Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Kerry, E5, Cliffs of Moher, Doolin

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)     (Clare) Ruta 1455 el 22/08/2022; 10 km; +389 -532; 4,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cliffs of Moher, Doolin.   Participants: Grup del viatge a Irlanda amb la guia, Cris.  Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 cmapa1455 cperfil1455 

FA ANYS: El 2011 es va declarar Geoparc Mundial els Cliffs de Moher

DSC08014 Centre Visitants   Avui hem dormit a Lisdoonvarna i aquest matí, en uns 30’, el bus ens ha portat a les portes del Centre de Visitants dels Cliffs de Moher. Venim a gaudir del paisatge impressionant on entren en lluita la força de l'Atlàntic amb la roca que resisteix els seus envits

mapa Clare

 

 

 

 

 

 

   Estem, ara, al comtat de Clare (en irlandès, An Clár) es troba a la província de Munster (pintat en vermell). Està situat a la costa occidental de l'illa, davant de l'oceà Atlàntic, al nord-oest del riu Shannon. Al mapa es veu la República d’Irlanda, que ocupa la major part de l’illa i, a l’extrem nord-est, l’Irlanda que encara forma part del Regne Unit. Des de la independència, la República d’Irlanda ha obert 69 ambaixades a l’exterior, així com 106 consolats. A Espanya compta amb una ambaixada a Madrid i deu consolats, un d’ells a Barcelona.

DSC08025 Inici

 

 

 

 

 

 

        Després de visitar les sales del gran centre de Visitants, sortim i comencem l’excursió d’avui que seguirà la costa des d’aquí fins al poble de Doolin, al nord. Ara parlàvem d’ambaixades i consolats irlandesos. Expliquem doncs que el model consular va néixer a l’edat mitjana. Van ser cònsols d'ultramar primerencs els establerts per les nacions-estat de Gènova, Pisa, Venècia i Florència, entre 1098 i 1196 i després pel Principat de Catalunya. 

DSC08029 Endavant   Hi ha un espai molt gran pel turisme que vol gaudir de les vistes dels penya-segats de Moher.

DSC08030 Cliffs   Tot i el dia emboirat, que ja trobem normal, tenim una bona vista dels “cliffs”. Els penya-segats són comuns en costes; acostumen a estar formats per roques resistents a l'erosió i al desgast. Les roques sedimentàries són més propenses a formar penya-segats, encara que les roques ígnies, com el granit i el basalt, també en formen sovint.

DSC08032 O Briens Tower

 

 

 

 

 

   El camí segueix en direcció a la O’Brien Tower, que marca el punt més alt dels penya-segats de Moher. Es diu que va ser el 1835 quan el propietari i diputat Sir Cornellius O'Brien la va fer construir com a torre d'observació per als visitants anglesos que rebia. Es diu que inicialment va servir de casa de te, amb una gran taula rodona amb seients de ferro. Altres informacions diuen que realment el que volia O’Brien era impressionar les dones que cortejava.  

DSC08036 West Clare Coast Line

 

 

 

 

 

 

 

 

   Es pot pujar la torre, que ha estat restaurada. Des de dalt un estret espai entre els merlets permet veure el panorama. En nom dels penya-segats de Moher en gaèlic, Aillte an Mhothair, significa “penya-segats de la ruïna” i fan referència a les ruïnes d'una antiga fortalesa del segle I aC, que existia on avui es troba aquesta Torre O'Brien.

DSC08040 Cam a Doolin   Poc més enllà de la Torre, el camí es fa més estret i segueix uns senyals que indiquen que estem en la ruta que va a Doolin.

DSC08044 Burrows

 

 

 

 

 

 

 

 

     Alguns blocs dels que fan paret presenten les formes sinuoses típiques dels burrows. Aquestes estructures sedimentàries, que sovint recorden un cuc de terra petrificat o el brancatge d’un arbre, s’originen al cap de poc d’haver-se dipositat el sediment, a causa de l’activitat excavadora de diferents animals.

PHOTO-2022-08-22-23-20-27 Tres

 

 

 

 

   Tota la ruta és per anar parant i gaudint del paisatge, d’aquestes parets que cauen verticals a l’oceà Atlàntic. Hem trobat un replà on la vista és especialment interesant i ens hi comencem a fer fotos en petits grups. De tant en tant s’observen clarament estrats horitzontals d’origen sedimentari, des de centímetres a metres. El conjunt és com un llibre on cada capa és un capítol que explica una mica sobre el medi ambient de fa 300 milions d'anys. És per això que els Penya-segats de Moher juntament amb el Parc Nacional Burren han estat reconeguts per la Unesco (2011) com a Geoparc mundial i europeu. Les capes de roca són riques en formacions fòssils.

DSC08047Una mirada enrere   Aquesta és la vista que ens mostra els “cliffs” en un cert arc.

PHOTO-2022-08-22-23-20-33 Un

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un petit balcó ens permet, a alguns, obtenir alguna foto. Però cal anar en compte ja que quan em miro la llosa me’n adono que és prima i penja al buit; no sé els kgr que pot aguantar. Per si de cas, no la trepitjo gaire.

DSC08048 Dos que van caure el 2000

 

 

 

 

 

 

 

     A sis metres de la llosa, hi ha aquest recordatori que diu “For our two friends who went to the future on the 15th april 2000, Irish Survival & Adventure Club”. Per internet he trobat la noticia el 17 d’abril del 2000 (‘independent.ie’). Explica que els dos formaven part d'un grup de 25 membres del Irish Sport and Adventure Club, amb seu a Cork, que feien ràpel al penya-segat per recaptar fons per a la St Finbar's Sick and Poor Society, una organització benèfica de Leeside. El club ja havia completat amb èxit un descens del cingle dissabte al matí, quan un gran tro va ressonar en una allau de roques.

DSC08053 cavalls   Ja fa estona que el sender és de terra. Als costats comencem a veure prats pels animals, com el cas d’aquests dos cavalls blancs.

DSC08056 Seguim

 

 

 

   Cal anar seguint. Trobo un irlandès, alt, cepat, amb una petita motxilla i bastó de canya, que està explicant a la Cris i altres companys que aquesta ruta senyalitzada fins a Doolin ha estat el resultat de la proposta que van fer els grangers propietaris d’aquestes terres. Aquesta en concret és de la seva família i amb els altres van proposar a l’administració oferir als visitants el pas, que ara ens permet seguir el camí, que uneix El Centre de Visitants amb Doolin. Per perspectiva històrica diguem, respecte dels consolats, que Catalunya també va actuar i els catalans van crear el seu propi model l’any 1128 amb el primer consolat a Messina, concedit el 15 de maig per Roger I de Sicília després de la reconquesta de l'illa; tot i que sembla que el consolat de Trani ja funcionava des del 1067 i també d’aquells anys pot ser el consolat català a Pisa. La Corona de Castellà i Lleó va obrir, molts segles després, la primera ambaixada, el 1622, a Roma.

PHOTO-2022-08-23-18-46-39 Molts   Una foto de grup no pot faltar. La guia, la Cris, demostra la seva capacitat de lideratge aconseguint que tothom aixequi els braços; i és que les madones mallorquines sempre han manat molt.

DSC08058 Penyes

 

 

 

 

 

 

 

 

    Penyes verticals; al damunt grups de gent mirant. Què miren? El mateix que jo: sembla que té una especial fascinació observar el mar des d’una gran altitud i sabent que la terra sota els teus peus s’acaba en pocs metres. Potser interessarà saber que els Consolats del Mar (que esmentava) es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de la Corona catalano aragonesa, però amb un impuls i influència fonamental del Principat de Catalunya que era la més interessada en els intercanvis comercials des de Barcelona i Tarragona, així com també de Mallorca i València. Els quasi 70 consolats catalans estaven repartits des de Bruges i Lisboa, passant per Màlaga, Tunis, Palerm, Atenes, Constantinoble, Alexandria i fins a Damasc (fundats des del 1063 al 1626; l’últim va ser a Niça). La finalitat era afavorir els intercanvis comercials i donar suport als mercaders, mariners i viatjants. També, els cònsols, donaven suport a funcions diplomàtiques. Per tant, el Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. Les normes jurídiques que regulaven el dret marítim català van ser aplicades primer a tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l’Atlàntic com a dret internacional.

DSC08061 Estem mes baixos   Potser hem fet uns 7 quilòmetres d’aquesta ruta d’avui i el sender va baixant. L’altiplà que va servir per produir els penya-segats, s’ha acabat. Per aquí ens aturarem per fer el pícnic. Tenim sort, no plou i el vent és suau. Però no podem evitar els milions de mosquits microscòpics, que no veiem i que no sentim si ens piquen, però ho fan i molt. Es tracta dels “midges” o simúlids que tenen la costum de sortir al vespre i al matí en eixams, de manera que mai et pica només un. A més, sembla que els repel·lents habituals no els hi fan res.

DSC08067 Doonagore castle

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Quan només ens falta un quilòmetre i mig per arribar a Doolin, veig a la dreta el castell de Doonagore. Es tracta d’una casa torre circular del segle XVI amb un petit recinte emmurallat. Originalment va ser construïda per Tadgh MacTurlough MacCon O'Connor durant el segle XIII, l'actual estructura data del segle XVI.

DSC08068 Doolin   Finalment ja veiem el poble de Doolin al davant. El 1588, durant la retirada de l'Armada Invencible després del seu intent fallit d'envair Anglaterra, 170 supervivents d'un naufragi van ser capturats pel xèrif del comtat de Clare, Boetius MacClancy, penjats al castell i enterrats en un túmul proper a Doolin anomenat Cnocán an Crochaire. El xèrif va recuperar del naufragi una taula amb talla molt elaborada, actualment coneguda com “Taula de la Armada” que es troba al castell de Bunratty.

DSC08070 A fer un caf   Passem el pont i, com que tenim un temps lliure, aprofito per anar a una cafeteria, que hi ha després del pont, per fer un cafè. Mitja hora de descans i voltar al meu aire abans de pujar al bus per dirigir-nos, ara ja, a Dublin.

IMG 8158 Temple bar

 

 

 

 

 

 

 

         A Dublin dormirem aquesta nit, però abans anem a fer una volta amb la Cris i després ens repartim amb llibertat. Una estona vaig pel meu compte i entro en un pub, el Mulligan & Haines, on comença a haver-hi ambient i música. Demano una “half pint lager” i un parell d’irlandesos a la barra em pregunten d’on soc; en saber-ho ja em demanen sobre el tema del procés independentista a Catalunya. Sintetitzo per no allargar massa i els hi dic que molts catalans no volen la independència pel fet històric que el rei espanyol ens va prohibir, al inici del segle XVIII, les Constitucions, les Corts, la llengua i més coses, sinò per fets més moderns com el fet que 9 dels últims 11 presidents catalans han estat destituïts per l'Estat espanyol: exiliats, empresonats, condemnats o executats; o el maltractament fiscal, o les declaracions on un ministre escoltava un alt funcionari seu dir estar content “d’haver destruït la sanitat a Catalunya”, o l’actuació policial en el referèndum del 1 octubre de 2017, ens empresonaments posteriors, l'espionatge... Amb Espanya com a territori i amb els espanyols com a persones no hi ha problema, però sí amb els diversos governs d’Espanya. No hi ha solució: no són ni respectuosos ni demòcrates. M’entenen quan faig una conclusió: per això molts pensen que amb la independència els catalans viuríem molt millor.

IMG 8159 Dublin pont   Després surto i coincideixo amb algunes noies del grup com l’Aida, la Maia, la Silvia i em sembla que també la Cristina, la Núria i la Marta (disculpeu si em deixo algú)i anem a sopar. Demà hi ha també una excursió però jo ja tinc clar que no hi aniré, sent l’únic dia que ens quedarà a Irlanda, em sembla millor fer una volta de descobriment de Dublin.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:

Propera crònica: