, sense vial per vianants i amb bastant trànsit la fa molt sorollosa, incòmoda i a vegades insegura. Hauria fet millor en buscar un taxi o un bus i en 15 minuts hi hauria arribat.
Cal posar l’èmfasi en un aspecte rellevant: la Via Àpia és la més important de les vies romanes. Conduïa de Roma a “Brundisium” (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació fonamental amb Grècia i Orient.
Un cop a la creu hi ha, al davant mateix, l’entrada a la zona de les catacumbes. Estem en un lloc important, un lloc de pelegrins, la basílica formava part de les set esglésies visitades pels pelegrins en ocasió dels jubileus. Actualment coincideix amb la ruta de la Via Francigena que, com sabeu, és un sender molt antic que porta els pelegrins en un viatge èpic des de Canterbury (Anglaterra); passant per França a través del Canal de la Manxa i creuant Suïssa abans d'arribar a Itàlia i té l’objectiu d’arribar a Roma. Igual que el Camí de Sant Jaume de Galícia (Camiño de Santiago, en gallec), aquesta és una ruta medieval històrica.
Entro a visitar la basílica de San Sebastiano Fuori le Mura. Construïda en el segle IV, amb l'antic títol de Sant Pere i Sant Tars, sobre el lloc on al 258 s'havien portat les relíquies dels dos apòstols per salvar-les de les persecucions. L'església també rebé l'atribut “ad catacumbes” per la presència de les catacumbes on cap a finals del segle III es van sebollir les restes del màrtir romà Sant Sebastià, de les quals prengué el nom.
Una vista de l’interior. La façana de l'edifici és obra completada el 1613 i l'interior és una nau única, amb sostre de fusta tallada que representa el sant patró i els escuts d'armes del cardenal Scipione Borghese i del papa Gregori XVI. Hi ha també la capella de les relíquies, decorada el 1625, en la qual es troba una pedra on afirmen que hi ha les petjades de Jesús i una de les sagetes que haurien matat Sant Sebastià.
Les catacumbes són espais subterranis que van néixer entre finals del segle II i principis del III dC, utilitzats per a l'enterrament i la commemoració funerària dels membres de la comunitat cristiana. Aquests cementiris es van excavar principalment a la toba, així com en altres tipus de sòl caracteritzats per la facilitat de processament i gran resistència.
Nota: no permeten fer fotografies, però gràcies a internet, puc deixar unes per representar el que es pot veure.
Aquestes de Sant Sebastià constitueixen un dels pocs cementiris cristians que són accessibles i dels que es visiten tres nivells (dels quatre pisos originals ja que el primer està gairebé completament destruït). Es baixa per una escala a les galeries on hi ha diversos ‘cubiulum', que identificava petites habitacions o nínxols.
El topònim “catacumba” es va anar ampliant fins a indicar els cementiris subterranis cristians. El conjunt es coneixia també com a ‘memòria Apostolorum’, perquè allí es veneraven els Apòstols Sant Pere i Sant Pau. Des del segle I, aquest lloc va ser explotat intensament i edificat. Les galeries per extreure la putzolana van ser reutilitzades per col·locar sepultures en forma de nínxols, tant paganes com cristianes. Aclarim que la putzolana és una roca silícia d'origen volcànic a partir de la qual s'obtenia tradicionalment el ciment.
Aquí avui he acabat la ruta. A la porta mateix hi ha autobusos cap el centre, però també hi ha taxis dels que baixen persones que venen de visita. He pujat a un d’aquests taxis i li he demanat que em portés al Trastèvere, per anar-hi a dinar.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1584romaurbana03-173183558